¡Descarga part mercantil y más Apuntes en PDF de Derecho Privado solo en Docsity!
TEMA 1. FORMES JURÍDIQUES D'ORGANITZACIÓ DE L'EMPRESA I L'ESTATUT JURÍDIC DE
L'EMPRESARI.
1.- La condició d'empresari i classes.
El dret mercantil és una part del dret civil, relacionat amb els empresaris. El dret mercantil són actes juridics que realitza un empresari, regula també l’estatut juridic dels empresaris obligacions especifiques que tenen com a empresari). El dret mercantil és una branca del dret privat.
Què és im empresari? En el codi de comerç no hi ha noció d’empresari, primer perquè el codi de comerç és absolut (1885). Un dels problemas que tenim sovint amb el codi del comer´és que trobem normes anacroniques. No existía la nocio d’empresari en 1885, hi ha lanocio de comerciant, perquè historicament era el tipus d’empresari que hi havia. Un comerciant és una persona que compra per vendre. Avui en dia el comerç és una activitat mercantl més però no lúnica. Si volem definir empresari hem d’anar a una definició doctrinal:
L’empresari és la persona física o jurídica (tot i que la majoria d’empreses són societats) que per si mateixa o mitjançant representants desenvolupa en nom propi una activitat económica que pot ser de comerç (distribució de béns = comerç) o distribucio de serveis, per transformar-les en productes que després es venen. Ha de ser una activitat habitual i no ocassional, la realitzacio d’un acte de comerç singular no comporta l’atribucio d’empresari, cal que sigui una activitat contiuada, que pot ser cíclica o ocassional. L’activitat empresarial no ha de ser ni l’unica ni l’exclusiva, l’empresari es pot dedicar a més coses. Quan parlem de que és l’empresari, tenim sempre un problema en dret mercantil exclou els agricultos, pagesos, ramadera i professions liberals (ex: advocat, arquitecte, metge, artistes).
És important la qualificacio o no d’empresari perquè se li atribuirà un estatut jutidic o un altre.
Hi ha una excepcio on les profesions liberals són empresaris o no. Un despatx d’advocats qie s’organitza sota una societat mercantil, en aquest cas no hi ha cap dubte perquè una societat anónima és mercantil sempre, es dediqui al que es dediqui.
Teoricament l’exmpresari pot ser una persona física (pocs casos) p èrspna jurídica, quan l’empresari sigui una persona jurídica soldrà ser una societat mercantil. Societat mercantil: col·lectiva, comenditaria normal o per accios, societa naonima i societat de responsabilitat limitada.
Les activitats agricoles i ramaderes.
Tradicionalment no s’havia considerat com una activitat mercantil, estaven regualts en el codi civil. Avui en dia aquesta distinció és obsoleta, és una qüestio debatibe no està clar si un pages que té diversos camps o els explota és un empresari o no. A la pràctica aquesta ambiguetat no existeix, perquè la majoria formen societats.
2.-L’Estatut de l’empresari mercantil
Les normes que regulen la seva activitat perquè és empresari. Si no ho fos no se li aplicarien aquestes normes. Hi ha un registre especial i e registre mercantil. En el registre civil s’inscriu tothom, en l’empresari no. En el mercantil només és registra l’empresari, per això el registre mercantil forma part de l’estatut.
El registre mercantil té a funció de publicitat. El nostre ordenament considera que els empresaris en alguns caos tenen l’obligacios d’inscriures en el registre mercantil, aquesta publicitat s’obte en el resgitre mercantil i el bulleti oficial del registre mercantil BORME. Això serveix en ealguns casos no només per donar a coneixer aquestes dades, si no també per prevenir fraus. Per tant, parlem d’efecte de publicitat legal. En el registre mercantil es considera que tot el que hi ha escrit és conegut per totohom, encara que a lapractica no sigui veritat.
La comptabilitat mercantil L’empresari ha de dur una contabilitat perquè és empresari, l’ha de portar amb unes certes normes.
La representacio. El dret atribueix a determinades persones la facultat de representar a l’empresari encara que no tingui poder. També per se empresari tinc unes modalitats de responsabilitat civil que només tenen els empresaris. (fins aquí profe, cap endavant pdf)
El registre mercantil Regulació està regulat a dos llocs:
- Regulació resumida: CCom, és la que treballarem -> arts. 16-24.
- Regulació al detall: més extensa, Reglament del Registre Mercantil no conté res que contradigui el ccom, sinó que el desenvolupa. Al ccom nomes hi ha els grans principis
Que s'hi inscriu?
- Els empresaris (i no les empreses), que poden ser individuals (persona natural) o societats mercantils (empresari social). També altres entitats, com poden ser els fons d’inversió. Els subjectes que son inscrivibles apareixen a l'article 16 del ccom.
Segons el tipus de subjecte que s'inscrigui, els actes seran diferents (art 22. ):
- Empresaris individuals: han d’inscriure el seu domicili, l’objecte de la seva empresa (a què es dedica), els poders generals que hagi atorgat, les revocacions d'aquests poders i també els contractes que puguin tenir amb el seu cònjuge per regular les qüestions econòmiques. Aquests pactes es coneixen com capitulacions matrimonials.
S'inscriu l'empresari i no l'empresa (= conjunt d'actius i passius que gestiona l'empresari).
