pedazo apuntes, Apuntes de Administración de Empresas

¡Descarga pedazo apuntes y más Apuntes en PDF de Administración de Empresas solo en Docsity!

Descargado en: patatabrava .com DRET CIVIL (UB) DRET CIVIL ALBIOL, JORDI 12-

1. EL DRET I LES SEVES FONTS.(explica el dret i qui el fa)

1.1 Concepte i característiques de la norma jurídica

El dret esta format per normes que ens diuen con hem d' actuar. Les normes les fa l' estat, els governants i els seus òrgans els quals dicten unes normes de convivència les quals les fa complir el jutge. Per resoldre conflictes hem d'acudir a les normes. Ni les lleis religioses, ni les lleis morals no es poden utilitzar per resoldre conflictes ja que cada individu tenen diferents valors, només poden utilitzar les de caràcter jurídic. Les normes jurídiques són aquelles les compliment de les quals es troba defensat pel poder coercitiu de l' Estat. (coercitiu= per força ens la imposa). Les normes constitueixen manaments diferits a ordenar la convivència de la comunitat, la observació dels quals es pot imposar coactivament per l' Estat. Les normes jurídiques normalment les anomenem lleis.

1.1 Característiques de les normes jurídiques

1. Totes les normes jurídiques són d' observació obligatòria. Totes les hem de complir.
2. Alteritat. Totes les normes van dirigides a tots els ciutadans.
3. Les normes estan establertes i admeses i defensades per l' Estat.
4. L' imposició per la força. Les normes jurídiques s' imposen coactivament. Si cometo un delicte vaig a la presó i encara que no em presenti els agents de l' estat o la policia em vindran a buscar per ingressar-m' hi a la força. Les normes jurídiques constitueixen l' expressió d' una voluntat, ordena, permet i prohibeix observar una determinada conducte. Les lleis jurídiques no només obliguen si no que permeten. Hi ha lleis prohibitives, imperatives i permissives.

1.2 Classificació de les normes jurídiques

Es fan segons dos criteris: Objectiu i subjectiu Públic o privat

• Dret objectiu: tot el conjunt de normes que conformen el dret.
• Dret subjectiu: poder que la norma concedeix a una persona. Dret propi de cadascun, exemple: totes les persones que superin la selectivitat o el cicle formatiu de grau superior te dret a anar a la Universitat. Dret que cadascú de nosaltres utilitza.

3º Principis generals del dret. 4º Jurisprudència (conjunt de sentencies que dicta la llei) complementarà a les anteriors. Altres països tenen diferents fonts del dret. Per exemple, en països colonitzats per Anglaterra la primera font del dret és la jurisprudència.

1.5 Concepte i característiques de la llei. En que consisteix una

llei?

Podem parlar de la llei en dos aspectes: Sentit estricte Aquelles normes elaborades pel poder legislatiu de l' Estat. Només tècnicament tenen consideració de llei aquelles dictades pel poder legislatiu. També anomenen lleis a les dictades pel poder executiu. La llei és l' ordenació de la raó al bé comú solemnement promulgada per qui te cura de la comunitat (governants). El govern dicta unes llei per ordenar la comunitat. De lleis en tenim de moltes classes. Dintre del poder legislatiu ens trobem de diferents

• Constitució Espanyola, és el marc de totes les lleis. Les modificacions de la Constitució les han de fer els propis ciutadans. Constitueix una sèrie de principis. Les lleis que desenvolupa la Constitució són les lleis orgàniques.
• Lleis orgàniques; totes les grans lleis són orgàniques. Aquestes per ser aprovades o modificades han de ser aprovades per les 3 quartes parts (majoria absoluta) del senat com el congrés dels diputats (les dues cambres parlamentaries ).
• Lleis ordinàries; quasi totes les lleis són ordinàries. Són aprovades per majoria simple. Llei Mercantil, Llei Penal...
• Els decrets lleis i els decrets legislatius
  • Decret___ aquella noma jurídica que elabora el govern en ple. A vegades té la deferència d' enviar-la al Rei perquè li signi. Llavors seria un Reial Decret. Té la mateixa categoria que decret.

Decret llei. A vegades el govern té molta pressa en fer lleis, llavors assumeix competències que no li pertoquen a l' hora de fer lleis i per motius d' urgència aprova lleis. Una vegada el govern dicta un decret té 30 dies perquè li convalidin aquells decret, si no es convalida s' anul·la. Decret legislatiu. En ocasions el Congrés li diu al govern que en determinades qüestions no cal que li demani permís per fer les lleis. El Congrés li dóna permís al govern per allò que hauria de fer ell. A través d' un decret es regula alguna qüestió que hauria de ser de llei. Es pot també enviar al Rei, s' anomenaria llavors Reia Decret Legislatiu.

