¡Descarga LLENGUATGE I COMUNICACIÓ PRESENTACIÓ COMPET y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
LLENGUATGE I COMUNICACIÓ
Curs acadèmic: 2017 - Professora: Elizabeth Gilboy Rubio Correu-e: [email protected] Hores de tutoria: Dimarts de 12:00 a 13:00 i de 18:00 a 19:00; hores prèviament concertades per correu- e Lloc: Cognició, Desenvolupament i Psicologia de l’educació. Secció: Processos Cognitius. Despatx: 3502 Telèfon: 933125138
PRESENTACIÓ
La comunicació és un acte complex resultat de processos complementaris que operen a nivell interpersonal i intrapersonal. A nivell interpersonal, la comunicació inclou mecanismes que causen que els participants s’influeixin mútuament en el decurs d’un intercanvi comunicatiu, i per tant, parlem de la capacitat per interpretar i executar intencions comunicatives. A nivell intrapersonal, la comunicació exigeix de recursos que permetin comprendre i produir enunciats, és a dir, la capacitat de processar formes lingüístiques. Per això l’assignatura està organitzada en dos blocs: Comunicació i Psicologia del llenguatge.
En un món cada cop més globalitzat, els organismes acadèmics europeus^1 i algunes de les associacions professionals europees^2 , insisteixen en què els futurs graduats assoleixin un conjunt de competències^3 equivalent independentment de la seva universitat d’origen.
Així doncs, l’objectiu general d’aprenentatge de l’assignatura s’ha formulat en relació a les competències que s’espera que els futurs graduats en Psicologia de la UB hagin adquirit.
Per això , l’objectiu principal d’aquesta assignatura és proveir dels coneixements bàsics sobre la comunicació humana per fonamentar l’adquisició i el posterior desenvolupament d’una bona competència comunicativa, per una banda, i també proveir dels coneixements bàsics per tal que pugueu aplicar una perspectiva cognitiva als processos implicats en la comprensió i producció del llenguatge.
A continuació es detallen el conjunt de competències principals que es treballaran a l’assignatura.
(^1) Tunning Educational Structures in Europe http://www.unideusto.org/tuningeu/home.html (^2) Per la Psicologia, European Federation of Psychologists’ Associations (EFPA) http://www.efpa.eu/ (^3) Segons Roe (2002) una competència és “una destresa apresa per tal de dur a terme adequadament
una tasca, un deure o un rol”
COMPETÈNCIES^4
Competències transversals i específiques de la titulació que es treballaran a l’assignatura
Com ja s’ha comentat anteriorment, l’objectiu de l’assignatura és el de proveir les bases per fonamentar l’adquisició i desenvolupament de les competències transversal i específica següents:
Comunicar-se oralment i per escrit a nivell universitari^5. En particular: mostrar habilitats pragmàtiques superiors per a la conversa i els intercanvis d'informació i exposar oralment i per escrit de manera fluida temes acadèmics i professionals adreçats a una audiència determinada.
Conèixer, comprendre i analitzar el comportament^6. En particular: saber analitzar el comportament partint d'una comprensió del funcionament dels processos psicològics tenint en compte les bases cognitives, socioculturals i contextuals.
Competències transversals i específiques de la titulació de les que se’n demanarà que feu ús
Se us demanarà, també, que feu ús de les competències transversals següents:
Buscar, seleccionar i gestionar informació especialitzada de manera estratègica, fent ús de diferents tecnologies i fonts d'informació. En particular: utilitzar eficaçment xarxes de biblioteques, arxius i Internet per a la recerca d'informació
Raonar de manera analítica i crítica. En particular: comparar i contrastar idees i conceptes, comprendre, sintetitzar i avaluar críticament texts i idees complexes i adoptar un enfocament científic i crític cap a les fonts d'informació.
També se us demanarà que feu ús de la competència específica següent:
Mostrar habilitats bàsiques de recerca. En particular: utilitzar les diferents fonts documentals en psicologia, aplicar els vostres coneixements sobre els diferents mètodes de recerca psicològica, analitzar i interpretar críticament les dades en el marc del coneixement disciplinari establert.
OBJECTIUS D’APRENENTATGE
Objectius d’aprenentatge referits a coneixements
Amb la finalitat d’assentar les bases d’una bona competència comunicativa, l’estudiant ha de ser capaç de:
(^4) Les competències associades al Grau de Psicologia de la UB es recullen al document «Competències
genèriques i específiques del Grau de Psicologia» (d’ara endavant PsiUB). Aquest llistat està en sintonia amb el que es proposa a Europa (vegeu «Tunning-Europsy: Reference points for the design and delivery of degree programs in Psychology»). (^5) Es correspon amb la competència bàsica Communication segons consta al document Tunning-Europsy (^6) Es correspon amb el resultat de l’aprenentatge “Apply multiple perspectives to psychological issues,
recognising, that psychology involves a range of research methods, theories, evidence and applications” del document Tunning-Europsy.
