¡Descarga PAC4 Practicum I UOC y más Ejercicios en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
JUSTIFICACIÓ DEL CAS:
És un cas que presenta problemes tant a nivell de convivència familiar, com a nivell educatiu i de salut. És una família composta per un avi i una àvia, el fill d’aquests dos i la seva nora i un nét. Pel que fa la convivència familiar, la nora i l’àvia estan en conflicte continuat, el fill dels avis presenta dependència a l’alcohol. L’avi té problemes clínics ja que mostra una delicada salut que fa que tingui un grau II de dependència, necessitant ajuda per a la realització de les activitats de la vida diària. Tot aquest clima familiar, repercuteix en el nen, el qual ha disminuït el rendiment escolar i s’observa que té una conducta no adequada envers els companys i també a les figures d’autoritat de l’escola. A més en aquest cas hauran d’intervenir diferents serveis del territori, doncs la demanda inicial la fa la nora als Serveis Socials, per la sobrecàrrega que li suposa fer-se càrrec dels seus sogres a part de treballar tot el dia i també haver de cuidar el seu fill. Però també s’hi intervé i s’haurà d’intervenir des de altres serveis i recursos externs realitzant un treball en xarxa. Des del CAP també intervenen portant un control i fent seguiment a l’avi i a la seva dona. Des de l’escola s’hi intervé, ja que és des d’allà des d’on es detecta la conducta del menor i es citen en un primer moment els pares. GENOGRAMA:
En el genograma es reflexa la relació entre els membres de la família: podem veure que hi ha bona relació entre l’avi i l’àvia i que aquesta s’ha fet càrrec d’ell fins que no ha pogut més. Per tant, en el genograma està indicat que hi ha una relació de fusió entre ells dos. També reflecteix la relació entre l’àvia i el seu nét, que és una relació de consentiment i de protecció que vindria a ser el paper normal de les àvies, és per això que apareix l’etiqueta de fusió i amor cap al nét. En canvi, la relació que té la mare amb l’àvia podem veure que no és una relació sana i que hi ha conflictes continuament entre elles dues, és per això que es mostra la relació de «disconfort/conflicte» i de desconfiança per part de l’àvia cap a la mare. La relació que presenta al pare cap a la resta dels membres de la família és de indiferència ja que ell es desentén de la situació. També hi podem veure la relació entre la mare i el nen, aquesta és una relació distant degut a que la mare no exerceix les seves responsabilitats envers a la cura del fill.
Constitució de la xarxa professional del cas. Per tal de poder abordar el cas, hi haurà d’haver el suprt d’un equip multidisciplinar que treballi en xarxa, aquest equip serà necessari per tal de resoldre les problemàtiques que trobem tant a nivell individual com familiar. El cas requereix la intervenció es porti a terme tant a través de serveis assistencials com socioeducatius. Per tant la xarxa professional del cas serà:
- Serveis Socials d’atenció primària, que és des d’on es detecta la situació de risc que està vivint la família a causa de les entrevistes amb la nora. Des d’aquí és des d’on es derivaran els membres de la família a altres serveis i/o recursos necessaris.
- CAP (Centre d’Atenció Primària) que fa seguiment de l’avi. A través de les visites per temes de salut de l’avi, el treballador/a social del CAP pot aprofitar per a fer seguiment de la situació social, assessorant tant a l’avi com a l’àvia sobre els recursos socials, psicològics (ja que l’àvia presenta desgast emocionals) i també sobre recursos jurídics (l’àvia desconfia de la nora ja que aquesta li controla i li manega les despeses d’ella i l’avi). Un altre servei que es podria posar en marxa a través del treballador/a social de referència, és el de incloure el servei de SAD (Servei d’ajuda a domicili), per tal d’oferir suport a l’avi en les activitats de la vida diària degut a que la nora que és la cuidadora principal passa moltes hores fora de casa i l’avi presenta una dependència severa.
