Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


El proceso perceptivo: desde la atención hasta la acción, Apuntes de Psicología de la Percepción

El proceso perceptivo, desde la atención que joe le da a la ficha de poker hasta su acción de reconocerla. Se detalla cada fase del proceso, desde la captación de estímulos ambientales hasta la transformación de la energía física en energía eléctrica y la creación de vías neuronales interconectadas. Se discute la importancia de la atención en el proceso perceptivo y cómo la falta de atención puede impedir que se termine el proceso.

Tipo: Apuntes

2014/2015

Subido el 25/11/2015

thaliemoor
thaliemoor 🇪🇸

4

(35)

17 documentos

1 / 7

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
1.
a. Tenint en compte el procés perceptiu, el recorregut que segueix l’estímul visual
des de que Joe fixa l’atenció en la fitxa de pòquer, fins que es fa conscient
d’això, és el següent:
1. Estímul ambiental: una gran varietat d’estímuls envolta al protagonista del
vídeo, els quals són susceptibles de ser atesos i percebuts: les llums de
l’escenari, la gent del públic, els altaveus, les càmeres, les imatges que es
projecten al fons de l’escenari, l’Apollo,...
2. Estímul atès: d’entre tots aquets estímuls, en Joe ha d’atendre a la fitxa de
pòquer que té a la mà. Quan até a aquest estímul (visual en aquest cas) el
mira i d’aquesta manera es forma una imatge a la seva retina gràcies als
receptors sensorials. Una vegada l’estímul ha estat captat pels receptors,
l’energia que aquest genera es transforma en senyals elèctrics a través dels
quals la informació arribarà finalment al cervell.
3. Transducció: en aquesta part del procés és on pròpiament l’energia física
de l’estímul captat, es transforma en energia elèctrica, que serà amb la que
treballarà el sistema nerviós.
4. Processament neuronal: en aquesta fase, els senyals elèctrics es
transmeten de neurona a neurona i es creen vies neurals interconnectades,
que generaran un mapa neural complex.
5. Percepció: en el moment que la informació arriba al cervell, es produeix
l’experiència sensorial conscient, és a dir, que és en aquest moment on en
Joe sap que ha vist alguna cosa.
6. Reconeixement: una vegada en Joe ha percebut l’estímul (sap que ha vist
alguna cosa), ha de reconèixer-lo gràcies a la capacitat que tenim per a
classificar els objectes en categories concretes. Per tant, és en aquesta
fase on pròpiament en Joe reconeix que el que a la mà és una fitxa de
pòquer.
7. Acció: malgrat alguns autors consideren que el procés perceptiu termina
amb la fase de reconeixement, hi ha d’altres que defensen que el procés
acaba amb l’acció que realitza el subjecte, que en aquest cas podria haver
estat que en Joe afirmés que veu la fitxa sobre la seva mà (per exemple).
b. El què ha passat és que just en el moment abans de pujar amb en Joe a
l’escenari, l’Apollo s’apropa a una noia i li deixa l’aparell per passar les
Natalia Ortiz Molina
Aula 5
“Psicologia de la Percepció. PAC 1.”
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga El proceso perceptivo: desde la atención hasta la acción y más Apuntes en PDF de Psicología de la Percepción solo en Docsity!

a. Tenint en compte el procés perceptiu, el recorregut que segueix l’estímul visual des de que Joe fixa l’atenció en la fitxa de pòquer, fins que es fa conscient d’això, és el següent:

