¡Descarga PAC2 Educació intercultural y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
EDUCACIÓ
INTERCULTURAL
NOM: Georgina Monteys Samon PAC 2: Diversitat Cultural i Desigualtats Socials Data lliurament: 16/11/
Carlos Giménez Romero dur a terme tres conceptes per explicar els diferents tipus de relacions en la societat: Pluralisme, multiculturalisme i interculturalisme. Tenint en compte l’article, aquest autor concep que el multiculturalisme i l’interculturalisme són aspectes que estan englobats dintre
1(A).Explica, amb les teves pròpies paraules, quines són
del pluralisme. Per tant seria important definir cadascun d’ell per arribar a veure les seves semblances i diferències. Per una banda tenim la gran categoria anomenada pluralisme, la qual consisteix en la coexistència de diferents cultures en un àmbit determinat. Aquesta, estableix que no es té que deixar de banda altres cultures i tampoc homogeneïtzar-les, sinó que el que es te que fer és respectar- les, aprofitar-les i acceptar-les per aconseguir la igualtat entre diferents cultures. En segon lloc el multiculturalisme fa referència a un terme que designa una ideologia i orientació i, per tant ens referim a una pluralitat cultural que conviu conjuntament. No obstant, aquesta no atén a la forma en que les diferents cultures puguin interactuar, la qual cosa planteja el problema de la seva integritat i convivència. El multiculturalisme es conforma amb la coexistència de cultures i la seva diversitat. Per últim, l’interculturalisme sorgeix com una necessitat, degut al fracàs i insuficiència del multiculturalisme. Aquest últim, té com a principal objectiu aprendre i compartir a través de les cultures amb la finalitat de promoure un enteniment, igualtat, harmonia i justícia en una societat diversificada.
Abans de començar amb es diferències, hem de tenir en compte que el interculturalisme existeix gràcies al multiculturalisme, no obstant, la principal diferència recau en que el interculturalisme té una interacció més positiva. Deixant de banda la principal diferència, n’existeixen més: podem observar que la interculturalisme va més enllà del multiculturalisme, ja que el primer lluita perquè la societat sigui més crítica i lluitin per les relacions igualitàries, mentre que el segon és conforma amb una cohesxitència de cultures i diversitat, però no te en compte la forma de fer-ho. D’altre banda una altre diferència recau en la definició de cultura. El multiculturalisme entén que cadascú neix amb una cultura i, que per tant, no en podem adquirir ni aprendre de l’altre, mentre que el interculturalisme accepta dels diferents costums i normes d’altres cultures que no són les pròpies. Per tant, no es que el multiculturalisme estigui malament, ni que el interculturalisme vagi en contra seu, sinó que aquests dos es complementen, per tant, aquesta seria una semblança.
1 (B).Enumera 5 aspectes claus (els que tu creguis que
És aquí doncs on s’estableixen les relacions de poder, és a dir, hi ha una divisió entre races superiors i inferiors, la qual provoca que un determinat grup de persones pugui exercir poder sobre altres. Aquesta visió dividend de la societat en races superiors i inferiors, prové de l’expansió sobre la resta del món, es a dir, com a justificació de processos de colonització.
Tal i com diu Gosfoguel, per solucionar les desigualtats socials s’han d’imaginar alternatives que vagin més enllà del colonialisme i de les formes de pensar binaries del fundamentalisme, eurocentrics i tercermundistes.
Actualment, la nostre societat la podem considerar intercultural, ja que conviuen diferents cultures i races en un mateix espai. Aquest fer no implica que entre les persones de diferents referents culturals i hagi una bona relació, ja que en molts casos els subjectes mostrem rebuig i intolerància cap al que és nou. Aquest fet comporta que en contextos interculturals es pugui exercir relacions de poder, ja que tal i com diu Grosfoguel, el racisme apareix com a conseqüència del colonialisme, és a dir, un cop hi ha una explotació colonial, aquesta passa per un discurs racial sobre la inferioritat de poble el qual s’ha conquistat i la superioritat en aquest cas de conquistador. És aquí doncs on s’estableixen les relacions de poder, és a dir, hi ha una divisió entre races superiors i inferiors, la qual provoca que un determinat grup de persones pugui exercir poder sobre altres. Això no vol dir que jo estigui d’acord, ja que des del meu punt de vista, hauríem de lluitar per una societat igualitària on les relacions de poder deixessin d’existir o per lo menys que no siguessin tant desigualades i
diferenciades.
En primer lloc s’ha de fer saber que els essers humans som socials per naturalesa i, per tant, a través de la comunicació podem interaccionar amb la
2(B).Com a professional de l'educació social d'una identitat
3 (A).Identifiqu eu les característiq ues d’aquesta
resta de la població. Aquesta comunicació es pot donar tant per llenguatge verbal com no verbal. A diferència les relacions són diferents, això es degut a la diversitat existent. La diversitat i els referents culturals són elements importants per remarcar les diferències entre persones. Per tant, les relacions interculturals es caracteritzen per els següents aspectes: es donen en diferents situacions que es van presentant, com vindria a ser el xoc cultural, en el xoc cultural no només es produeix una incomprensió del comportament de l'altre persona, sinó que també sorgeixen una sèrie d'emocions negatives com ara la desconfiança, la incomoditat, la preocupació, etc. Per a superar aquest xoc cultural és necessari comunicar-se, el fet de comunicar-se no és un simple intercanvi d'informació, la comunicació implica compartir emocions, és a dir, és necessari tenir empatia. Les relacions interculturals són molt importants, ja que permeten que hi hagi comunicació entre cultures i per tant, evita la incomprensió i permet entendre l’altre persona així com també les seves emocions.
No obstant, per tal d’afavorir la convivència a en contextos de diversitat social i cultural, és important la presència de treballadors capaços d’aconseguir i fomentar una comunicació efectiva i correcte. Per tal de que es produeixi una bona convivència és essencial l’interès mostrat i l’empatia envers l’altre persona. No obstant, existeixen una sèrie d’elements que poden interrompre una bona convivència, però si existeixen uns bons principis hi hauran elements positius que permetin una bona convivència.
Una bona convivència entre diferents cultures, s’aconsegueix a partir d’una comunicació i comprensió dels altres sense imposar els nostres valors ni identificar-nos de forma necessària amb ells, ja que cadascú té la seva cultura i els seus propis valors. Tot i això, el principal problema és que les persones que més reben són les que són d'un grup ètnic o d'una cultura diferent a la nostra ja què existeixen una sèrie d'estereotips i prejudicis què provoquen una exclusió, discriminació i una marginació social. Per tant, com educadors hem de tenir una posició neutral i hem de tenir clars els valors de la cultura en la que vivim per tal d'entendre a les altres persones.
3.B 3(B).Més enllà de la diversitat cultural quins altres aspectes o
- San Román, T. (1996). Del dogmatismo a la dominación, de la incoherencia a la debilidad. A Los muros de la separación. Bellaterra: Servei de Publicacions de la UAB.
- San Román, T. (1996). Ni incompatibles ni idénticos. A Los muros de la separación. Bellaterra: Servei de Publicacions de la UAB.
- San Román, T. (1996). Propuestas particulares para una negociación de lo universal. A Los muros de la separación. Bellaterra: Servei de Publicacions de la UAB.
- San Román T (2001): «Educación, marginación y minorías culturales». Publicación electrónica.
