




Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Psicologia de la Percepcio, Profesor: uoc uoc, Carrera: Psicologia, Universidad: UOC
Tipo: Apuntes
1 / 8
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!





Aquesta PAC consta de quatre preguntes, en les quals es treballaran aspectes fonamentals dels mòduls 1 i 2 de l'assignatura. L'objectiu de la PAC es que l'alumne conegui i domini alguns dels conceptes fonamentals associats amb la Introducció a la psicologia de la percepció, així com els relacionats amb la percepció visual. En aquesta PAC també es treballen algunes de les competències transversals (T) i específiques (E) explicitades en el pla docent de l'assignatura.
1 .- La màgia i l'il·lusionisme ens ensenyen moltes coses sobre el funcionament de la ment humana. En aquest vídeo, el mag-carterista Apollo Robbins demostra com pot manipular a les persones per a que percebin unes coses i no unes altres. Respongueu les següents preguntes després de veure el vídeo:
a) Apollo realitza uns trucs amb l'ajuda d'un voluntari anomenat Joe. En pujar a l'escenari (al voltant del min. 05:00), Apollo li dóna una fitxa de pòquer a Joe , que la sosté a la mà. Descriu el recorregut que segueix aquest estímul visual (fitxa de pòquer) des de que Joe fixa la seva atenció en ell, fins que es fa conscient del mateix. Utilitza per a això la descripció anatòmic-funcional dels sistemes sensorials i les fases del procés perceptiu.
La fitxa de pòquer és l'estímul ambiental objectiu d'aquest exercici, amb les seves característiques de forma, color, moviment, etc. Aquest estímul passa per les següents fases: 1) Detecció de l'estímul : En aquesta fase l'estímul s'atén i és captat pels receptors sensorials. La llum entra a través de la pupil·la (travessant la còrnia, l'iris i el cristal·lí) i projecta una imatge de la fitxa de pòquer a la retina. És allà on la llum és captada i processada pels fotoreceptors (cons i bastons).
2) Transducció: Els cons són responsables de la visió en color (el color vermell de la fitxa de pòquer) mentre que els bastons funcionen millor en condicions de poca llum i són responsables de la visió en blanc i negre. Aquests fotoreceptors transformen l'energia física de l'estímul en senyal elèctric.
3) Transmissió de la informació: El senyal elèctric va viatjar cap al cervell a través del nervi òptic, creuant-se en el quiasma òptic i dirigint-se als hemisferis cerebrals esquerre i dret seguint el tracte òptic. Des d'aquí, la informació presa dos camins: (1) a través del sistema geniculoestriat, travessat el nucli geniculat lateral (NGL) cap al còrtex estriat o còrtex visual primària; (2) a través del sistema tectopulvinar, que arriba al còrtex visual secundari i primari a través dels nuclis del tàlem.
4) Processament de la informació : L'estímul visual de la fitxa es processa per diferents vies: el sistema geniculoestriat identificarà l'objecte i el reconeixerà com una fitxa de pòquer, mentre que el sistema tectopulovinar s'ocupa es localitzar la fitxa, seguir-la amb la mirada i processar la seva orientació en l'espai. Tota aquesta informació es posa posteriorment en relació amb altres sistemes (per exemple, la memòria) per interpretar i donar sentit a l'estímul.
b) Cap al final del vídeo, Apollo fa una revelació sorprenent: alguna cosa ha canviat en ell i molt poca gent se n'ha adonat, tot i que tothom ha pogut veure-ho. ¿Què ha passat? Què ens suggereix això sobre el paper de l'atenció en el procés perceptiu? Utilitza aquest exemple per discutir si han existit sensació i percepció en aquest cas.
Estímul absent 37 13
Partint de les dades que apareixen a les taules anteriors, heu de realitzar una representació gràfica aproximada (a mà o utilitzant un programa informàtic de Fulls de càlcul, com Excel) dels resultats d'aquesta prova (corba ROC) i incloure-la a la resposta. En funció de l'anàlisi visual de les dues representacions, ¿a quin candidat seleccionaries? Perquè?
S'ha de calcular el percentatge d'Encerts (Respostes SI amb l'estímul present) i Falses alarmes (Respostes SI amb l'estímul absent) per a cada un dels candidats: Pablo: •% Encert = 38/50 = 0. •% Falses Alarmes = 9/50 = 0.
Maria: •% Encert = 40/50 = 0. •% Falses Alarmes = 9/50 = 0.
Els punts de cada candidat poden representar amb un gràfic similar al de baix, en el qual s'indiqui una forma aproximada a les corbes ROC de cada un d'ells. Es pot veure que les dades de Pablo coincidirien amb una corba ROC característica de d '= 2.0 mentre que els de Maria podrien assimilar-se als d'una d' = 0.5 prenent com a referència els exemples que apareixen a la pàgina 41 del mòdul 1.
Amb aquestes dades es pot veure que la concavitat de la gràfica de Pablo (línia verda) és més gran que la de Maria (línia blava). Ja que sabem que a major concavitat més sensibilitat, es pot concloure que s'hauria elegir Pablo , ja que aquest té major sensibilitat tot i que Maria hagi tingut més encerts en la prova.
b) En una tasca com aquesta, a demés d'una bona habilitat perceptiva, cal que les instruccions de cerca que reben els voluntaris siguin adequades. Imagineu que participessin dues persones que, tot i que tinguessin una habilitat perceptiva semblant, rebessin instruccions diferents:
Quina persona creieu que obtindria més falses alarmes? Descriviu el mecanisme que explicaria aquest resultat i com afectaria la taxa d'encerts.
