no es valido 4, Apuntes de Psicología

¡Descarga no es valido 4 y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

Ó Prohibido fotocopiarlo, cederlo o reproducirlo (O o: asouto4 e: jpallaresescorial3 LECTURA 5: Les necessitats ¡ els problemes socials des de la Intervenció Psicosocial. Lobjectiu principal de la Intervenció Psicosocial és procurar que les persones, els grups socials ¡les comunitats aconsegueixin tenir majors quotes de benestar, és a dir, millorin la qualitat de les seves vides ¡ visquin millor. Qualsevol psicoleg té com a objectiu promoure el benestar físic, psicológic i social de la persona. Gran part d'aquesta feina es fonamenta ¡ origina davant de la constatació de problemes O necessitats a la nostra societat en general o en determinats grups socials. D'aquí s'originen les polítiques socials, que pretenen arribar al mínim social a partir del qual una societat considera que ha arribat a determinades quotes de benestar. D'aquesta forma, els serveis socials adquireixen el caracter d'un cert estandard básic en el marc d'unes necessitats determinades. Aixó exigeix un procés de legitimació de necessitats en una societat determinada. 1. La naturalesa psicosocial de les necessitats humanes. Les necessitats socials són produides historicament, jerarquitzades socialment, no reduibles a desitjos o simples expectatives ¡, en les societats industrials de consum de masses, inscrites contradictóriament en complexos espais interrelacionats: |'espai simbolic del desig multiplicat pel marqueting empresarial, l'espai normatiu dels serveis públics de benestar, ¡i l'espai convencional de la producció de necessitats a la seu de families ¡ petits grups. 1.1. La gramática de les necessitats socials. Sota el terme “necessitat” s'amaguen diversos significats que cal distingir: = Necessitatscom a impulsos: necessitatcom a forca motivadora instigada per un estat de tensió o desequilibri produit per alguna carencia específica. Per a Murray, les necessitats poden considerar-se com la font de la conducta. El conjunt dels elements associats a una necessitatinclouen l'estímul (pressió), que posa en moviment |'estat de deficit (necessitat), l'activitatinstrumental (Pacció), les imatges ¡ emocions associades, i l'objecte oincentiu que satisfa la necessitat. Murray distingeix entre necessitats viscerogéniques (relacionades amb el funcionament de l'organisme) i psicogéniques (enteses com a qualitats de la personalitat). El medi social i cultural exerceix la major influencia sobre les necessitats psicogeniques. L'impuls com a forca motivadora de la conducta és també el principal criteri que regeix la coneguda pirámide de les necessitats de Maslow. = Necessitats com a objectius: Doyal ¡ Gough van distingir entre les necessitats (needs) i les aspiracions (wants). Toti que ambdues poden ser considerades com a objectius a aconseguir dintre de l'esquema de relacions “A necessita X per a aconseguir Y”, es considera a les necessitats com a objectius universalitzables (alguna cosa que les persones necessiten ¡ haurien de tenir), mentre que les Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. Y unybook com unybook.com unybook.com O Prohibido fotocopiarlo, cederlo o reproducirlo (4) aspiracions es consideren objectius derivats de les preferéncies individuals i, per tant, són de carácter més personal. Es proposa que han de ser considerats necessitats aquells aspectes que, si no es satisfan, donaran lloc a greus danys d'algun tipus concret o objectiu (una malaltia, per exemple). Quan els objectius es refereixen a aspiracions és precisament perque no es creu que estiguin lligats en aquest sentit als interessos humans de prevenció de danys greus. Necessitats com a expectatives. Expectatives d'obtenció de determinats serveis o béns socials. Bradshaw proposa quatre maneres diferents i complementaries de definir i coneixer les necessitats socials; es tracta d'una aproximació en funció de les expectatives sobre les quals es fonamenten els judicis que determinen les necessitats: a) Necessitats normatives: aquelles definides per experts, administradors o científics socials a través de l'establiment d'un criteri mínim, pretesament objectiu, sobre nivells desitjables de satisfacció d'una necessitat concreta. El paradigma sociocultural o científic-tecnic del moment és el marc de definició de les necessitats socials. b) Necessitats experimentades: es basen en la percepció d'una persona o grup d'experimentar una determinada carencia. Es tracta d'una apreciació subjectiva mediatitzada per factors psicológics i psicosocials