Perquè s’han d’inscriure les capitulacions patrimonials? Quan un es casa hi ha una esfera que es refereix als drets de la persona (canvi d'estat civil que suposa el matrimoni) i també suposa una sèrie de canvis en els patrimonis dels cònjuges, tant en el moment que es casen com en el futur patrimoni que aniran tenint aquestes persones. La regulació de tot això és el que es diu el règim econòmic matrimonial. Aquest regim pot ser de dos tipus: el que estableix la llei, sense pactar res apart, que és el que fa la majoria (codi civil) o bé poden pactar un règim patrimonial diferent, ja que el règim del codi civil es supletori. Aquest que es pot pactar s'anomenen capitulacions patrimonials. A Catalunya no se'n solen pactar perquè el regim supletori que hi ha (cccat) és el de separació de béns, també a les Balears. A Espanya és el de garanciales (règim de guanys), que és tot el contrari: ens casem, cadascú te el seu patrimoni (el que tenia abans de casar-se) i a partir del matrimoni tot el que es guanyi per part dels qualsevol dels cònjuges va a la societat de garancials (societat dels dos cònjuges).
Important perquè si atorguem una escriptura, el registrador pot fer dues coses:
- Revisar-la i qualificar-la (comprovar que el seu contingut es conforme a la llei). Si el contingut es correcte la inscriu.
- Si la qualifica negativament: denega la inscripció (contingut contrari a la llei). Es poden fer dues coses: demanar al registrador que he de fer, fer-ho i t’ho inscriu. A vegades, el que s’hauria de fer es recórrer la qualificació, ja sigui dins la mateixa administració o als tribunals (ja que és un document administratiu). Si es fa per la via administrativa es fa davant el superior jeràrquic del funcionari contra el qual volem recórrer (del funcionari), i aquest es la DGRN. Si aquesta encara ens ho denegués: resoldre-ho als tribunals, jurisdicció contenciosa administrativa.
DGRN-> resolucions que dicten es fa en públic, és una mica com la jurisprudència. Si el que diu en una resolució aclareix un dubte, va a missa (tots els registradors ho seguiran).
Quan un empresari s'inscriu s'obre un full per aquell empresari (en el registre de la propietat s'obren finca). A les factures hi ha les dades d'inscripció de l'empresa al registre mercantil (a part del cif, que es el numero d’identificació fiscal, com el dni).
A Madrid tenim el Registre Mercantil Central, que serveix de connexió entre tots els registres mercantils i s'encarrega del BORME. És qui autoritza el nom concret per la societat. Donen una certificació negativa si no existeix una altra societat amb una denominació idèntica o similar o positiva si sí que n'existeixen. La finalitat d’això és no confondre les societats.
El Registre Mercantil te com a funció principal la inscripció dels subjectes i actes inscrivibles, però també en té d'altres, per exemple, legalització dels iva dels empresaris (llibres comptables, llibres d'actes... Legalitzar vol dir posar una menció a la pagina principal dient que està legalitzat i un segell a totes les pagines del llibre), nomenar experts per determinar les operacions (la llei de societats de capital per determinades operacions exigeix que s’anomeni un expert independent. Aquest no el nomena la mateixa societat, sinó el registre mercantil. Una altra funció, més novedosa, es la funció d'acceptar el dipòsit i fer públic el dipòsit dels comptes anyals (cuentas anuales) dels empresaris individuals o societats. D'aquesta manera la comptabilitat deixa de ser secreta. Ara, es dipositen al registre mercantil, no es publiquen però son publiques. A molts països del món no es pot anar al registre mercantil a consultar la comptabilitat de les empreses, ja que és privada, i aquí abans ho era.
Es pot demanar informació o certificació.
La inscripció i els principis registrals (demanar).
Com funciona el registre?
Vas a la campana, presentes la escriptura (que la traiem del notari) i quan el dones inscriuen la presentació en el diari.
Important perquè imaginem que hi ha una societat on son socis 5 companys, aleshores es reuneixen en una junta, es barallen i arrel de la baralla nomenen a dos administradors diferents: ho serà aquell que abans s'hagi inscrit. Quan li toqui el torn a l'altra escriptura li denegaran perquè es incompatible amb l'anterior i el seu nomenament ja no es pot inscriure si no es revoca la de l'altre que ha anat abans. Davant de tercers el que serà l'administrador és el que s'ha inscrit. Conflicte es pot resoldre als tribunals.
Assentament de presentació (amb la data i hora. Art. 55 del Reglament del Registre Mercantil), és a dir, es fa constar al llibre diari. Aquest article també diu que els efectes de la inscripcio es retrotrauran a la data de
1
presentació (això és un principi registral). Encara que la inscripció es faci al cap de 15 dies, els efectes es retrotrauran el dia que vaig presentar l'escriptura al registre. Nomes és oposable a tercers quan es publica en el BORME (encara més tard).
Un cop fet i inscrit es fa l'assentament al llibre corresponent. Es comunica al registre central i el procés acaba amb la publicació BORME
classificació d'inscripcions:
- Primària = constitució (naixement de la societat)
- Les posteriors són totes aquelles que es fan un cop feta la constitució
- Declaratives o constitutives
La regla general és que la inscripció només té efectes declaratius. Això vol dir que, per exemple, si jo vull inscriure un poder he d’anar al notari, atorgar una escriptura de poder i aquest poder ja és vàlid, ja té efectes. La inscripció no es un requisit d’eficàcia, ja es vàlid abans de la inscripció.
