¡Descarga ot millorat y más Ejercicios en PDF de Ciencias Ambientales solo en Docsity!
Ordenació del Territori
Tema 1: INTRODUCCIÓ
Model d’Estat.
- Social : quan diem que l’estat és social, ens referim a que té l’obligació de satisfer les necessitats bàsiques del ciutadans. Actua per a corregir desequilibris per mitjà de l’ intervenció pública. S’han de tenir en compte tots els elements : econòmica, social, ambiental i cultural. Aleshores, vol dir que té una funció complexa.
- Democràtic : els ciutadans tenen l’opció de participar en la presa de decisions públiques. Per fer-ho disposen de diferents vies. La més significativa són les eleccions, el dret al vot. Una altra forma és l’anomenat principi de participació pública, que consisteix en participar en òrgans que intervenen en la presa de decisions públiques. (democràcia participativa)
- De dret : els poders públics i els ciutadans es troben sotmesos a l’ordenament jurídic vigent. S’han de resoldre les desigualtats socials per mitjà de la CE, EA i lleis sobre la Política del Territori i crear així un territori equilibrat.
Poders de l’Estat
- Poder legislatiu : Recau a les Corts Generals, formada pel Congrés dels Diputats i pel Senat En cas estatal al Parlament. ELABORAR I APROVAR LLEIS. En aquestes cambres es discuteixen les lleis, que s’aproven sempre per majories parlamentaries (orgàniques i ordinàries). També hi ha el control del Govern. Segons qui presenta la llei diferenciem: - Proposició de llei: quan la llei es presentada per un grup parlamentari. - Projecte de llei: Quan el govern presenta la llei.
Les lleis s’apliquen un cop aprovades y publicades al diari oficial.
- (^) Poder executiu : Recau al president del govern i als ministres o consellers (si es tracta de una CCAA). S’encarrega de dur a la pràctica les lleis aprovades per les Corts, i de l’elaboració de reglaments. També pot aprovar determinades normes: només amb rang de llei o reglament.
- Poder judicial : Recau a l’Audiència Nacional, Tribunal Suprem i Tribunals suprems de Justícia (CCAA). Intervé per resoldre conflictes socials.
Sistema normatiu (ordenament jurídic jerarquitzat)
- Constitució Espanyola (CE 1978)
- Estatuts d’Autonomia (EAC 2006)
- Lleis orgàniques (LO)
- Normes amb rang de llei
- Lleis aprovades pel poder legislatiu: lleis ordinàries
- (^) Delegació legislativa al poder executiu : Delegació legislativa. (ADMINISTRACIO O GOVERN) - Reial Decret Llei/Decret llei (norma d’urgència)
- Reial Decret Legislatiu/Decret Legislatiu (norma reguladora, text refós)
- Normes amb rang de reglaments (EXECUTIU, GOVERN)
- Real decreto
- (^) Decrets
- Ordres
- Ordenances locals
Tema 2: LA FUNCIÓ PÚBLICA DE L’ORDENACIÓ DEL TERRITORI, USBANISME I PAISATGE
D’acord amb el primer article de la CE, Espanya és un estat social, de dret i democràtic. Aquest fet implica l’obligació dels poders públics per part de l’ordenament jurídic, a intervenir en determinades matèries. Aquesta actuació que l’ordenament jurídic atribueix als poders públics s’anomena funció pública.
La funció pública és complexa i l’objectiu d’aquesta és la correcció de desequilibris que és produeixen evaluant totes les variables : econòmica, social, cultural i ambiental.
- Funció pública de l’ordenació del territori (transversal i complexa)
L’OT relaciona l’Estat social ( béns i serveis ) amb l’Estat de dret ( CE I EA ) en plans de mesures durant el Pla de Govern ( quins objectius té al territori ) el president i els consellers. En segon lloc, propostes de normes per a l’àmbit territorial i, per tercer lloc, la participació ciutadana ( sufragi ).
El seu objectiu és la correcta ordenació de l’espai: la correcció dels desequilibris territorials. En aquest aspecte cal considerar en compte son múltiples els desequilibris que integren l’entorn.
El concepte d’OT parteix, en el seu inici, en la Carta Europea de l’Ordenació del Territori , de 1983 on varios països es reuneixen per fixar les bases, és a dir, es creen uns objectius d’OT. En la CE no hi trobem un article que contingui, de forma explicita.Els fonaments jurídics que recullen aquesta funció son:
- Article 131 de la CE (funció pública genèrica, contingut transversal) 1. L’Estat, mitjançant una llei, podrà planificar l’activitat econòmica general per a atendre les necessitats col·lectives, equilibrar i harmonitzar el desenvolupament regional i sectorial.
- Article 46.4 de l’EAC (funció pública especifica, contingut concret): Article 46. Medi ambient, desenvolupament sostenible i equilibri territorial
- Principi de sostenibilitat. L’equilibri entre la protecció i gestió optima de l’entorn ambiental i el desenvolupament econòmic es fonamental: el desenvolupament de l’economia ha de ser l’adequat. Es té en compte en el marc jurídic del Dret europeu i també en l’article 46 de l’EAC.
