ACCIÓ COL.LECTIVA
PAC 1
Aula 10
JULIO QUINTAS REY
Les imatges d'un grapat de nois negres intentant franquejar una tanca altíssima i plena
d'obstacles, jugant-se la vida per arribar al paradís europeu, ha obert durant molts dies els
nostres telenotícies. Les baralles a cops amb la policia, sense més organització que la decisió
simultània d'assalt, fan que la probabilitat d'èxit augmenti, encara que només sigui per
superioritat numèrica, i donen molt de joc a la lluita per les audiències. Em puc imaginar
a Le Bon com a tertulià de qualsevol d'aquestes cadenes comentant amb satisfacció com
s'acompleixen les seves teories que, curiosament, coincideixen amb l'imaginari col·lectiu de la
major part de l'audiència. Una massa amorfa, sotmesa als seus instints marxa, violenta i
imparable per invadir les nostres llars. O no? En aquest cas, al concepte de massa com quelcom
cosificat, "abocando a una conducta que solo es poderosa para la destrucción"com diu Le Bon
segons Reicher,S.(1987), potser hauríem d'afegir el fet de la raça com "agreujant" de la situació.
La descontextualització obvia que es produeix en centrar el focus de la notícia en aquestes
escaramusses frontereres, fa que, segons proposa Reicher (1987), sembli que el comportament
d'aquestes persones sigui irracional, la seva arribada sigui vista per nosaltres com negativa i
acabem pensant que la lluita amb la policia es produeix a causa de l'instint violent de la massa.
Segons la definició de Appelbaum i Chambliss que trobem al primer mòdul dels apunts d'Acció
col·lectiva, els nois que intenten passar d'aquesta manera la frontera mostren una conducta
col·lectiva davant la impossibilitat d'entrar al territori de la UE d'una altra forma.
Segons Le Bon la individualitat desapareixeria per sotmetre's als designis bàrbars de la massa
irreflexiva.
Tanmateix, un grup de joves apareix una nit a un racó de la nostra ciutat. L'acció es repeteix,
divendres, dissabtes..., caram, ara fins i tot els dijous. El seu objectiu és passar l'estona
bàsicament ajudats per l'alcohol. Que percep Le Bon: soroll, comportaments incívics, brutícia
l'endemà i, ocasionalment, baralles. No crec que baixi a parlar amb ells. No ens enganyem,
molts d'ells són universitaris, tot i que Le Bon continuaria insistint en les seves afirmacions, les
persones es desposseeixen dels seus atributs quan entren a formar part de la massa, pensaria ell.
Però, com ens recorda de nou Reicher (1986), Allport dissenteix, "el individuo en la masa se
comporta como lo haría solo pero de un modo más acentuado". Allport adopta una visió
individualista del comportament col·lectiu que, sota el meu parer, no té gaire sentit en el context
de les lluites obreres del s. XIX, però que per explicar un fenomen com el "botellón" el perd
totalment.
Potser la teoria de la categorització del jo s'apropi una mica més, crec, a l'explicació d'ambdós
fenòmens. "En
la medida que cualquier individuo se percibe como miembro del grupo, su conducta
proporciona información pertinente para
la definición de los atributos normativos prototípicos de la pertenencia grupal", segons
Reichel,S. No es crea una identitat nova de caràcter grupal en la que desapareixen els atributs
individuals, més aviat al contrari, els individus s'adapten a les noves circumstàncies segons les
seves pròpies característiques. La massa construeix a partir de la situació proposada i potser que
aquesta construcció porti a l'enfrontament, la destrucció o les conductes antisocials segons
siguin les característiques de la realitat a la qual s'enfronten.
No crec que es pugui explicar una situació com la de la tanca de Melilla des de les teories del
contagi, no només per simplista, sinó per inversemblant. De fet, dubto que es pugui explicar cap
situació social des d'una teoria tan simplista tot i que a alguns fenòmens de masses amb
manifestacions multitudinàries sí que sembla que es produeixi una mena d'encomanament
emocional que ajuda a "transmetre" l'esperit de la concentració. Tampoc el "botellón" no crec
que s'expliqui per contagi, això seria com afirmar que els joves funcionen per transmissió d'una
mena de "virus" social que els trascendeix, en comptes de per necessitats personals, entre altres
