Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Nit Estrellada: Un Paisatge Nocturn Expressiu de Van Gogh, Apuntes de Historia del Arte

Aquí se presenta una detallada análisis de la famosa obra de vincent van gogh, nit estrellada. Este document ofrece información sobre su contexto histórico, análisis formal, elementos plásticos y composición. Además, se incluyen datos biográficos del autor y su influencia en el arte. Es una obra impresionista y posimpressionista que refleja la fuerte expresividad y el uso de color característicos de van gogh.

Tipo: Apuntes

2020/2021

Subido el 14/04/2021

gala-cortijo-1
gala-cortijo-1 🇪🇸

1 documento

1 / 4

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Nit estrellada
Documentació General
Títol: Nit Estrellada
Autor: Van Gogh
Cronologia: 1889- S.XIX
Estil: Postimpressionisme
Localització: MOMA, Nova York
Tècnica: Oli
Suport: Tela
Tema: Paisatge nocturn
Dimensions: Petit format (73,7 x
92,1cm)
CONTEXT HISTORIC
L’obra va ser realitzada a finals del segle XIX on París és la capital artística i cultural i
en un moment en que a França s’estava portant a terme, per part d’una sèrie d’autors
nous, una revisió de l’impressionisme. Aquests pintors experimentaran un nou
concepte de la pintura i donaran lloc a diferents tendències que seran precursores de
les avantguardes dels segle XX ja que aquests, trencaran cànons i pintaran el que
volen. Van Gogh entra en contacte amb els cercles impressionistes, però trobarà el
seu propi camí que li portarà a desenvolupar una obra fortament expressiva i plena de
força i color. En aquesta època es destaquen les innovacions tècniques com l'aparició
de la fotografia i els tubs de pintura.
ANÀLISI FORMAL
Primer de tot, estem davant d’un paisatge nocturn d’un poble on veiem cases,
muntanyes i el cel on destaquen les estrelles i astres que donen vida al paisatge.
ELEMENTS PLÀSTICS
- Dibuix/línia: Encara que combina la línia i el dibuix, hi ha un predomini del color
per sobre la línia.
- Color: Predominen els tons blaus i verds que complementen amb els grocs
més ataronjats dels astres del cel ja que son colors complementaris i el blanc.
- Pinzellada: És gruixuda, solta, empastada i juxtaposada. una pinzellada
més corba i sinuosa al cel i més curta i recta al poble. El traç fa ritmes diferents:
circulars pels astres, ondulants pel firmament, tirabuixons per la vegetació,
traços rectes per les cases, i serpentejants i verticals pel xiprer.
pf3
pf4

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Nit Estrellada: Un Paisatge Nocturn Expressiu de Van Gogh y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!

Nit estrellada

Documentació General

Títol: Nit Estrellada Autor: Van Gogh Cronologia: 1889- S.XIX Estil: Postimpressionisme Localització: MOMA, Nova York Tècnica: Oli Suport: Tela Tema: Paisatge nocturn Dimensions: Petit format (73,7 x 92,1cm)

CONTEXT HISTORIC

L’obra va ser realitzada a finals del segle XIX on París és la capital artística i cultural i en un moment en que a França s’estava portant a terme, per part d’una sèrie d’autors nous, una revisió de l’impressionisme. Aquests pintors experimentaran un nou concepte de la pintura i donaran lloc a diferents tendències que seran precursores de les avantguardes dels segle XX ja que aquests, trencaran cànons i pintaran el que volen. Van Gogh entra en contacte amb els cercles impressionistes, però trobarà el seu propi camí que li portarà a desenvolupar una obra fortament expressiva i plena de força i color. En aquesta època es destaquen les innovacions tècniques com l'aparició de la fotografia i els tubs de pintura.

ANÀLISI FORMAL

Primer de tot, estem davant d’un paisatge nocturn d’un poble on veiem cases, muntanyes i el cel on destaquen les estrelles i astres que donen vida al paisatge. ELEMENTS PLÀSTICS