particulars. Les expectatives que els membres d'una població tenen en relació als seus propis resultats es troben en la base d'aquest tipus de necessitats. És possible ¡ freqiient que entrin en discordanca amb les apreciacions dels experts o organismes públics. c) Necessitats expressades: es defineixen en funció d'alló que s'entén per demanda expressada en algun tipus de servei o a través de canals de mediació social que recullen sol-licituds sobre la necessitat d'atendre determinades demandes socials. Es fonamenten en les expectatives del comportament d'una població davant de l'oferta de serveis disponibles. Cal tenir en compte dos problemes: Y” Aquests criteris no poden ser els únics per a establir necessitats socials, ja que hi ha ocasions en que les persones poden ser incapaces d'expressar les seves necessitats, ono existeixen canals adequats per fer-ho. Y Cal tenir en compte que el nivell de demanda expressat está molt relacionat amb les expectatives d'oferta dels serveis. És a dir, la gent demana ajuda en funció del que creu que pot obtenir. d) Necessitats comparatives: es basen en la comparació entre poblacions o comunitats amb diferents nivells de satisfacció de necessitats. Si aquestes poblacions poden considerar-se com a iguals, pot considerar-se com a necessitat aquell aspecte que no estigui contemplat en una població i sí en l'altra. Les expectatives, en aquest cas, se centren en la comparació entre les dades de la població objectiu ¡ les de l'altre grup Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. Y unybook com unybook.com unybook.com O Prohibido fotocopiarlo, cederlo o reproducirlo (D e: jpallaresescorial3 Ambdós processos poden ser definits com a dos moments del sistema de legitimació de les necessitats socials, tenint en compte que la consciéncia social d'una necessitat (al igual que d'un problema) és fácilment manipulable des d'instáncies de poder, especialment a través dels sentiments d'inseguretat. En termes generals, el terme angles debunking es refereix al procés de desemmascarar les pretensions reals dels grups socials que defineixen un problema o una necessitat social, aprofundint rere la propaganda que encobreix els autentics fins del grup. Sembla ser que tant una necessitat com un problema social existeixen quan alguna condició social ésseleccionada, identificadaiámpliament reconeguda coma problema o necessitat, entrant llavors a formar part de l'agenda política i social, ¡ abordant la seva solució per a aconseguir una integració plena de les persones en la societat. Doyal ¡ Gough reconeixen el carácter socialment construit de les necessitats, peró rebutgen les segúents concepcions: a) Naturalista o utilitarista: redueix les necessitats a desitjos i preferéncies regulades pel mercat perque s'oblida que les necessitats són produides socialment. b) Relativista i historicista: tendeixen a relativitzar la seva importancia en el sentit que cada societat té les seves própies necessitats, canviants en funció de la naturalesa de la seva formació social. c) Culturalista: manté que les necessitats són produides per grups concrets que les produeixen ¡ reprodueixen, ja que aixó portaria necessariament a una microsociologia de les necessitats que els autors consideren innecessaria. Així doncs, tant les formulacions de lleconomia ortodoxa, la Nova Dreta, el marxisme, limperialisme cultural, la democracia radical o la fenomenologia participen del discurs relativista que manté la no existencia de necessitats humanes objectives. Per la seva part, Doyal ¡ Gough sostenen que la forma de satisfacció pot variar, peró que es pot sostenir el fet que s'ha anat generant un consens sobre certes necessitats basiques per al desenvolupament d'una existencia humana digna. Així, tot ¡ sostenir que les necessitats humanes són históoriques i construides socialment, també es reconeixen com a universals. Són els satisfactors d'aquestes necessitats básiques els que presenten enorme variabilitat al llarg de cultures o contextos socials diferents. Per als autors existeixen dues necessitats que poden ser considerades universals (que van més enllá de la simple supervivencia): 1. La necessitat de salut física: optimitzar l'esperanca de vida ¡ evitar malalties ¡ dolencies. 