¡Descarga pac final percepcion emocion y más Ejercicios en PDF de Psicología de la Percepción solo en Docsity!
Psicologia de la Percepció i l'emoció 80.199 8/11/2021 28/11/
SOLUCIONARI PAC3. “M’EMOCIONO COM TU?”
PREGUNTA 1.
1a. En Joan experimenta por, una emoció d'alta valència negativa i alta activació. S'espera una discussió sobre els components de l'emoció (secció 1.2 del material obligatori). En concret, podria indicar-se: ● Component cognitiu experiencial: Provoca pensaments i una experiència subjectiva de l'emoció. - > ” començo a pensar que hi ha massa persones respirant, que algú pot tenir el virus i contagiar-me al parlar-me ” (Cognitiu) / “ he començat a sentir-me molt malament a la feina ” (Experiencial) ● Comportament observable: Es produeixen canvis conductuals, posturals, en l'expressió facial i en les vocalitzacions. - >“ sembla que vaig fer cara de disgust i la vaig escridassar perquè s'apartés ” ● Respostes fisiològiques: Són respostes que provoquen canvis en l'activitat del sistema nerviós somàtic, autonòm i sistema endocrí, amb l'objectiu d'activar l'organisme i preparar-lo per a l'acció - >“ noto que el cor se'm surt per la boca, tinc palpitacions, sento “papallones” a l'estómac, em costa respirar i em suen les mans ” 1b. La percepció interoceptiva permet al Joan detectar canvis en el seu organisme, com les palpitacions o les “papallones” en l'estómac. Això es percep gràcies als receptors que hi ha en els diferents òrgans del nostre cos. Segons la teoria clàssica de James-Lange , experimentar una emoció és reconèixer aquest estat fisiològic que s'està percebent. En Joan probablement està sotmès a un nivell d'estrès i ansietat continu que produeix respostes fisiològiques d'agitació, però que s'incrementen quan en Joan nota l'aglomeració de gent (palpitacions, sensació d'ofec, sudoració), i aquests canvis són percebuts pel Joan i donen lloc a la seva experiència emocional. En contraposició, per a la teoria de Cannon Bard , l'experiència emocional del Juan no estaria mediada per la percepció d'aquests canvis fisiològics, sinó que en percebre l'aglomeració de
Psicologia de la Percepció i l'emoció 80.199 8/11/2021 28/11/ gent es produiria al mateix temps una resposta fisiològica del SNA que prepara per a l'acció, i una resposta del còrtex en forma d'experiència emocional. Comptar amb una explicació sobre els canvis fisiològics que experimenta pot ajudar al Joan el fet que no visqui la situació de forma tan negativa. Per exemple, models cognitius com la teoria bifactorial expliquen que el cervell intenta buscar una raó als canvis fisiològics, i si no la troba tendirà a assignar-los a una situació amenaçadora externa. És a dir, per al Joan entendre que la sensació fisiològica pot ser exagerada i estar influint en la seva percepció subjectiva pot ajudar al fet que la seva vivència sigui menys negativa. Pregunta 2. 2a. S’ha de descriure el paper de la intel·ligència emocional com a mediadora en els processos d'afrontament i discutir la possible participació dels diferents components en la situació. Per exemple, l'expressió i percepció emocional permetrà identificar les seves pròpies emocions i descriure-les de manera precisa, i la regulació emocional permetrà als pacients reflexionar sobretot la situació que estan vivint, sense reprimir o exagerar les seves emocions.
Psicologia de la Percepció i l'emoció 80.199 8/11/2021 28/11/ Els resultats esperats serien: a) El procés de manipulació de variables cognitives produeix una millora en l'estat emocional (avaluació post). b) Aquelles persones que veuen millorada la seva avaluació de l'estat emocional tindran una millor valoració de la seva agradabilitat al menjar (p. ex. passaran de 2 sobre 10 a 5 sobre 10). Pregunta 3. 3a. S'espera una resposta reflexionant sobre:
- Ansietat : En el cas del Jordi. ● Atenció: Les persones amb nivells elevats d'ansietat presenten un biaix atencional, en el sentit que presten més atenció – atenció selectiva– als estímuls amenaçadors que als estímuls neutres. Els subjectes amb trets elevats d'ansietat presentaven més velocitat de detecció davant estímuls amenaçadors que els subjectes amb baixa ansietat tret. ● Percepció : Els subjectes amb nivells alts d'ansietat tenen més tendència a interpretar els estímuls ambigus com a amenaçadors que com a neutres. Així mateix, els individus ansiosos també manifesten un biaix perceptiu en relació amb els estímuls interns procedents de la seva reactivitat fisiològica. Malinterpreten la seva reactivitat fisiològica (per exemple, palpitacions, sudoracions, etc.) com a indicadora de situacions amenaçadores, fenomen que constitueix la base dels atacs de pànic.