arriba la nora de treballar, aquesta té conflictes virulents amb l’àvia que afecten al desenvolupament normal del nen, fent que apareguin problemes a l’escola. El fet de que el pare es mostri indiferent davant la situació i que tingui addició a l’alcohol, agreuja encara més la situació. c) Expectatives del subjecte o de la família Podem dir que cada membre de la família té expectatives diferents sobre la situació que estan vivint. L’àvia per exemple, té l’expectativa de viure amb l’avi amb els diners de la pensió que els hi pertoca, controlant l’economia ella mateixa sense que sigui ningú que els hi manegi en lloc seu. A més, també té la expectativa de que es solucioni el problema amb el seu nét, doncs l’àvia no creu que la mare del nen es faci càrrec d’ell i espera que s’actuï en aquest sentit, i que el nen pugui rebre una atenció correcte. Anteriorment se’ls hi va proporcionar el recurs d’un Centre de Dia, on hi van anar durant un temps però a el fill i a la nora no els semblava bé, també s’ha contemplat la opció de anar a viure en una residència pública però el fill va rebutjar la opció per així poder anar a viure al seu domicili amb ells. En canvi les expectatives que té la mare són que ella té sobrecàrrega de feina, podem veure que ho ha manifestat a diferents entrevistes amb els SS, i la causa principal del problema és el fet de que s’ha de cuidar del sogre a part de treballar fora del domicili tot el dia. Segurament ella espera que des dels serveis socials se li proveeixi d’un recurs a l’avi i així ella pugui tenir independència i no haver de ser ella la seva cuidadora principal. A part la mare també es preocupa per el tema econòmic ja que es queixa de les despeses que suposa fer-se càrrec dels seus sogres. Per altra banda, podem deduir que les expectatives que té el pare, podem veure que són seguir vivint tota la família junta al domicili dels avis, ja que ell nota que així té certa estabilitat familiar encara que això suposi assumir un risc per a tots els membres.
d) Redefinició del problema. El problema principal està en que l’avi necessita una cuidadora degut al seu estat de salut, i la cuidadora, que és la nora es queixa de la sobrecàrrega de feina. Tot això genera disputes entre la nora i l’àvia, ja que no li sembla bé que el seu fill i la nora visquin amb ells. De moment la solució provada per tal de que els avis estiguessin més controlats a nivell d’estat físic i psíquic va estar l’ingrés a un Centre de Dia, cosa que no ha funcionat degut a que el seu fill i la seva nora els van pressionar perquè deixessin d’assistir-hi. Per tant el problema principal està en que hi ha una alteració dins de la dinàmica familiar, degut a la situació descrita anteriorment.
e) Anàlisi de les estratègies d’actuació. Abans que el fill i la nora s’instal·lessin al domicili dels avis, aquests van provar d’assistir al Centre de Dia, (tot i que no sabem en quin horari hi assistien, però s’entén que des del centre de dia es feien càrrec d’administrar la medicació, de controlar l’àpat principal, d’oferir supervisió i higiene personal...) per tant, es pot dir que la «solució» del Centre de Dia era una bona solució, a part que també obligava als avis a sortir per anar al centre, i no estaven tot el dia aïllats al domicili com actualment. Tot això es va acabar quan el fill i la nora els pressionen perquè deixin d’acudir-hi. També s’ha utilitzat la «solució» de que el fill i la nora dels avis els hi proporcionessin ajuda degut a la situació de salut de l’avi, i aquesta ajuda va consistir a que aquests anessin a viure al domicili dels avis, per tal de donar suport i portar un control i seguiment des del CAP. f) Propostes d’estratègies d’intervenció noves Com a estratègies d’intervenció noves, podríem focalitzar l’objectiu en garantir una bona atenció i suport als avis. Per tant penso que en un primer moment ens podem centrar en buscar un recurs per als avis en el qual se’ls hi pugui garantir un confort i estabilitat de manera global. Es podria tornar a repetir una de les estratègies provades en un passat: apuntar als avis al recurs de la Residència Pública, i mentrestant no tenen la plaça podrien tornar a provar d’anar al Centre de Dia, així la mare podria anar més descarregada de feina (tema àpats, bany de l’avi, control de la medicació de dia etc...) i oferir més atenció al seu fill. Una altra estratègia d’actuació seria fer seguiment del nen, per a fer-ho seria necessari que es fes un acord i s’intervingués des de l’escola, detectant les necessitats no cobertes que possiblement pot tenir. També es podria intervenir amb la mare, a través de treballar individualment amb ella. Partint de que ha estat ella mateixa que ha fet la demanda de sobrecàrrega, es podria intervenir a través de oferir-li orientació i assessorament per tal de desenvolupar unes correctes funcions i una millor distribució del seu temps. A part es podrien oferir xerrades i «formacions als pares» per tal de promoure una parentalitat positiva, promovent les actituds protectores, de respecte, d’oci..necessàries per el desenvolupament positiu del nen. Una altra estratègia d’actuació a nivell grupal podria ser la de oferir a la família mediació familiar, es podrien portar a terme entrevistes tant a nivell grupal amb tots els membres com de manera individual, amb la finalitat de treballar les tensions, dificultats a través del diàleg i també intentar aconseguir crear vincle familiar entre ells.