En les inscripcions declaratives la inscripció serveix per donar publicitat o efecte declaratiu a allò que s’ha inscrit, des del moment que inscrivim em poder pot ser conegut per tothom i així es presumeix, però anteriorment ja és vàlid, inscripció només té efectes declaratius.
Efecte declaratiu sempre es dona, però a vegades també se li atribueixen altres tipus d'efectes: inscripcions constitutives.
Exemples (que es donen només en l’àmbit de les societats):
Una societat no adquireix personalitat jurídica fins que s'inscriu al registre mercantil. Per constituir una societat mercantil i que adquireixi personalitat jurídica calen dos coses: atorgar escriptura de constitució i inscriure-la al registre mercantil. Te efectes constitutius, ja que no només té els declaratius, sinó que des d’aquell moment existeix la personalitat jurídica, abans de la inscripció no.
Quan un consell d’administració anomena a una persona com a representat de tot el consell (conseller delegat) el seu nomenament només serà efectiu/vàlid quan s’inscrigui en el registre mercantil. Efecte declaratiu i constitutiu.
Els altres casos es donen amb les modificacions estructurals: modificacions de l'estructura d’una societat. Llistades i es regulen en una llei especial (llei de modificacions estructurals). Són bàsicament la fusió, escissió, cessió global d’actius i passius, transformació i el trasllat del domicili social a l'estranger. No son eficaces/ no produeixen efectes fins que s'inscriuen al registre mercantil. Inscripció efectes declaratius + constitutius (les societats no es podent tenir per fusionades en el dret fins que no s'inscriu).
Tots els principis que expliquen el funcionament del registre es troben en els articles 21 i següents del ccom. Són:
- Principi de titulació publica Quan presentem (hi han excepcions) documents per inscriure un subjecte s’haurà de fer mitjançant un document públic (emés per notari o secretai del jutjat).
- Para inscribir actos o contratos otorgados por apoderados o administradores será precisa la previa inscripción de éstos
- Principi de legalitat el legislador no es limita a inscriure tot el que li donen, no només verifica que el títol no es contradictori al que ja està escrit, si no que a més entra a analitzar la legalitat del document. El registrador analitza el document per veure’n la legalitat del document, per exemple mira les forms (dates), verifica la capacitate i legitimació dels firmants, i sobretot, la validesa del contingut. Pot defengar la valides del document, se li diu calificació i és recurrible.
Artículo 6 Legalidad
Los Registradores calificarán bajo su responsabilidad la legalidad de las formas extrínsecas de los documentos de toda clase en cuya virtud se solicita la inscripción, así como la capacidad y legitimación de los que los otorguen o suscriban y la validez de su contenido, por lo que resulta de ellos y de los asientos del Registro.
- Principi de publicitat formal el register mercantile és public I tothom pot accedir-hi. No s’ha d’invocar cap interes legitim.
Artículo 12 Publicidad formal
- El Registro Mercantil es público y corresponde al Registrador Mercantil el tratamiento profesional del contenido de los asientos registrales, de modo que se haga efectiva su publicidad directa y se garantice, al mismo tiempo, la imposibilidad de su manipulación o televaciado.
- La publicidad se realizará mediante certificación o por medio de nota informativa de todos o alguno de los datos contenidos en el asiento respectivo, en la forma que determine el Registrador.
- Los Registradores Mercantiles calificarán, bajo su responsabilidad, el cumplimiento de las normas vigentes en las solicitudes de publicidad en masa o que afecten a los datos personales reseñados en los asientos.
- Los interesados podrán consultar y comunicarse con el Registrador por cualquier medio, sea físico o telemático, siempre que se evite, mediante la ruptura del nexo de comunicación, el acceso directo al núcleo central de la base de datos del archivo.
- Principi de legitimitat tot el que hi ha en el register mercantile es presumeix valid.
Ex: si s’accepta un document on posa que València és capital d’Espanya, per aquest principi es presumeix que és cert.
Artículo 7 Legitimación
- El contenido del Registro se presume exacto y válido. Los asientos del Registro están bajo la salvaguarda de los Tribunales y producirán sus efectos mientras no se inscriba la declaración judicial de su inexactitud o nulidad.
- Principi d’opossibilitat (el més important). Tots els actes subjects a inscripcio (per exemple revocacio
d’un poder) són opossables a tots els ptercers de bona fe des de que es publiqui en el BORME. Als tercers de mala fe des de què es tingui constància.
El mateix article diu que quan es tracti dins dels 15 dies següents a la publicacio del BORME els actes no seran opossables als tercers que demostrin que no ho sabien, o no va poder coneixer la publicacio.
Tecnicament si algu demostra que li va ser impossible coneixer la publicació pot demanar que no li sigui opossable (avui en dia és més dificil amb internet).
En lloc de publicar la revocacio publiquen una ampliacio de poders (això el register mercantil) podran invocar la publicacio si és més favorables per la discordància.
La bona fe es presumeix sempre. Qui vulgui destruir la presumpcio de bona fe d’un alter ho haurà de provar.
