1.
Text 1: El text manifesta una perspectiva construccionista. Aquesta perspectiva,
decantada al relativisme, defensa que la realitat és el resultat de les activitats
humanes, i que la relació entre l’individu i la societat és conjunta, es construeix
mútuament com a relació recíproca. La organització, en aquest cas, no és
manifestada de manera individual, sinó íntimament relacionada amb les creences
que tenen els individus de la societat, que són els qui l’han format.
Text 2: El text manifesta una perspectiva positivista. En aquest aspecte, es
concep la realitat com a única, basada en l’empirisme (el món és tal i com el
percebem) i el positivisme (la realitat es cerca per mitjà de l’observació). Els
subjectes es consideren aliens en la construcció de la organització, accepten la
realitat organitzacional que els ve donada.
Text 3: Es relaciona amb el sistema racional tancat. No es tenen en compte ni
l’entorn ni les persones, l’aspiració màxima és arribar a les metes establertes amb
la millor efectivitat. Els individus han de seguir les normes establertes pels líders,
de manera que estan controlats i organitzats. Tampoc es tenen en compte l’entorn
cultural i social. L’estructura és jerarquitzada, en la qual els qui es troben amunt
(directius) seran els qui estableixin les normes, i la resta de membres les obeiràn.
Text 4: Relacionat amb el sistema racional obert, on queden definides unes
estructures, que tenen en compte vàries variables, entre d’altres els individus que
formen part i l’entorn de l’organització, amb el qual tenen una interacció constant.
Es dedueix l’existència d’un membre que estableix la organització formal amb una
estructura jeràrquica. Es tenen unes metes establertes amb el propòsit de complir-
les.
Text 5: Sistema natural tancat.
2. Es tracta d’una estructura segons el producte o el projecte. En aquest tipus
d’estructura, es veuen diferenciats els serveis que s’ofereixen, amb un objectiu
individual. En aquest cas es veuen diferents departaments que funcionen de
manera aïllada i amb unes metes diferenciades, tenen un grau elevat d’autonomia
per a desenvolupar-se. Tots els departaments es troben sota la direcció i supervisió
d’un director general, i aquest alhora és supervisat per una altre persona de càrrec
elevat.
Les avantatges d’aquest tipus d’estructura són la proporció de responsabilitat a
nivell departamental, la cohesió entre els membres que elaboren el producte, i
l’estimulació d’aprenentatge d’habilitats i desenvolupament de coneixements
propis.
De la mateixa manera, també crea certs desavantatges, com la pèrdua de recursos
a nivell personal, un control elevat que exigeix obediència a les metes dels
departaments. Els companys poden sentir aïllament amb els especialistes.
Estefanía Galián Fadrique Piscologia de les organitzacionsAula 4
