Claudia Garcia
Per objecció de consciència entenc que és com un dret moral que tenen les
persones per “dir no” a segons quines condicions, actes... que realment estan
dictats o son obligatoris per llei. El fet de negar-se es principalment per creences
personals, tant poden ser ètiques, religioses, morals o personals.
Així com per exemple, en la Sentència que hem hagut de llegir, el farmacèutic es
nega a tenir uns determinats productes (“pastilla del dia després”), perquè va en
contra de la seva moral, així com també hi ha altres professionals del món de la
medicina que es neguen a realitzar avortaments o a participar-hi. Per tant, l’objecció
de consciència és com un dret basat en els valors de cada persona.
Sentència:
- No dispensa à denuncia a la autoritat sanitària.
- No disponia à envien a un inspector à objecció:
1. Avortament
2. Registre COFS
- Inspector sanciona al farmacèutic per no disposar de certs medicaments.
Aquesta sacio es el que recorda el farmacèutic.
- Esgota totes els recursos per que les institucions jurídiques li donin la raó.
- Aleshores recreixi l’empara à estan vulnerant els drets fonamentals. El
tribunal li dona la raó dient que ha sigut violat el dret de objecció de
consciència.
OBJECCIÓ DE CONSCIÈNCIA:
- Dret (personalíssim)
- Mandats
- Exempció (pot estar regulada o no)
- Creences arrelades
DESOBEDIÈNCIES CIVILS:
- Desobeir a l’ordenament jurídic
- Pacífic / no-violent
- Finalitat (modificar l’ordenament jurídic)
- Sanció
- Justificació sistemàtica