¡Descarga PAC2 acolliment familiar y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
Curs 2018/19 (1er. Semestre)
Adopció i Acolliment Familiar
PAC 2. L’acolliment familiar
Índex
- Presentació 1
- Objectius i competències de la PAC 2
- Enunciat de la PAC 2 CAS PRÀCTIC........................................................................................................... 3
- Materials de referència 8
- Criteris d’avaluació 8
- Format de lliurament 10
- Data de lliurament 10
1. Presentació
Aquesta PAC la dediquem a l’acolliment familiar. Treballarem aquesta mesura de protecció a partir de l’anàlisi d’un cas que s’exposarà en l’apartat de l’enunciat de la PAC. Tot i que existeixen diferents modalitats d’acolliment familiar -família extensa, família aliena, UCAE, tal com s’explica en el mòdul 3 del manual docent-, hi ha situacions comuns que l’anàlisi d’un cas, independentment de la seva modalitat, ens obliga a pensar i discutir. A banda del mòdul 3, escrit per en Francesc Frigola i en Jordi Solé, el mòdul 4, escrit per Susana Brignoni, descriu alguns dels símptomes més rellevants en la constitució d’aquesta modalitat del vincle familiar a través de l’acolliment. Alguns d’aquests símptomes els heu pogut veure també en el primer mòdul del manual docent, escrit per José R. Ubieto. La informació que us proporcionem en la presentació del cas pràctic recull part dels antecedents del cas i la intervenció dels diferents equips professionals (Serveis Socials, EAIA, equip de seguiment de l’acolliment, etc.). Després de l’exposició del cas es formulen diferents qüestions a les quals caldrà donar resposta, tenint present la conveniència d’analitzar conjuntament el cas a l’espai de Debat de l’aula. Adopció i Acolliment Familiar 1er Semestre Curs 2018- 1
2. Objectius i competències de la PAC
- Comprendre el concepte legal de desemparament i els seus efectes jurídics i administratius.
- Entendre el marc regulador de l’acolliment familiar.
- Comprendre la realitat dels professionals implicats en l’àmbit de l’acolliment familiar.
- Analitzar els processos d’actuació amb les famílies acollidores i els nens acollits, així com amb les mateixes famílies d’origen. Competències de l’assignatura que es treballen en aquesta PAC Competències transversals Resolució de problemes i de presa de decisions. Reflexivitat i autocrítica entorn del propi treball i les seves implicacions. Adaptació a noves situacions i problemàtiques socials a través de l’aprenentatge permanent. Compromís ètic amb les persones, les institucions i la pràctica professional. Competències específiques Identificació i emissió de judicis raonats sobre problemes socioeducatius per millorar la pràctica professional. Diagnòstic de situacions complexes que fonamentin el desenvolupament d'accions socioeducatives. Disseny de plans, programes i activitats d'intervenció socioeducativa en diferents contextos. Aplicació de metodologies específiques de l'acció socioeducativa. Mediació en situacions de risc i conflicte.
