Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Proceso Perceptivo: Cómo la Visión Transforma la Energía Física en Información, Apuntes de Psicología de la Percepción

El proceso perceptivo de cómo la visión detecta un estímulo luminoso, como una tarjeta de poker, y cómo se transforma en energía electromagnética para ser transmitida a través de fibras nerviosas hasta el cerebro. Aprenda sobre la detección de estímulos, la transformación de la luz en energía electroquímica y cómo la información visual llega al cerebro.

Tipo: Apuntes

2015/2016

Subido el 11/01/2016

gemmagutcom
gemmagutcom 🇪🇸

5

(1)

2 documentos

1 / 6

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Gemma Gutiérrez Company
Psicologia de la percepció Aula 1
CONSULTOR: Ramon Cladellas Pros
PAC 1
1. a)
Tal i com em pogut veure al vídeo, el carterista Apollo li dona una fitxa de pòquer a en Joe.
D'aquesta manera Apollo crea un estímul visual per a tots els observadors que fa parar atenció a
la fitxa i no veure o no adonar-se de les coses que passen a la vegada, com quan li està robant el
rellotge o l'efectiu.
Des de que en joe veu la fitxa fins que sap que és, passa per un procés perceptiu. Aquest procés
comença amb a detecció del estímul, en aquest cas es fa una detecció d'un estímul lluminós a
través de la visió.
Acte seguit es passa a la trasducció. Aquest és el procés per el qual l'energia física es transforma
en energia electromagnètica per tal de que la informació s'enviï a través d'estímuls nerviosos cap
al cervell. La visió comença quan arriba llum al nostre globus ocular. La llum entra per la
pupil·la de l'ull, gràcies a la còrnia que amb la seva forma còncava fa que tota la llum vagi a
parar al centre on està situada la pupil·la. La llum que entra per la pupil·la és regulada per la iris.
La iris és la part que envolta la pupil·la. L'iris té la funció de regular la llum que entra, quan hi
ha massa llum es tanca i quan n'hi ha de molt poca sobre perquè entri més. La pupil·la per on
entra la llum, és una part de l'ull molt vascularitzada i nerviada.
Un cop la llum entra a l'ull, el cristal·lí, que és una part situada just darrere de l'iris, enfoca
els raigs de llum per tal de obtindre una bona imatge a la retina. La retina és una membrana
situada just al darrera de l'ull i de forma còncava, on es projecta la imatge de forma inversa. A
la retina és on es transforma la llum en energia electroquímica que es transmet a través de les
fibres nervioses del nervi òptic en el cervell. A la retina es troben els fotoreceptors (cons i
bastons) encarregats de transformar la imatge lluminosa en estímuls nerviosos. Just al centre de
la retina, trobem la fòvea. En aquesta part de la retina és on es projecta la imatge a la qual parem
atenció. És a dir, la imatge de la fitxa de pòquer es projectada al centre de la retina, a la fòvea, ja
que és l'estímul al que es para atenció.
Un cop a la retina, l'energia electroquímica és conduïda directament pels nervis òptics fins a
l'encèfal. Les fibres òptiques que procedeixen de cadascun dels ulls, es creuen amb les de l'altre
ull formant el quiasma òptic, i així, alguna de les fibres de cada ull van a parar a l'hemisferi
cerebral contrari. És a dir, algunes de les fibres òptiques de l'ull dret van a parar a l'hemisferi
esquerre.
Després d'arribar a l'encèfal, els impulsos nerviosos segueixen diferents camins a través de tacte
òptic.
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Proceso Perceptivo: Cómo la Visión Transforma la Energía Física en Información y más Apuntes en PDF de Psicología de la Percepción solo en Docsity!

Gemma Gutiérrez Company Psicologia de la percepció Aula 1 CONSULTOR: Ramon Cladellas Pros PAC 1

