El treball desenvolupat en aquesta quarta PAC, considero que és un treball de reflexió
sobre la diversitat funcional tenint en compte tots els materials aportats en l’assignatura.
La capacitat d’empatia, de posar-se en el lloc de l’altre, és un dels principals factors que
a escala personal crec que ha fet que desenvolupéssim aquest treball. Analitzar la ciutat
des d’una mirada conscient ha generat una mirada crítica. És com si haguéssim utilitzat
unes ulleres que ens proporcionaven analitzar críticament l’espai públic de les nostres
ciutats, des de la condició de ciutadans que tenim tots els que en ella vivim o transitem.
Atorgar la categoria de persona a aquells que conviuen amb una diversitat funcional és
a la vegada atorgar la categoria de ciutadà, i per tant amb ple dret de gaudir de la ciutat,
i el ple exercici dels drets que com a ciutadans li corresponen, a la vegada de complir
amb els deures que aquesta categoria porta adscrits.
El treball que implicava la realització d’aquesta PAC i des de la col·laboració
desinteressada de molts ciutadans a la plataforma virtual Ziudad, crec que genera una
situació de conscienciació i d’enfrontaments per a recuperar la dignitat dels “diversos”
i els espais públics com a llocs de normalització social, així com per a iniciar una
comunicació social i a la vegada provocar experiències renovadores.
L’exercici en si, des de la meva visió es tracta de reclamar i generar un tracte igualitari
de drets per a tots els ciutadans per enriquir la convivència i la comunicació social.
Considero que el treball de denúncia que es duu a terme des d’aquesta plataforma
virtual i amb la col·laboració de tots els ciutadans, és la resposta a una actitud
discriminatòria de la societat, que ha generat la unió de forces entre ciutadans
sensibilitzats i ciutadans afectats per la diversitat funcional com a mesura de protesta i
sublevació en oposició a l’actitud de compassió que certs ciutadans poden expressar en
vers a la diversitat funcional, una actitud que esborra la dignitat com a persona, doncs
l’actitud compassional es focalitza en la seva imperfecció i en tot el que no pot ser i fer.
Sota la meva concepció es tracta d’un treball de lluita per a què aquestes persones
puguin mantenir la seva capacitat d'autogestió i d’independència personal.
Amb el present treball s’inicia i es contribueix al retorn de la condició de ciutadà i de
persona que havia estat robada a les persones amb diversitat funcional. De fet, aquells
que hem patit una discapacitat temporal hem pogut apreciar com a vegades l’accés a
certs llocs es pot obstaculitzar per culpa de les barreres arquitectòniques, el problema
que al tractar-se d’una temporalitat en les nostres vides, només genera puntualment un
