



Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Psicologia d ela percepcio, Profesor: , Carrera: Psicologia, Universidad: UOC
Tipo: Apuntes
1 / 6
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!




Aquesta PAC consta de quatre preguntes, en les quals treballareu aspectes fonamentals dels mòduls 1 i 2 de l’assignatura: Introducció a la Psicologia de la Percepció i Percepció visual. L’ objectiu d’aquesta PAC és que l'estudiant conegui i domini alguns dels conceptes fonamentals associats amb la psicologia de la percepció, així com els relacionats amb la percepció visual. En aquesta PAC també treballareu algunes de les competències transversals (T) i específiques (E) explicitades al pla docent de l’assignatura.
a) El nostre cervell no té una especialització funcional per cadascuna de les funcions mentals, fins i tot si aquestes són necessàries per a la supervivència. En qualsevol cas, és cert que el cervell està altament especialitzat en algunes funcions, com és el cas de detectar cares, formes, colors, sons, llenguatge, etc; però no és menys cert que també tenim gran quantitat de maquinària cerebral dedicada a un ús molt general, que ens permet fer front a qualsevol problema que es presenti. Per il·lustrar aquesta qüestió, la Dra. Kanwisher assenyala que hi ha zones no especialitzades del cervell (en blanc i gris en la imatge que ens mostra) que s'activen cada vegada que els participants han de fer tasques mentals difícils.
b) Sensació i percepció són processos complementaris que interactuen amb l'objectiu final de copsar la realitat en què vivim. Per sensació (experiències immediates i pures, provocades directament pels estímuls) entenem el procés mitjançant el qual els receptors sensorials capten informació, la tradueixen a impulsos electro-químics i la transmeten al cervell, mentre que la percepció és un procés cognitiu constructiu més complex que fa referència a la integració i interpretació de les experiències sensorials a què es dota d'organització i significació en funció de l'experiència i els coneixements previs. Oliver Sacks pateix prosopagnòsia, un trastorn que inhabilita la persona per reconèixer cares. Quan li fan el test de reconeixement veiem que no té cap problema en veure els diferents components i detalls de les cares que li presenten (sensació) però sí que té problemes per interpretar-les i dotar-les de significat (percepció).
2. a) En un processament guiat per les dades, les paraules del text que tenen més de tres lletres (no paraules) no s’haurien de comprendre, ja que la distribució de les lletres fa que no comportin cap significat. No obstant això, en un processament guiat pels conceptes, el coneixement que tenim de la llengua ens permet ajustar la forma de les no paraules a formes de paraules conegudes, motiu pel qual per aproximació i gràcies al context global, podem trobar el significat pretès. A tall d'exemple, imaginem un ordinador al que li demanem que reconegui el text en qüestió després d'haver-lo escanejat. A l'hora de processar les paraules, només reconeixerà com a tals (correctes), aquelles lletres que estan col·locades en ordre correcte. No obstant això, nosaltres, gràcies a models preexistents en el nostre lèxic mental, podem donar significat a la majoria de no paraules, senzillament per aproximació.
En primer lloc, la qüestió no està relacionada amb una deficiència cromàtica o ceguesa als colors. A continuació contextualitzem el problema per donar-li resposta.
El color de qualsevol objecte que no sigui font de llum, com el cas del vestit, queda determinat per dos factors:
A. Distribució espectral de la llum incident. És a dir, el tipus de longituds d'ona que arriben. La distribució espectral de la llum al llarg del dia varia més del que ens sembla. Si tenim en compte la llum artificial, hi ha llums que contenen més concentració d'unes longituds d'ona que d'altres. Per exemple la llum freda té més quantitat d'ones curtes (blaus), mentre que la càlida té més quantitat d'ones llargues (vermells).
B. Propietats reflectants de l'objecte. No és igual, en termes d'absorció / reflectància, una superfície completament llisa (per exemple la tapa d'un llibre) que una rugosa (per exemple una peça tèxtil).
Per calcular el color d'un objecte, (inconscientment) el nostre sistema perceptiu té en compte la composició de les longituds d'ona incidents i les reflectides per l'objecte. Si la llum incident té un excés d'ones d'un tipus, el nostre sistema "restarà" l'excés de longituds d'ona incidents d'aquest tipus, per poder calcular correctament, a partir de les longituds d'ona reflectides, el color de l'objecte. Aquest és el mecanisme subjacent a la constància perceptiva.
La foto de la polèmica (esquerra) és ambigua en termes d'il·luminació. Aquesta ambigüitat fa que l'observador no interpreti bé si al vestit li incideix llum groguenca (predomini d'ones mitjanes-llargues), o més aviat, està banyat per llum blavosa (predomini ones curtes). En condicions d'il·luminació naturals, és a dir, a la botiga en la qual estava exposat el vestit, no hauríem dubtat en cap moment del color. Si "artificialment", desambigüem les condicions d'il·luminació, és a dir, proporcionant un context d'il·luminació més realista (foto de la dreta), veiem que la interpretació dels colors ens sembla menys problemàtica. A la foto ens sembla coherent atribuir el color blanc i daurat al vestit de l'esquerra i blau i negre al vestit de la dreta.
Per tant, el que ens porta a veure el vestit d'un color o un altre, té a veure d'una banda amb aspectes físics de la llum, la il·luminació del vestit i la seva reflectància, i de l'altra, amb com nosaltres interpretem els colors en funció de la llum incident, la llum reflectida i el context cromàtic que envolta l'objecte.
Per a una explicació més detallada podem consultar les explicacions de dos experts: Michael Bach i Christoph Witzel (ambdues en anglès).
La teoria tricromàtica i la teoria dels processos oponents són necessàries per entendre la percepció del color. Expliquen de manera complementària, com processem el color, una vegada que les longituds d'ona reflectides pels objectes del món, incideixen en els receptors que tenim a la retina. És important que els alumnes distingeixin bé entre ambdues i entenguin la seva complementarietat, i d'aquí la seva fusió en la teoria del doble procés.
4. Els resultats depenen del rendiment dels subjectes utilitzats per cada estudiant. La funció psicofísica per a l'estimació / producció de longituds sol ser lineal, i expressada en termes de la funció de potència de Stevens, l'exponent es situaria molt proper a 1.
Per poder fer aquesta activitat cal:
Es valorarà:
Concreció de la qualificació:
Els treballs s’hauran de lliurar en un document diferent d’aquest , el qual només contindrà les respostes a les preguntes, sense els enunciats. A l’encapçalament del document apareixerà el nom de l’alumne, l’aula en la que està matriculat i