  1. Estímul ambiental: una gran varietat d’estímuls envolta al protagonista del vídeo, els quals són susceptibles de ser atesos i percebuts: les llums de l’escenari, la gent del públic, els altaveus, les càmeres, les imatges que es projecten al fons de l’escenari, l’Apollo,...
  2. Estímul atès: d’entre tots aquets estímuls, en Joe ha d’atendre a la fitxa de pòquer que té a la mà. Quan até a aquest estímul (visual en aquest cas) el mira i d’aquesta manera es forma una imatge a la seva retina gràcies als receptors sensorials. Una vegada l’estímul ha estat captat pels receptors, l’energia que aquest genera es transforma en senyals elèctrics a través dels quals la informació arribarà finalment al cervell.
  3. Transducció: en aquesta part del procés és on pròpiament l’energia física de l’estímul captat, es transforma en energia elèctrica, que serà amb la que treballarà el sistema nerviós.
  4. Processament neuronal: en aquesta fase, els senyals elèctrics es transmeten de neurona a neurona i es creen vies neurals interconnectades, que generaran un mapa neural complex.
  5. Percepció: en el moment que la informació arriba al cervell, es produeix l’experiència sensorial conscient, és a dir, que és en aquest moment on en Joe sap que ha vist alguna cosa.
  6. Reconeixement: una vegada en Joe ha percebut l’estímul (sap que ha vist alguna cosa), ha de reconèixer-lo gràcies a la capacitat que tenim per a classificar els objectes en categories concretes. Per tant, és en aquesta fase on pròpiament en Joe reconeix que el que té a la mà és una fitxa de pòquer.
  7. (^) Acció: malgrat alguns autors consideren que el procés perceptiu termina amb la fase de reconeixement, hi ha d’altres que defensen que el procés acaba amb l’acció que realitza el subjecte, que en aquest cas podria haver estat que en Joe afirmés que veu la fitxa sobre la seva mà (per exemple).

b. El què ha passat és que just en el moment abans de pujar amb en Joe a l’escenari, l’Apollo s’apropa a una noia i li deixa l’aparell per passar les

Aula 5 “Psicologia de la Percepció. PAC 1.”

fotografies del fons de l’escenari, encara que això no ha estat l’únic que ha deixat allà donat que en pujar a l’escenari ja no portava ni la corbata ni la mateixa camisa.

Jo mateixa no me he adonat d’això fins que per acomiadar-se ha comentat que alguna cosa ha canviat en ell durant l’espectacle i que ningú s’havia adonat. En escoltar-lo he tirat el vídeo cap endarrere fixant-me únicament en ell fins que

per fi m’he adonat de què era el que havia canviat. Per tant, aquest és un clar exemple que sense l’atenció no existeix la percepció. Encara que ens posin davant nostre un home vestit d’una manera i als dos minuts aparegui vestit d’una altra, nosaltres no ho percebrem si estàvem atents en l’experiment que li feien a en Joe, per això l’atenció és la fase en el procés perceptiu que dona lloc a tota la resta del procés. Sense aquesta, el procés perceptiu no es pot dur a terme.

Finalment, en relació al tema de si ha existit sensació i percepció en aquest cas, i relacionant la resposta amb l’anterior paràgraf, jo considero que no, pel fet que la clau perquè tingui lloc la percepció, és atendre a un estímul i en aquest cas, tothom ha atès a l’estímul d’en Joe i no pas al de l’Apollo, i és per això que ningú no s’ha adonat del canvi que ha fet al llarg de l’espectacle.

a. Tenint en compte els resultats obtinguts, seleccionaria al Pablo, ja que malgrat que té una taxa baixa de falses alarmes, la qual cosa podria significar que manté un criteri conservador que provocaria baixes taxes de falses alarmes però també baixes taxes d’encerts, té una taxa molt alta d’encerts (gairebé igual d’alta que la Maria però fent aquesta última moltes més falses alarmes). A més, tenint en compte també els errors i els rebutjos correctes, en Pablo gairebé té la mateixa puntuació que la Marina en quant als errors però té una quantitat molt més gran de rebutjos correctes.

Aula 5 “Psicologia de la Percepció. PAC 1.”

a. D’entre les diverses claus pictòriques estudiades al mòdul 2, trobem que en aquesta obra de Robert Campín – “Santa Bàrbara”, es donen les següents:

  • Oclusió: es produeix quan un objecte oculta un altre del nostre camp de visió, fent així que l’objecte que veiem en la seva totalitat estigui situat davant del qual només podem veure una part. Aquesta clau pictòrica ens proporciona indicació de la distancia relativa, ja que coneixem la distancia exacta en la qual es troba cada un d’ells. En el cas de la obra que ens proposa l’exercici, trobem un munt d’exemples d’oclusió: el banc on el personatge es troba assegut, oculta un tros de la tauleta que té el gerro amb la flor a dins, el personatge tapa un tros de la taula que està enganxada a la paret, la xemeneia tapa un tros d’aquesta mateixa taula,...
  • Ombres projectades: consisteix en l’ombra que projecta un objecte sobre el terra, la qual ens proporciona una informació molt concreta de la distancia en què es troba aquest objecte. A l’obra podem veure clarament les ombres que les potes del banc projecten sobre el terra, l’ombra de les finestres que es projecta a la paret i a la tauleta del gerro amb la flor, entre d’altres.
  • Gradient de densitat de textura: consisteix en el canvi progressiu en la mida i la densitat dels elements d’una superfície i ens dóna pistes sobre la seva profunditat. A mesura que la distancia, des del punt de vista de l’observador, augmenta, la densitat de textura també ho fa, i l’objecte estaria més allunyat de nosaltres, i viceversa. En el cas de l’obra a comentar, trobem aquesta clau pictòrica per exemple comparant el paisatge que es veu per la finestra amb la figura que trobem en un primer pla. Així, el paisatge del fons està pintat sense gaires detalls i té una densitat de textura molt més alta, ja que la distancia respecte nosaltres també és major. En canvi, el personatge que apareix en primer pla consta d’una densitat de textura més baixa ja que es troba molt més a prop de nosaltres.

Aula 5 “Psicologia de la Percepció. PAC 1.”

b. Les claus no pictòriques que utilitza el nostre sistema visual per informar-nos

de la profunditat són les següents, per una banda les monoculars:

  • Acomodació: fa referència al moviment que fan els músculs del nostre ull per tal d’enfocar els objectes que es troben a distancies diferents, i informar-nos així sobre la distancia a la qual es troben.

Les claus que es descriuen a continuació estan agrupades en el que anomenem “Claus produïdes pel moviment”, que fan referencia a la informació que rebem tenint en compte el moviment de l’observador i el moviment dels objectes.

  • Paral·laxi del moviment: aquesta clau determina que els objectes en moviment més propers semblen passar davant de nosaltres de forma molt ràpida, mentre que els que estan lluny es mouen d’una manera molt més lenta. Per tant, els objectes que es moguin més ràpidament seran els que es troben més a prop de l’observador i els que es moguin més lentament seran els que es troben més lluny. Un clar exemple podria ser el que tots experimentem quan viatgem en cotxe per una autopista per exemple, on el arbres que es troben just al costat de la calçada, semblen passar molt ràpid a diferencia de les muntanyes que poden distingir al fons, que trigant una bona estona en desaparèixer del nostre camp visual.
  • Eliminació i acreixement: aquestes claus fan referència al moment en què l’observador es mou de manera lateral fent visible objectes que es troben darrera d’altres que tenim més a prop. Un exemple es podria donar si em trobo davant d’un edifici i en desplaçar-me cap a un dels seus costats fins la cantonada, veig al fons, darrera de l’edifici, una muntanya (acreixement) o a la inversa, tornant cap a la dreta i tapant la muntanya amb l’edifici (eliminació).

Finalment, trobem les claus de profunditat binoculars (es necessiten els dos ulls per tal de poder percebre-les) i són les següents:

  • Convergència: té lloc per les sensacions produïdes pels músculs dels ulls en realitzar un moviment convergent. Com les altres claus, aquesta també ens informa de la distancia a la qual es troba un objecte.
  • Disparitat binocular: aquesta fa referència al fet que cada un dels nostres ulls té visions diferents del món per la separació que hi ha entre ells. Un clar exemple d’això seria mirar un objecte fixament i tenir consciència d’on es troba qual el mirem amb els dos ulls a la vegada i posteriorment, tancar un ull. Fent això podrem comprovar com sembla que l’objecte que teníem al davant s’ha desplaçat cap a un costat, el mateix passa si taquem l’altre ull, però en aquest cas l’objecte es desplaça cap a la banda contraria.

Aula 5 “Psicologia de la Percepció. PAC 1.”

Referències bibliogràfiques

  • Muñoz, E. Mòdul 1: Introducció a la psicologia de la percepció. Barcelona: UOC.
  • Muñoz, D. Mòdul 2: Percepció visual. Barcelona: UOC.
  • Enllaços web:
    • http://www.ted.com/talks/ apollo_robbins_the_art_of_misdirection#t-
  • http://www.tomtod.com
  • https://www.museodelprado.es/coleccion/galeria-on-line/galeria-on-line/ obra/santa-barbara-1/
  • http://illusionoftheyear.com/2015/splitting-colors/

Aula 5 “Psicologia de la Percepció. PAC 1.”