  1. a) Tal i com em pogut veure al vídeo, el carterista Apollo li dona una fitxa de pòquer a en Joe. D'aquesta manera Apollo crea un estímul visual per a tots els observadors que fa parar atenció a la fitxa i no veure o no adonar-se de les coses que passen a la vegada, com quan li està robant el rellotge o l'efectiu. Des de que en joe veu la fitxa fins que sap que és, passa per un procés perceptiu. Aquest procés comença amb a detecció del estímul, en aquest cas es fa una detecció d'un estímul lluminós a través de la visió. Acte seguit es passa a la trasducció. Aquest és el procés per el qual l'energia física es transforma en energia electromagnètica per tal de que la informació s'enviï a través d'estímuls nerviosos cap al cervell. La visió comença quan arriba llum al nostre globus ocular. La llum entra per la pupil·la de l'ull, gràcies a la còrnia que amb la seva forma còncava fa que tota la llum vagi a parar al centre on està situada la pupil·la. La llum que entra per la pupil·la és regulada per la iris. La iris és la part que envolta la pupil·la. L'iris té la funció de regular la llum que entra, quan hi ha massa llum es tanca i quan n'hi ha de molt poca sobre perquè entri més. La pupil·la per on entra la llum, és una part de l'ull molt vascularitzada i nerviada. Un cop la llum entra a l'ull, el cristal·lí, que és una part situada just darrere de l'iris, enfoca bé els raigs de llum per tal de obtindre una bona imatge a la retina. La retina és una membrana situada just al darrera de l'ull i de forma còncava, on es projecta la imatge de forma inversa. A la retina és on es transforma la llum en energia electroquímica que es transmet a través de les fibres nervioses del nervi òptic en el cervell. A la retina es troben els fotoreceptors (cons i bastons) encarregats de transformar la imatge lluminosa en estímuls nerviosos. Just al centre de la retina, trobem la fòvea. En aquesta part de la retina és on es projecta la imatge a la qual parem atenció. És a dir, la imatge de la fitxa de pòquer es projectada al centre de la retina, a la fòvea, ja que és l'estímul al que es para atenció. Un cop a la retina, l'energia electroquímica és conduïda directament pels nervis òptics fins a l'encèfal. Les fibres òptiques que procedeixen de cadascun dels ulls, es creuen amb les de l'altre ull formant el quiasma òptic, i així, alguna de les fibres de cada ull van a parar a l'hemisferi cerebral contrari. És a dir, algunes de les fibres òptiques de l'ull dret van a parar a l'hemisferi esquerre. Després d'arribar a l'encèfal, els impulsos nerviosos segueixen diferents camins a través de tacte òptic.

Una gran part dels impulsos van a parar al nucli genicular lateral del tàlem. El tàlem és una part del cervell per on passa tota la informació neuronal dels sentits, menys el sentit de l'olfacte, abans d'arribar a còrtex cerebral. Una part del tàlem és el nucli genicular, que és on arriben tots els impulsos nerviosos visuals i els envia a la part receptora visual del còrtex o al lòbul occipital. Aquesta part del sistema visual, és la que identifica i reconeix que la figura que estem veient és una fitxa de pòquer. Una altre gran part dels estímuls nerviosos van a parar al sistema tectopulvinar, situat al mecènfal. L'àrea visual del tectum connecta amb el col·licle superior de l'oliva, des d'on la projecció segueix cap al tàlem, assolint els nuclis pulvinar i lateral posterior. Finalment, les fibres s'encaminen a les àrees visuals del còrtex. Les funcions visuals del sistema tectopulvinar tenen a veure amb l'orientació i la localització espacial dels objectes. Aquesta àrea orienta i situa la fitxa de pòquer a la mà d'en Joe. Un cop s'ha transmès la informació al cervell es tracta de processarla organitzar-la i interpretar- la per donar-li un significat.

  1. b) Al final del vídeo el carterista Apollo ens fa saber que alguna cosa ha canviat en ell. Tot i que al principi ell ens fa fixar-nos en el color de la seva camisa i de la seva corbata, durant el desenvolupament del show es treu la corbata i l'armilla i es canvia la camisa. Apollo ens fa parar l'atenció en altres coses per tal de no trobar-li importància i no fixar-nos en el canvi de vestuari. És molt important que hi hagi atenció per tal de percebre el canvi. En aquest cas hi ha hagut sensació, però no percepció. La sensació és la detecció d'un estímul, però sense haver-li donat significat. En aquest cas és obvi que els nostres sentits han rebut els estímuls, però no han estat interpretats, per això no hi ha hagut percepció. Mitjançant la percepció s'organitzen, es processa, s'elabora i s'interpreten els estímuls per donar-li un significat i un sentit. És per això que l'atenció és molt important en aquest cas, ja que podem rebre diferents estímuls als quals si no en parem atenció no entendrem el seu significat ni la seva interpretació. En el cas de la camisa i la corbata del carterista, tots em rebut l'estímul de canvi, però al parar atenció a altres ítems com és en aquest cas la fitxa de pòquer, em oblidat aquest factor, no em parat atenció i per tant no li em donat el significat que té, que s'ha canviat la camisa i s'ha tret la corbata en algun moment de l'espectacle.
  2. a)

