



Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
El proceso perceptivo de cómo la visión detecta un estímulo luminoso, como una tarjeta de poker, y cómo se transforma en energía electromagnética para ser transmitida a través de fibras nerviosas hasta el cerebro. Aprenda sobre la detección de estímulos, la transformación de la luz en energía electroquímica y cómo la información visual llega al cerebro.
Tipo: Apuntes
1 / 6
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!




Gemma Gutiérrez Company Psicologia de la percepció Aula 1 CONSULTOR: Ramon Cladellas Pros PAC 1
Una gran part dels impulsos van a parar al nucli genicular lateral del tàlem. El tàlem és una part del cervell per on passa tota la informació neuronal dels sentits, menys el sentit de l'olfacte, abans d'arribar a còrtex cerebral. Una part del tàlem és el nucli genicular, que és on arriben tots els impulsos nerviosos visuals i els envia a la part receptora visual del còrtex o al lòbul occipital. Aquesta part del sistema visual, és la que identifica i reconeix que la figura que estem veient és una fitxa de pòquer. Una altre gran part dels estímuls nerviosos van a parar al sistema tectopulvinar, situat al mecènfal. L'àrea visual del tectum connecta amb el col·licle superior de l'oliva, des d'on la projecció segueix cap al tàlem, assolint els nuclis pulvinar i lateral posterior. Finalment, les fibres s'encaminen a les àrees visuals del còrtex. Les funcions visuals del sistema tectopulvinar tenen a veure amb l'orientació i la localització espacial dels objectes. Aquesta àrea orienta i situa la fitxa de pòquer a la mà d'en Joe. Un cop s'ha transmès la informació al cervell es tracta de processarla organitzar-la i interpretar- la per donar-li un significat.
l'objecte. En el quadre podem observar que la tauleta de fusta està més lluny de nosaltres que el banc, ja que la base de l'objecte està pintada molt més amunt que el banc on està asseguda. Una altre clau pictòrica que s'observa al quadre és la perspectiva atmosfèrica. Aquesta clau, igual que en la realitat, s'observa perquè les imatges que tenim més a prop nostre és veuen més nítides que les imatges més llunyanes. És per això que la nitidesa o borrositat de la imatge ens pot donar una idea de la distància de l'objecte dibuixat. En el cas del quadre, podem observar que tots els detalls que es poden veure per la finestra, estan més borrosos i tenen menys detalls que la dona que podem veure asseguda dins de l'estància. Aquest factor ens dóna sensació de llunyania. Una altre de les claus pictòriques que podem trobar al quadre és les ombres projectades. Aquesta clau dóna informació de la distància en la qual es troba un objecte segon l'ombra que projecta sobre el terra. En el cas del quadre podem observar que hi ha diversos objectes que ens donen una noció de la profunditat gràcies a la seva ombra. Podem observar que ens donen profunditat la tetera, l'espelma i el gerro que hi ha sobre la llar de foc. Aquestes imatges ens donen una profunditat de la imatge, una sensació de tres dimensions.
b) Per tal de donar-li sentit a com percebem un món en tres dimensions si la imatge que projecta la nostra retina és bidimensional, es va crear la teoria de les claus. Segons la nostra experiència i coneixement podem trobar claus o objectes en una imatge que ens donin paràmetres de la profunditat. D'aquesta manera podem veure la imatge, el nostre entorn en tres dimensions. Les claus de profunditat es poden dividir en tres grans grups: les claus oculomotores, les claus monocular i les claus binocular. Les claus oculomotores són creades mitjançant els moviments de l'ull per donar-nos profunditat. La convergència es quan se'ns informa de la distància d'un objecte mitjançant el moviment produït pels músculs de l'ull que es produeix a l'observar un objecte que es troba a prop. L'acomodació, troba la distància o profunditat a la que es troba un objecte mitjançant el moviment del cristal·lí per enfocar l'objecte determinat.
Per altre banda, en les claus monoculars trobem l'acomodació, les caus pictòriques i les claus de moviment. Aquesta clau monocular es produïda únicament per un ull, tal com diu el seu propi nom. L'acomodació i les claus pictòriques ja han estat explicades, però no les claus produïdes pel moviment. Aquestes claus succeeixen quan podem observar a la imatge indicis de moviments. A la imatge podem observar diferents tipus de moviment. la teoria, diu que la imatge que sembli que es mogui més ràpidament està situada més a prop, mentre que els objectes que tinguin un moviment més lent estan situats més lluny de nosaltres. Aquesta clau de moviment se'n diu paral·laxi de moviment.
També hi ha un altre tipus de claus de moviment. En aquest cas és causada pel moviment de l'observador. L'individu observa un objecte que està just davant d'un altre. Si l'individu es mou cap a un costat o altre, podrà veure més o, fins i tot, deixar de veure o eliminar de la seva visió, l'objecte que hi ha darrera. Aquest fet d'eliminació o acreixement, li dóna a l'individu la sensació de profunditat.
Per últim trobem les claus de profunditat binoculars , que necessiten els dos ulls. En aquestes claus també en trobem dos tipus: la convergència (explicada a les claus oculomotores) i la disparitat binocular. Aquesta disparitat o estereòpsia, es dóna quan podem observar la mateixa imatge des dels dos ulls i formem una imatge a la nostra retina que té diferències molt petites causades per la diferència de distància i d'angle de la visió de cadascun dels nostres ulls. Aquestes diferencies entre els dos punts de vista, ens dona la impressió de profunditat.
b) Monocromàtic: les persones que són monocromàtics, només actuen elsfotoreceptors bastons, per això només perceben les imatge de manera acromàtica: només en blanc i negre. Per això se'n diuen que tenen ceguesa al color. En Joan no és monocromàtic ja que pot veure els colors groc i blau. Tritanopia: aquesta classificació també entra dins de les persones dicromàtiques. Aquestes persones confonen els colors groc i blau. Percep el color vermell amb ones de longitus llarga i el verd amb ones de longitud curtes. En Joan no té tritanopia ja que no es capaç de veure el color vermell.
Deuteranopia: és una de les classificacions dels dicromàtics ja que poden percebre alguns colors. En aquest dicromatisme es confonen els colors vermell i verd. La persona amb deuteranopia les capaç de percebre les ones llargues grogues i les curtes blaves. Aquest és el problema d'en Joan ja que percep les ones llargues, en aquest cas vermelles pel groc.