- Depressió: En el cas de la Clàudia. ● Atenció: Podria ser degut a un biaix d'atenció, com en el cas del Jordi. ● Percepció: Els subjectes depressius fan consistentment interpretacions més negatives d'estímuls ambigus. Els interpreten de manera més amenaçadora. Tenen major probabilitat de futura ocurrència de successos negatius que positius. Es valorarà positivament la reflexió integrada dels materials obligatoris de l'assignatura relacionats amb la psicologia de la percepció. 3b. S'ha produït una indefensió apresa. El confinament i l'obligació de quedar-se a casa va actuar com a estressor controlat, on el Jordi, malgrat no aguantar la situació i portar-la
Psicologia de la Percepció i l'emoció 80.199 8/11/2021 28/11/ malament, va sentir que no tenia cap control. En aquesta experiència van aparèixer dos mecanismes: un efecte de desmotivació (estratègia adaptativa, ja que quan es fa patent la inutilitat instrumental del comportament, el millor és no malgastar energia), o bé una interferència sobre els mecanismes d'aprenentatge (és a dir, un dèficit cognitiu), pel fet que el Jordi hagués après a generalitzar la falta de control experimentat davant una situació en les altres situacions i contextos. La indefensió s'ha cronificat, doncs, i s'ha resistit al canvi. En Jordi, a més, ha fet una atribució interna, incontrolable i global de la seva causa. Pregunta 4. 4a. La Laia, en haver hagut d'aguantar tant de temps, a més doblant torns, sense descans, sense les incorporacions de gent necessària, ha patit una resposta d'estrès a una condició ambiental , en aquest cas la COVID-19. Les seves respostes – conductuals, fisiològiques o psicològiques– han tingut com a objectiu preparar-la per a fer front a les demandes del mitjà de la manera més adequada possible. A més, patint una síndrome general d'adaptació – SGA. En el SGA la Laia va experimentar tres fases : la primera és la reacció d'alarma , que té com a objectiu activar l'organisme i preparar-lo per a actuar, per exemple, mitjançant l'augment de la freqüència cardíaca i respiratòria, secreció d'adrenalina, tensió muscular, etc. En el cas de la Laia, quan van arribar els primers malalts, falta de material, falta de llits, por de contagiar- se i contagiar... En la segona fase, anomenada fase de resistència , el seu cos va intentar fer front a la situació generadora d'estrès o adaptar-se, mantenint la sobreactivació de l'organisme (buscant recursos, altres hospitals, prioritzant, fent protocols, protegint-se al màxim per a no contagiar-se ni contagiar a la seva família…); i si la situació estressant perdura en el temps, s'entraria en la fase d'esgotament , en la qual el seu organisme és incapaç de mantenir per més temps l'activació, esgota les reserves corporals, i en casos extrems, pot provocar la mort. Es valorarà positivament relacionar el cas amb més aspectes teòrics: esdeveniment vital, apreciació personal, relació de desequilibri, conseqüència nociva, estrès crònic...
Psicologia de la Percepció i l'emoció 80.199 8/11/2021 28/11/ ● Afrontament → Alerta i vigilant, directe i actiu. ● Reacció orgànica → problemes estomacals i cefalees ● Estat afectiu → Esgotament Moduladors ● Personals → ○ Alta competència personal percebuda ○ Baixes expectatives d'autoeficàcia (la situació era desbordant, caòtica i imprevisible) i baixes de resultats (incertesa de la malaltia COVID-19) ○ Sense experiències prèvies (nova pandèmia) ○ Personalitat: patró tipus A de conducta ● Socials → Suport social baix, s'ha aïllat per a no contagiar Conseqüències de l'estrès ● Vulnerabilitat de l'organisme (salut) ● Afectació negativa al rendiment 4c. Això s'explica en el fet que les persones que se senten alegres presenten una flexibilitat cognitiva major, elaboren més el material, són més ràpids pensant, són més capaços d'establir associacions d'idees noves, establir relacions múltiples – similituds i diferències–, categoritzacions, etc. En altres paraules, l'afecte positiu afavoreix la creativitat o les respostes innovadores i la solució de problemes (Isen, 1993). En aquesta resposta és necessari aportar la referència de dos articles sobre el paper de l'afecte positiu en la creativitat o presa de decisions, citats segons normativa APA, i discutir breument les seves troballes.
