¡Descarga PAC 1 PERCEPCION y más Apuntes en PDF de Psicología de la Percepción solo en Docsity!
Psicologia de la percepció. PAC
1a) Les al·lucinacions que narra Oliver Sacks, les atribueix al síndrome de Charles Bonnet. Es caracteritza per l'aparició d'al·lucinacions visuals complexes
Les al·lucinacions poden ser un símptoma o conseqüència d’una infermetat. O, per altra banda, també poden ser un trastorn associat a les drogues, l’alcohol o l’insomni. En aquests exemples, veiem com no es tracta d’infermetats.
Segons Oliver Sacks quan una persona es cega, les parts visuals del cervells no reben cap estímul i per tant es tornen hiperactives i inquietes. Per aquest motiu, de forma espontània comencen a imitar. D’aquesta manera es com Rosalee comença a veure coses realment complexes.
1b) El síndrome de Charles Bonnet es caracteritza per no involucrar totalment a les sensacions en ell. Es a dir, mentre que en alguns altres tipus d’al·lucinacions els cinc sentits estan immers en ella, en el cas del síndrome de Charles Bonnet nomes es la visió el sentit involucrat.
Pel que fa a la percepció, en el cas de Charles Bonnet, es tracta de la percepció d’estímuls visuals inexistents. La sensació es artificial, ja que els estímuls que rep la persona els emet la pròpia ment i per tant no tenen una base real. Tot i així, com la sensació rep aquest estímul, la percepció s’encarrega d’interpretar-ho i processar-ho.
Curs 2014-2015 UOC
2a) L'observador, al adquirir un paper actiu en el procés de la percepció, ja que aporta informació a l'estímul. Entre aquesta informació, robem les expectatives. Les expectatives determinen allò que anem a percebre. Es a dir, molts cops percebem allò que estem disposats a percebre, el que ens interessa, el que volem. La imatge següent esta elaborada de tal manera que es poden veure diferents formes i objectes. El que veiem estarà influenciat per les nostres expectatives.
Pel que fa al conductisme, no es va pronunciar molt sobre el tema de les percepcions. Tot i així, la seva postura defensa els fets objectius i científics. Per tant, es relacionaria més amb els processos de bottom-up, ja que estaria guiat per les dades i es de caire més científic.
Segons la teoria ecològica de Gibson podem percebre de manera directe gracies a la informació que ens proporcionen els estímuls i per tant no entrarien en joc ni les expectatives ni les experiències del subjecte. Aquest enfocament es conegut com teoria de la percepció directa. Aquesta teoria esta totalment basada i relacionada amb els processos de bottom-up , ja que aquest processament el trobem quan es comença amb la informació que ens proporcionen els estímuls sensorials.
Per últim, el constructivisme dona molta importància als processos guiats per conceptes "top-down". Segons ells, no ens limitem a rebre informació de forma passiva, si no que el nostre procés perceptiu es guiat i dirigit pels nostres esquemes previs.
2b) L'Anna tindrà un percentatge de 48% de falses alarmes (12100)/25=48. Mentre que la Pilar tindria un percentatge del 4% de falses alarmes (1100)/25=4.
La representació de les dades a la corba de ROC no és correcta. Pel que fa a l'Anna segons la gràfica, tindria molta probabilitat d'encertar i mínimes probabilitats de falses alarmes. En canvi segons les dades obtingudes sabem que l'Anna ha comes 12 falses alarmes de 25 informes. Per altra banda, la Pilar nomes comet 1 error i 24 rebutjos correctes per tant no te un 50% de probabilitats d’encert i de falses alarmes, com mostra la gràfica.
Mirant la gràfica pel que fa a la sensibilitat veiem com la Pilar al tenir una absència de concavitat mostraria com no seria capaç de distingir entre un soroll i una senyal. Per tant, seria a l'atzar. Pel que fa a l’Anna segons el gràfic, tindria una sensibilitat molt alta, ja que s’allunya al màxim de la diagonal central.
Curs 2014-2015 UOC
3a) Després de veure el vídeo de l’efecte McCollough, les línies finals que realment son blanques y negres agafen un to verd aquelles horitzontals i vermells les verticals. Mentre que en un inici el color verd pertanyia a les línies verticals i el vermell a les horitzontals. Cal dir que el to que s’aprecia es molt suau i segurament seria més intens si el vídeo tingues una durada superior. L'efecte McCollough esta relacionat amb la teoria dels processos oponents. Aquesta ultima demostra com desprès de percebre un estímul de color vermell es produeix una contra-imatge de color verd, ja que les neurones oponents s'activen.
3b) La mescla additiva de color consisteix en la mescla de llums de diferents longituds, donant lloc a la creació de nou matisos. Per altra banda, la mescla subtractiva de color consisteix en la mescla de pigments. Aquests pigments absorbeixen algunes longituds de onda de llum i reflecteixen unes altres. La teoria tricotòmica i la teoria dels processos oponents si son compatibles ja que ninguna contradiu l'altre i per tant es complementen. A més, gracies a la relació entre ambdues teories es pot afirmar que el procés de percepció del color ve determinat per dos fases. Mentre que la primera etapa, on prenen joc els fotoreceptors, ve defensada per la teoria tricromàtica, la segona, protagonitzada per les neurones oponents que integren la informació, la defensa la teoria de processos oponents. La síntesi d'aquestes dues teories es recull a la teoria del doble procés.
Curs 2014-2015 UOC
4a) La setmana passada vaig fer un viatge en avio per primer cop en la meva vida. Vaig volar fins a Dublín per un viatge de fi de curs i portava tot el vol inquieta, al costat de la finestra, per la novetat. Quan ja estàvem baixant per aterrar vaig veure com la pista d’aterratge on ens dirigíem era minúscula!. Em vaig endur un bon ensurt al veure com el grandiós avio en el que em trobava pensava aterrar en aquell espai tan diminut on no hi entraria ni una roda. Per sort, un cop més la meva constància perspectiva de grandària me la va jugar, ja que aquella pista va ser suficient per aterrar amb seguretat.
4b) La llei d’Emmert afirma que existeix una relació entre distancia i grandària. La grandària percebuda es igual a la grandària de la imatge retinina multiplicat per la distancia percebuda. Per tant, a mesura que ens allunyem o apropem la imatge que tenim a la retina es redueix o augmenta. D’aquesta manera, mentre ens apropem a la pista d’aterratge, la imatge que se’ns forma a la retina augmenta. Tot i així, gracies a la constància de grandària l’observador percep que la mida es la mateixa. Per altra banda, segons el punt de vista de Gibson, l’element fonamental per tal que es produeixi la percepció és l’estímul i tota la informació que necessitem esta en ell. Segons aquesta teoria, podem percebre el nostre entorn directament, de forma immediata i verídica. Per tant, aquesta teoria no tindria sentit amb la llei d’Emmert.
Curs 2014-2015 UOC
