Hipòtesis nul·la: es representa amb una H i un cero. És aquella hipòtesis que ens agradaria que no fos
veritat, és a dir, la contrària a la que nosaltres defensem..
L’estadística inferencial serveix per generalitzar, l’estadística descriptiva agafa informació i la redueix.
Realitat (n’hi ha + d’un tipus) (A través de la Mesura) Números
La mesura agafa un aspecte concret de la realitat i el passa a números. Tenir en compte que hi ha
diferents tipus de mesures, ja que hi ha diferents tipus de números que s’associen a diferents realitats. La
diferència més important radica en les operacions que es poden fer amb els números. N’hi ha 4 tipus:
-Nivell Nominal: només es poden fer igualtats. Les seves categories es caracteritzen per: Ser
diferents, mútuament excloents (o d’una o d’una altre) i han de ser completes i exhaustives, és
a dir, que tothom formi part d’un grup. Categories es representen amb una K=?. Ex: sexe és una
K=2 (home o dona). Es solen utilitzar diagrames de formatgets.
-Nivell Ordinal: es poden fer igualtats i veure quins si són + grans (>) o més petits (<). Ex: El nivell
educatiu: Preescolar-1, 1ª-2, 2ª-3... Ordinals no tenen unitat.
-Nivell Escala o Continus: igualtats,<, > i tenen unitat. Unitat: interval idèntic. Ex: termòmetre.
-Nivell de Raó: =,<,>, unitat i tenen un 0 absolut. Ex: regla.
Totes les de raó són d’Escala, Les d’Escala Ordinals i les Ordinals Nominals. NO A L’INREVÉS.
Sistemes per saber de quin tipus és una variable. Ens preguntem si es pot ordenar, si es que no, és
nominal, si es que SI passem a si té intervals iguals, si no en té, serà nominal, si en té d’escala o raó.
Ex: més de naixement. Es pot mesurar? NO= Nivell Nominal.
Ex: Nivell Educatiu (amb categories Universitari i no Universitari). Ordenar? SI= ordinària dicotòmica.
Ex: Nivell Educatiu (amb categories B/M/A). Ordenar? SI Intervals =? NO= Ordinal.
Ex: Anys al sistema educatiu. Ordenar? SI Intervals =? SI= Serà d’Escala (té 0 absolut = de Raó).
LA MITJANA NOMÉS ES POT FER EN LES VARIABLES D’ESCALA!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Hi ha un tipus determinat d’estadística per els nivells nominal, ordinal i d’escala. En les variables Ordinals
s’utilitza la mediana.
Variables:
- Mesura: pot ser nominal, ordinal o d’escala.
- Continuïtat:
oDiscretes: no totes les possibilitats són factibles: hi ha salts. (Nominals i Ordinals)
oContinues: No hi ha salts (escala)
- Ús de la recerca.
Les variables que fan referència a les causes són les variables independents i les que fan referència a
l’efecte són les dependents.
La relació espúria es produeix quan hi ha una tercera variable que explica les altres dues.
Hi ha 9 tipus d’estadístiques segons les possibles combinacions.
Els indicadors sintètics
són aquells Construïts, és a dir, que no existeixen a la realitat. Ex: 1,3 fills. Ni ha de 2 tipus: ESTÀTICS i
DINÀMICS
ESTÀTICS
-Raó/ Ràtio: Una raó és un quocient que simbolitza el resultat de comparar dues quantitats o
magnituds. Es tracta d’un valor relatiu que no depèn dels valors absoluts de les
magnituds que s’utilitzen en el seu càlcul. Es construeix a partir de les dades d’una població
concreta (representada com “N”, on “N” és el total de la població estudiada i “n” la mostra.
N/m
Existeixen dues formes d'expressar les raons:
1. Per quocients indicats, però no calculats (p.e. 25:10, o 25/10, o 2510)
2. Per quocients reals (p.e. 2,5)
De vegades es parla de raons amb el terme “índex”, com ara “índex de masculinitat” en
el cas d’una raó del tipus:
I .M .= Homes entre Dones
Només s’utilitza en cassos en que l’individu pertanyi a un sol grup.
