¡Descarga PAC 1 PERCEPCION y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
- Tenint en compte les següents situacions (Muñoz, E, 2013) :
a.
■ Vaig passejant pel carrer i veig una moneda d’un euro, quan m’apropo, resulta que era una xapa de refresc.
El que ha succeït en aquest cas és que el subjecte inicialment portava unes expectatives i coneixements previs (processament de dalt a baix o top-down). Segurament, d’una banda ja li hauria agradat trobar-se una moneda d’un euro. Quan ha vist en aquell objecte unes característiques físiques similars a la d’una moneda d’un euro, ha utilitzat la imatge mental de la moneda d’un euro per identificar aquell objecte. Després quan s’ha apropat i la distancia entre l’observador i l’objecte ha sigut menor, ha pogut veure que era una xapa utilitzant l’anàlisi de la informació entrant.
■ M’ha semblat veure a una amiga (per la seva forma de caminar), però no era ella.
Aquest cas és similar a l’anterior ja que comença per un processament guiat per conceptes o top-down. És a dir, al veure a una noia caminar ha utilitzat la seva experiència i ho ha associat a la imatge mental que té de la seva amiga. Com aquella persona tenia una característica similar a la de la seva amiga, ho ha associat amb que era la seva amiga. Llavors, què ha passat? Com volia comprovar si era la seva amiga ha utilitzat informació entrant, deixant de banda els seus coneixements i expectatives prèvies (processament guiat per les dades).
■ He vist a ma mare pel carrer; puc distingir perfectament la seva cara.
En aquesta ocasió, el fill no tenia expectatives prèvies; no esperava trobar-se a la seva mare probablement. Al trobar-se a la mare de cara, el que ha succeït primer és un processament guiat per les dades o bottom up, ja que s’ha construït una percepció a partir de l’anàlisi entrant. En aquell mateix moment ha reconegut a la seva mare gràcies també al seu coneixement previ sobre l’aparença física de la seva mare. Si no, no hauria reconegut a la seva mare. Per tant en aquest cas hi ha hagut clarament una unió dels dos tipus de processaments.
■ Em pregunten de quin color era el cotxe que acaba de passar i no estic segura; la pluja era massa intensa.
En aquesta frase podem veure com hi havia un fenomen meteorològic que dificultava la visió (la pluja) i posterior reconeixement de les característiques de l’objecte. Com no pot visualitzar bé el color del cotxe que passava (processament guiat per conceptes) ha intentat llavors guiar-se per les dades que tenia en aquell moment i tenir en compte la informació disponible que tenia.
■ Crec que s’ha cremat el dinar perquè fa olor a cremat.
En aquesta situació el subjecte té una informació inicial mitjançant processament de dades o bottom-up ja que percep un olor a cremat. És a dir, el sentit de l’olfacte el fa percebre que hi ha un olor a cremat. En aquest moment, utilitza el processament per conceptes o top- down ja que ho associa al dinar cremat gràcies a la seva experiència, coneixement i expectatives prèvies.
■ Penso que hi ha foc perquè veig fum.
En general, és impossible establir un límit clar entre aquests dos conceptes. Està clar que en cada raonament que es realitza podem utilitzar fàcilment tots dos processaments. En aquest cas, el que succeeix és que s’imagina que hi ha foc a prop seu perquè ha visualitzat fum. S’ha guiat per les dades (bottom-up) ja que ha analitzat la informació entrant inicialment i posteriorment ho ha associat amb foc gràcies al seu processament guiat per conceptes (coneixements previs).
b.
Explicaré aquesta diferència més aviat interpretant-la com un procés. Segons la perspectiva de Elena Muñoz (2013) pel que fa la sensació, està sustentada pels òrgans, receptors sensorials i vies neuronals implicades en les primeres fases de l’adquisició d’informació sensorial. De forma general, l’experimentem com la resposta a la informació que reben a través dels nostres òrgans sensorials. En aquesta part dels procés encara no hi ha elaboració de significat. Després de la recepció de l’estimulació, li segueix la transducció (que transforma l’energia física en energia elèctrica) i la posterior transmissió al cervell.
Pel que fa a la percepció és el procés cognitiu que ens permet interpretar i comprendre el nostre entorn. Un cop es produeix la transmissió de l’energia al cervell, comença una procés de organització i interpretació de les sensacions. Gràcies a la percepció, la informació aportada pels sentits es processa, s’organitza,
encerts, però els seus valors de falsa alarma i rebuig correcte són totalment diferents.
b. Corba ROC
c.
Tot i que tenen el mateix número d’encerts, les probabilitats de falsa alarma i rebuig correcte són totalment diferents i fins i tot oposades. La sensibilitat i el criteri en aquest tipus de situacions són molt importants ja que determinen en quin punt exactament un vigilant interpretarà un soroll com a perillós i en quin punt no (Muñoz, E, 2013). També, dues persones amb la mateixa sensibilitat poden tenir un criteri totalment diferent. En aquest cas, podem dir que el criteri del vigilant B és liberal ja que té una taxa alta de falses alarmes, a diferència del vigilant A que el podem considerar estricte ja que el senyal ha de ser molt clar perquè premi el botó. La sensibilitat és la mateixa en aquest cas ja que han tingut la mateixa probabilitat d’encerts. No és una qüestió de sensibilitat, si no que és el criteri el que tenen diferent.
3.
a) Quines claus perceptives podem trobar en les imatges anteriors?
Les explicacions de les claus perceptives que hi ha a continuació s’han extret de Daniel Muñoz (2013).
Imatge A:
- Perspectiva atmosfèrica: veiem de forma menys nítida la part més llunyana de la fotografia. En canvi, el blat el veiem molt nítid.
- Mida familiar: gràcies al nostre coneixement sobre els objectes i en aquest cas, del blat, ens fem una idea de la mida real que té el blat i de quan està més lluny o més a prop.
- Altura relativa: hi ha objectes igual i amb diferents mides i les reconeixem més llunyanes o més properes.
Imatge B:
- Gradient de densitat de textura: gràcies a la textura del terra en aquest cas visualitzem millor l’estructura dels elements d’aquesta via del tren. Ens dona pistes sobre la seva profunditat.
- Perspectiva lineal: en la fotografia s’ha pres de referència les dues línies de les vies del tren per aconseguir aquesta perspectiva de profunditat tan centrada. Podem veure les línies convergents cap a un punt situat a l’infinit.
Imatge C:
- Oclusió: gràcies a la posició de la vela i la pedra tenim informació sobre la distància relativa, és a dir, coneixem quin és l’objecte que està més a prop però desconeixem la distància exacta entre aquests objectes.
- Mida relativa: la pedra està situada més a prop davant dels nostres ulls amb una mida més gran. A l’inrevés de la vela que la percebem amb una mida més petita.
- Mida familiar: fem aquestes suposicions de lluny/ a prop perquè tenim ja un coneixement sobre la mida habitual d’aquests dos objectes.
- Gradient de densitat de textura: gràcies al terra podem percebre a quina distància poden estar aproximadament i d’aquesta manera situar-los correctament.
- Convergència: els nostres ulls fan un moviment cap a dins al estar mirant un objecte de a prop.
Imatge D:
- Oclusió: clarament un objecte que és el peluix oculta una part de la torre de Pisa al estar sobreposat, tot i que no podem saber amb exactitud la distància entre el peluix i el monument.
- (^) Mida relativa: sabem que el peluix està a una distància més curta per què sabem que és més petit i que a la fotografia surt molt gran. A diferencia de la torre de Pisa que sabem que és molt gran i la percebem més llunyana.
- Mida familiar: tenim un coneixement previ sobre la mida que té un os de peluix i òbviament sobre la mida d’un monument com és la torre de Pisa. Sabem directament que són distàncies completament diferents.
c) No m’havia adonat mai d’aquest fenomen i em sorprèn. Durant tota la nostra vida anem amb els dos ulls destapats i agafem una visió en profunditat ja sigui gràcies a les claus com per la nostra pròpia experiència.
BIBLIOGRAFIA:
Muñoz, Elena (2013) Introducció a la psicologia de la percepció. Universitat Oberta de Catalunya. Barcelona.
Muñoz, Daniel (2013) Percepció visual. Universitat Oberta de Catalunya. Barcelona.
Pérez, Francisco (2010)¿Por qué nos asombra ver una película en 3D en el cine si en realidad vivimos en un mundo tridimensional? [En línia] Disponible en: http://www.tendencias21.net/ tresd/Por-que-nos-asombra-ver-una-pelicula-3D-en-el-cine-si-en-realidad-vivimos-en-un- mundo-tridimensional_a1.html
Armenteros, Manuel (2011) El 3D estereoscópico ha vuelto para quedarse. Técnicas audiovisuales. Telos 88: La cultura Digital. Fundación telefónica. Pág. 117-121.
