¡Descarga Gobierno, expertos y subjetividad en intervención social según Nikolas Rose. y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
Devolució PAC1 intervenció social – Abril 2017
Valoracions generals:
Tal com s’explicava en l’enunciat, en aquesta PAC se us demanava que, fent servir els coneixements assolits amb la lectura dels materials i el text de Nikolas Rose, poséssiu en relació diferents conceptes teòrics i elaboréssiu argumentacions pròpies. Tot i que per a fer-ho calia basar-se en aquestes lectures, en alguns treballs heu parafrasejat excessivament els materials. En aquest sentit, he valorat molt positivament aquells treballs en què s’aprecia un esforç per explicar els conceptes i la manera com es relacionen a través de reflexions pròpies.
Alguns dels treballs, però, no responen adequadament a les qüestions formulades i posen de manifest que no s’ha copsat la discussió sobre les estratègies de govern i la relació entre poder i coneixement. El que s’explica als materials i en la lectura de Rose no té res a veure amb la idea que “a través del coneixement es resolen millor els problemes socials” o “a través dels experts es fa arribar la veu del poble al govern”. Tampoc té res a veure amb la idea “qui té coneixement té poder” ni amb la idea que “cal donar coneixement a la gent per a que puguin resoldre els seus problemes”. Tant els materials de l’assignatura com el text de Rose el que fan, precisament, és una crítica a aquesta manera d’entendre el poder i els efectes de la intervenció social.
Més endavant explicaré quins han estat els errors principals en cada pregunta però, en molts casos, la falta d’un raonament correcte de les preguntes crec que es deu, simplement, a una lectura massa superficial dels materials. També he vist, en alguns casos, que no heu llegit els missatges que s’han enviat al fòrum de l’aula ja que heu comés errors sobre conceptes que ja havíem aclarit. Per exemple, entendre el concepte de “subjectivitat” com a contrari a “objectivitat”. De cara a les següents PACs us recomano que torneu a llegir els materials, els missatges que s’enviïn al fòrum i que pregunteu qualsevol tema que no us quedi clar.
En alguns casos he detectat algunes frases copiades literalment (o traduïdes del castellà al català) d’altres textos que heu buscat per Internet i així com frases copiades de devolucions antigues d’aquesta assignatura, que no han estat degudament identificades com a cites. En aquests casos la nota s’ha vist afectada molt negativament.
Els treballs en els quals gran part del text ha estat copiat d’altres textos o PACs de semestres passat han obtingut una D. En aplicació de la normativa UOC, les persones que han incorregut en plagi rebran un missatge de la professora responsable de l’assignatura per informar de les mesures que es prendran.
Pregunta 1: Explica la relació que fa Rose entre govern, experts i subjectivitat. Explica també el paper que juga la Intervenció Social com a saber expert en aquesta relació.
En aquesta primera pregunta calia, en primer lloc, explicar la relació que estableix Rose entre govern, experts i subjectivitat utilitzant, també els conceptes que apareixen en el mòdul 1: governabilitat, binomi saber-poder, règims de veritat, etc. En alguns treballs heu explicat correctament aquesta relació però en altres casos heu fet un resum del mòdul 1, o heu explicat el pas del poder jurídic al poder estratègic o heu explicat els diferents conceptes de manera inconnexa i això no era el que us demanàvem.
A l’hora d’explicar la relació entre govern i coneixement que s’estableix en el liberalisme (o el que Foucault anomena paradigma de poder estratègic) calia que expliquéssiu els mecanismes pels quals es defineixen alguns discursos com a verídics i altres no (règims de veritat) ja que aquest és l’exercici de poder dels governs liberals. Com podem llegir en la lectura de Rose:
“El conocimiento en este caso gira en torno a una diversidad de dispositivos destinados a la producción, circulación, acumulación, legitimación y realización de la verdad (…). Es el “saber cómo” lo que promete convertir en dóciles aquellos ámbitos ingobernables sobre los que el gobierno debe ser ejercido para hacer que dicho gobierno sea posible y más perfecto”.
També calia explicar com, en aquest paradigma, són els “experts” els encarregats de produir i fer circular aquest coneixement “verdader” ja que aquesta és la relació que s’estableix entre govern i experts.
“Las estrategias liberales vinculan el gobierno con conocimientos positivos sobre la conducta humana desarrollados por las ciencias humanas y sociales. La acción de gobierno se ve así ligada a todo tipo de hechos (...), teorías (...), diagramas (...), técnicas (...), y personas cualificadas que pueden hablar “en nombre de la sociedad” (sociólogos, estadísticos, epidemiólogos, trabajadores sociales). El conocimiento en este caso gira en torno a una diversidad de dispositivos destinados a la producción, circulación, acumulación, legitimación y realización de la verdad.”