Artículo 9 Oponibilidad
- Los actos sujetos a inscripción sólo serán oponibles a terceros de buena fe desde su publicación en el «Boletín Oficial del Registro Mercantil». Quedan a salvo los efectos propios de la inscripción.
- Cuando se trate de operaciones realizadas dentro de los quince días siguientes a la publicación, los actos inscritos y publicados no serán oponibles a terceros que prueben que no pudieron conocerlos.
- En caso de discordancia entre el contenido de la publicación y el contenido de la inscripción, los terceros de buena fe podrán invocar la publicación si les fuere favorable.
Quienes hayan ocasionado la discordancia estarán obligados a resarcir al perjudicado.
- La buena fe del tercero se presume en tanto no se pruebe que conocía el acto sujeto a inscripción y no inscrito, el acto inscrito y no publicado o la discordancia entre la publicación y la inscripción.
3.- Comptabilitat mercantil
Pels empresaris és obligatori, per això diem que la contabilitat mercantil forma part de l’estatut mercantil. Per què serveix? És un instruments que serveix per conèixer dia a dia com va el seu negoci (1ra funció interna), la contabilitat permet que l’empresari tingui coneixement dels seus negocis. També és útil per la seva funció externa que és la que interessa en el dret, ja que a molts tercers els hi pot interessar saber la contabilitat d’un empresari. Els interessats són els inversors, si l’empresa va bé o no ho sabrà mirant la contabilitat de l’empresa. Hisenda també pot tenir interès en la comptabilitat de l’empresa. Hi han molts més tecres a qui els hi pot interessar, ex: un banc.
Tinc unes obligacions materials com a empresari: com he de contabilitzar certes coses.
Article 25 codi comerç
- Tot empresari ha de portar una comptabilitat ordenada, adequada a l’activitat de la seva empresa que permeti un seguiment cronològic de totes les seves operacions, així com l’elaboració periòdica de balanços i inventaris. Ha de portar necessàriament, sense perjudici del que estableixen les lleis o disposicions especials, un llibre d’inventaris i comptes anuals i un altre de diari.
- La comptabilitat l’han de portar directament els empresaris o altres persones degudament autoritzades, sense perjudici de la responsabilitat d’aquells. Es presumeix concedida l’autorització, llevat que hi hagi prova en contra.
- Els administradors han de presentar en el Registre Mercantil, dins els vuit dies següents a l’aprovació de l’acta, un testimoni notarial dels acords inscriptibles.
Article redactat de conformitat amb l’article 2 de la Llei 19/1989, de 25 de juliol, de reforma parcial i adaptació de la legislació mercantil a les directives de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) en matèria de societats (BOE núm. 178, de 27 de juliol, i suplement retrospectiu en català núm. 11, relatiu a l’any 1989).
Societat anonomia o ... per accions i aquestes estan representades per títols nominatius, ha de tenir el llibre registre d’accions (art.116 llei de societats de capital)
Article 116(llibre de cocietats de capital). Llibre registre d’accions nominatives.
- Les accions nominatives figuren en un llibre registre que porta la societat, en el qual s’inscriuen les successives transferències de les accions, amb expressió del nom, cognoms, raó o denominació social, si s’escau, nacionalitat i domicili dels successius titulars, així com la constitució de drets reals i altres gravàmens sobre aquelles.
- La societat només considera accionista qui estigui inscrit en aquest llibre.
- Qualsevol accionista que ho sol·liciti pot examinar el llibre registre d’accions nominatives.
- La societat només pot rectificar les inscripcions que consideri falses o inexactes quan hagi notificat als interessats la seva intenció de procedir en aquest sentit i aquests no hagin manifestat la seva oposició durant els trenta dies següents a la notificació.
- Mentre que no s’hagin imprès i lliurat els títols de les accions nominatives, l’accionista té dret a obtenir certificació de les inscrites a nom seu.
Societat limitada, el llibre de registre de socis; qui són els socis, participacions, si hi ha drets reals...
Article 114. Títol de l’acció.
- Els títols, sigui quina sigui la classe, estan numerats correlativament, s’estenen en llibres talonaris, poden incorporar una o més accions de la mateixa sèrie i han de contenir, com a mínim, els aspectes següents:
a) La denominació i domicili de la societat, les dades identificadores de la seva inscripció en el Registre Mercantil i el número d’identificació fiscal.
b) El valor nominal de l’acció, el seu número, la sèrie a què pertany i, en cas que sigui privilegiada, els drets especials que atorgui.
c) La seva condició de nominativa o al portador.
d) Les restriccions a la seva lliure transmissibilitat, quan s’hagin establert.
e) La suma desemborsada o la indicació d’estar l’acció completament alliberada.
f) Les prestacions accessòries, en cas que les comportin.
g)La subscripció d’un o diversos administradors, que es pot fer mitjançant reproducció mecànica de la signatura. En aquest cas s’estén acta notarial per la qual s’acrediti la identitat de les signatures reproduïdes 1
mecànicament amb les que s’estampin en presència del notari autoritzant. L’acta s’ha d’inscriure en el Registre Mercantil abans de posar en circulació els títols.
- En el supòsit d’accions sense vot, aquesta circumstància s’ha de fer constar de forma destacada en el títol.
