¡Descarga PAC4 Practicum I UOC y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
JUSTIFICACIÓ DEL CAS:
És un cas que presenta problemes tant a nivell de convivència familiar, com a nivell educatiu i de salut. És una família composta per un avi i una àvia, el fill d’aquests dos i la seva nora i un nét. Pel que fa la convivència familiar, la nora i l’àvia estan en conflicte continuat, el fill dels avis presenta dependència a l’alcohol. L’avi té problemes clínics ja que mostra una delicada salut que fa que tingui un grau II de dependència, necessitant ajuda per a la realització de les activitats de la vida diària. Tot aquest clima familiar, repercuteix en el nen, el qual ha disminuït el rendiment escolar i s’observa que té una conducta no adequada envers els companys i també a les figures d’autoritat de l’escola. A més en aquest cas hauran d’intervenir diferents serveis del territori, doncs la demanda inicial la fa la nora als Serveis Socials, per la sobrecàrrega que li suposa fer-se càrrec dels seus sogres a part de treballar tot el dia i també haver de cuidar el seu fill. Però també s’hi intervé i s’haurà d’intervenir des de altres serveis i recursos externs realitzant un treball en xarxa. Des del CAP també intervenen portant un control i fent seguiment a l’avi i a la seva dona. Des de l’escola s’hi intervé, ja que és des d’allà des d’on es detecta la conducta del menor i es citen en un primer moment els pares. A part d’això, el problema que presenta el pare amb la beguda també podria ser abordat des del centre d’atenció a les drogodependències i addicions. Tenint aquesta informació del cas, penso que és un cas el qual presenta uns problemes prou complexos i amb uns clars indicadors de risc, que fan que sigui necessari abordar-lo des dels diferents serveis de les xarxes públiques.
GENOGRAMA:
En el genograma es reflexa la relació entre els membres de la família: podem veure que hi ha bona relació entre l’avi i l’àvia i que aquesta s’ha fet càrrec d’ell fins que no ha pogut més. Per tant, en el genograma està indicat que hi ha una relació de fusió entre ells dos. També reflecteix la relació entre l’àvia i el seu nét, que és una relació de consentiment i de protecció que vindria a ser el paper normal de les àvies, és per això que apareix l’etiqueta de fusió i amor cap al nét. En canvi, la relació que té la mare amb l’àvia podem veure que no és una relació sana i que hi ha conflictes continuament entre elles dues, és per això que es mostra la relació de «disconfort/conflicte» i de desconfiança per part de l’àvia cap a la mare. La relació que presenta al pare cap a la resta dels membres de la família és de indiferència ja que ell es desentén de la situació. També hi podem veure la relació entre la mare i el nen, aquesta és una relació distant degut a que la mare no exerceix les seves responsabilitats envers a la cura del fill.
Constitució de la xarxa professional del cas. Per tal de poder abordar el cas, hi haurà d’haver el suprt d’un equip multidisciplinar que treballi en xarxa, aquest equip serà necessari per tal de resoldre les problemàtiques que trobem tant a nivell individual com familiar. El cas requereix la intervenció es porti a terme tant a través de serveis assistencials com socioeducatius. Per tant la xarxa professional del cas serà:
- Serveis Socials d’atenció primària, que és des d’on es detecta la situació de risc que està vivint la família a causa de les entrevistes amb la nora. Des d’aquí és des d’on es derivaran els membres de la família a altres serveis i/o recursos necessaris.
- CAP (Centre d’Atenció Primària) que fa seguiment de l’avi. A través de les visites per temes de salut de l’avi, el treballador/a social del CAP pot aprofitar per a fer seguiment de la situació social, assessorant tant a l’avi com a l’àvia sobre els recursos socials, psicològics (ja que l’àvia presenta desgast emocionals) i també sobre recursos jurídics
Els problemes que trobem en aquesta família són diferents per els membres: per a la mare, el problema és la sobrecàrrega que li suposa fer-se càrrec de la unitat familiar i a la vegada treballar tot el dia fora de casa. Per l’àvia en canvi, el problema és que la nora no es fa càrrec del seu fill i per tant creu que és una mala mare, també té el problema de l’economia, ja que pensa que la nora té un interès econòmic en ella i el seu marit, i que per això s’han instal·lat a viure amb ells. Tot això està agreujat per les discussions i els conflictes que tenen elles dues per aquest tema. Actualment el problema és més greu perquè la malaltia de l’avi s’ha agreujat i això fa que ell i l’àvia estiguin aïllats tot el dia al domicili sense poder rebre l’atenció necessària, i quan arriba la nora de treballar, aquesta té conflictes virulents amb l’àvia que afecten al desenvolupament normal del nen, fent que apareguin problemes a l’escola. El fet de que el pare es mostri indiferent davant la situació i que tingui addició a l’alcohol, agreuja encara més la situació.