- Principi de cohesió territorial. La correcció dels desequilibris territorials (socials, econòmics i ambientals) es fonament. Es relaciona estretament amb l’OT. En aquest sentit, la UE en els seus inicis parlava de cohesió econòmica. Un cop es va solucionar el desequilibri econòmic en el marc de la UE es proposà la correcció d’altres desequilibris: és fonamental que aquests siguin corregits també.
- Principis de participació, d’igualtat ( igualtat de les variables ), i de coordinació administrativa (coordinació entre departaments).
Tema 4: COMPETÈNCIES DE L’ADMINISTRACIÓ EN LA ORDENACIÓ TERRITORIAL.
Les competències són les atribucions ( les actuacions, els poders) que l’ordenament jurídic atorga als poders públics per tal que puguin actuar sobre diverses matèries. Entre aquestes matèries distingim el medi ambient, l’urbanisme, l’ordenació del territori, el paisatge, etc...
El fet de que Espanya s’estructuri en tres nivells d’organització provoca una distribució d’aquestes competències, que poden ser de tres tipus:
- (^) Estat (CE)
- Comunitats autònomes (EEAA)
- Administracions locals, municipis (LBRL)
Competències en URB, OT, PAISAT.
- Executiva: competència només aplicable, sense possibilitat d’elaborar legislació (només reglaments)
- Desenvolupament de reglaments: competència amb capacitat d’aplicació i elaboració de normes, però compartida entre ESTAT/CCAA/AALL
- Legislativa. Amb capacitat d’aplicació i elaboració de normes que depèn únicament d’un nivell d’organització: Elaborar lleis, reglaments i aplicar-los (executiu).
Competències de l’ESTAT(CE)
L’Estat presenta competències indirectes ni exclusives en matèria d’OT, URB i PAISAT. En la CE no es citen explícitament tres matèries però a través d’altres títols es fa referència indirecta sobre l’ús del sòl i el territori.
La CE dicta sobre l’OT l’art.149 que indica l’ús del sòl. (art.149.1.4 obres públiques, art.149.1.20 ports i aeroports, art 149.1.21 ferrocarrils, art.149.1.22 aprofitament hidràulic , art.149.1.23 legislació bàsica en medi ambient ).
La CE sobre URB. Té competències directes, però si sobre l’efecte de l’urbanisme. Art.149.1.1 regula les condicions d’igualtat del dret del territori, art.149.1.18. la responsabilitat es de les administracions públiques.
La CE no te competències sobre la protecció del paisatge.
Competències de la GENERALITAT DE CATALUNYA (CCAA)
L’ART 148 de la CE determina que a les CCAA podran assumir competències en matèria d’OT, USB i PAISAT.
OT
- Gràcies a l’ART. 149.1 de EAC, sobre OT a la Generalitat se li dona aquesta competència exclusiva. També te competència en les seves submatèries.
Això porta a l’ús de la primera Llei 23/1983 de política territorial, que desprès al Decret 142/2005 procedeix a executar-la i elaborar PTP. La llei del 1/1995 aprova el PLA GENERAL DE CATALUNYA AMB LA FORMACIÓ 4 PLANS.
URB
L’art.149.3. diu que les CCAA poden assolir compterències exclusives sobre l’urbanisme i l’art 149.1.3 diu qye té competència exclusiva. El marc jurídic vé donat pel Decret Legislatiu 1/2010 de la llei d’urbanisme que va ser modificada per la llei 3/2012. També el Decret 305/2006 que desenvolupa la funció urbanística a Catalunya, desenvolupada a partir del Decret Legislatiu del 2005.
PAIS
- Competència exclusiva en paisatge a la Generalitat en la seva totalitat(ART.149.1).En el marc jurídic tenim: _1. La llei 8/2005 protecció , gestió i ordenació del paisatge.
- Decret 347/2006 desenvolupament de la llei 8/
- Llei 27/2013 racionalització i sostenibilitat de l’administració local._
Competències de les AAPP locals (municipi)
L’EAC declara que els municipis tenen competències sobre paisatge, URB i OT. La CE també ho diu, tot i que més genèric.
Llei estatal. Llei 27/2013 la “Racionalització i sostenibilitat local”
- Reestructuració de les AAPP locals: millor gestionament dels fons públic.
- Plànols: part informativa
- Normes. Part normativa
- Informe/memòria ambiental
La seva elaboració comprèn tres fases en les quals és fonamental la coordinació dels departaments administratius elaboradors del pla per assegurar un bon intercanvi d’informació. Per tant, és fonamenta en la participació pública (ciutadana i administrativa):
- (^) Fase inicial: un cop analitzat un estudi global del contingut a regular/planificar, s’elabora el pla inicial tenint en compte els objectius i mecanismes més idonis.
- Fase provisional: anàlisi de les al·legacions i suggerències presentades per a la participació pública i modificació (si escau) del pla inicial. Surt un pla provisional.
