¡Descarga pac 2 violencia de genero y más Ejercicios en PDF de Ética solo en Docsity!
Estefania Sebastià Luque Professor col·laborador: Clara Ferrer Muñoz Anàlisi de les problemàtiques ètiques en un cas de violència de gènere En el camp de l’Educació Social, com en totes les feines que es demani el tractament de dades i informació personal, es planteja un doble vessant: el primer, el deure moral de la confidencialitat i l’obligació jurídica de guardar aquest secret. En el segon, l’incompliment del deure comportaria conseqüències morals, en el segon cas comporta conseqüències jurídiques. Començaré el cas, que se’ns planteja en aquesta Pac 2, mirant de justificar el debat / dilema ètic amb el qual ens trobem. En el centre d’atenció de dones Víctimes de Violència Masclista, els professionals es troben que moltes dones maltractades no volen denunciar als seus agressors. Tot i això, tenen l’obligatorietat^1 , així com els professionals que les atenen, davant d’un cas de maltractament, de complir el marc normatiu que contempla la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere. La finalitat d’aquesta llei és la de prevenir, erradicar aquesta violència i prestar assistència a les seves víctimes. I per l’altra, la Llei Autonòmica, Llei 5/2008, de 24 d'abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista (20), a l’article 3 : “què entén per violència masclista la violència que s’exerceix envers les dones, com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones, i que, produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, intimidacions o coaccions, tingui com a resultat un dany o patiment físic, sexual o psicològic, tant si es produeix en l’àmbit públic com en el privat.” Amb aquesta primera problemàtica ètica i moral, ens sorgeix el primer interrogant, hem de seguir la llei explícitament? Quan ens trobem davant dones que ens demanen no fer-ho i per molt que nosaltres busquem reparar els seus danys, ens trobem en la seva negativa d'interposar la denúncia, així quina postura hem d’adoptar quan una dona no vol denunciar? Sigui com sigui, escollint una opció (^1) Obligatorietat de: “ a l'Estat espanyol, la violència de gènere és un delicte d'acció pública, de manera que no solament és perseguible d'ofici, sinó que també moltes persones i, en particular, els qui actuen en l'atenció directa i intervenen en casos d'aquest tipus estan obligats a denunciar. A la pràctica, la majoria dels professionals entrevistats entenen i comparteixen el criteri de l'obligatorietat de la denúncia, però també hi ha els qui consideren que aquesta obligatorietat pot posar en risc l'objectiu principal de les seves intervencions, ja que la interposició de la denúncia ha de tenir en compte la situació psicosocial de la víctima i la seva protecció .” (Bodelón. E, 2004:8)
Estefania Sebastià Luque Professor col·laborador: Clara Ferrer Muñoz professional o una altra, hem de saber que una de les dues parts sempre quedarà afectada, ressentida per l’elecció. El fet de denunciar només per fer complir el que les lleis o el marc jurídic, protocols o reglaments ens diuen, és un tipus d’acció coercitiva que Canimas (2021:51) anomena, “ acciones coercitivas únicamente normativas (ACUN).” Per a ell, aquestes són accions no justificades èticament des del vessant de la intervenció psicosocioeducativa i sociosanitària. Però si ho féssim estaríem atemptant contra la seva llibertat? I sino ho denunciéssim cauríem en la il·legalitat? L’atenció a la dona que pateix maltractament requereix temps: “l’anamnesi i la reflexió sobre les decisions a prendre, entre d’altres, volen temps”(CAMFIC,2013: 6-7). Temps, perquè en molts casos es corre el risc que el dany sigui major als guanys! Per això, no hem d’aprovar qualsevol tipus de no informar a la justícia, tampoc ens hem de deixar portar per si això suposa un perill per a la mateixa dona o els fills si en té, sinó que hem d’observar si aquesta situació augmenta l’autonomia en la seva determinació. Amb tot, hem de seguir insistint amb el que el Protocol per a l’abordatge de la violència masclista 2 en l’àmbit de la salut a Catalunya (2009) repeteix una vegada i una altra, fins i tot en cas de violència greu: “ Evitar actuacions precipitades. El reconeixement de situacions de violència masclista per part de la dona pot comportar cert temps, i resulta especialment important respectar aquest temps per al procés vital de la dona. En alguns moments, la dona es pot mostrar poc perceptiva o permeable, així que realitzar actuacions de forma precipitada i sense el seu consentiment podria ser contraproduent i debilitar o trencar el vincle de confiança establert”. Sovint, el fet de trobar-nos amb la negativa d’aquestes dones a denunciar, genera molta por i desconfiança entre les persones que les atenen, perquè el fet d’obeir la llei genera una controvèrsia amb l’obligatorietat de respectar la confidencialitat de la persona, com ho recull l’article 7 del codi deontològic dels educadors: “Article 7. Mantindrà, sempre, una rigorosa professionalitat en el tractament de la informació, concretament el punt B) Haurà de preservar-ne la confidencialitat.” (ASEDES, 2008:26) 2
