¡Descarga Devolució pac2 educació intercultural y más Ejercicios en PDF de Trabajo Social solo en Docsity!
Universitat Oberta de Catalunya
Tauler - 02.526 - Educació intercultural aula 1
Rebuts
Beatriz Garcia Garcia
Devolució General de PAC
Bon dia a tots i totes,
A continuació, volia fer una devolució general del treball de PAC2. A més, al llarg del dia d'avui rebreu a les vostres bústies una devolució individual de la vostra feina i una devolució sobre el vostre treball de grup als Taulers dels espais de treball de grup.
Us volia recordar que elaborar i fonamentar les vostres aportacions és una feina imprescindible a un nivell universitari i que les competències del treball de grup les heu de desenvolupar , ja que, de manera general, els/les educadors/es treballem en equips de treball multidisciplinars on serà imprescindible fer aportacions de qualitat, esforçar-se i ser generosos amb la resta de l'equip.
Volia comentar alguns dels elements importants que s'havien de treballar a les diferents carpetes de la PAC2. En primer lloc, al cas que exposava la Maria hi havia qüestions conceptuals que, com a persones interessades en el món de l'educació i convivència, com a futurs educadors/es socials no es podien passar per alt i que formaven part de la (pobre) categorització feta per la Maria dels joves del centre : Per una part, resulta inacceptable l'ús de la paraula raça per a definir pertinences culturals: aquesta idea havia d'estar superada des del treball de la PAC1, i la crítica i la discussió sobre el concepte, apareix de forma explícita a la lectura de Soto. Malgrat això, molts/es no només no heu detectat ni criticat el seu ús en el discurs de l'educadora i, fins i tot, heu adoptat aquest terme en la descripció del problema, el que és completament incorrecte.
Per una altra part, era important detectar com l'educadora empra el concepte cultura de forma errada: la fa equivaldre a llengua, a immensa zona geogràfica (Llatinoamèrica, África), a religió, a nacionalitat a ètnica... i això és completament incorrecte. Per a una altra part, la negació de l'adscripció de la cultura "catalana" a joves possiblement nascuts al territori i que acudeixen a escoles/instituts catalans és també incorrecte.
D'aquesta manera, problematitzarproblematitzar l'anàlisi de la situació que va fer la Maria era un pas inicial essencial en aquest exercici.
L'exercici sobre les categoritzacions de la Maria ens portava cap a les nostres pròpies, i resulta que quan pensem en històries prèvies del cas, sorgeixen immediatament referències i idees relacionades amb prejudicis amb els barris multiculturals, on famílies estrangeres (o gitanes) pressionen als joves per a
A: Tauler Educació intercultural aula 1 Data: 05.11.2018 08:
seguir la cultura d'origen, on hi ha desestructuració familiar, masclisme, pobresa (són aquestes referències reals? Són prejudicis? Pensem a les famílies "catalanes" de la mateixa manera?...).
Moltes d'aquestes referències es van treure de la informació de contexto a nivell micro inicial del cas: la informació sobre barri al relat. Però aquest nivell s'havia de complementar amb un nivell macro de la qüestió que resulta imprescindible per a treballar com a especialistes del món social i és l'àmbit de les polítiques socials i econòmiques dirigides a les persones que emigren al nostre país per motius econòmics i a les persones que pateixen discriminació sociocultural. No es va pensar gaire en les situacions de discriminació social, econòmica, cultural, laboral, d'allotjament etc... que pateixen moltes famílies immigrades al nostre país. En el cas dels gitanos...som conscients de la discriminació històrica afegida que pateix aquest coŀectiu?
Aquestes qüestions de categories i de marcs de pensaments sobre la realitat ens porta directament a pensar al subjecte d'enunciació del cas: a la Maria. A la PAC1 vam treballar sobre el fet de que tots i totes portem prejudicis que condicionen la nostra mirada sobre el món. Es va parlar sobre la impossibilitat de ser objectius//neutres i sobre la nostra condició de "subjectes culturals".
I la Maria sembla que és una educadora que descriu el món, pensa els problemes i crea diagnòstics a partir de la seva posició subjectiva de persona jove professional autòctona, que culturalment està en línia amb el centre i això la converteix en una privilegiada. Atenció perquè el privilegi pertany a qui, entre d'altres, es troba sobre-representat a les institucions que envolten el territori. I en el nostre territori, als centres socials, els educadors/es generalment són persones catalanes autòctones, "blanques", que han tingut accés a recursos, entre d'altres, a estudis universitaris.
