¡Descarga palestina-israel y más Apuntes en PDF de Historia Contemporánea solo en Docsity!
Visions d’ahir i d’avui sobre Palestina i Israel (Jorge Ramos Tolosa).
Palestina de 1946, fins l’actualitat.
Questions prèvies: Identitàries.
Jueus: Criteris nacionals i de poble.
Israelí: 1948 es crea Israel. No tots els israelians són jueus, una part són palestins, descendents de palestins que no van ser expulsats.
Sionisme: Theodor Herzl: Pare del sionisme polític. Moviment polític internacional que propugna des de els seus inicis el restabliment d’una pàtria per al poble jueu (fomenta la migració a la terra promesa per als jueus). Reclama l’estat propi mitjançant la colonització. Sionista: persona que propugna el moviment nacionalista Europeu d’indole colonialista, per a la creació d’un estat sobirà. Hi ha israelians que estan en contra del sionisme, ni tots els sionistes són israelites.
- (^) Musulmà. Persona que viu a palestina.
- Àrab. Identitat que es basa en la llengua.
- Tots els palestins són àrabs, hi ha palestins que són cristians.
Mites comuns:
- No és un conflicte que es remunta 2000 anys abans.
- No és un xoc de civilitzacions ( Samuel Huntington).
- No és un conflicte religiós, ni tampoc odi congènit judeos-musulmans.
Conflicte polític.
Orígens del conflicte: Moviment sionista, finals del segle XIX. Regne Unit (de 1917/1922 fins a 1948) el Regne Unit recolza la creació d’un estat israelià a Palestina. Invenció del poble jueu: La nació jueva secularitza la identitat religiosa per convertir-se en una identitat nacional. Estableix i difon un relat històric en el que els jueus foren expulsats de Palestina i que foren perseguits durant 2000anys (invenció del poble jueu). Foren expulsats durant un temps i no foren perseguits.
Es secularitza i nacionalitza la bíblia. Els jueus foren el poble elegit. el hebreu (llengua litúrgica), finals del segle XVI el sionisme l’adapta a la oralitat. No hi ha proves (arqueològiques, forenses ni textuals).
Hi ha una oposició majoritària al sionisme entre el segle XIX i els anys 30, el cas dels haredim (jeredies): estan en contra del sionisme (moviment més radical), Neturei Karta. Judaisme no és sionisme. Grup de judeojaredies que no accepta cap forma de sionisme, s’oposa a l’existència de l’Estat d’Israel. En la creença dels jueus se’ls prohibeix tenir estat propi fins l’arribada del messies.
Un poble sense terra, per a una terra sense poble, aquest lema sempre s’ha difós per tant de divulgar que palestina era una terra abandonada (Per a Israel, palestina no té govern ni estat.
Tampoc els Estats Units reconeix l’estat de Palestina, com molt altres països). Una imatge específica del pioner jueu i del autòcton (propietat mil·lenària i sagrada).
Pla de partició de 1947.
El Regne Unit passa el pla d’estabilitat a la ONU.
Palestina Dividida en dos estats: 55% estat jueu, 44% estat palestí, 1% àrea Jerusalem, 33% població jueva, 6,8% propietat terra.
La Nakba, en àrab (catàstrofe), (1948) guerra civil entre palestins i israelians. Expulsió dels àrabs (en parlen dels àrabs en compte de palestins, ja que així no tenen nacionalitat ni relació amb la terra. Es crea l’estat d’Israel el 15 de Maig de 1948.
Pla Dalet (D), neteja ètnica en palestina(pla sistemàtic). La principal objectiu de l’operació, és la destrucció de aldees àrabs i l’expulsió dels aldeans. Ben Gunion, 1948.Fou un líder sionista, sindicalista, periodista, polític, estadista israelí i Primer Ministre d’Israel entre 1948 i 1954 i després entre 1955 i 1963. Fou un dels principals mentors de l’estat jueu i qui va proclamar oficialment l’ independència del Estat Israel, el 14 de maig de 1948.
Deir Yassin: Poble menut d’uns 750 habitants on es va produir una matança de entre 100 – 150 persones, mutilacions, violacions, etc. Uns 132 paramilitars del Irgún i Leji assaltaren el poble àrab de Deir Yassin, situat a 5 km de Jerusalem. Provocava la fugida de palestins sols escoltant el nom, la gent tenia pànic. “Si no marxeu tindreu el mateix final que la gent de Deir Yassin”, “ no sols les matances estaven justificades, si no que no hi avera hi hagut estat israelí sense la victòria de Deir Yassin. ( paraules de Menájem Begín). Begín va obtenir el càrrec de sext primer ministre d’Israel en maig de 1977. Va negociar els Acords de pau de Camp David amb el president egipci Muhammad Anwar Al-Sadat, pel que varen rebre conjuntament el Premi Nobel de la pau en 1978. També fou fundador del partit HERUT. La matança fou condemnada per Ben-Gurión, La Hanga, el Rabí major i l’Agència jueva per a Israel. Representants del Yishuv i altres intel·lectuals sionistes publicaren una carta de denuncia en el New Times, en la que acusaven al partit Herut d’utilitzar mètodes feixistes.
- De 200.00 a 800.00 persones expulsades.
- Varis milers d’assassinats i 35 màscares.
- 531 municipis destruïts i 11 barris urbans buidats.
- Avui entre 5 i 6 milions de palestins són refugiats.
- Problema de refugiats més nombrós del món i més durader del món.
- Israel segueix negant tota responsabilitat.
- (^) Neteja ètnica continua de manera gradual.
- Jordània s’annexiona el que avui coneixem com a Cisjordània, pacte secret amb els sionistes ( exèrcit més fort de la zona en aquell moment).
Evolució històrica posterior, societat i política israelí.
Lleis però no constitucions:
■ Checkpoints (punts militars).
■ Subjugació econòmica.