3. Enunciat de la PAC
La legislació en matèria de protecció a la infància preveu quines són les situacions de desemparament dels infants i, per tant, quan caldrà plantejar la separació d’un nen del seu nucli familiar i quin procediment cal seguir a l’hora d’optar per una mesura protectora. Així mateix, la llei estableix les mesures de protecció que es poden declarar: l’acolliment familiar simple (de caràcter transitori) o permanent, en família extensa o aliena, l’acolliment en unitat convivencial d’acció educativa, l’acolliment en un centre públic o concertat i l’acolliment preadoptiu. Adopció i Acolliment Familiar 1er Semestre Curs 2018- 2
nens puguin retornar amb la seva mare davant l’incompliment de les funcions pròpies de la potestat. Pel que fa a l’Iris, el seu pare manifesta voler tenir contacte amb ella, però que no se’n pot fer càrrec, malgrat que té una filla dos anys més petita que l’Iris amb una vida prou normalitzada. Un cop es declara el desemparament dels nens, es descarta la mesura d'acolliment en família extensa per manca de familiars que puguin acollir-los. Tenint en compte aquesta situació, l'Equip Tècnic finalitza el seu informe amb la proposta tècnica de mesura de protecció d'acolliment simple en família aliena mantenint units els dos germans. A l’espera de fer efectiva la mesura, es va acordar l'ingrés en un CRAE, on van residir un any i mig aproximadament, fins que ambdós van ser acollits per una família aliena. Elisenda i Agustí, de 45 anys, formen un matrimoni amb 17 anys de convivència. Tots dos treballen en l'àmbit social i tenen experiència en el camp de la infància. La parella es presenta per acollir un nen a partir dels dos anys, indicant no tenir interès en nens més petits d’aquesta edat per incompatibilitat laboral. En el procés d'estudi es mostren propers, reflexius i amb capacitat empàtica. D'altra banda, es desvetlla no haver governat la paternitat biològica per problemes de fertilitat, sense haver recorregut a mètodes de fecundació artificial. Expliquen descartar l'adopció perquè els sembla més atractiu dur a terme un projecte temporal en el qual puguin ajudar a un nen, així com als seus pares. Tenint en compte els recursos i capacitats que se'ls hi atribueix, l'equip tècnic es planteja la possibilitat d'ampliar el perfil a dos germans en el procés d'estudi. El matrimoni ho accepta amb agraïment, i finalment es presenten per acollir un grup de germans de 2 a 10 anys. Així doncs, l’ICAA, la ICIF i l’EAIA acorden iniciar l'acoblament de l’Iris i el Samuel amb l’Elisenda i l’Agustí. El pla d'acoblament té una durada d'un mes. Les dues primeres setmanes es realitza amb l’Iris. En la tercera s'inclou al Samuel. Pel que fa a les visites amb els progenitors, els nens no han tingut cap visita amb la seva mare durant el període d’acoblament. Un cop iniciada la convivència es plantegen visites mensuals amb la mare i trucada telefònica quinzenal. Pel que fa al pare de l’Iris, durant l'acoblament es va valorar oportú que hi hagués una visita, ja que feia molts mesos que la nena no el veia i demanava poder-ho fer. Amb el pare també es mantindran les visites mensuals, a les quals acudeix la germanastra puntualment. Pocs mesos després de constituir-se l’acolliment, en una trucada de l’Iris amb la seva mare, aquesta manifesta el desig d'estar amb els seus fills per Nadal. Posteriorment, fa la demanda a l'EAIA. A partir d'aquest moment l’Iris comença a mostrar malestar i manifesta voler passar el Nadal amb tota la família. Des de l’ICIF, en coordinació amb l'EAIA, se li indica que això no és possible, atès que la situació de la seva mare no permet fer pernoctes, ni sortides. L’Iris demana fer una reunió amb l'EAIA per aclarir els motius de la negativa i conèixer la situació de la seva mare. L’EAIA accedeix i, coincidint amb la visita Adopció i Acolliment Familiar 1er Semestre Curs 2018- 4