Les diferents instruccions modifiquen les expectatives de complir bé amb la tasca. En aquest cas, Julia pensarà que ho fa bé encara que tingui falses alarmes mentre que Roberto intentarà evitar les falses alarmes. Això portarà a Julia a adoptar un criteri més liberal i a Roberto un més conservador. Julia tindria per tant més falses alarmes, però també més certs que Roberto.
Objectius : els alumnes han de conèixer i aplicar els procediments psicofísics que permeten el mesurament i anàlisi de les habilitats perceptives humanes. En concret, per respondre a aquest enunciat s'han de conèixer els principals elements de la Teoria de Detecció de Senyals, aplicar-los en una situació real i poder extreure conclusions sobre els resultats. Competències: (T) Analitzar i sintetitzar. (E) Aplicar els coneixements teòrics i els avenços de la psicologia com a marc de referència per analitzar, comprendre i explicar el comportament de les persones, grups, comunitats i organitzacions.
3.- A la següent imatge es reprodueix parcialment el quadre "Santa Bàrbara", de Robert Campín , datat el 1438 i que es troba exposat al Museu Nacional del Prado.
És una obra que destaca per la minuciositat dels detalls, mostrant objectes que estan molt pròxims a l'observador i d’altres que poden succeir a força distància i que es poden veure a través de la finestra. Per aconseguir que l'observador tingui una experiència de profunditat i distància que doni realisme al quadre, l'autor es va valer de diferents claus pictòriques.
a) Heu identificar en el quadre l'ús d'almenys 3 claus pictòriques de profunditat diferents. Expliqueu en què consisteix cadascuna i quins elements de la pintura estan implicats en elles. Per això us pot ser d'utilitat visitar la pàgina del Museu Nacional del Prado sobre aquest quadre, on podreu augmentar la imatge a una mida suficient per percebre els detalls.
En aquest quadre abunden exemples de la majoria de claus pictòriques de profunditat. S'indiquen a continuació tres exemples encara que pot haver-hi altres igualment vàlids:
Oclusió: El cap del personatge tapa part del mobiliari, la qual cosa aporta informació de distància relativa (el personatge està més a prop de l'espectador que el mobiliari de darrere).
Ombres projectades: El gerro projecta una sobra a la paret, el que ens dóna una idea de la distància que hi ha des de l'objecte a aquesta. L'estàtua de la xemeneia, el mobiliari i les porticons també són exemples d'objectes que projecten ombres en el quadre.
Perspectiva atmosfèrica: Els objectes que en el quadre se situen amb més llunyans (arbres i teulades propers a la línia de l'horitzó) es perceben amb menys nitidesa.
b) Classifica i descriu breument les claus no pictòriques que utilitza el nostre sistema visual per informar-nos de la profunditat.
(1) Claus oculomotores
(2) Claus monoculars: Les claus pictòriques s'inclourien dins d'aquest grup. A part d'aquestes, també es troben les següents:
(3) Claus binoculars: En aquestes cal utilitzar els dos ulls. Podem distingir les següents:
Font de la imatge: https://www.museodelprado.es/ Museo Nacional del Prado
Objectiu: els alumnes han de conèixer els mecanismes que permeten la percepció de profunditat a partir de les diferents claus pictòriques. A més han de poder identificar l'ús d'aquestes claus en imatges i pintures. Competències: (T) Treballar de forma autònoma i responsabilitzar-se del propi aprenentatge i del desenvolupament d'habilitats. (E) Aplicar els coneixements teòrics i els avenços de la psicologia com a marc de referència per analitzar, comprendre i explicar el comportament de les persones, grups, comunitats i organitzacions.
percebre aquesta il·lusió òptica, però la seva experiència seria oposada en certa forma a la d'en Joan.
Objectiu: els alumnes han de poder explicar els fonaments perceptius que estan a la base de les il·lusions òptiques. Igualment, han de poder identificar els mecanismes subjacents a la percepció del moviment i la percepció del color, així com els dèficits que poden afectar aquest últim procés. Competències: (T) Analitzar i sintetitzar. (E) Aplicar els coneixements teòrics i els avenços de la psicologia com a marc de referència per analitzar, comprendre i explicar el comportament de les persones, grups, comunitats i organitzacions. (E) Entendre el funcionament cognitiu d'una forma integrada.
Per poder realitzar aquesta activitat cal:
Es valorarà:
Concreció de la qualificació:
C + : resposta a la demanda de l'enunciat amb continguts fonamentals provinents de les unitats però de manera no exhaustiva, correcció en els termes, conceptes utilitzats i argumentació aplicada.
B : resposta a la demanda de l'enunciat, correcció en els temes utilitzats, relació correcta entre conceptes, relació correcta amb els elements de les unitats, argumentació i exposició exhaustiva i ben fonamentada dels continguts. Cita de les fonts consultades.
A : resposta a la demanda de l'enunciat, correcció en els termes utilitzats, relació correcta entre conceptes, relació correcta amb els elements de les unitats, argumentació i exposició exhaustiva i ben fonamentada dels continguts, consulta bibliogràfica complementària i cita de les fonts de acord amb la normativa APA, relació amb altres elements teòrics no inclosos en les unitats, relació amb continguts d'altres assignatures.
Els treballs s'hauran de lliurar en un document diferent d'aquest, el qual sol contenir les respostes a les preguntes, sense els enunciats. A l'encapçalament del document apareixerà el nom de l'alumne, l'aula en la qual està matriculat i l'especificació "Psicologia de la percepció. PAC 1". Les respostes estaran escrites en tipografia de format 11. L'arxiu final (en format .doc, .odt o .pdf) de la PAC s'ha de pujar a l'aula mitjançant el link de registre d'avaluació contínua (RAC).
La data límit de lliurament de la PAC 3 és el proper dia 18 octubre 2015.