2. La necessitat d'autonomia: capacitat de la persona per a formular estrategies consistents, d'acord amb els seus interessos, i intents que fa la persona per posar-los en practica en les activitats que emprenen. Es tracta de /'agencia o agentivitat de les persones, enteses com a éssers propositius, capacos de prendre les seves própies decisions i d'assumir la responsabilitat que es deriva d'elles. Tres variables clau afecten els nivells d'autonomia personal: Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. Y unybook com unybook.com unybook.com O Prohibido fotocopiarlo, cederlo o reproducirlo Y e: jpallaresescorial3 Y El grau de comprensió que una persona té de sí mateixa, de la seva cultura ¡ del que s'espera d'ella com a individu. AS La capacitat psicológica que posseeix de formular opcions per a sí mateixa (salut mental). Y Les oportunitats objectives que li permetin actuar en conseqúencia. Alhora, l'autonomia s'ha d'entendre sota dues formes: Y” Autonomia com a llibertat d'agéncia o d'acció. Y” Autonomia crítica: comporta la participació democrática en el procés polític a qualsevol nivell. Molts dels béns ¡ serveis que es requereixen per satisfer aquestes necessitats básiques varien segons la cultura. En general, tots els objectes, activitats ¡ relacions que satisfan les nostres necessitats basiques poden denominar-se satisfactors. Peró entre les necessitats basiques ¡ els seus satisfactors apareixen un seguit d'objectius derivats, o de segon ordre, que és necessari complir per tal d'aconseguir els objectius primaris de salut física i autonomia: són les necessitats intermédies. Aquestes necessitats serien: aliments nutritius ¡ aigua neta, allotjaments adequats a la protecció contra els elements, ambient laboral sense riscos, medi físic sense riscos, atenció sanitaria apropiada, seguretat en la infancia, relacions primáaries significatives, seguretat física, seguretat económica, ensenyament adequat ¡ seguretat en el control de naixements, l'embarás ¡ el part. Per tal que una societat evolucioni de manera positiva és necessari contemplar quatre condicions socials prévies: a) Tota societat ha de produir satisfactors de necessitats suficients per tal d'assegurar nivells mínims de supervivencia i salut, junt amb altres factors ¡ serveis d'importancia cultural. b) La societat ha de garantir un nivell adequat de reproducció biológica i socialització de la infancia. c) Ha d'assegurar les aptituds ¡ valors que són necessaris perque hi hagi produc: transmissió cultural cap a una proporció suficient de la població. tingui lloc aquesta reproducció. En definitiva, un sistema de d) És necessari instituir algun sistema d'autoritat que garanteixi un respecte de les regles que aconsegueixi una práctica satisfactoria d'aquestes aptituds. 1.3. L'avaluació de necessitats. L'avaluació de necessitats ¡ l'avaluació de programes són les dues estrategies més útils en relació a la intervenció psicosocial. L'avaluació de necessitats és un intent de descriure ¡ entendre les necessitats d'una área geografica o social, i implica dos processos: 1. Aplicar un instrument o conjunt d'instruments de mesura sobre una area previament definida. Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. Y unybook com unybook.com unybook.com O Prohibido fotocopiarlo, cederlo o reproducirlo (4) EE Apunte del usuario: asouto4 para el uso exclusivo de: jpallaresescorial3 'unybook.com. Date de alta y descarga tu propia copia en Unybook.com por menos de lo que cuesta fotocopiarlo aspectes com el context socio-polític en que s'emmarca l'estudi, la voluntat política ¡ la capacitat económica del cient per a assumir els resultats o les múltiples fonts de resistencia al procés d'avaluació. Les técniques per mesurar les necessitats socials es poden classificaren 3 grans categories: a) Estudis basats en entrevistes, enquestesi qiiestionaris que requereixen opinions, percepcions, actituds ¡ preferencies de la població analitzada: posseeixen una analisi quantitativa important i un ampli grau de generalització. b) Procedimentsinteractius, grupalso individuals: sessions de pluja d'idees (brainstorming), dinámiques de grup, observació participativa, etc. Permeten identificar les necessitats socials, una avaluació qualitativa de les mateixes ¡ plantejar línies d'actuació posterior. c) Indicadors socials de tipus demograáfi + també dades epidemiologiques ¡ assistencials, de naturalesa descriptiva, peró que permeten realitzar inferencies sobre les necessitats. i estadís: Per poder establir de manera fiable quines són les necessitats d'una determinada població, pot ser útil considerar els quatre tipus descrits per Bradshaw com quatre diagrames de Venn (diagrama consistent en dues o més árees circulars que representen sengles conjunts -totalitat d'elements que tenen una característica comuna- que s'intersequen ¡ que comparteixen els subconjunts representats per