c) Expectatives del subjecte o de la família Podem dir que cada membre de la família té expectatives diferents sobre la situació que estan vivint. L’àvia per exemple, té l’expectativa de viure amb l’avi amb els diners de la pensió que els hi pertoca, controlant l’economia ella mateixa sense que sigui ningú que els hi manegi en lloc seu. A més, també té la expectativa de que es solucioni el problema amb el seu nét, doncs l’àvia no creu que la mare del nen es faci càrrec d’ell i espera que s’actuï en aquest sentit, i que el nen pugui rebre una atenció correcte. Anteriorment se’ls hi va proporcionar el recurs d’un Centre de Dia, on hi van anar durant un temps però a el fill i a la nora no els semblava bé, també s’ha contemplat la opció de anar a viure en una residència pública però el fill va rebutjar la opció per així poder anar a viure al seu domicili amb ells. En canvi les expectatives que té la mare són que ella té sobrecàrrega de feina, podem veure que ho ha manifestat a diferents entrevistes amb els SS, i la causa principal del problema és el fet de que s’ha de cuidar del sogre a part de treballar fora del domicili tot el dia. Segurament ella espera que des dels serveis socials se li proveeixi d’un recurs a l’avi i així ella pugui tenir independència i no haver de ser ella la seva cuidadora principal. A part la mare també es preocupa per el tema econòmic ja que es queixa de les despeses que suposa fer-se càrrec dels seus sogres.
Per altra banda, podem deduir que les expectatives que té el pare, podem veure que són seguir vivint tota la família junta al domicili dels avis, ja que ell nota que així té certa estabilitat familiar encara que això suposi assumir un risc per a tots els membres. Les expectatives que pot tenir el nen és que la seva mare li dediqui més temps i que no sigui l’àvia qui exerceixi aquesta funció, el nen expressa aquest neguit en forma de conductes inadequades.
d) Redefinició del problema. El problema principal està en que l’avi necessita una cuidadora degut al seu estat de salut, i la cuidadora, que és la nora es queixa de la sobrecàrrega de feina. Tot això genera disputes entre la nora i l’àvia, ja que no li sembla bé que el seu fill i la nora visquin amb ells. Per contra, aquesta situació afecta al comportament del nét, ja que la mare no li aporta l’atenció necessària. Un altre problema secundari però que agreuja encara més la situació és que el pare presenta alcoholisme i que es manté absent de qualsevol responsabilitat familiar. De moment la solució provada per tal de que els avis estiguessin més controlats a nivell d’estat físic i psíquic va estar l’ingrés a un Centre de Dia, cosa que no ha funcionat degut a que el seu fill i la seva nora els van pressionar perquè deixessin d’assistir-hi. Per tant el problema principal està en que hi ha una alteració dins de la dinàmica familiar, degut a la situació descrita anteriorment.
e) Anàlisi de les estratègies d’actuació. Abans que el fill i la nora s’instal·lessin al domicili dels avis, aquests van provar d’assistir al Centre de Dia, (tot i que no sabem en quin horari hi assistien, però s’entén que des del centre de dia es feien càrrec d’administrar la medicació, de controlar l’àpat principal, d’oferir supervisió i higiene personal...) per tant, es pot dir que la «solució» del Centre de Dia era una bona solució, a part que també obligava als avis a sortir per anar al centre, i no estaven tot el dia aïllats al domicili com actualment. Tot això es va acabar quan el fill i la nora els pressionen perquè deixin d’acudir-hi. També s’ha utilitzat la «solució» de que el fill i la nora dels avis els hi proporcionessin ajuda degut a la situació de salut de l’avi, i aquesta ajuda va consistir a que aquests anessin a viure al domicili dels avis, per tal de donar suport i portar un control i seguiment des del CAP. El reagrupament familiar, que en principi havia de ser una estratègia d’actuació per tal de millorar la situació dels avis, el que ha fet ha estat aportar efectes negatius a la família, doncs a els avis no se’ls hi proporciona l’atenció adequada, i a més
Per altra banda un altre dels objectius principals serà el de garantir que el nen tingui un entorn on es pugui desenvolupar de manera positiva, és a dir establir un pla de treball amb el menor per tal de millorar la seva actitud i socialització.