- Mestre/psicopedagog de l’escola: La seva funció principal serà aportar informació als serveis socials sobre els problemes de conducta que s’estan manifestant en el nen últimament, ja que ha tingut reaccions agressives cap als companys i inclús al tutor i director del centre. L’educador social dels SS podrà coordinar-se amb l’escola i realitzar trobades amb el tutor/a del nen per tal de fer seguiment i tenir coneixement de la convivència i la conducta a l’escola.
- Metge de família, serà qui seguirà fent el seguiment mèdic de l’evolució de la malaltia de l’avi. Segurament també serà el mateix metge de l’àvia, per tant, el metge podrà obtenir informació de la situació que viuen els avis a través de l’atenció directe que els hi proporcionarà quan aquests es vagin a visitar.
- Educador social del serveis socials: la seva funció podria ser la de realitzar entrevistes tant individuals com grupals amb els membres de la família, amb la finalitat de tenir un paper mediador i aconseguir una bona relació familiar.
- Educador Social del centre Obert: oferir un acompanyament educatiu i emocional al menor, donant suport als seus aprenentatges escolars i realitzant activitats per tal d’afavorir la seva socialització. Acompanyar-lo en buscar activitats significatives per a ell per tal de trobar alguna cosa que el pugui motivar.
- Professionals del Centre d’Atenció a les addiccions (en el cas de que el pare acabi utilitzant aquest servei)
Com a sistema d’avaluació del cas per saber si s’està aconseguint el que ens hem proposat, l’equip s’haurà de reunir amb la freqüència programada (com a mínim trimestral) per revisar el desenvolupament del pla de treball. És en aquesta reunió on es farà intercanvi d’informació i es podrà identificar els punts crucials del cas, a part s’establiran acords per implantar l’estratègia consensuada i assignar cada tasca a un membre concret. (Pag.67 Mòdul 2) Per avaluar si s’han aconseguit els objectius que ens havíem plantejat ho farem a través dels seguiments que l’equip haurà anat fent sobre els membres del cas, també a través de la observació directe i indirecte durant les visites i les entrevistes tant individuals com grupals. Avaluarem si els resultats obtinguts són els que ens havíem plantejat en els objectius, o si pel contrari cal reorientar la intervenció amb unes estratègies diferents o cal donar el cas per assolit o aconseguit.
A través d’indicadors qualitatius avaluarem:
- la conducta i el rendiment del nen a l’escola
- assistència i participació dels avis en el recurs ofert (Centre de Dia/Residència)
- atenció de la mare cap al fill
- atenció de la mare cap als avis
- participació del pare al CAS
- implicació del pare en la dinàmica familiar
A través d’indicadors quantitatius podrem avaluar:
- Numero d’entrevistes individuals que s’han realitzat amb cada membre de la família
- Número d’entrevistes grupals amb tots els membres de la família
- número de xerrades que han assistit els pares del nen per tal de millorar les seves funcions paternals «parentalitat positiva»
BIBLIOGRAFIA
- Ubieto, J. R. (2011). Mòdul 2. Treball en xarxa i interdisciplinar I. L’atenció de casos en el treball en xarxa. A J. Solé (coord.). Pràcticum I. Introducció a la pràctica professional. Barcelona: FUOC (Manual docent de Teoria de l’Educació. Grau d’Educació Social).
- Ubieto, J. R. (2011). Mòdul 3. Treball en xarxa i interdisciplinar II. Casos pràctics: discussió i anàlisi. A J. Solé (coord.). Pràcticum I. Introducció a la pràctica professional. Barcelona: FUOC (Manual docent de Teoria de l’Educació. Grau d’Educació Social).