Estefania Sebastià Luque Professor col·laborador: Clara Ferrer Muñoz llei, i així tenir suports legals davant la nostra decisió professional, podríem aplicar una acció coercitiva de protectora de segon nivell ACP-2^4 (però no podem justificar-la en aquest sentit perquè ens falten dades). En aquest sentit, es busca la protecció de tots aquells professionals que treballen en l’entorn de la dona, per exemple: en cas que la família de la dona ens denunciés (per la decisió nostra de guardar la confidencialitat), per no haver-la ajudat i no haver complit la nostra obligació d’atendre-la (encara que ella ens demanés que no informéssim) i es donés alguna futura situació de maltractament amb conseqüències dolentes per a ella. De vegades ens trobem en moltes situacions que poden obligar-nos a actuar amb més rapidesa, aquestes serien per exemple si la dona tingués fills i fossin menors. Així i tot, molts cops la dona segueix sense voler denunciar, ja que busquen la protecció dels seus fills, en molts dels seus relats s’observa i es manifesta aquesta preocupació, per exemple: de què la denúncia no sigui compresa pels seus fills/es, puix que es veuen en la responsabilitat de mantenir la seva llar familiar. També per la por que el dia de demà els seus fills els ho recriminen. Però quan hi ha fills hem de garantir la seva protecció, d’acord amb el que ens diu la Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, recollit en l’article 17 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, “que reconeix el dret de totes les persones menors d’edat a rebre l’atenció integral necessària per al desenvolupament de llur personalitat i llur benestar en el context familiar i social.” En aquest cas, podria aplicar-se una acció coercitiva “Protectora de segundo nivel” ( ACP-3 ), 5 perquè el que desitgem es protegir els béns bàsics d’aquests menors. Malgrat que, vulnerem el dret a la llibertat de pressa decisió de la mare de no denunciar, però actuant per a protegir els menors i amb la finalitat d’evitar que aquests menors siguin víctimes també de violència, potser en un primer moment no es veu el perill, però si el risc de sofrir un dany, com ens diu Canimas (2021:29) “Cuando ante un peligro se toman decisiones, aparece la responsabilidad y ya no se habla de peligro, sino de riesgo.” (^4) Accions protectores de segon nivell: nombrades també com “acciones defensivas y retributivas”. Las acciones coercitivas defensivas limitan la intimidad o la libertad de la persona o personas atendidas para conseguir una protección injusta de los profesionales o instituciones. No protegen derechos de los profesionales, sino que persiguen evitarse complicaciones que forman parte de la propia práctica profesional.” (Canimas. J ,2021:48-49) (^5) Accions protectores de tercer nivell: “las ACP-3 son acciones que limitan la intimidad o libertad de una persona o personas sin su conocimiento o consentimiento informado y libre con el fin de proteger bienes básicos de terceras personas u otros seres.” (Canimas. J, 2021: 47)
Estefania Sebastià Luque Professor col·laborador: Clara Ferrer Muñoz Per concloure, hem de saber i entendre que en l’àmbit de la nostra professió, ètica, acció i social han d’anar de la mà , per tant hem de treballar en prudència en la presa de decisions perquè podríem posar en perill a la dona si féssim la denúncia sense assegurar un entorn de seguretat suficient per a ella i dels seus fills, en la hipotètica situació que hi fossin, i més si es troba en un moment àlgid de violència. Per això, en un primer moment ha de prevaldre també la seva seguretat. També correm el risc de perdre el contacte amb la dona i al mateix temps s’esfumaria l’oportunitat de seguir ajudant-la, amb la conseqüència de què es trenqui la confiança amb nosaltres i al mateix temps ajudaríem que la seva situació fos més vulnerable. Guanyar-se el vincle amb la persona a la qual atenem costa molt, més que perdre’l, per això és important tenir-ho en compte. Altres accions coercitives que es poden donar en el cas són: -“Acciones coercitivas Protectoras de primer nivel” ACP-1^6 , que són aquelles que només busquen protegir a la mateixa persona per tal d’evitar, eliminar, reduir o reparar danys i riscos. Per això aquestes accions buscarien només protegir a la víctima i així protegir els seus drets superiors als drets bàsics. -“ Acciones coercitivas Perfectoras ”: per tal d’ajudar i orientar a les dones a adquirir autoconeixement, per empoderar-les d’aquesta manera, i que des de la seva llibertat elles mateixes es formessin i poguessin arribar a veure el que molts cops en una primera atenció no poden veure: “ En algunas situaciones, los deberes u obligaciones no son solo mantener o proveer los bienes básicos, sino también mantener o proveer bienes superiores a los básicos, lo cual nos lleva a las acciones perfectoras, lo cual incluye: conservarlos en quienes ya los tienen, proveerlos a quienes no los tienen o se considera que los tienen de forma insuficiente y evitar, eliminar, reducir o reparar daños y riesgos inferiores a los básicos. “(Canimas, J. 2021:12) (^6) ACP-1: “son acciones que limitan la intimidad o libertad de una persona o personas sin su conocimiento o consentimiento informado y libre con el fin de proveerles o mantenerles bienes básicos.” (Canimas, 2021:32)
