PAC 2 IDENTITAT, CULTURA I SOCIALITZACIÓ.
Nom Assignatura: Bases per l’acció socioeducativa amb la infància.
Nom Alumna: Anna Maria Rodriguez Anglada.
Nom professora col·laboradora: Núria Ferrer Santanach.
2-
L’educació és un procés de socialització, és un conjunt d’accions, a través del qual,
es transmet el patrimoni cultural d’un grup d’individus que els transmet a les noves
generacions i els ajuda a poder conviure en societat. “Fem referència a una
educació que permet al subjecte ser apte per a la vida pública, que habilita per a
(con)viure en aquest espai de la relació, discussió i vida en el qual construïm el
nosaltres”. (Fryd, 2010, P. 9). Però hem de tenir en compte que en aquests espais
conviuen diferents persones, i no només de diferent ètnia, sinó que també de
diferent classe social, gènere, edats, etc. Per tant, l’educació no pot ser igual per a
tothom, sinó que ha d’incloure la diversitat perquè tots/es puguem participar i sentir-
nos inclosos.
La relació educador/educant sorgeix “l’accés als coneixements, les eines i els
recorreguts que tota persona necessita per viure en societat” (Fryd, 2010, P.8). Per
tant, amb les eines necessàries es segueix construint la seva pròpia identitat.
Segons el que explica Medel (2016) en el seu llibre, entenc que l’experiència, en
l’àmbit educatiu, és tot el que l’individu va aprenent a través dels coneixements que
l’agent de l’educació l’hi va proporcionant. Des d’aquesta experiència i la relació
que estableix l’individu amb el món i els altres, conforma la seva identitat. Com diu
Nèstor Canclini “la curiosidad és la primera motivacion para acercarnos a algo que
nos extraña...[..] pensar es lo que nos hace pensar sobre la diferencia y por eso no
es conveniente establecer modelos rigidos ni imponerselos a otrros” (Canclini, 2016.
1:56’) és a dir, reflexionar sobre els models establerts i repensar d’altres més
adients i que generin cohesió amb els individus que conformen la societat, com per
exemple la multiculturalitat, que no deixa que es barregin, sinó que promou