• Ordres Ministerials (ordres de les conselleries en el cas de la Generalitat).
• Ordres d' altres autoritats inferiors a l' Estat. Fases de llei perquè obligui Perquè la llei obligui ha de passar per 3 fases: Ha der ser sancionada, signatura de la llei (en aquest cas pel Rei), promulgada, el Rei la dóna testimoni de què hi ha una llei perquè la compleixin i les autoritats les facin complir, i per últim publicada, perquè la llei obligui s' ha de publicar en un diari oficial. Al cap de 20 dies de la seva publicació ja tenen validesa, ja obliga. Eficàcia de la llei La eficàcia es pot contemplar des de 2 punts de vista:
• Eficàcia obligatòria--- que tothom ha de fer el que en elles disposen. Han de ser obligatòries per tothom
• Eficàcia constitutiva--- que totes les lleis tenen efectes, que sense efectes les lleis no tenen sentit. Art. 6 Codi Civil. Apartat 1. La ignorància de la llei no excusa el seu compliment. Les lleis les hem de complir encara que no les coneguem. Apartat 2. L' error del dret produirà únicament els efectes que les pròpies lleis determinin. Exemple; enviar per error una persona a la presó estableix (la llei) una sèrie d' accions com excarcerar-lo, indemnitzar-lo.... Apartat 3. Renúncia als drets. Podem renunciar sempre i quan no contrariem l' interès o ordre públic o perjudiquem a terceres persones. Exemple: signar un

• Art. 8 Regles de dret intern d' aplicació necessària. Les lleis penals, les de la policia i els de seguretat pública obliguen a tots els que es troben em territori espanyol ( siguis o no siguis espanyol).
• Art. 9 Llei de personal. Que la capacitat i l' estat civil, dret i deures de la família i la successió per causa de mort es regeixen per la llei que correspon a la nacionalitat de la persona. Tot el que faci referencia a aquestes matèries es regirà per la llei del país de la persona. Aquestes coses es fan amb coses de transcendència jurídica (comprar una casa, signa un contracte...) en canvi el tema de l' edat per conduir es un tema de seguretat pública i per tant s' hauria d' aplicar la llei del territori.
• Art. 10 Rei Sitae. Les coses es regeixen per la llei on correspon al lloc on físicament es troben. En canvi al propietari si es mort , la seva herència serà regulat per la llei catalana ( si és català) encara que tingui propietats fora de Catalunya.
• Art. 10 Apart. 5. Autonomia de la voluntat. Exemple: Comprar una maquinària a una empresa Italiana i signar el contracte a Holanda i tu ets català. Quan algú fa un contracte en la qual les dues parts s' haguessin sotmès expressament i sempre i quan tingui alguna connexió amb allò que fan, es podran sotmetre a la llei d' Holanda perquè així ho han volgut ells i perquè Holanda és el lloc on es va celebrar la signatura i tenia relació amb allò que han fet. Si les parts han pactat que s' apliqui la llei comuna ( que no hi ha) i si no hi ha subsidiàriament s' aplicarà la llei de residencia comuna i si no subsidiàriament es sotmetran a la llei on s' ha celebrat el contracte.
• Art. 11. Locus Regit Actum. Les formalitats dels actes. Compravenda entre andorrà i un català. Les formalitats dels actes es regeixen per les lleis del lloc on s' otorguin. Si jo signo una herència a Paris es formalitzarà com un testament francès però les conseqüències ( en el cas de què s' executi l' herència) seràn per la llei d' origen del que s' ha mort.
• Art. 12. Qualificació. Qualificació = esbrinar. Qualificar una llei es esbrinar quina de les lleis s' aplicarà per la qüestió. La qualificació espanyola et pot remetre a una llei estrangera però si aquesta llei et remet a una que no sigui espanyola s' aplicarà l' espanyola. Reenviament de la llei o s' apliquen la 1º llei estrangera o l' espanyola.

