¡Descarga Nit Estrellada: Anàlisi de la Obra Maestra de Van Gogh y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!
NIT ESTRELLADA
A) Fitxa tècnica Nom: Nit estrellada Autor: Van Gogh Data d’execució: 1889 Tipus d’obra: pintura Tècnica: oli sobre tela Estil artístic: postimpressionisme Identificació del tema: paisatge nocturn Ubicació: MoMa de Nova York (Museum of Modern Art) B) Context històric Context social/ polític/ econòmic Context històric de l’Impressionisme C) Anàlisi formal Descripció: Paisatge nocturn d’un poble de la Provença, on l’autor hi afegeix els elements que li convenen, com són un camp de blat amb les muntanyes al fons, un xiprer a primer terme i un poble amb llum a algunes finestres i església. Composició: La composició és oberta i asimètrica. El quadre es pot dividir en dues meitats horitzontalment:
- A la part inferior hi ha la terra, la vista llunyana d’un poblet amb camps i muntanyes. Hi trobem formes geomètriques bàsiques, i predomina la línia recta.
- A la part superior hi ha el cel, amb la lluna i les estrelles, irradiant la seva llum des d’unes formes circulars. El firmament és molt dinàmic, amb uns fluxos ondulants que es combinen entre sí. Predomina la lína corva, ondulada i sinuosa, i les figures contornejades amb una lína negra per separar-les, ja que sinó s’ajuntarien les taques de color i no s’entendria el paisatge pintat. Predomina la composició horitzontal, però aquesta està trencada per dos elements verticals, el xipré i el campanar, que connecten les dues parts horitzontals.
- Moviment i expressió: Podem percebre moviment a través de la pinzellada solta i ondulada que trobem sobretot a la part superior, en els estels i també en el gran xipré. Aquest moviment expressa certa angoixa. És un quadre nerviós que pot recordar-nos la personalitat alterada del pintor, plasmada en la línia d’aquest quadre. No es percep calma sinó tot el contrari, percebem un sentiment d’energia, però és una energia intranquil·la i estressant concebuda per la manera de pintar en forma de remolins. Perspectiva/ profunditat:
La perspectiva s’aconsegueix gràcies a la col·locació dels elements. El xipré en primer terme ressalta per sobre de les cases del poble que estan molt més allunyades, i molt més al fons hi trobem les muntanyes més allunyades. El xiprer, doncs, estableix el primer pla, donant l’efecte de la profunditat. Color: Predomini dels colors freds, blaus i verds, encara que la lluna i els estels i la llum de les cases destaquen per tenir llum càlida, d’un groc ben viu. Llum La llum prové dels estels i de la lluna, a la part superior, i dels petits punts de llum de les finestres de les cases, a la part inferior. Podem interpretar que la llum inferior de la part superior (muntanyes) prové de l’alba del matí, perquè es creu que l’estel més brillant del quadre és l’estel del matí, l’estel Venus. Línia/ dibuix/ pinzellada: Predomini del color tot i que també té importància el dibuix. La pinzellada és solta, dinàmica, sinuosa, pastosa i densa. El traç característic de Van Gogh és que ell va cobrint la tela, com teixint-la amb puntades que van formant els diferents elements, fent ritmes diferents, que són circulars pels astres, ondulants pel firmament, de tirabuixons per la vegetació del fons, de traços rectes per les cases, i serpentejants i verticals pel xiprer. Aquesta composició li dona al conjunt un caràcter vibrant, decidit i esvelt. D) Significat i funció de l’obra Iconologia: explicació del tema i dels seus significats aparents i simbòlics Aquest és un paisatge que Van Gogh va pintar mentre estava al sanatori de Saint-Remy de Provença, on va tenir les crisis mentals més fortes. Les vistes són en direcció nord. Saint-Rémy era un poble situat a una plana de secà d’agricultura tradicional mediterrània; hi havia horts d’oliveres i alineacions de xiprers que protegien els ametllers de la força del mistral, el vent fred del Nord; els camps tenien, al sud, les muntanyes dels Alpilles. Així Van Gogh va viure el seu infern a un paisatge molt diferent de la seva humida i plana Holanda, o de la regió pròspera, urbana i ben comunicada, d’Arles, on va patir la crisi. L’artista va sentir que, amb el canvi, deixava la modernitat urbana i decadent per endinsar-se dins d’un àmbit tradicional, sobri i autèntic. Es pot interpretar un simbolisme a partir del xipré (arbre típic dels cementiris) i del campanar, que connecten el cel i la terra recordant la fe religiosa de l’autor. Aquesta