Pel que fa a la relació amb la subjectivitat, calia explicar de quina manera el liberalisme ens construeix com a “subjectes actius” en el nostre propi govern. Això no significa que ara els subjectes poden incidir en les decisions del govern, com heu dit en alguns treballs, sinó que estem constituïts com a subjectes actius perquè ens disciplinem a nosaltres mateixes, a través del coneixement. Com explica Rose:
“Las gubernamentalidades liberales soñarán que el proyecto nacional para el buen sujeto de gobierno se fusionará con obligaciones voluntariamente asumidas por individuos libres para sacar el mayor provecho de su propia existencia, mediante la gestión responsable de su vida. Al mismo tiempo los propios sujetos tendrán que adoptar toda una serie de decisiones acerca de su autoconducta asediados por una red de nuevos lenguajes, normas, promesas, serias advertencias, y amenazas de intervención, organizadas cada vez más en torno a una proliferación de normas y normatividades.”
I aquí és precisament on entra el paper de la Intervenció Social: és el saber expert encarregat de construir uns paràmetres de “normalitat” i “anormalitat” que permeten diagnosticar, classificar i sancionar. Aquest paràmetres creen també la marginalitat, tot allò que queda fora de la “norma”, i la manera com cal intervenir-hi.
Pregunta 2: Escull un altre problema social o àmbit d'intervenció (diferent a "discapacitat", "minusvalidesa", etc.) i explica de quina manera ha estat construït com a objecte d'intervenció. Específicament, explica quines realitats es legitimen i quines es deslegitimen al voltant del problema social que has triat. És a dir, sobre quins aspectes és legítim intervenir i sobre quins no s'intervé i perquè. També, sobre quins aspectes una forma d'intervenció es legítima i altres no. Fes una reflexió sobre la intervenció social, com a disciplina, a l'hora de construir i donar solucions als problemes socials.
En aquesta pregunta calia escollir un problema social o un àmbit d’intervenció i analitzar quins règims d’enunciació s’han produït al voltant d’aquest problema. És a dir, calia explicar de quina manera s’ha construït una problemàtica en concret, no explicar de manera teòrica com es construeixen els problemes socials, en general, o què entenem per “problema social”. Era important ser capaç de mostrar la relació entre la forma d’entendre un fenomen existent i actual i les pràctiques i tecnologies d’intervenció social que es despleguen en relació amb aquesta concepció.
Algunes de vosaltres ho heu relacionat correctament amb els règims de veritat que s’han construït al voltant d’aquesta problemàtica i que fan que es naturalitzin certes idees que tenim sobre les persones o col·lectius “problemàtics”. Però, en altres casos, no heu explicat com una problemàtica ha estat construïda sinó que simplement heu donat dades i opinions sobre aquesta problemàtica i això no era el que us demanàvem.
Per aquest motiu quan l'autor afirma que “Los individuos tienen que convertirse en 'expertos de sí mismos', pasar a establecer una relación de autocuidado que se basa en la preparación y en la información con sus cuerpos, mentes, formas de conducta y con los miembros de sus propias famílias” sintetitza aquesta idea al mostrarnos la paradoxa que suposa que els individus (que són aparentment lliures) hagin de convertir se en experts de sí mateixos (és a dir, es troben sota l'imperatiu de cuidarse, autoavaluarse, gestionarse, etc). La construcció d'aquest subjecte neoliberal opera com a principi regulador, esdevé un règim d'enunciació, que posa en el centre la noció d'individu amb capacitat per a la lliure elecció com l'eix fonamental sobre el que giren les noves formes de la governabilitat.
Aquest desideràtum de benestar al qual responen tots els subjectes neoliberals està permanentment informat per un conjunt de discursos que expliquen què és estar bé, com s'assoleix, quins són els paràmetres per mesurarho, etc. En altres paraules, un règim d'enunciació elaborat des de múltiples nodes d'expertesa que es dissemina, s'esmuny entre el cos social fins a infiltrarse en la mateixa noció d'individu, de benestar i de felicitat.
Aquesta autoregulació dels cossos implica que hi haurà persones amb aquesta capacitat
d’autocuidar-se i d’altres persones que no. Per tant, aquesta visió genera noves formes
d’exclusió: les persones que no siguin capaces d’arribar a tenir aquesta forma de vida
“desitjable” seran les úniques responsables dels seus riscos i les seves conseqüències.
Pregunta 4: Explica com es realitza el diagnòstic en un projecte que segueix la perspectiva tradicional i en un projecte participatiu. Senyala les principals diferències entre ambdues perspectives a la hora de fer el diagnòstic d'una intervenció.