Estefania Sebastià Luque Professor col·laborador: Clara Ferrer Muñoz Aquesta pregunta que crea aquest dilema ètic entre els diferents professionals o institucions socials, desperta inquietud i desconfiança a la persona qui até aquestes dones. Davant aquesta negativa sol generar por entre els professionals per no complir la normativa legal, ja que el fet de complir la llei, que ens marca la justícia, es contraposa amb el que ens diu el nostre codi deontològic a l'article 7 (ASEDES, 2008:26), a sobre del secret a la confidencialitat que tenen les persones a les quals atenem. Aquesta llei, així, es contraposa en la nostra obligació de procurar el benestar de la mateixa persona i la seva autonomia, intentant minimitzar el més possible els riscos i danys causats per la seva situació. Per tant comunicar-ho a la justícia podria tenir també les seves conseqüències negatives, per això és important analitzar cada cas particular de cada dona perquè en un primer moment segons els seus determinants socials podria encara empitjorar més la seva situació. Cal recordar que moltes morts amb violència de gènere s'han produït després del fet que la dona hagi interposat denúncia. Per altra banda si no tenim el consentiment de la dona, no hauríem de denunciar- ho, justificant la nostra postura professional, respectant el dret a la intimitat i a la llibertat que tenen totes les persones. Un dret a la intimitat que implica no revelar cap informació sense l'autorització i el consentiment de la dona; un dret a la llibertat que comporta respectar la seva decisió de no voler interposar cap denúncia. Llavors estaríem davant d'un "paternalismo volitivo, aquel que persigue que las personas tengan o hagan lo que de hecho desean, aunque a veces manifiesten lo contrario." (Dworkin. a Canimas. J, 2021:20). Aquestes accions coercitives que través de la informació a la justícia voldríem emprendre per reparar danys o a fi d'evitar-los, serien accions que segons Canimas (2021:14) son una "acción que limita, con más o menos intensidad, la intimidad o libertad de una persona sin su conocimiento o consentimiento informado y libre ", a més a més cauríem amb el parany d'un paternalisme crític coercitiu, aquell que "persigue lo que las personas deberían desear, obligándolas a actuar de maneras que no desean (contra la propia voluntad y convicción) porque piensan que carecen de valor o que empeoran su vida, y pone como ejemplos la imposición de modelos religiosos o de vida sexual." (Dworkin. a Canimas. J, 2021:20) Ara bé, estic d'acord quan Mills (citat a Canimas. J, 2021:19) ens recorda" el deber de proteger a aquellos que no disponen de una razonable cantidad de sentido común» o que, a pesar de tenerla, ignoran las posibles consecuencias de
Estefania Sebastià Luque Professor col·laborador: Clara Ferrer Muñoz su acción", ja que en molts cops ens trobem davant de moltes dones no volen denunciar a pesar de les advertències perquè no veuen més enllà del seu maltractament. En altres paraules, és tal el maltractament psicològic que sofreixen que no veuen el dany, el perill, que hi ha darrere de la seva relació de parella, i la idolatren sense veure el mal psicològic i molts cops físics al que estan sotmeses. Per finalitzar, penso què és molt important mirar l'entorn de la dona, els seus determinats socials, ja que denunciar sense el seu consentiment pel simple fet de complir una llei, en molts casos podria considerar-se una mala praxi per les conseqüències que esdevindrien d'aquesta denúncia davant la seva negativa i com ja he dit en molts casos pot provocar la mort d'una d'elles. També es poden emprendre mesures perfectores, si els dos hi estan d'acord i ajudar a la parella a corregir mals hàbits, a reduir la violència masclista que la dona sofreix, utilitzant eines com els tallers per a homes que exerceixen la violència masclista, entre d'altres, però intentant no caure amb els paranys del paternalisme, i respectant sempre la seva intimitat i llibertat. Què en penseu? Bibliografia Caminas. J (2021). Acciones coercitivas éticamente justificadas. Recurs UOC. ASEDES. (2008). Documents professionalitzadors. Barcelona. Recuperat de: file:///C:/Users/Usuari/Desktop/1r%20semestre2021-UOC /%C3%88tica/asedes.pdf
- Resposta al comentari de la companya Clara Armayones Martínez, a la meva pròpia aportació al debat: Buenas tardes: Estoy totalmente de acuerdo con los cinco que condiciones que deben cumplirse, pero como no tenemos mas datos que los anteriormente expuestos por la maestra, no he querido aventurarme en justificar si se dan o no. Ya que, todos no se cumplem con los pocos datos que tenemos, y es mas no concilian con el derecho de toda persona a guardar su confidencialidad por wl derecho al mismo tiempo a la libertad y su intimidad.
