Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


PAC 1 Justicia, Ejercicios de Ciencias de la Educación

Asignatura: Intervenció Educativa sobre Problemes Fonamentals de Desadaptació Social, Profesor: Marçel Barjuan, Carrera: Educació Social, Universidad: UVic

Tipo: Ejercicios

2017/2018

Subido el 08/03/2018

acascu
acascu 🇪🇸

4.8

(9)

6 documentos

1 / 4

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
CONTROL SOCIAL EN L’ÀMBIT PENAL
Control Social i Sistema Penal
Quan parlem de control social ens referim a «el conjunt de mecanismes amb els quals una
societat empeny els seus membres a comportar-se d’acord amb les normes i els valors
culturals predominants» (Boó. Martínez:2012). Aquest control es pot donar de manera
formal (policies, jutjats, presons...) o de manera informal (a través dels valors socials
inculcats per la família, escola, societat en general...) Per tant, podem dir que el control
social ha estat impulsat l’Estat per tal de que els individus d’una societat es comportin
d’una determinada manera, dit amb altres paraules, l’Estat vol mantenir l’ordre social i per
això hi ha un control social de tipus formal. Així, podem dir que aquest control social vetlla
perquè hi hagi un ordre social, promovent la socialització dels ciutadans i fomentant
l’ordre social i la convivència en tot moment.
Encara que l’Estat i les seves institucions tenen molt a veure amb el control social, penso
que és la pròpia societat la qui realitza un control social sobre ella mateixa; doncs els
mitjans de comunicació, les escoles, i altres espais i institucions com la família, realitzen
indirectament aquesta funció a través de transmetre valors, creences, normes... i tot això
en conjunt és la manera en què els ciutadans autoregulen aquest control social.
Una de les formes en què podem veure el control social és la que es presenta en forma de
«Sistema Penal», doncs el sistema penal no és més que un mecanisme de control, a
través de les lleis i del Codi Penal, les quals si no es compleixen, aquest sistema serà qui
determinarà si s’ha comès un delicte i quina n’ha de ser la pena.
El sistema penal tindrà per objectiu que el subjecte es socialitzi de manera correcte i actuï
acord amb les normes i valors socials establerts. Tal i com ens diu Pedro Oliver a «El
concepto de control social en la historia social»: estructuración del orden y respuestas del
desorden: «...el derecho penal cumpliría funciones de control social además de otras
como la de una cierta orientación social, un tratamiento declarado de conflictos y una no
menos importante función de legitimación del poder.»
El Sistema Penal doncs, queda justificat ja que serà l’encarregat d’exercir el control social
punitiu. Si parlem d’un estat social, democràtic i de dret, el sistema penal hauria d’actuar
de manera igualitària per tothom, cosa que com podem veure en molts casos, en
l’actualitat no és així. Doncs tenim molts exemples de persones privilegiades pertanyents
a classe alta, els quals no se’ls sanciona de la mateixa manera que els ciutadans més
exclosos, per tant, també podem afirmar que el Sistema Penal és selectiu. Tot i així, les
principals lògiques que justifiquen el sistema penal són que:
- és una forma de control social, és a dir, el sistema penal s’encarrega de mantenir l’ordre
de la ciutadania, a través de l’aplicació de normes i lleis.
PAC1: Anàlisi i reexió sobre el context penal i l'educació social.
Justícia, Conicte i Educació Social
pf3
pf4

Vista previa parcial del texto

¡Descarga PAC 1 Justicia y más Ejercicios en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!