les árees comunes), més o menys amplis, peró amb una área d'intersecció comú que correspondria als aspectes més susceptibles de prendre una decisió. A més, és necessari utilitzar els indicadors i criteris adequats per a cada tipus de necessitats: 5. Comunicació dels resultats. En la practica, l'analisi de necessitats és una activitat reiterativa: el cicle de decisió, recollida de dades ¡ analisi d'aquests es repeteix fins que els avaluadors consideren que la informació addicional que aportarien posteriors avaluacions no justifica l'esforc per Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. O unybook.com El unybook.com O Prohibido fotocopiarlo, cederlo o reproducirlo (4) unybook.com dur-les aterme. També és necessari contemplar el perfil del client pera ajustar el format de l'informe de resultats ¡ així poder establir una comunicació clara ¡ útil. 2. El problema social com a origen i motiu de la Intervenció Psicosocial. 2.1. El problema dels problemes socials. Cal tenir presents algunes dificultats que apareixen quan estudiem els problemes socials: e Quan parlem de problema social, hem de desfer-nos de la creenca ampliament estesa que pretén considerar-lo únicament com un fet objectiu pertanyent a la realitat física. Un problema físic no constitueix per se un problema social. e Quan intentem delimitar el concepte, trobem moltes limitacions provinents de: la diversitat de problemes que poden incloure's dintre d'aquest retol, ¡ la diversitat historica ¡ cultural. Tot ¡ així, trobem algunes definicions válides: Y” Fuller i Myers (una de les més classiques): condició que s'estableix així per un número considerable de persones, les quals consideren que es dóna una desviació de les normes socials habituals. Y” Van der Zanden: situació que un considerable número de persones jutja desagradable o desfavorable ¡ que, segons elles, existeix en la seva societat. Per tant, un problema social no té existencia objectiva. Per a ell, el concepte psicosocial d'actitud és clau en la definició dels problemes socials. Y” Sullivan: un problema social existeix quan un grup influent defineix una condició social com a amenacant per als seus valors, afecta un gran número de persones ¡i pot ser solucionat mitjancant l'acció col-lectiva. El problemes s'interpreten com a socials en tant els seus motius i solucions són de caracter social, tot i¡ que comportin impactes sobre individus vulnerables pel fet que les condicions socials generen situacions de risc. e Ve donada per la contraposició entre objectivisme (reformulat en termes de realisme) ¡ subjectivisme (reformulat en termes de construccionisme). L'objecti respecte a la vida ¡ el benestar, ressaltantla possibilitatd'identificar realistament els problemes socials. La majoria dels problemes socials posseeixen clars isme emfatitza el paper de les condicions amenacants o perilloses elements objectius que els motiven, peró si no són definits com a problemes per algun grup, no passen a considerar-se problemes socials. El subjectivisme emfatitza processos d'interpretació d'una situació com a elements determinants en l'experiencia d'un problema social. Per a que existeixi un problema social, cal que un cert número de persones el defineixin com a tal. Aix0 requereix que posseeixin cert criteri o valor social amb que contrastar la seva propia situació. Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. O unybook.com unybook.com O Prohibido fotocopiarlo, cederlo o reproducirlo Y 'o: asouto4 p e: jpallaresescorial3 Spector ¡ Kitsuse descriuen quatre fases que recullen les principals etapes de la legitimació ¡ el reconeixement social dels problemes socials: PONE Agitació. Legitimació i coactuació. Burocratització ¡ reacció. Reemergencia del moviment. A partir de la redefinició dels problemes socials atenent al concepte d'estres, l'explicació de la resposta comunitaria davant d'una situació problemática ens permet integrar el procés de definició d'un problema social ¡ les estratégies per al seu afrontament, especialment davant de situacions agudes, en funció de quatre etapes: 1. Turbuléncia o agitació: produida com a conseqúencia de la identificació, anunci o descobriment d'una situació perillosa o crítica que genera incertesa respecte a les seves conseqúencies ¡sobre tot al seu control o solució. Un primer moment es caracteritza per la presencia d'un col-lectiu que considera un seguit de condicions socials com a injustes, ofensives o indesitjables, i expressa el seu descontent cap a elles, estimula controversies i contribueix a crear un estat d'opinió pública ¡ política. Es