Estefania Sebastià Luque Professor col·laborador: Clara Ferrer Muñoz BIBLIOGRAFIA ASEDES. (2008). Documents Professionalitzadors. Barcelona. Recuperat de: file:///C:/Users/Usuari/Desktop/1r%20semestre2021-UOC /%C3%88tica/asedes.pdf CAMFIC (2013). Reptes ètics en l’atenció a la violència de gènere des de l’Atenció Primària de salut. Grup de Violència de Gènere i Atenció Primària de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària. Recuperat de: http://projectes.camfic.cat/Docs/12_13/MAQ_ReptesEticsVGA_CORR_070413.pdf Caminas, J. (2016). Com resoldre problemàtiques ètiques?. FUOC_._ [Recurs d’aprenentatge]. Recuperat de : http://cvapp.uoc.edu/autors/MostraPDFMaterialAction.do?id= Canimas, J. (2020a). Intimitat. [Recurs d’aprenentatge]. FUOC. Recuperat de: https://materials.campus.uoc.edu/daisy/Materials/PID_00280152/pdf/ PID_00280152.pdf Canimas, J. (2020b). Llibertat. [Recurs d’aprenentatge]. Recuperat de: https://materials.campus.uoc.edu/daisy/Materials/PID_00280154/pdf/ PID_00280154.pdf Canimas, J. (2021). “Acciones coercitivas éticamente justificadas”. [Recurs d’aprenentatge]. FUOC. Recuperat de: https://cv.uoc.edu/webapps/bustiaca/listMails.do? l=211_02_528_03_t01&l=211_02_528_03_t Generalitat de Catalunya. Departament de Presidència. LLEI 5/2008, de 24 d'abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista. DOGC núm. 5123 - 02/05/2008. Recuperat de: http://www.gencat.cat/diari/5123/08115106.htm Generalitat de Catalunya (2009). Protocol Marc per a una intervenció coordinada contra la violència masclista. Institut de les dones. Recuperat de: https://dones.gencat.cat/web/.content/03_ambits/docs/vm_protocol_marc.pdf Generalitat de Catalunya. ()Protocol per a l’abordatge de la violència masclista en l’àmbit de la salut a Catalunya. Violència en l’àmbit de la parella i familiar. Departament de Salut. Recuperat de: https://salutweb.gencat.cat/web/.content/_ambits-actuacio/Linies-dactuacio/
Estefania Sebastià Luque Professor col·laborador: Clara Ferrer Muñoz Serveis-sanitaris/Altres-models-anteriors-datencio-sanitaria/Abordatge-de-la- violencia-masclista/abordatge.pdf Gobierno de España. Jefatura del Estado. (2004). LEY ORGÁNICA 1/2004, de 28 de diciembre, de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género. Recuperat de: http://www.boe.es/boe/dias/2004/12/29/pdfs/A42166-42197.pdf Parlament de Catalunya (2010). Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i adolescència. Recuperat de: https://www.parlament.cat/document/nom/TL115.pdf Sebastià, E. (2021). Pac 2- Aportació al debat de l’aula. Violència de gènere. Ètica aplicada a l'educació social aula 4. FUOC. Recuperat de: https://cv.uoc.edu/webapps/bustiaca/listMails.do? l=211_02_528_04_d01&l=211_02_528_04_d