- Objectius específics: Es podria oferir un assessorament i orientació a la mare, per tal de que aquesta adopti una maternitat positiva, garantint l’educació, la protecció i l’estabilitat emocional i la protecció del seu fill, és a dir, ens un objectiu específic que garantiria una estabilitat al nen seria reforçar el paper de la mare implicant-la en les seves funcions parentals. Un altre objectiu específic que estaria lligat en garantir que el fill tingui un bon entorn familiar, és el de oferir ajuda al pare pel que fa la seva addicció a l’alcohol, tot i que no se sap fins a quin punt es podrà aconseguir ja que el pare mostra una actitud passiva davant la situació i té poca participació familiar. Un altre objectiu específic podria ser el de crear un vincle familiar entre els membres de la família ja que sembla que aquest s’hagi trencat, i podem veure que hi ha falta de diàleg entre ells. No es comunica als avis el que es fa amb els seus diners, per exemple.
Per a portar a terme aquests objectius els professionals que treballaran en xarxa i intervindran en el cas seran:
- Treballadora social del SS que serà qui farà el seguiment del cas, a través de visites i entrevistes amb els membres de la família. Com que és la professional a qui la mare realitza la demanda inicial de la sobrecàrrega, aquesta es pot convertir en la professional de referència per a la mare i a través d’establir-hi un vincle de confiança, podrà reforçar algunes coses com el que fa la cura del nen. A part, també serà la que realitzarà els tràmits per tal de que l’avi i l’àvia puguin fer ús del recurs que es consideri adequat per a ells, ja sigui acudir al Centre de Dia una altra vegada, o bé l’ingrés a una residència, penso que s’haurà de fer ús d’un d’aquests dos recursos a curt termini. Per tant, la treballadora social podria ser la coordinadora del cas.
- Mestre/psicopedagog de l’escola: La seva funció principal serà aportar informació als serveis socials sobre els problemes de conducta que s’estan manifestant en el nen últimament, ja que ha tingut reaccions agressives cap als companys i inclús al tutor i director del centre. L’educador social dels SS podrà coordinar-se amb l’escola i realitzar trobades amb el tutor/a del nen per tal de fer seguiment i tenir coneixement de la convivència i la conducta a l’escola.
- Metge de família, serà qui seguirà fent el seguiment mèdic de l’evolució de la malaltia de l’avi. Segurament també serà el mateix metge de l’àvia, per tant, el metge podrà obtenir informació de la situació que viuen els avis a través de l’atenció directe que els hi proporcionarà quan aquests es vagin a visitar.
- Educador social del serveis socials: la seva funció podria ser la de realitzar entrevistes tant individuals com grupals amb els membres de la família, amb la finalitat de tenir un paper mediador i aconseguir una bona relació familiar.
- Educador Social del centre Obert: oferir un acompanyament educatiu i emocional al menor, donant suport als seus aprenentatges escolars i realitzant activitats per tal d’afavorir la seva socialització. Acompanyar-lo en buscar activitats significatives per a ell per tal de trobar alguna cosa que el pugui motivar.
- Professionals del Centre d’Atenció a les addiccions (en el cas de que el pare acabi utilitzant aquest servei)
Com a sistema d’avaluació del cas per saber si s’està aconseguint el que ens hem proposat, l’equip s’haurà de reunir amb la freqüència programada (com a mínim trimestral) per revisar el desenvolupament del pla de treball. És en aquesta reunió on es farà intercanvi d’informació i es podrà identificar els punts crucials del cas, a part s’establiran acords per implantar l’estratègia consensuada i assignar cada tasca a un membre concret. (Pag.67 Mòdul 2) Per avaluar si s’han aconseguit els objectius que ens havíem plantejat ho farem a través dels seguiments que l’equip haurà anat fent sobre els membres del cas, també a través de la observació directe i indirecte durant les visites i les entrevistes tant individuals com grupals. Avaluarem si els resultats obtinguts són els que ens havíem plantejat en els objectius, o si pel contrari cal reorientar la intervenció amb unes estratègies diferents o cal donar el cas per assolit o aconseguit.
A través d’indicadors qualitatius avaluarem:
- la conducta i el rendiment del nen a l’escola
- assistència i participació dels avis en el recurs ofert (Centre de Dia/Residència)
- atenció de la mare cap al fill
- atenció de la mare cap als avis
- participació del pare al CAS
- implicació del pare en la dinàmica familiar
A través d’indicadors quantitatius podrem avaluar:
