PAC 2 Historia Educacio Social, Apuntes de Ciencias de la Educación

¡Descarga PAC 2 Historia Educacio Social y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!

PAC_2_HISTORIA_

“Entre la regeneración y la punición: el modelo educativo en el Auxilio Social falangista d’Angela Cenarro Lagunas (2012)

“ El Estado espanol tiene hoy en Auxilio Social un organo poderoso, que lleva a las entranas del pueblo su voluntad y justícia. Que no se contenta con remediar pasajeramente el hambre y los dolorosos problemas de Espana,rescatada trozo a trozo del marxismo, sino que, en pugna honrada les busca soluciones totales” Auxilio Social, Obra Nacional Sindicalista de Protección a la Madre y al Nino, Madrid Educaciones del Auxilio Social, 1939

En aquest article “Entre la regeneración y la punición: el modelo socioeducativo en el Auxilio Social Falangista” d’ Angela Cenarro, investigadora del programa Ramón i Cajal del Departament d’ Historia Moderna i Contemporánea de la Universitad de Saragossa. se’ns explica el sentit que va tenir aquest òrgan ,Auxilio Social Falangista, durant l’època del Franquisme.

Aquesta institució es funda l’Octubre del 1936, per Mercedes Sanz Bachiller, primer es va instaurar amb un altre nom, Auxilio de Invierno.

La idea en la que es basa aquesta institució es la assistència a totes aquelles famílies necessitades com a conseqüència de la guerra. L’Auxilio de Invierno estava basat amb el sistema de beneficència alemany tal como el seu homònim, creat per Weimar fent realitat el que va ser una constant de la institució: La triple funció assistencial, doctrinal i educativa

Una de les obres mes importants de l’Auxilio de Invierno van ser els menjadors per als infants, com a mesura per intentar pal·liar les necessitats dels fills de la guerra sense tenir en compte la seva inclinació política. Es tracta de socórrer als mes desvalguts, podem comparar-ho amb el cristianisme oriental, durant els segles IV i V dC sota el terme edilicia i edilizia per a definir la praxi filantròpica (Acerbi, 2008 i Fatti, 2011). Aquesta edilicia filantròpica es també exercida per Zotikos ( caritat cristiana medieval. “ tots els historiadors de Constantinoble, així com tots els historiadors de la pobresa senyalen a Zotikos entre d’altres. No va ser l’unic a ajudar els malalts. Les institucions hospitalàries, , una espècie de”ciutat dels pobres” ja existien, properes a organitzacions monàstiques de tipus laic, popular i movible. Aquestes formes no varen durar. Un Joan Crisostom les desaprovarà. Eren font de desordre i corrien el risc d’escapar a la tutela de l’Església” H-J. Stiker (1982). Corps infimes et societes. (p.78). Paris. Dunod. Pel que fa a l’Estat espanyol, tenim com a referencia , el Xenodiqui, fundat l’any 580 pel bisbe Masona de Merida. “ el hospital aparece asociado a a la caridad y al socorro de los pobres desde el primer momento” Carmen Lopez (1986, p.407)

L’any 1937 el Auxilio de Invierno passa a nombrarse Auxilio Social i a formar part de l ‘ Estat. L’organització s’integra a les hores com a part del sistema de benestar del regim Franquista. Un dels pilars de l’estat del benestar es la idea de l’higienisme i la promoció de les polítiques sanitàries que lluiten contra la mortalitat infantil i la protecció d’aquest sector de la societat. ( historia de l’educacio Social, Material docent de la UOC)

• Hispania Nova. Revista de Historia Contemporanea, num 4 ( 2004) Ninos Vergonzantes y Pequenos Rojos. La Poblacion Marginal Infantil en la Cataluna interior del primer franquismo, Antonieta Jarne
• Auxilio Social y la Educacion de los pobres del franquismo a la democràcia, Laura Sanchez Blanco
• El Rastro de la Historia. Numero 12, falange e Iglesia, Francisco Blanco
• Documental els internats de la por, Montse Armengou i Ricard Bellis
• Historia de l’educacio social, Material docent de la UOC

“Els internats de la por”

“Erem la morralla de la societat d’un país feixisita però tocat per la ma de deu “ Carlos Carceller

En un país maltractat per la Guerra civil, els vençuts van haver de refugiarse en les mans dels vencedors.

Aquest documental ens presenta diferents institucions que formaven part dels centres d’Auxilio Social falangista.

Els centres d’Auxilio Social eren espais creats amb la intenció de donar suport, caritat a aquells que havien quedat desemparats després de la Guerra Civil.

Sota aquesta mateixa filosofia de la beneficència apareixen els centres Mundet a Barcelona, Centro San Fermin a Madrid i collegis religiosos arreu d’Espanya

“ Les LLars Mundet pretenen donar una imatge moderna de la beneficència” Montse Armengou Una beneficència “moderna” on política i moral aniran lligades de la ma, no res mes llunyà de la beneficència que ja podem trobar duant el cristianisme i que se’ns explica a traves del llibre de zotikos, màrtir que va ajudar i cuidar leprosos. La vida de Zotikos representa la caritat Cristiana que trenca amb el mon Greg I Jueu. Trenca amb la manera de pensar que s’havia d’excloure a tots aquells que alteraven l’odre de la societat

Aquests tres centres en particular es van realitzar per donar beneficència a nens orfes, que tenien els pares a la presó, nens malats de tuberculosis i joves en risc de caure en la “mala vida”. Però la dura realitat estava molt allunyada d’aquesta il·lusió que l’estat pretenia vendre. Els centres socials van ser uns espais de propaganda i d’adoctrinament polític a traves de la por i el càstig on els nens van patir abusos sexuals , psicològics, maltractaments, explotació laboral.. Amb la pretensió de crear una millor Espanya. de portar el país a la salvació. Podem definir-ho amb les paraules que Carmen Izabal utilitza en la seva novela Pan blanco : ,..”hacer olvidar a la poblacion mas vulnerable del horror de la zona roja y atraerla al redil de la “Nueva España” y exhibir frente a ella la generosidad desmesurada del Caudillo “Nueva Espana mes vulnerable del horror.

Els falangistes, tenien un ideal molt clar, esborrar de la memòria a totes aquelles famílies que havien lluitat pel moviment republicà. Una manera d’aconseguir-ho era adoctrinant els fills d’aquests republicans i convertirlos en seguidors del dictador Franco

Moltes d’aquestes institucions estaven regulades per l’església a qui l’estat li va donar un gran poder. Com ja sabem en aquest moment a Espanya la beneficència esta totalment vinculada a l’estat L’Estat decidirà que es fa i que no es fa i qui dirigirà aquests locals.

Aquesta monopolització de la beneficència per part de l’Estat I el vincle de l’estat amb l’església van definir les bases de la filosofia que es seguirà en aquests espais que integraven l’Auxilio Social. Així la imposició en nom de Deu, el càstig en nom de Deu I tot allò que es feia en nom de Deu amb un fi “educatiu” era ben vist I correcte.

Papa Paulo VI. En la carta de la Secretaría de Estado a la L Semana Social de Francia (1963), se especificaba que «si democracia equivale a fraternidad, la. Revelación nos enseña a amar a todos los hombres, sea cual sea su condición, porque todos han sido

• Historia de l’educacio social, Material docent de la UOC