biològica, l’Iris comença a dir que no vol anar a l'institut perquè es troba malament, alhora que se sent molt trista per no poder passar el Nadal amb la seva família. A partir d’aquest moment, l’Iris comença a negar-se a anar a l'institut mentre els acollidors no se senten autoritzats per aconseguir que hi vagi. Els referents de l’ICIF tracten de treballar amb els acollidors diferents qüestions perquè aconsegueixin autoritzar-se en la criança de l’Iris, sense fruit. El clima en el domicili es torna complex i el tracte entre els acollidors i l’Iris es deteriora traspassant alts nivells de tensió i agressivitat. En una entrevista realitzada uns dies abans del Nadal amb les referents de l’ICIF, l’Iris es mostra ambivalent. D'una banda, manifesta el desig de voler dirigir-se als acollidors com a mare i pare i, de l'altra, no vol defraudar la seva mare. Dies després s'incorpora a l'institut, però al cap de poc temps, i arran d'una discussió amb els acollidors, demana finalitzar amb l'acolliment. De nou el dia 22 de desembre no va a l'institut i realitza una conversa amb la seva mare a través de les xarxes socials. Aquesta li diu que no marxi de la casa dels acollidors, ja que té l'encàrrec de què el seu germà no s'oblidi de la seva família d'origen, paraules que fereixen molt a l’Iris, que retreu a la seva mare el fet que en “Samuel continuï sent la seva prioritat", una afirmació que la mare no desmenteix. Pel que fa als acollidors, al llarg del seguiment es revela una actitud seductora per part d’aquests, en la mesura que mostren interès per les indicacions tècniques i agraïment; ara bé, la seva posició és de desautorització, posant en dubte les intervencions realitzades pels professionals i fent múltiples consultes fora de l'espai de seguiment en contextos no formals. Així mateix, es mostren molt demandants amb l’ICIF, sempre amb molta urgència i patiment, exigint solucions. Indiquen que no poden sostenir la situació d'absentisme escolar, així com les baralles i els insults per part de l’Iris. Des de l’ICIF es recomana un espai terapèutic que rebutgen, mentre busquen un professional de la seva confiança. És així com van passant per diferents recursos, fent que l’Iris s’hagi de vincular fins a tres terapeutes diferents. Cap recurs professional els serveix, tots són insuficients. La família va donant pals de cec, realitzant diferents actuacions, com, per exemple, espiar les converses de l’Iris amb la seva mare sense el seu consentiment. Des de l’ICIF se'ls convida a pensar en la proposta de relació respecte a l’Iris i la complementarietat que ells exerceixen. No toleren tenir alguna responsabilitat i indiquen que l'equip tècnic d'estudi els va forçar a acollir dos germans. Per la seva banda, l’Iris es mostra molt enfadada, angoixada i confusa. És capaç de manifestar per què el seu pare no s'ha ofert a acollir-la i sentir que la seva mare no fa prou per recuperar-la. Així mateix, i pel que fa a les visites amb la seva mare, pensa que tot l'interès està posat en el seu germà petit, que és el preferit de tots, mentre observa com la seva mare el segueix tractant com un nadó. En relació als acollidors, diu que no se sent compresa; ans al contrari, se sent envaïda i no els hi atorga cap autoritat envers ella, mentre els hi retreu que només els interessa el seu germà. Adopció i Acolliment Familiar 1er Semestre Curs 2018- 5
Qüestionari per respondre en relació al cas exposat. A continuació us plantegem un seguit d’interrogants. Només heu de respondre a cinc preguntes, dedicant una pàgina (400-500 paraules aprox.) a cada resposta.
- Amb la informació que disposeu del cas, creieu que hi ha motius per fer una valoració de desemparament de l’Iris i el Samuel en el moment que es realitza? Considereu que falten aspectes per explorar? Quins?
- Quins són els factors de risc i els factors de protecció que cal tenir en compte per a la proposta de protecció en aquest cas?
- Considereu encertada la proposta de l'equip especialitzat (l’EAIA) en proposar una mesura d'acolliment en família aliena dels dos germans junts? Proposaríeu alguna altra mesura?
- Considereu que hi ha aspectes que caldria explorar i treballar en l'estudi de la família d'acollida? Quins? Com valores la decisió de l'equip tècnic de l’ICIF que realitza l'estudi psicosocial?
- Tenint en compte el recorregut i edat de l’Iris i el Samuel, com valores el pla d'acoblament dels germans? Realitzaries alguna modificació? Quina? I en relació a les visites biològiques, com valores la seva freqüència i els integrants de les mateixes? Argumenta la resposta.
- Pel que fa al sistema de relacions, què repeteix l’Iris? Què repeteix en Samuel? Com complementen els acollidors i la mare aquesta proposta de relació? Què repeteixen els acollidors? Com complementen els equips tècnics als acollidors? Què proposaries per generar canvis i donar lloc a la possibilitat d'una dinàmica relacional més saludable?