La mirada esbiaixada de l'educadora del cas es troba a la descripció del cas i al diagnòstic que fa. En primer lloc, homogeneïtza les particularitats dels "dels altres" i mo té gaire clar quina activitat plantejar per al grup de joves catalans (amb els que possiblement s'identifica molt més) i això, com es va discutir en alguns grups, pot tenir relació amb un coneixement i consciencia de la seva diversitat interna, el que li va dificultar l'exercici de "encapsulament identitari".
El tema de qui enuncia , de que posseeix el poder//privilegi el treballarem detingudament a la PAC4 és un tema essencial per a l'anàlisi de dinàmiques socioculturals. L'educadora defineix un problema a partit de l'enteniment de una realitat, diagnostica una acció educativa i l'entitat, en línia amb aquesta cosmovisió, replica les consignes (conceptes, normes, valors, representaciones) de les persones que hi treballen, excloent d'altres maneres d'entendre el món, els problemes i les possibles solucions.
A la PAC1 vam treballar sobre el nostre etnocentrisme com a subjectes culturals enculturats en coordenades polítiques-social-històriques determinades. Això, evidentment provoca el que veiem ara, l'etnocentrisme institucional on les institucions poden arribar a reproduir les consignes racistes, segregacionistes, classistes i reductives de les persones privilegiades que hi treballen. Per això resulta tan important que nosaltres com a educadors/es situats en posicions de poder tinguem coneixements, ens informem i portem a terme de manera profunda i responsable l'exercici d'apropament intercultural que proposa Cohen-Émérique en les seves diferents fases: descentrament-descobriment de referències de l'altre, negociació i mediació.
Respecte a la participació de persones i grups diverses a les institucions socials , en alguns grup s'ha debatut sobre si són les persones i grups que s'han d'adaptar a les institucions o són els institucions les que s'han d'adaptar a la diversitat de persones i grups. Recordeu: són les institucions les que han de servir a les persones i no pas al contrari. En aquest sentit, s'ha parlat de que les persones nouvingudes s'han
Recordeu que el llenguatge és performatiu, crea realitat i a partir del nostre llenguatge i categories podem crear una realitat estàtica i pobre o una més complexa, orgànica, en constant discussió i elaboració, dirigida als vertaders protagonistes dels processos, els nostres acompanyants educatius.
Moltes gràcies per llegir-me,
No dubteu en preguntar-me tot el que vulgueu, i recordeu que, sobre aquests conceptes i idees, continuareu treballant de forma intensiva la PAC3 i 4.
Moltes salutacions i feliç setmana!!
BIBLIOGRAFIA EMPRADA:
Cohen-Emerique, M. (1993). El acercamiento cultural en el proceso de ayuda. (Sevilla Acoge, trad.) Santé Mentale, XVIII, 71-92. Gosfroguel, C. (2003) Puerto Ricans in a Global perspective. Berkeley University of California Press Soto, P. (2006). Docentes, sujetos culturales y mediadores interculturales. A: Hacia el aula intercultural. Experiencias y referentes. (pp. 9-39) Madrid: Ministerio de Educación y Ciencia.
Beatriz Garcia Garcia Professora Col·laboradora / Profesora Colaboradora Grau d'Educació Social / Grado de Educación Social Universitat Oberta de Catalunya
[email protected]
Aquest missatge s'adreça exclusivament a qui va destinat i pot contenir informació privilegiada o confidencial i dades de caràcter personal, la difusió de les quals és regulada per la Llei orgànica de protecció de dades i la Llei de serveis de la societat de la informació. Si no sou la persona destinatària indicada (o la responsable de lliurar-lo a qui va destinat), no heu de copiar aquest missatge ni lliurar- lo a tercers per cap concepte. Si heu rebut aquest missatge per error o l'heu aconseguit per altres mitjans, us demanem que ens ho comuniqueu immediatament per aquesta mateixa via i l'elimineu irreversiblement.
Abans d'imprimir aquest missatge electrònic penseu en el medi ambient.