SL o SA quan tinguin un sol soci, s0anomena societat unipersonal (pot sonar contradictori) la societat ha de dur un llibre oficial on s’inscriguin tots els contractes cel·lebrats entre el soci i la societat (art- 16 Llei de societat de capital.)
Article 16. Contractació del soci únic amb la societat unipersonal.
- Els contractes establerts entre el soci únic i la societat han de constar per escrit o en la forma documental que exigeixi la llei d’acord amb la seva naturalesa, i s’han de transcriure en un llibre registre de la societat que s’ha de ser legalitzar d’acord amb el que es disposa per als llibres d’actes de les societats. En la memòria anual s’ha de fer referència expressa i individualitzada a aquests contractes, amb indicació de la seva naturalesa i condicions.
- En cas de concurs del soci únic o de la societat, no són oposables a la massa els contractes inclosos en l’apartat anterior que no s’hagin transcrit al llibre registre i no figurin detallats en la memòria anual o ho hagin estat en una memòria no dipositada d’acord amb la llei.
- Durant el termini de dos anys a comptar de la data d’establiment dels contractes a què es refereix l’apartat primer, el soci únic respon davant de la societat dels avantatges que directament o indirectament hagi obtingut en perjudici de la societat com a conseqüència d’aquests contractes.
Els llibres oficials contables s’han de legalitzar, on es legalitzen? En el registre mercantil (art.27 CComerç). Normalment la legalització es prèvia a l’utilotzacio. Tot i que s’accepta que es legalitzi a posterior.
Article 27
- Els empresaris han de presentar els llibres que obligatòriament han de portar en el Registre Mercantil del lloc on tinguin el seu domicili, perquè abans de la seva utilització es posi, en el primer foli de cadascun, diligència dels que tingui el llibre i, en tots els fulls de cada llibre, el segell del Registre. En els supòsits de canvi de domicili té ple valor la legalització efectuada pel Registre d’origen.
- Tanmateix, és vàlida la realització d’assentaments i anotacions per qualsevol procediment idoni sobre fulls que després han de ser enquadernats correlativament per formar els llibres obligatoris, els quals s’han de legalitzar abans que transcorrin els quatre mesos següents a la data de tancament de l’exercici. Quant al llibre d’actes, cal atenir-se al que disposa el Reglament del Registre Mercantil.
- El que disposen els paràgrafs anteriors s’ha d’aplicar al llibre registre d’accions nominatives en les societats anònimes i en comandita per accions i al llibre registre de socis en les societats de responsabilitat limitada, que es poden portar per mitjans informàtics, d’acord amb el que es disposi reglamentàriament.
- Cada Registre Mercantil ha de portar un llibre de legalitzacions.
Requisits materials o intrínsecs.
Article 29
Algunes entitats si que poden ser sancionades administrativament si no han guardat la seva contabilitat durant el període de 6 anys.
Els comptes anyals es formulen una vegada a l’any, en relacio social de l’any. Sempre és un balanç a una data concreta, el 31 de desembre (que és l’últim dia de l’exercici). Els administradors tenen 3 mesos des de que es tanca l’exercici (31 març) per formular els comptes, un altre mes (31 abril). Perquè els auditors analitzin els comptes 6 mesos des del tancament perque la junta de socis que aprovin els comptes i un mes des de l’aprovacio dels comptes perquè aquets s’inscriguin en el registre mercantil.
La comptabilitat de l’empresari és secreta (art. 32.1 CComerç).
Article 321. La comptabilitat dels empresaris és secreta, sense perjudici del que es derivi del quedisposen les lleis.
Ara bé, aquets principi té excepcions molt importants, primer perquè hi ha una part només de la comptabilitat que és pública i els comptes anyals; comptes que es fan una vegada a l’any per reflexar la situación económica a l’últim dia de l’exercici. Quan parlem de societats mercantils inscrites al registre mercantil són publics aquets comptes anyals (art.279 Llei de societat de capital.)
Artículo 279. Depósito de las cuentas.
- Dentro del mes siguiente a la aprobación de las cuentas anuales, los administradores de la sociedad presentarán, para su depósito en el Registro Mercantil del domicilio social, certificación de los acuerdos de la junta de socios de aprobación de dichas cuentas, debidamente firmadas, y de aplicación del resultado, así como, en su caso, de las cuentas consolidadas, a la que se adjuntará un ejemplar de cada una de ellas. Los administradores presentarán también, si fuera obligatorio, el informe de gestión y el informe del auditor, cuando la sociedad esté obligada a auditoría o ésta se hubiera acordado a petición de la minoría.
- Si alguno o varios de los documentos que integran las cuentas anuales se hubieran formulado en forma abreviada, se hará constar así en la certificación, con expresión de la causa.
A més a més, la comptabilitat en general, té excepcions davant determinats subjectes de l’administració publica, ex: hicenda, no podem apelar al principi de secret de la comptabilitat, altres subjectes són qualsevol organismo de l’administracio amb objectes supervisors. Alhora, qualsevol particular amb interés legitim, durant la fase de prova d’un proces judicialpot exigir que es mostre la comptabilitat d’una empresa.
Comptes anyals
Són documents comptables (balanç, compte de perdues i guanys per exemple). Són diferents doscuments comptables que es preparen una vegada a l’any obligatoriament (l’empresa por fer-ne més si vol). Representem la situacio económica de l’empresa només de l’últim dia de l’exercici de l’any. La seva finalitat és:
- Permetre coneixer la situacio económica de l’empres
- determinar periodicament, cada any, quin ha estat el resultat de l’activitat empresarial que només pot ser un guany o una perdua (art. 34 Codi Comerç i següents.)
(ficat aquí però el profe ho ha dit més endavant, està repetit). Un cop a l’any amb relacio a l’exercici anterior. Poden haver-hi exercicis inferiors a un any, mai superiors. Els exercicis socials acaben el 31 de desembre.
Aleshores els administradors tenen tres mesoso per formular els comptes anyals (fins el 31 de març), els adutors tenen un mes (a bril), i sis mesos perquè la junta aprovi els comptes.
Article 34
- Al tancament de l’exercici, l’empresari ha de formular els comptes anuals de la seva empresa, que inclouen el balanç, el compte de pèrdues i guanys, un estat que reflecteixi els canvis en el patrimoni net de l’exercici, un estat de fluxos d’efectiu i la memòria. Aquests documents formen una unitat. L’estat de fluxos d’efectiu no és obligatori si ho estableix així una disposició legal.
- Els comptes anuals s’han de redactar amb claredat i mostrar la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats de l’empresa, de conformitat amb les disposicions legals. A aquest efecte, en la comptabilització de les operacions s’ha d’atendre la seva realitat econòmica i no només la seva forma jurídica.
- Quan l’aplicació de les disposicions legals no sigui suficient per mostrar la imatge fidel, s’ha de subministrar en la memòria les informacions complementàries necessàries per assolir aquest resultat.
- En casos excepcionals, si l’aplicació d’una disposició legal en matèria de comptabilitat és incompatible amb la imatge fidel que han de proporcionar els comptes anuals, la disposició no és aplicable. En aquests casos, en la memòria s’ha d’assenyalar aquesta falta d’aplicació, motivar-se suficientment i explicar-se la seva influència sobre el patrimoni, la situació financera i els resultats de l’empresa.
- Els comptes anuals s’han de formular expressant els valors en euros.
- El que disposa aquesta secció també és aplicable als casos en què qualsevol persona física o jurídica formuli i publiqui comptes anuals.
Article 35
- En el balanç han de figurar de manera separada l’actiu, el passiu i el patrimoni net.L’actiu ha d’incloure amb la deguda separació l’actiu fix o no corrent i l’actiu circulant o corrent. L’adscripció dels elements patrimonials de l’actiu s’ha de fer en funció de la seva afectació. L’actiu circulant o corrent ha d’incloure els elements del patrimoni que s’espera vendre, consumir o realitzar en el transcurs del cicle normal d’explotació, així com, amb caràcter general, les partides el venciment, l’alienació o la realització de les quals s’espera que es produeixi en el termini màxim d’un any comptat a partir de la data de tancament de l’exercici. Els altres elements de l’actiu s’han de classificar com a fixos o no corrents.En el passiu s’han de diferenciar amb la deguda separació el passiu no corrent i el passiu circulant o corrent. El passiu circulant o corrent ha d’incloure, amb caràcter general, les obligacions el venciment o l’extinció de les quals s’espera que es produeixi durant el cicle normal d’explotació, o no excedeixi el termini màxim d’un any comptat a partir de la data de tancament de l’exercici. Els altres elements del passiu s’han de classificar com a no corrents. Han de figurar de manera separada les provisions o obligacions en què hi hagi incertesa sobre la seva quantia o venciment.
En el patrimoni net s’han de diferenciar, almenys, els fons propis de les restants partides que l’integren.
- El compte de pèrdues i guanys ha de recollir el resultat de l’exercici, separant degudament els ingressos i les despeses imputables a aquest, i distingint els resultats d’explotació dels que no ho signin. Han de figurar de manera separada, almenys, l’import del volum de negoci, els consums d’existències, les despeses de personal, les dotacions a l’amortització, les correccions valoratives, les variacions de valor derivades de l’aplicació del criteri del valor raonable, els ingressos i les despeses financeres, les pèrdues i guanys originades en l’alienació d’actius fixos i la despesa per l’impost sobre els beneficis.
b) Despeses: decrements en el patrimoni net durant l’exercici, ja sigui en forma de sortides o disminucions en el valor dels actius, o de reconeixement o augment dels passius, sempre que no tinguin l’origen en distribucions als socis o propietaris.Els ingressos i despeses de l’exercici s’imputen al compte de pèrdues i guanys i formen part del resultat, excepte quan sigui procedent la seva imputació directa al patrimoni net, cas en què s’han de presentar en l’estat que mostri els canvis en el patrimoni net, d’acord amb el que prevegi la present secció o una norma reglamentària que la desplegui.
Article 37
- Els comptes anuals han de ser signats per les persones següents, que responen de la seva veracitat:1r. Pel mateix empresari, si es tracta d’una persona física.2n. Per tots els socis il·limitadament responsables pels deutes socials.
3r. Per tots els administradors de les societats.
- En els casos a què es refereixen els números 2n i 3r de l’apartat anterior, si falta la signatura d’alguna de les persones que s’hi indiquen, s’ha d’assenyalar en els documents en què falti, amb expressa menció de la causa.
- A l’antefirma s’hi ha de fer constar la data en què els comptes s’hagin formulat.
Article 38
El registre i la valoració dels elements integrants de les diferents partides que figuren en els comptes anuals s’ha de fer de conformitat amb els principis de comptabilitat generalment acceptats. En particular, s’han d’observar les regles següents:
a) Llevat que hi hagi una prova en contra, es considera que l’empresa continua en funcionament.
b) No s’han de variar els criteris de valoració d’un exercici a un altre.
c) S’ha de seguir el principi de prudència valorativa. Aquest principi obliga a comptabilitzar només els beneficis obtinguts fins a la data de tancament de l’exercici. No obstant això, s’han de tenir en compte tots els riscos amb origen en l’exercici o en un altre d’anterior, fins i tot si només es coneixen entre la data de tancament del balanç i la data en què aquest es formuli, cas en què se n’ha de donar informació completa en la memòria, sense perjudici del reflex que puguin originar en els altres documents integrants dels comptes anuals. Excepcionalment, si aquests riscos es coneixen entre la formulació i abans de l’aprovació dels comptes anuals i afecten de manera molt significativa la imatge fidel, els comptes anuals han de ser reformulats. En qualsevol cas, s’han de tenir en compte les amortitzacions i correccions de valor per deteriorament en el valor dels actius, tant si l’exercici se salda amb benefici com amb pèrdua. Així mateix, s’ha de ser prudent en les estimacions i valoracions que s’han de realitzar en condicions d’incertesa
.d) S’ha d’imputar a l’exercici a què es refereixin els comptes anuals, les despeses i els ingressos que l’afectin, amb independència de la data del seu pagament o del seu cobrament.
e) Llevat de les excepcions previstes per reglament, no es poden compensar les partides de l’actiu i del passiu, ni les de despeses i ingressos, i s’han de valorar separadament els elements integrants dels comptes anuals.
f) Sense perjudici del que disposen els articles següents, els actius es comptabilitzen pel preu d’adquisició, o pel cost de producció, i els passius pel valor de la contrapartida rebuda a canvi d’incórrer en el deute, més els interessos meritats pendents de pagament; les provisions es comptabilitzen pel valor actual de la millor estimació de l’import necessari per fer front a l’obligació, en la data de tancament del balanç.
g) Les operacions s’han de comptabilitzar quan, complint-se les circumstàncies descrites a l’article 36 d’aquest Codi per a cada un dels elements inclosos en els comptes anuals, la seva valoració es pugui fer amb un grau de fiabilitat adequat.
h) Els elements integrants dels comptes anuals es valoren en la moneda del seu entorn econòmic, sense perjudici de la seva presentació en euros.
i) S’admet la no aplicació estricta d’alguns principis comptables quan la importància relativa de la variació que aquest fet produeixi sigui escassament significativa i, en conseqüència, no alteri l’expressió de la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats de l’empresa.
Quins documents composen els comptes anyals?
Els tres més importants són:
- Balanç document que reflexa la situacio económica de l’empresa en un momento determinat.
- Compte re esultats o compte de perdues o guanys quin és el resultat de l’activitat economica de l’empresa en un dia determinat.
- Memòria explicativa proporcionen informació adicional complementara per explicar punts dels altres dos documents de comptabilitat.
Els comptes de perdues o guanys i el balanç són documents plenament comptables, la memoria és més com un informe.
Els dos documents nous (art. 34.1 Codi comerç –a d’alt-):
- (^) Un estat que reflecteixi els canvis de patrimoni que ha tingut l’empresa durant l’exercici (EFPN)
- Estat de cluxes defecitu (EFE)- art 34.1Ccomerç.
Balanç
La primera regulacio del balanç està en el codi de comerç (art 35). El balanç és un quadre amb dues columnas (a l’esquerra els actius, i a la dreta els passius) on s’agrupen totes les dades. L’actiu esta compres per dos tipus d’actius diferents, l’actiu fixe o no current i el circulant o current. L’actiu circulant són tots aquells elements del patrimoni de l’empresai que s’espera poder vendre (inventari) i els destinats al consum per part de l’empresa (p.e: óptica, per fer les montures necessito platic, el plàtic entra), l’energia per produir també. Art 35 és scirculant tot lo que pretenem consumir en un dicle normal d’explotacio en el termini maxim d’un any des de l’últim dia de l’exercici. Tot allò que pretenem vendre i realizar a llarg de l’exercici hi forma part, també els crèdits sobre el meu client. Inventaris, materies primers, i credits que poguem tenir contra els nostres clients.
Passiu. Format per capital, reserves i deutes. -P. No corrent -P.corrent o circulant-> obligacio el venciment de les quals s’espera en el cicle o no excedeixi l’amy des del seu tancament de l’exercici.
- Principi de valoracio de la moneda de l’entorn economic ens obliga quan tenim deutes o credits amb divises diferents a tenir en compte que hi ha fluctuacions de divises.
- Principi d’importància relativa.
Control realitzat pels auditors
Big four PwC (oficialmente PricewaterhouseCoopers), Deloitte Touche Tohmatsu, Ernst & Young, KPMG. Són les grans auditories.