Bibliografia Atenció de la següent lectura només fins l’apartat “Prioridad del pensamiento sobre el lenguaje” (de la pàg. 89 fins la pàg. 110)
[1] Cuetos Vega, F., González Álvarez, J. & de Vega Rodríguez, M. (2015). Psicología del lenguaje (pàg. 89-110). Madrid: Editorial Médica Panamericana.
Bibliografia complementària Cortès-Colomé, M. (2016). Psicología de la comunicación lingüística (pàg. 39 – 60). Barcelona: Editorial Síntesis.
TEMA 2 – LA COMUNICACIÓ I EL LLENGUATGE
Comunicació = transmissió informació mitjançant un codi?
El model lineal de la comunicació
El “que es diu” i el que “es comunica”
Crítica al model lineal de la comunicació
El model inferencial de la comunicació
Bibliografia [2] Escandell, M.V. (2014). La comunicación. Lengua, cognición y sociedad (pàg. 11-28). Madrid: Akal.
TEMA 3 – EL MODEL INFERENCIAL DE LA COMUNICACIÓ. FONAMENTS TEÒRICS: COOPERACIÓ I ACTES DE PARLA
Cooperació
El significat del parlant
El principi de cooperació i les màximes de Grice
Actes de parla
Austin, Searle i els actes de parla
Els actes de parla indirectes i la teoria de la cortesia
Bibliografia Atenció de la següent lectura només des del començament fins al punt 4.1.1 (inclòs) [3] Cortès-Colomé, M. (2006/2008). Introducció a la psicologia del llenguatge i la comunicació (pàgs. 85- 93). Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona (text docent 312).
Atenció de la següent lectura només pàg. 89 a 112: [4] Escandell, M.V. (2014). La comunicación. Lengua, cognición y sociedad (pàg. 89-112). Madrid: Ed. Akal.
Bibliografia complementària Cortès-Colomé, M. (2016). Psicología de la comunicación lingüística (pàg. 121-145). Barcelona: Editorial Síntesis. Harley, T. (2009). Psicología del lenguaje. De los datos a la teoría (pàg. 405-413). Madrid: McGraw Hill.
TEMA 4 – INVESTIGACIONS PSICOLÒGIQUES: ELS ACTES DE PARLA INDIRECTES, EL DIÀLEG COM
ACTIVITAT CONJUNTA I L’EGOCENTRISME EN LA PRESA DE PERSPECTIVA.
El processament de les implicatures escalars i dels actes de parla indirectes
El diàleg com activitat conjunta
L’egocentrisme en la presa de perspectiva
Bibliografia Atenció de la següent lectura només de l’apartat 4.2 al 4.3 inclòs (pàg. 94-100) [3] Cortès-Colomé, M. (2006/2008). Introducció a la psicologia del llenguatge i la comunicació (pàg. 94 – 100). Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona (text docent 312).
Atenció de la següent lectura només de l’apartat 5.4 al 5.6 inclòs (pàg. 117 - 121) [5] Cortès-Colomé, M. (2006/2008). Introducció a la psicologia del llenguatge i la comunicació (pàgs. 117-121). Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona (text docent 312).
TEMA 5 – LA COMUNICACIÓ NO VERBAL
Concepte de comunicació no verbal
Parallenguatge, cinèsica i proxèmica
[6] Anolli, L. (2010). Introducción a la psicología de la comunicación (pàgs. 101-117). Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona.
TEMA 6 – BASES SOCIALS I COGNITIVES DEL LLENGUAGE
Herència biològica i cultural
Intersubjectivitat
Teoria de la ment i atribució d’intencions
Bibliografia [7] Tirapu-Ustárroz, J. ; Pérez-Sayes, G.; Erekatxo-Bilbao, M. & Pelegrín-Valero, C. (2007). ¿Qué es la teoria de la mente? Revista de neurología , 44 (8), 479-489.
Bibliografia complementària Harley, T. (2009). Psicología del lenguaje. De los datos a la teoría (pág. 43-85). Madrid: McGraw Hill.
Ivern, I. i Perinat, A. (2011) Els orígens del llenguatge en l’evolució humana. Aloma , 28 , 13-40. Accessible a: http://www.revistaaloma.net/index.php/aloma/article/view/38/
Els models autonomistes de la comprensió
Els models de múltiples constriccions de la comprensió
Bibliografia Atenció de la següent lectura només l’apartat 3 (pàg. 85 a 114)
[10] Demestre, J., Llisterri, J., Riera, M., Soler, O. (2006). La percepció del llenguatge. En O. Soler et al. (coord.) Psicologia del llenguatge (pàg. 85 a 114). Barcelona: UOC.