  • Dibuix/línia: Encara que combina la línia i el dibuix, hi ha un predomini del color per sobre la línia.
  • Color: Predominen els tons blaus i verds que complementen amb els grocs més ataronjats dels astres del cel ja que son colors complementaris i el blanc.
  • Pinzellada: És gruixuda, solta, empastada i juxtaposada. Té una pinzellada més corba i sinuosa al cel i més curta i recta al poble. El traç fa ritmes diferents: circulars pels astres, ondulants pel firmament, tirabuixons per la vegetació, traços rectes per les cases, i serpentejants i verticals pel xiprer.
  • Llum: Ve donada pel propi color i per tant està present a tota l’obra. Té més importància al cel i estels ja que és un paisatge nocturn i per tant és una llum real i natural.
  • Profunditat: No treballa la perspectiva sinó que la profunditat es dona amb les muntanyes, la línia de l’horitzó i amb els diferents plans. COMPOSICIÓ Estem davant d’una composició oberta ja que tots el elements fugen del centre i semblen anar més enllà del límits del quadre. La obra s’estructura en tres plans. El primer pla l’ocupa el xiprer que dona l’efecte de profunditat, el segon pla les muntanyes (que donen horitzontalitat) i el poble i el tercer pla el cel. A part d’aquesta estructura en plans també podríem dir que la composició es divideix en dos parts. La meitat superior estaria formada per el cel, la lluna i les estrelles. Aquesta part presenta línies corbes i sinuoses que irradien llum i donen vivacitat. A la meitat inferior trobem la terra, el poble on destaca l’agulla de l’església (que és l’element més cèntric) i una part del xiprer, que donen verticalitat a la composició. En aquesta part veiem línies més rectes i curtes que transmeten més tranquil·litat i veiem que hi ha llum a algunes finestres. Amb aquesta diferencia de línies, intenta donar-li una expressivitat diferent a cada part i el xiprer és l’element que uneix la terra i cel. Aquesta composició, en conjunt, mostra un caràcter vibrant, decidit i esvelt. El xiprer, el poble i també la posició de les estrelles resulten de la voluntat creadora de l’artista i no una dada del paisatge ja que per exemple la posició de les estrelles no es tal i com hi estaven en aquell moment i també, l’església que té el perfil de les holandeses, és molt diferent de la que hi ha a Saint- Rémy, d’on es el paisatge. Temps: Referencial Ritme: Dinàmic ESTIL Aquesta obra pertany al postimpressionisme. Aquest suposa entre d’altres una recuperació de la importància del dibuix i de captar no només la llum sinó també la expressivitat de les coses. i la tècnica pictòrica de Van Gogh es caracteritzava per:
  • Una pinzellada ondulada i empastada, per aconseguir el dinamisme. Moltes vegades combinada amb una pinzellada curta i ràpida i forts contrastos de color.

cel, i el poble amb l’església. Per tant, és un paisatge fictici i no una representació fidel. El paisatge és l'albada, quan el sol comença a sortir Els valors religiosos estaven en regressió i Van Gogh busca en la pintura consol i l’utilitza com a mitjà per projectar-hi els seus sentiments. El paisatge provençal és l’element que fa servir per expressar la seva lluita íntima que acaba amb el seu suïcidi. La natura i l’agricultura no solament li serveixen per expressar la seva percepció d’un món primordial i pur, diferent de la realitat moderna contaminada, sinó també el seu drama religiós. El xiprer, el camp i cel són les eines formals que explota per donar cos al seu estat d’ànim. Alhora les estrelles, llunyanes, misterioses, dinàmiques, i el firmament, que no té límits i és el lloc de Déu, li serveixen per expressar l’anhel religiós de forma innovadora, amb un element de la natura. El xiprer és utilitzat com un vincle obscur, dens i vibrant. Uneix la terra amb el cel i s’usa per simbolitzar, per la seva verticalitat, la vida després de la mort i també la mateixa idea de la mort. El xiprer és una flama ardent que s’aixeca cap a un cel immens i llunyà. El poble està lluny i ell està sol. El poble, amb els llums de gas encesos darrere els vidre, representa el calor humà, al qual era aliè el pintor. Ell era com el xiprer, que ho contempla de lluny i es manté solitari. Les cases amb les seves diminutes llums, contrasten amb la immensitat del firmament, davant del qual les persones no són res. El campanar de l’església recorda els del seu país natal, Holanda. Així es deuria sentir Van Gogh en pintar-lo, coneixent la seva pròpia mortalitat i la de tots els homes que no són més que petites taques grogues comparades amb els astres immortals. Una altre interpretació ens parla d’un cel apocalíptic que contrasta amb la pau del poble. El cel representa els seus moments de desesperació i les seves crisis nervioses de les que era conscient, i el poble els moments de pau entre crisi i crisi. Funció: Decorativa i terapèutica , ja que a través d’ella plasmava i expressava les seves sensacions