L’auditoria normes especial que regulen l’auditoria Llei auditoria de comptes 1-2011, 1 juliol. Segons l’article 1 d’aquesta llei, l’auditoria seria la revisio i verificacio dels comptes anyals o altres documents comptables. La finalitat (i si no, no parlem d’auditoria) és l’emissio d’un informe d’auditoria que dirà si aquets documents reflecteixen una imatge Fidel de la realitat dels comptes.
De l’auditoria de comptes
- La present Llei té per objecte la regulació de l’activitat d’auditoria de comptes, tant obligatòria com voluntària, mitjançant l’establiment de les condicions i els requisits de necessària observança per al seu exercici, així com la regulació del sistema de supervisió pública i els mecanismes de cooperació internacional en relació amb aquesta activitat.
- S’entén per auditoria de comptes l’activitat consistent en la revisió i verificació dels comptes anuals, així com d’altres estats financers o documents comptables, elaborats d’acord amb el marc normatiu d’informació financera que sigui aplicable, sempre que l’activitat tingui per objecte l’emissió d’un informe sobre la fiabilitat dels documents esmentats que pugui tenir efectes davant de tercers.
- L’auditoria dels comptes anuals consisteix a verificar aquests comptes a l’efecte de dictaminar si expressen la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats de l’entitat auditada, d’acord amb el marc normatiu d’informació financera que sigui aplicable; també comprèn, si s’escau, la verificació de la concordança de l’informe de gestió amb els dits comptes.
- L’auditoria de comptes necessàriament ha de ser realitzada per un auditor de comptes o una societat d’auditoria, mitjançant l’emissió de l’informe corresponent i amb subjecció als requisits i formalitats que estableix la present Llei.
L’auditoria és voluntaria (per regla general), però hi han moltes excepciosn, per exemple: hi ha uempreses que pel fet de pertanyer a un sector determint han de sotmetres a la auditoria (implica que uan la societat està obligada a realtzar l’auditoria, aquest informe és públic).
- 1 excepció bancs, companyies d’assgurançes.
- 2 excepció soscietat les accions de les quals cotitezen en borsa.
- 3 excepció les soscietat que reben subvencions publiques.
- 4 excepció empreses que contracten amb l’administració.
- 5 excepció totes les societat de capital (S.A, S.L. i commanditaria per accions).
Les societats capitalistes quan no puguin presentar balanç abreujat hauran de fer obligacoriament una auditoria. (a les PIMES se’ls permet fer un balanç de comptes abreujats). Article 257 que regula el balanç abreujat de la llei de societat de capitals, estableix 3 parametres:
- xifra negoci (benefici)
- import patrimoni
- numero de treballadors
Artículo 257. Balance y estado de cambios en el patrimonio neto abreviados.
- Podrán formular balance y estado de cambios en el patrimonio neto abreviados las sociedades que durante dos ejercicios consecutivos reúnan, a la fecha de cierre de cada uno de ellos, al menos dos de las circunstancias siguientes:
a) Que el total de las partidas del activo no supere los dos millones ochocientos cincuenta mil euros.
b) Que el importe neto de su cifra anual de negocios no supere los cinco millones setecientos mil euros.
c) Que el número medio de trabajadores empleados durante el ejercicio no sea superior a cincuenta.
Las sociedades perderán esta facultad si dejan de reunir, durante dos ejercicios consecutivos, dos de las circunstancias a que se refiere el párrafo anterior.
- En el primer ejercicio social desde su constitución, transformación o fusión, las sociedades podrán formular balance y estado de cambios en el patrimonio neto abreviados si reúnen, al cierre de dicho ejercicio, al menos dos de las tres circunstancias expresadas en el apartado anterior.
- Cuando pueda formularse balance y estado de cambios en el patrimonio neto en modelo abreviado, el estado de flujos de efectivo no será obligatorio.
Els auditos poden ser societat professionals com individus, hi ha el registre oficial d’editors de comptes.
Institut de comptabilitat i auditoria (ICAT) adscrit al ministerio d’economica. És un organismo públic que supervisa l’activitat audtitora, s’encarrega del control de les auditories (art. 27 llei auditories.)
Article 27. Sistema de supervisió pública.
- Tots els auditors de comptes i societats d’auditoria queden sotmesos, en l’exercici de l’activitat a què es refereix l’article 1, al sistema de supervisió pública, objectiva i independent, de conformitat amb el que estableix aquest capítol.
- El sistema de supervisió pública està regit per l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes.
- En particular, el sistema de supervisió pública té la responsabilitat última de:
a) L’autorització i inscripció en el Registre oficial d’auditoria de comptes dels auditors de comptes i de les societats d’auditoria.
b) L’adopció de normes en matèria d’ètica, normes de control de qualitat intern en l’activitat d’auditoria i normes tècniques d’auditoria en els termes previstos en aquesta llei, així com la supervisió del seu compliment adequat.
c) La formació continuada dels auditors de comptes. d) El control de qualitat, el sistema d’investigació i el règim disciplinari.
- Correspon a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, a més de les funcions que té atribuïdes legalment, el control de l’activitat d’auditoria de comptes, l’exercici de la potestat disciplinària dels auditors de comptes i societats d’auditoria de comptes, i la cooperació internacional en l’àmbit de l’activitat d’auditoria de comptes.