l'objecte. En el quadre podem observar que la tauleta de fusta està més lluny de nosaltres que el banc, ja que la base de l'objecte està pintada molt més amunt que el banc on està asseguda. Una altre clau pictòrica que s'observa al quadre és la perspectiva atmosfèrica. Aquesta clau, igual que en la realitat, s'observa perquè les imatges que tenim més a prop nostre és veuen més nítides que les imatges més llunyanes. És per això que la nitidesa o borrositat de la imatge ens pot donar una idea de la distància de l'objecte dibuixat. En el cas del quadre, podem observar que tots els detalls que es poden veure per la finestra, estan més borrosos i tenen menys detalls que la dona que podem veure asseguda dins de l'estància. Aquest factor ens dóna sensació de llunyania. Una altre de les claus pictòriques que podem trobar al quadre és les ombres projectades. Aquesta clau dóna informació de la distància en la qual es troba un objecte segon l'ombra que projecta sobre el terra. En el cas del quadre podem observar que hi ha diversos objectes que ens donen una noció de la profunditat gràcies a la seva ombra. Podem observar que ens donen profunditat la tetera, l'espelma i el gerro que hi ha sobre la llar de foc. Aquestes imatges ens donen una profunditat de la imatge, una sensació de tres dimensions.

b) Per tal de donar-li sentit a com percebem un món en tres dimensions si la imatge que projecta la nostra retina és bidimensional, es va crear la teoria de les claus. Segons la nostra experiència i coneixement podem trobar claus o objectes en una imatge que ens donin paràmetres de la profunditat. D'aquesta manera podem veure la imatge, el nostre entorn en tres dimensions. Les claus de profunditat es poden dividir en tres grans grups: les claus oculomotores, les claus monocular i les claus binocular. Les claus oculomotores són creades mitjançant els moviments de l'ull per donar-nos profunditat. La convergència es quan se'ns informa de la distància d'un objecte mitjançant el moviment produït pels músculs de l'ull que es produeix a l'observar un objecte que es troba a prop. L'acomodació, troba la distància o profunditat a la que es troba un objecte mitjançant el moviment del cristal·lí per enfocar l'objecte determinat.

Per altre banda, en les claus monoculars trobem l'acomodació, les caus pictòriques i les claus de moviment. Aquesta clau monocular es produïda únicament per un ull, tal com diu el seu propi nom. L'acomodació i les claus pictòriques ja han estat explicades, però no les claus produïdes pel moviment. Aquestes claus succeeixen quan podem observar a la imatge indicis de moviments. A la imatge podem observar diferents tipus de moviment. la teoria, diu que la imatge que sembli que es mogui més ràpidament està situada més a prop, mentre que els objectes que tinguin un moviment més lent estan situats més lluny de nosaltres. Aquesta clau de moviment se'n diu paral·laxi de moviment.

També hi ha un altre tipus de claus de moviment. En aquest cas és causada pel moviment de l'observador. L'individu observa un objecte que està just davant d'un altre. Si l'individu es mou cap a un costat o altre, podrà veure més o, fins i tot, deixar de veure o eliminar de la seva visió, l'objecte que hi ha darrera. Aquest fet d'eliminació o acreixement, li dóna a l'individu la sensació de profunditat.

Per últim trobem les claus de profunditat binoculars , que necessiten els dos ulls. En aquestes claus també en trobem dos tipus: la convergència (explicada a les claus oculomotores) i la disparitat binocular. Aquesta disparitat o estereòpsia, es dóna quan podem observar la mateixa imatge des dels dos ulls i formem una imatge a la nostra retina que té diferències molt petites causades per la diferència de distància i d'angle de la visió de cadascun dels nostres ulls. Aquestes diferencies entre els dos punts de vista, ens dona la impressió de profunditat.

  1. a) Una vegada que (a1) i (a2) son franquejades per (b) i (c), semblen que aquestes línees tinguin un moviment lateral oposat l'un amb l'altre. Aquest moviment no és real, és una il·lusió òptica donada pel moviment induït. Aquest moviment induït és donat perquè el moviment real d'un altre objecte provoca una percepció errònia de moviment. És a dir a la imatge quan (a1) i (a2) son franquejats per (a) i (b), el moviment real és el fons creat per (a) i (b) i provoquen una il·lusió òptica percebent un desplaçament en C(a1) i (a2) quan aquestes barres són estàtiques.

b) Monocromàtic: les persones que són monocromàtics, només actuen elsfotoreceptors bastons, per això només perceben les imatge de manera acromàtica: només en blanc i negre. Per això se'n diuen que tenen ceguesa al color. En Joan no és monocromàtic ja que pot veure els colors groc i blau. Tritanopia: aquesta classificació també entra dins de les persones dicromàtiques. Aquestes persones confonen els colors groc i blau. Percep el color vermell amb ones de longitus llarga i el verd amb ones de longitud curtes. En Joan no té tritanopia ja que no es capaç de veure el color vermell.

Deuteranopia: és una de les classificacions dels dicromàtics ja que poden percebre alguns colors. En aquest dicromatisme es confonen els colors vermell i verd. La persona amb deuteranopia les capaç de percebre les ones llargues grogues i les curtes blaves. Aquest és el problema d'en Joan ja que percep les ones llargues, en aquest cas vermelles pel groc.