dediquen gran esforcos per a convertir els problemes socials enproblemes públics. El procés que duu a terme el grup passa per: Y” Convéncer altres grups socials que el problema social existeix. Y” Comencar a preparar accions dirigides a les causes del problema. Solen dur-les a terme les víctimes de la situació. La transició de la primera etapa a la segona es podrá produir si finalment es desenvolupa una consciencia pública respecte a la injustícia de la situació i un alt grau de visibilitat del debat social. Afrontament i :suposa la interacció dels afectats amb les xarxes socials ¡ institucionals. Els principals agent socials (generalment oficials) reconeixen al grup de pressió, aixícom a les seves reivindicacions. Es considera finalitzada quan les queixes han estat incorporades i en alguna forma rutinitzades per una instancia o agencia que mostra interés en actuar. El recolzament de les xarxes socials i els mitjans de comunicació li conferirá major respectabilitat. Poden distingir-se dos moments del procés: a) Legitimació: pel simple fet de reconéixer un problema, les agencies oficials es troben davant la necessitat de buscar solucions al respecte. El grup de pressiórep legitimació, reconeixement ¡fins i tot agraiment als seus components, que passen de ser ¡l-legals a ser crítics del sistema. b) Coactuació: quan els organismes oficials tracten d'actuar sobre el problema, comencen també a controlar la definició del mateix, a escollir els seus interlocutors legals, a incrementar la dimensió del problema, canviant l'orientació o diversificant-lo. La gestió del Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. Y unybook com unybook.com unybook.com 3. O Prohibido fotocopiarlo, cederlo o reproducirlo Y e: jpallaresescorial3 problema ¡ de les seves possibles solucions és absorbida per Poficialitat. quan una agencia governamental ha assumit el problema, deixa de ser el més important i passa a ser un problema més. En un segon moment, la frustració es produeix com a resultat del fracas de les xarxes de recolzament social ¡institucional en la comprensió de la situaciói en la solució dels problemes. Es produeix la reactivació de les demandes pel grup original o per altres grups. Organització comunitaria: es produeix com a resultat del fracás o la perdua de credibilitat de les xarxes formals, donant lloc a la recerca de solucions col-lectives. Apareixen quatre possibles alternatives: a) Pot ser que el grup de pressió original rebutgi la forma d'actuació de les institucions oficials. b) Pot ser que els promotors inicials del moviment siguin substituits pels veritables afectats. c) Pot ser que les accions promogudes pels organismes oficials entrin en conflicte amb els valors d'altres grups, generant així noves fonts de problemes socials. Terme ¡atrogenesi: efectes negatius de l'actuació médica, en aquest cas referit a la situació en que una intervenció genera més problemes que solucions. d) Aquesta possibilitat ofereix dos camins: o bé es produeix el desenvolupament de grups més reduits que pretendran buscar solucions eficaces per als afectats, o bé s'aniran creant petits grups que puguin solucionar aspectes parcials del problema. Frustraci Els representats dels poders públics no sempre afronten la solució dels problemes, sinó que hi ha ocasions en que prefereixen seguir estrategies d'obstaculització, confusió o fre a l'evolució resolutiva dels mateixos: Y Y 2.4. Tendencia a culpar la víctima. Intent d'enfosquir o confondre el problema desviant l'atenció a les seves arrels socials i medicalitzant-lo (malalties mentals, per exemple). L'estudi dels problemes socials. Poden distingir-se tres orientacions generals: 1. L'orientació funcionalista: entén que la societat esta constituida a partir d'elements interdependents que generen un complex sistema orientat a Pequilibri ¡ la integració, ¡ altament resistent al canvi. El problema social s'identifica quan un canvi social és suficientment significatiu per a alterar el balanc d'estabilitat que els subsistemes han aconseguiti dificultar l'eficiencia del sistema social en la consecució dels seus objectius, generant-se llavors practiques socials disfuncionals. L'orientació del conflicte: considera que la confrontació és el motor de la societat, ja que grups socials en competencia intenten aconseguir el control dels Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. Y unybook com unybook.com unybook.com 4. O Prohibido fotocopiarlo, cederlo o reproducirlo (4) 'o: asouto4 p e: jpallaresescorial3 Etiquetatge social: perspectiva emmarcada en la tradició