- Fase definitiva: aprovació de caràcter definitiu per part de la comissió: pla definitiu.
La relació que s’estableix entre plans té diferents tipus. Hi ha una amplia planificació sobre OT, URB i paisatge i s’ha d’intentar que no hi hagi contradiccions entre els plans.
En material medi ambiental, tenim el pla d’espais int. Naturals (PEIN) i el pla de gestió de residus urbans.
En general, tots són documents de caràcter vinculant ( OBLIGATORI) i això els fa ser equivalents a reglaments.
Els criteris que s’apliquen són els següents:
- Subordinació (OT, URB): el pla inferior ha de respectar sempre el pla superior. El pla territorial parcial ha de respectar el global ( de CAT).
- Coherència: els plans urbanístics, que son mes concrets, han de respectar els plans d’OT , que son sempre més transversals.
- Prevalença : en cas de contradicció, el criteri que s’ha de seguir sempre es el del pla medi ambiental.
Una altre funció dels plans és:
- (^) OT: fer efectiva la directiva d’OT
- URB: fixar el model d’us del sol
- PAISAT: uns altres “instruments” però també són semblants als plans, però no com els de dalt).
Plans d’OT
- Pla territorial general (de Catalunya)
- Llei 23/1883: política territorial de Catalunya. Ens marca el com s’ha d’organitzar CAT. Preveu un sistema de plans que han d’ajudar a fer la política territorial. El pla general que fixa aquestes directives (marc orientatiu) per tot Catalunya es el PTG (1/1995).
- La llei de precisió del 83 preveia tots els plans que s’havien d’aprovar. Dintre d’aquesta llei, els ART 4 i 55 marquen els models econòmics i socials...
- Per aprovar el pla, s’ha d’aprovar com a llei al parlament. El pla s’aprova amb la llei 1/1995.
- Més tard, al 2009 es va aprovar un decret per a començar la revisió d’aquest pla.
- La llei del 83 també preveu un PTP.
- Plans territorials parcials: comarcal o supracomarcal. Esta subordinat al PTG.
- S’aprova per acord del govern, no per llei al parlament. Al govern se li dona competència per a fer-ho.
- Aquest pla concreta les precisions del PTG a l’àmbit comarcal o supracomarcal (conjunt de comarques)
- Per a aprovar (i fer) el pla, es segueixen certs procediments:
■ Plans directors urbanístics (PDU)
■ Plans directors municipals/plans d’ordenació urbana municipal (PDM/POUM)
- Derivada: plans mes tècnics ¡, mes específics. No sempre s’aproven. Concreten detalls dels plans generals.
- Plans directors urbanístics
- Son de caràcter mes general. El seu àmbit d’actuació territorial es més gran, ja que és de caràcter supramunicipal.
- La seva rellevància ve dictada per plans complexes pel seu contingut i per (aspectes típics del
OT.) el contingut a veure amb l’urbanisme (regulació us del sol). Aquests plans es van introduir
més tard (no a l’inici), a partir dels anys 2000.
■ EXEMPLE: PDU de sistemes costaners: normes urbanístiques de protecció litoral.
També es regula el us del sol en aquest territori.
■ Procediment d’aprovació:
•.1. Conselleria aprova la provisional i l’inicial amb la Comissió de política
territorial i urbanística
•.2. El conseller aprova la definitiva.
■ Al 2010 es van aprovar molts.
- PDU de Serra de Rodes
- PDE de Cerdanya
- PDU de Tarragona (industrial...). aquest es molt significatiu respecte la part
territorial.
- POUM. Tot i que la seva àrea d’actuació és municipal, es poden aplicar a un altre municipi, però hi van com a caràcter general, regulen la utilització del sòl d’aquest municipi.
■ Es té principi de subordinació respecte al POU (PDU). Adaptar al POU (PDU) aprovat anteriorment.
■ L’aprovació inicial i provisional ho fa l’Ajuntament. L’aprovació definitiva difereix segons el numero d’habitants.
100.000 hab: el conseller de política territorial
- En la resta de casos l’aprova la comissió d’URB
- Es preveuen mecanismes de revisió de plans
- També hi ha planificació derivada, subordinació als generals.
PAISATGE
En l’àrea de paisatge, hi ha varis instruments jurídics, però, nomes hi ha 2 de planificació, és a dir, només hi ha dos instruments que preveu la llei del 2005 sobre paisatge.
Abans no hi havia cap llei en paisatge. Es comença a partir del moviment internacional.
- Catàlegs i directrius : pel contingut és qualifiquen com a plans ja que busquen l’ordenació i gestió paisatgística.
- També hi podem trobar cartes , que son acords entre administracions. Aquesta catàlegs estan regulats per els articles 9 i següents. Estableixen acords entre els agents implicats en el paisatge per tal de protegir-lo (tan públics com privats). - Catàlegs:
■ Ex:
■ S’incorporen als plans territorials, formen part del pla territorial que s’estigués tramitant, ja sigui PTP o sinó hi ha d’aquest PTP, al PTD.