Bibliografia complementària Carroll, D.W. (2006). Psicología del lenguaje. 4ª edición. (pág. 135-164). Madrid: Thomson.
Cuetos Vega, F., González Álvarez, J. & de Vega Rodríguez, M. (2015). Psicología del lenguaje (pág. 203- 230). Madrid: Editorial Médica Panamericana.
Harley, T. (2009). Psicología del lenguaje. De los datos a la teoria (pág. 253-34). Madrid: McGraw Hill.
TEMA 10 – LA COMPRENSIÓ DEL DISCURS
Les proposicions
Fenòmens del discurs: inferències i nivells de representació
Models de situació
Bibliografia Cuetos Vega, F., González Álvarez, J. & de Vega Rodríguez, M. (2015). Psicología del lenguaje (pág. 231- 262). Madrid: Editorial Médica Panamericana.
Bibliografia complementària Carroll, D.W. (2006). Psicología del lenguaje. 4ª edición (pág.167-202). Madrid:Thomson.
Harley, T. (2009). Psicología del lenguaje. De los datos a la teoria (pág. 321-351). Madrid: McGraw Hill.
Altres manuals que us poden interessar:
Belinchón, M.; Rivière, A.; Igoa, J. M. (1992). Psicología del lenguaje. investigación y teoría. Madrid: Trotta.
Berko Gleason, J. i Bernstein Ratner, N. (1999). Psicolingüística. Madrid: McGraw Hill.
Carroll, D.W. (2006). Psicología del lenguaje. Madrid: Thomson.
Clark, H i Clark, E. (1977). Psychology and Language. An introduction to psycholinguistics. New York: Harcourt Brace Jovanovich, Inc.
Cortès i Colomé, M. (2008). Introducció a la Psicologia del llenguatge i de la comunicació. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona.
Cortès-Colomé, M. (2016). Psicología de la comunicación lingüística. Barcelona: Ed. Síntesis.
De Vega, M. i Cuetos, F. (1999). Psicolingüística del español. Madrid: Trotta.
Field, J. (2003). Psycholinguistics: A resource book for students. New Yord: Routledge.
Garman, M. (1990) Psicolingüística. Madrid: Visor Libros
Harley T. (2009). Psicologia del lenguaje: de los datos a la teoría. Madrid: McGraw Hill.
Newmeyer, F.J. (1990). Panorama de la lingüística moderna. Fuenlabrada (Madrid): Visor.
Pinker, S. (1994). El instinto del lenguaje. Madrid: Alianza.
Serra, M. (2000). Adquisición del lenguaje. Barcelona: Ariel.
Serra, M. (2014) Lenguaje y comunicación. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona.
Soler, O. (2006, coord.). Psicologia del llenguatge. Barcelona: Editorial UOC.
AVALUACIÓ ACREDITATIVA DELS APRENENTATGES
D’acord amb l’article 10.2 del capítol III de la Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges, aprovada per Consell de Govern en data 8 de maig de 2012, la modalitat d’avaluació per defecte de l’assignatura és l’avaluació continuada. No obstant això, d’acord amb l’article 12.1 de la mateixa normativa, l’estudiant té dret a l’avaluació única, l’exercici d’aquest dret comporta la renúncia a l’avaluació continuada.
Data límit renúncia a l’avaluació continuada 9 d’octubre. No s’acceptarà cap més renúncia un cop passada aquesta data.
Consulteu l’apartat “Avaluació única” pel procediment.
AVALUACIÓ CONTINUADA
L’assignatura s’avalua en una escala sobre 100. Aquests 100 punts es distribueixen de la següent manera:
- 60 punts per la part teòrica
- 40 punts pel treball dirigit
TEORIA: 60 PUNTS
S’aconsegueix un màxim de 60 punts a partir de:
- Dues proves obligatòries (P1 i P2); seran proves de resposta múltiple de 30 preguntes amb quatre alternatives de resposta. Els errors descomptaran 0,33.
- Exposició a l’aula: 10 punts
- (No)Assistència: -5 punts
- Els criteris d’avaluació s’han detallat en un document Guia del treball dirigit Curs 2017-2018 , que trobareu disponible al curs virtual de treball dirigit de l’assignatura.
- Sobre el plagi: La còpia literal de textos no citats apropiadament suposarà el suspens del treball escrit. En cas que es detecti alguna falta greu (p. e., copiar i enganxar de la Viquipèdia o en casos de múltiples plagis), els autors del treball quedaran exclosos de l'avaluació continuada i hauran de presentar-se a l'examen d'avaluació única.