unió del món dels vius i dels morts causava una gran obsessió en Van Gogh pel qui la mort no era una cosa traumàtica, sinó que era un pas a una altra vida millor. El xipré és un arbre tradicionalment associat amb el dol i els cementiris, i en aquest cas és un element d'unió entre el cel turbulent, un camp d'energia en ebullició, i el poblet, un indret de calma. El xiprer és una flama ardent, mogut pel vent, i s’aixeca cap el cel, immens i llunyà. El poble està lluny, perquè ell està sol; així dóna forma al calor humà, present a les experiències que es produeixen rere els vidres il·luminats i de les que l’artista no hi pot participar. L’església, amb la seva agulla, és el ressò del xiprer, llunyana i inútil. Vincent Van
Precedents i influències: Antecedents : El tractament religiós del paisatge havia estat iniciat per Friedrich (per exemple, Monjo a la vora del mar, 1808) i reprès per altres artistes, com Millet, el pintor dels camps i de la vida tradicional i humil, amb una altra sensibilitat (L’Àngelus), i Van Gogh havia recorregut moltes vegades a aquests assumptes. Van gogh també va quedar influenciat pels impressioniste si pels gravats japonesos. Influències : Van Gogh influenciarà les avantguardes artistes, sobretot a fauvistes i expressionistes (Munch, Kirchner, Kokoshka, etc.), i es convertirà en una icona imprescindible de la Modernitat cultural. E) Estil artístic i autor: Estil artístic Aquest és un quadre d’estil postimpressionista. En el Postimpressionisme hi trobem un seguit d’actituds i tendències que, malgrat que estan vinculades a les novetats que ja havien fet els impressionistes, representen la porta d’entrada a l’art del segle XX. Les característiques principals del postimpressionisme són les següents:
- Es recupera la importància del dibuix. Tot i així, els postimpressionistes van continuar utilitzant colors vius i una aplicació compacta de la pintura, amb pinzellades distingibles i temes de la vida real.
- Tenen preocupació per captar no només la llum sinó també l’expressivitat de les coses i de les persones il.luminades. En oposició a Monet, que deia que per poder plasmar la forma pura de la llum, sense vincular-la a cap forma, hauria d’haver nascut cec i haver adquirit la visió sobtadament, les obres postimpressionistes van emprendre l’anàlisis de l’objecte sobre el qual incideix la llum. Els postimpressionistes van intentar portar més emoció i expressió a la pintura, van reaccionar contra el desig de reflectir fidelment la natura i van presentar una visió més subjectiva del món. Dos pintors de biografia tràgica, Tolouse-Lautrec i van Gogh, van presidir l’etapa anomenada postimpressionista, que assenyala l’inici de la revisió d’alguns dels postulats de l’escola. Altres postimpressionstes van ser Gauguin i Cézanne. L’autor: Vincen van Gogh va ser un pintor holandès, un dels prinicpals exponents del postimpressionisme. Una figura central de la seva vida va ser el seu germà petit Theo, marxant d’obres d’art a París, que li va donar el suport financer de manera continuada i desinteressada. Van Gogh va tenir diverses etapes pictòriques: la seva primera etapa, la denominada etapa holandesa, està caracteritzada per pintar amb tons foscos i austers. Un quadre cabdal d’aquesta primera etapa va ser Els menjadors de patates. La següent etapa, la parisina (1886- 87), és la que el posa en contacte amb els impressionistes que pretenien trencar amb l’academicisme de l’època. En aquesta etapa va començar a copiar làmines japoneses, essent un dels pintors europeus als que més va influir aquest tipus de pintura. La seva paleta es va il.luminar, i el color hi va jugar un rol fonamental durant la resta de la seva vida. Temps despés es va traslladar a Arles per realitzar el seu somni mediterrani en busca de la llum de la Provença. Els seus quadres reflectiran l’explosió de la natura i els colors purs, colors que
havia estudiat en la seva col.lecció d’estampes japoneses. Va ser un període molt fèrtil en el que el seu art es va inclinar cap a l’impressionisme, però, per altra banda, l’absenta i la fatiga mental li van agreujar la seva condició física. Els últims anys de van Gogh van estar marcats pels seus permanents problemes psiquiàtrics, que el van portar a ser reclòs en sanatoris mentals de manera voluntària, entre els quals es trobava el de Saint-Rémy. És allà on hi va pintar el quadre que ens ocupa. En aquesta època la seva pintura es caracteritza per la presència de remolins i flamarades.