CONTROL SOCIAL EN L’ÀMBIT PENAL

Control Social i Sistema Penal Quan parlem de control social ens referim a «el conjunt de mecanismes amb els quals una societat empeny els seus membres a comportar-se d’acord amb les normes i els valors culturals predominants» (Boó. Martínez:2012). Aquest control es pot donar de manera formal (policies, jutjats, presons...) o bé de manera informal (a través dels valors socials inculcats per la família, escola, societat en general...) Per tant, podem dir que el control social ha estat impulsat l’Estat per tal de que els individus d’una societat es comportin d’una determinada manera, dit amb altres paraules, l’Estat vol mantenir l’ordre social i per això hi ha un control social de tipus formal. Així, podem dir que aquest control social vetlla perquè hi hagi un ordre social, promovent la socialització dels ciutadans i fomentant l’ordre social i la convivència en tot moment. Encara que l’Estat i les seves institucions tenen molt a veure amb el control social, penso que és la pròpia societat la qui realitza un control social sobre ella mateixa; doncs els mitjans de comunicació, les escoles, i altres espais i institucions com la família, realitzen indirectament aquesta funció a través de transmetre valors, creences, normes... i tot això en conjunt és la manera en què els ciutadans autoregulen aquest control social. Una de les formes en què podem veure el control social és la que es presenta en forma de «Sistema Penal», doncs el sistema penal no és més que un mecanisme de control, a través de les lleis i del Codi Penal, les quals si no es compleixen, aquest sistema serà qui determinarà si s’ha comès un delicte i quina n’ha de ser la pena. El sistema penal tindrà per objectiu que el subjecte es socialitzi de manera correcte i actuï acord amb les normes i valors socials establerts. Tal i com ens diu Pedro Oliver a «El concepto de control social en la historia social»: estructuración del orden y respuestas del desorden: «...el derecho penal cumpliría funciones de control social además de otras como la de una cierta orientación social, un tratamiento declarado de conflictos y una no menos importante función de legitimación del poder.» El Sistema Penal doncs, queda justificat ja que serà l’encarregat d’exercir el control social punitiu. Si parlem d’un estat social, democràtic i de dret, el sistema penal hauria d’actuar de manera igualitària per tothom, cosa que com podem veure en molts casos, en l’actualitat no és així. Doncs tenim molts exemples de persones privilegiades pertanyents a classe alta, els quals no se’ls sanciona de la mateixa manera que els ciutadans més exclosos, per tant, també podem afirmar que el Sistema Penal és selectiu. Tot i així, les principals lògiques que justifiquen el sistema penal són que:

  • és una forma de control social, és a dir, el sistema penal s’encarrega de mantenir l’ordre de la ciutadania, a través de l’aplicació de normes i lleis.

Justícia, Conflicte i Educació Social

  • és qui aplica les mesures sancionables i la intervenció en els subjectes que hagin violat aquestes lleis o el seu comportament s’hagi desviat de la norma. Això ho farà en forma de privació de drets, privant-lo de llibertat... aplicant aquests càstigs, l’Estat es justifica amb el fet de que el que vol aconseguir és una reeducació del subjecte o bé la seva integració social.

Educació Social i Àmbit Penal L’educació social en l’àmbit penal, l’entenem com una cosa intencionada, una pràctica que portarà a terme l’educador social i que tindrà com a objectiu promoure les màximes oportunitats de participació social del subjecte, respectant sempre la dignitat d’aquest subjecte i tenint en compte els seus projectes personals. L’educador social és l’encarregat d’oferir a el subjecte una oportunitat de participar d’un procés educatiu, és a dir, oferir una oportunitat al canvi, per tant, podem dir que és un dels professionals claus en quant a aquest canvi que ha de fer el subjecte i en minimitzar els efectes negatius que té el control social penal. Tal i com hem pogut veure en el Mòdul 1 « ... esdevé fonamental aportar als i a les joves, privats de llibertat o que compleixen mesures no privatives, experiències educatives alliberadores que els permetin una vertadera inclusió social». (Silva:2012) Tot això ha canviat molt. Anys enrere l’àmbit penal i les penes privatives de llibertat, es van crear únicament per a oferir un càstig als subjectes que havien comès algun tipus de delicte. Avui en dia però, els sistemes penitenciaris o altres penes privatives de llibertat, tenen la responsabilitat de modificar la conducta del subjecte, d’afavorir la seva integració social. Per tant, l’educació social realitzarà una educació no formal, la qual el seu objectiu serà donar resposta a les necessitats d’aquests subjectes com poden ser, el fet de relacionar-se amb els altres, de comunicar-se, o de no desconnectar-se de la societat, o sigui possibilitar una reeducació i una reinserció social del subjecte. «...el tractament penitenciari són un conjunt d’accions i activitats que van dirigides directament a al consecució de la reeducació i la reinserció social» (Boó; Martínez: 2012) El fet de que l’educador sigui un professional el qual els subjectes interns el veuen de tu a tu, permetrà establir una relació educativa, i afavorirà així les possibilitats de la intervenció. En aquest sentit, com que l’educador veurà a la persona com a objecte de l’educació, tenint en compte les particularitats i individualitats personals, es farà més fàcil establir un vincle que possibilitarà la intervenció, ja que els subjectes no veuran a l’educador social com un professional «vigilant». pot ser que la intervenció socioeducativa estigui limitada pel fet de que el subjecte no tingui la predisposició per a participar en els programes i activitats de tractament que se li

Justícia, Conflicte i Educació Social

  • Generalitat de Catalunya. Comunitat Educadors socials de centres penitenciaris (2009) Reflexions metodològiques dels educadors socials de centres penitenciaris entorn de l’atenció individualitzada. Disponible a: http://justicia.gencat.cat/ web/.content/documents/arxius/atencio_individualitzada.pdf

Justícia, Conflicte i Educació Social