AVALUACIÓ ÚNICA ACREDITATIVA DELS APRENENTATGES
D’acord amb l’article 12.1 del capítol III de la Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges, aprovada per Consell de Govern en data 8 de maig de 2012, l’estudiant té dret a l’avaluació única; l’exercici d’aquest dret comporta la renúncia a l’avaluació continuada.
Per acollir-se a aquesta modalitat d’avaluació, l’estudiant ha de presentar dues còpies del formulari de renúncia a l’avaluació continuada , una còpia és pel professor i l’altre per l’estudiant.
Data límit renúncia a l’avaluació continuada 9 d’octubre. No s’acceptarà cap més renúncia un cop passada aquesta data.
PROVES A REALITZAR EN LA MODALITAT D’AVALUACIÓ ÚNICA
L’avaluació única acreditativa dels aprenentatges comportarà:
- L’execució d’una única prova de preguntes amb opció de resposta múltiple que ponderarà un 60% de la nota.
- L’execució d’una prova escrita de preguntes de resposta breu que ponderarà un 40% de la nota final.
TEORIA: Prova preguntes amb opció de resposta múltiple (Màxim 60 punts)
Prova de 60 preguntes amb opció de resposta múltiple. D’aquestes 60 preguntes 30 són pel primer bloc de l’assignatura i 30 pel segon. Cada pregunta tindrà quatre alternatives de resposta; cada resposta incorrecta resta 0,33 a la puntuació final.
ATENCIÓ IMPORTANT: És REQUISIT per tal d’aprovar l’assignatura haver obtingut un mínim de 15 punts a cada un dels blocs dels que consta l’examen. Només és tindrà en compte la nota de la prova escrita de preguntes de resposta breu si es compleix el requisit abans esmentat.
La data de realització serà la fixada segons convocatòria oficial Consell Estudis.
Es poden aconseguir un màxim de 3 punts extres a partir del “Treball opcional de laboratori”
- Aquest treball és opcional.
- Es poden aconseguir un màxim de tres punts extres.
- Veure detalls de procediment al document “Treball opcional de laboratori”, disponible al campus virtual de l’assignatura.
- Els punts se sumaran al final del procés d’avaluació (inclosa la reavaluació): o Per aquells estudiants que han obtingut un mínim de 15 punts a cada una de les proves de resposta múltiple els tres punts se sumaran directament a la nota de teoria. o Si un estudiant suspèn alguna de les proves (Bloc I i/o Bloc 2) s’ha de presentar a la reavaluació del bloc suspès. Els punts se sumaran única i exclusivament a la nota de teoria obtinguda després de fer els exàmens de reavaluació corresponents.
PROVA escrita de preguntes de resposta breu (Màxim 40 punts)
L’estudiant haurà de dur a terme una prova que consistirà en contestar un total de 10 preguntes sobre alguna de les lectures proposades pel Treball Dirigit. Cada pregunta es puntuarà sobre un màxim de 4 punts. La naturalesa de la pregunta pot ser diversa, per exemple fer un comentari de text o desenvolupar un tema concret, o confrontar diversos autors.
La nota obtinguda se sumarà al resultat de la prova de resposta múltiple, sempre i quan s’hagi obtingut un mínim de 15 punts a cada un dels blocs dels que consta la prova. La data de realització de la prova és la mateixa que la de la prova de resposta múltiple.
Material per la preparació de la prova escrita de resposta breu
Tot el material necessari per preparar la prova està disponible a la biblioteca del Campus Mundet:
1. BILINGÜISME: EFECTES COGNITIUS - Serra, M. (2013). Comunicación y lenguaje (Capítol 15, pàg. 746-776). Barcelona: Publicacions i edicions de la UB.. 2. TEORIA DE LA MENT I PRAGMÀTICA: LA COMPRENSIÓ DE MALENTESOS - Baron-Cohen, S., O'Riordan, M., Stone, V., Jones, R. & Plaisted, K. (1999) Recognition of Faux Pas by Normally Developing Children and Children with Asperger Syndrome or High-Functioning Autism. Journal of Autism and Developmental Disorders, 29 , 407-418. 3. PRAGMÀTICA: LA COMPRENSIÓ DE LES IRONIES - Filippova, E. and Astington, J.W. (2008) Further Development in Social Reasoning Revealed in Discourse Irony Understanding. Child Development, 79 , 126–138.
4. COMUNICACIÓ NO VERBAL
- Anolli, L. (2010). Introducción a la psicología de la comunicación (pàgs. 101-117). Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona.
- Patterson, M. L. (2010). Més que paraules. El poder de la comunicació no verbal (Capítols 1 a 4, pàg. 27 – 79). Barcelona: Editorial UOC.