teórica de l'Interaccionisme Simbolic. L'emfasi se situa en la definició social de la desviació, considerant el carácter subjectiu ¡ socialment construit dels problemes socials. Se centra més en les persones que en l'estructura social, més en allo subjectiu que en alló objectiu, més en les relacions que en les causes de la desviació. Aportacions importants: construcció social del self i analisi del procés de tipificació social de Schutz. Conflicte de valors: recull la tradició sociológica marxista ¡la seva descripció de la Historia a partir de la lluita de classes, o la perspectiva de Simmel amb el seu analisi del conflicte com a forma d'interacció social. Fuller i Myers argumenten dels problemes socials, ja que sempre es produirá una contraposició entre els valors de dos o que el conflicte de valors apareix en totes les fases de definic més grups socials. El conflicte forma part inherent dels processos socials. Vinculades a aquesta perspectiva es troben: Y La perspectiva de la construcció social (conciliant l'etiquetatge social i el conflicte de valors): será la coexistencia de situacions socials que entren en conflicte ¡ l'activitat d'aquells que demanden que s'actui el que portará a etiquetar una situació com a problema social. Y La perspectiva crítica: recull la tradició més dialéctica emfatitzant les relacions entre classes ¡les relacions de poder. +recull la tradició de Weber ¡ de la Psicologia de les Organitzacions, i afirma que la organització burocrática és un instrument Teoria de la burocráci privilegiat que ha modelat la política, l'economia ¡ la tecnologia modernes. També és, tot ¡ així, la genesi de molts problemes socials. El conformisme burocrátic comporta la falta d'eficacia davant dels problemes, arribant a generar disfuncions en la propia organització. L'estudi d'un problema determinat pot realitzar-se des d'un o diversos nivells d'analisi, en funció de la seva propia naturalesa ¡ dels proposits i limitacions de la investigació. 1. Models psicobiológicsi evolucionistes: la unitat d'analisi és l'individu en quant a especie. Dirigeixen les seves explicacions cap als fonaments sociobiologics i evolutius dels comportament socialment problemátic. Models psicológics (personológics, conductuals i cognitius): orienten les seves explicacions cap a contingencies individuals, tot i que emfatitzant la importancia de les característiques de personalitat ¡ dels processos d'aprenentatge ¡ cognitius, els factors motivacionals ¡les diferencies individuals. Models psicosocials: s'inclouen tant les teories sobre els processos interpersonals i intragrupals, com els que ressalten el paper de la interacció intergrupal ¡amb l'entorn físici social. Models sociopsicológics: les explicacions emfatitzen la influencia sobre la genesi, comprensió ¡ tractament dels problemes socials dels mecanismes de socialització i comunicació social, ¡ atribueixen un paper central al conjunt de creences culturalment transmeses, als valors, les actituds, les representacions socialsi les ideologies. Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. Y unybook com unybook.com unybook.com O Prohibido fotocopiarlo, cedeno o reproducirlo (4) ario somos e Jpallaresescorial3_ Centrant-nos en l'ambit de les intervencions psicosocials, podem considerar que, seguint a Prilletensky, les accions enfront el problema social poden desenvolupar-se des de quatre orientacions: 1. L'orientació tradicional: íntimament lligada al model clínic, se sustenta en la consideració dels problemes en termes de deficit personal i, per tant, tracta de compensar aquests deficits incrementant els recursos personals d'afrontament. L'orientació potenciadora: atribueix l'existencia de problemes socials a situacions de risc, de manera que, juntament amb la intervenció en crisi, propugna actuacions orientades cap als grups de risc per a prevenir el desenvolupament d'aquests problemes. L'orientació postmoderna: basada en les consideracions construccionistes, emfatitza el paper dels mecanismes interpretatius de la realitat, de manera que les intervencions estan dirigides a modificar variables sociocognitives relacionades amb la interpretació del problema, com percepció del risc o creences sobre la salut. L'orientació emancipatoria: atribueix els problemes socials a la falta d'informació o a circumstancies d'opressió i de conflicte interpersonal ¡ intergrupal, de manera que les intervencions socials han d'orientar-se cap a la modificació d'aquestes condicions. Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. Y unybook com unybook.com unybook.com