- Com valores la proposta de protecció de l'EAIA amb la tieta de l’Iris un cop ha finalitzat l'acolliment en família aliena amb l’Elisenda i l’Agustín? Creus que hauria d'haver estat la proposta inicial? Per què?
- Per què creus que l’Iris deixa d'anar a l'institut i té aquesta vivència de sentir-se envaïda i alhora rebutjada pels acollidors?
- Per què l’Elisenda i l’Agustí mostren indicis similars als que es donaven en la criança de l’Iris amb el Samuel? Arribats a aquest punt, com abordaries aquesta problemàtica? És convenient i necessari que utilitzeu l’espai del fòrum i/o del debat per formular preguntes i plantejar dubtes que us sorgeixin en la realització de la PAC. Així mateix, és important que us arrisqueu i que formuleu hipòtesis malgrat que no disposeu de tota la informació del cas. Els casos cal construir- los a partir d’un saber que posi el focus en la seva lògica, partint de la formulació d’hipòtesis interpretatives dels fenòmens observats i de les Adopció i Acolliment Familiar 1er Semestre Curs 2018- 7
posicions subjectives, les dels diversos membres de la família i les nostres mateixes, com a professionals que interactuem amb ells. Col·loqueu-vos en aquest lloc i no us deixeu emportar pels prejudicis o un presumpte saber expert que ja té respostes per a tot.
4. Materials de referència
Per a la realització d’aquesta PAC cal revisar el tercer i quart mòdul del manual docent. Al mateix temps, no oblideu consultar la normativa bàsica en matèria de protecció a la infància i l’adolescència. Entreu a la pàgina web del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Allí trobareu diferents recursos per a professionals, sobretot de l’àmbit d’actuació de la infància i l’adolescència: http://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/ambits_tematics/infancia_i_adolescenci a/recursos_per_a_professionals/ Des d’aquesta pàgina web podreu accedir a diferents aplicatius. Cal que us familiaritzeu amb el Simulador al sistema de suport a la gestió del risc social en la infància i l’adolescència i amb el l’Eina de cribatge de situacions de risc i desemparament.
5. Criteris d’avaluació
El pes relatiu d’aquesta PAC a l’Avaluació Contínua és del 30%. En la seva correcció es valorarà de forma global: Criteris generals Adequació de les respostes amb els enunciats de les preguntes. Ús correcte dels conceptes i enfocaments teòrics de l’assignatura a l’hora d’argumentar les respostes. Equilibri entre l’anàlisi del cas i l’exposició d’elements teòrics dels mòduls de l’assignatura i de les lectures recomanades. Claredat en l’exposició de les idees i arguments. Adopció i Acolliment Familiar 1er Semestre Curs 2018- 8
dels professors responsables de l’assignatura. Així mateix, es pot suspendre l’avaluació continuada de l’assignatura. En aquest cas, caldrà matricular-la de nou per tal de superar-la. Depenent de la gravetat dels fets o en cas de reincidència, es preveu l’aplicació de mesures disciplinàries, tal com estableix la Normativa d’Avaluació de la Universitat.
6. Format de lliurament
L’extensió d’aquesta PAC ha de ser, com a màxim, de cinc pàgines. Heu de fer servir un tipus de lletra Arial o Times New Roman , de mida 12 i amb un espaiat de paràgraf de 1'5 línies. La PAC cal lliurar-la en format Word (.doc) i no en altres formats (.docx, .odt, .pdf, .ppt, etc.). El nom del fitxer ha de tenir el següent format: " cognom1_cognom2_PAC2.doc ". Els cognoms s’escriuran sense accents. Per exemple, un estudiant anomenat Alfredo García Melgar posaria el següent nom al seu arxiu: “ garcia_melgar_PAC2.doc ”
7. Data de lliurament
INICI de la PAC: 29 d’octubre de 2018 FINALITZACIÓ: 2 de desembre de 2018 Adopció i Acolliment Familiar 1er Semestre Curs 2018- 10