1.6 El costum. Concepte i classes

Hem vist que en defecte de llei s' aplicarà la costum com a font del dret, és a dir, si no es pot aplicar la llei s' aplicarà la costum. La costum neix d' una pluralitat d' actes uniformes que espontàniament i constantment són observats per la major part de les persones amb la convicció de la seva necessitat. La comunitat observa la conducta i aquesta acaba sent obligada. Les premisses perquè sigui costums són:

1. Reiteració dilatada a través del temps.
2. Tothom respecta l' acte que és obligatori.
3. El costum no sigui contrari ni a la moral ni a l' ordre públic.
4. Cal que es demostri la seva existència. Exemple: Propietari d' una terra on passen les pastures, aquest els hi barra al pas amb una tanca perquè ell n' es el propietari d' aquell terreny. Els pastors li posen una denúncia perquè no els deixa passar, el jutge obliga a deixar-los passar perquè és una costum. Un costum perd vigència quant no es respectat Si algú al·lega costum l' ha de demostrar. Tipus de costum
5. Costum contra llei. El costum que es contrari a la llei, el costum contra la llei no serveix per res.
6. Costum segons llei. No serveix per res.
7. Costum més enllà de la llei. Aquest s' aplicarà en defecte de llei.

1.7 Els Principis Generals del Dret i la Jurisprudència

La majoria de les lleis es basen en els principis generals del dret ( principis morals , filosòfiques...). Les idees generals que conformen un sistema jurídic poden ser de caràcter moral, jurídic..... Art. 1 En defecte de llei i de costums s' aplicarà els principis del dret, sense perjudici del seu caràcter informador. Sempre s' aplicarà directa i subsidiàriament en defecte de lleis i costums, sempre, en tant en quan, tot l' ordenament estigui basat en el principis generals del dret. Jurisprudència Hi ha una 4º font del dret de caràcter subsidiari i complementari. És la jurisprudència, aquesta fa referència a la del tribunal suprem i no a la un jutjat

2. LA RELACIÓ JURÍDICA, EL DEURE JURÍDIC I EL DRET

SUBJECTIU. ELS SUBJECTES: PERSONA FÍSICA I JURÍDICA.

2.1 Concepte, estructura i contingut de la relació jurídica

Les persones estem unides constantment per relacions, relacions laborals, afectives...Les relacions jurídiques és el sector de la vida disciplinat per la llei objectiva. La relació jurídica consta de subjectes, d'un contingut, objecte i d' una causa. Per exemple, comprar un bitllet d' autobús:

• Subjectes: Persones que estan relacionades. Poden ser: objectes passius (titulars dels deures) i objectes actius (titulars dels drets).
• Contingut: Diferents drets i deures que la relació jurídica porta implicat. Que jo baixi de la mateixa manera que he pujat i que em porti. El deure que tinc jo es pagar.
• Objecte: Això és l' objecte per qui recau, en el cas de l' autobús es la persona que l' agafa.
• Causa: La causa de la relació jurídica. La causa és el diners que jo entrego a canvi de ser transportat. És la causa per la qual jo sóc transportat. No ho podem confondre amb el motiu, aquests és una qüestió interna. Qui ordena el contingut de les relacions jurídiques? Les relacions jurídiques venen ordenades per la pròpia persona o el propi ordenament jurídic ( perquè m' obliguen), és el cas, per exemple, dels impostos, jo no vull però m'obliguen. Perquè ho diu la llei. Ordenament a causa de la nostra pròpia voluntat : autonomia privada. El poder de govern de la pròpia esfera jurídica. Puc pujar a l' autobús o no, això és a causa de la teva pròpia autonomia. Per contra, cada cop que puges a l' autobús estàs fent un contracte jurídic al comprar i pagar el bitllet. Art. 1091 i 1255 Codi Civil. La persona té poder per constituir relacions jurídiques. També tenen el poder de reglamentar el seu contingut. Faig el que vull i amb qui em dóna la gana. Tu pots fer el que vulguis però a vegades al fer-ho tens obligacions jurídiques.

Es pot fer el que vulguis sempre que no estigui en contra d' una llei i de la moral. Pots actuar com et sembli dins d' unes regles morals; que no estigui en contra de l' ordre públic.

2.2 El deure jurídic. De les relacions jurídiques baixen drets i

deures

Deure Tenim deures que la llei ens imposa. Tens una imposició indirecta ja que pujar a l' autobús és la font de qualsevol tipus de deure que tu adquireixes. Així com els drets tu hi pots renunciar, als deures ningú pot renunciar perquè si no ningú ho compliria. Sempre ha d' haver-hi una tercera persona (govern...) darrera de tot deure, ha d' existir un poder suficient que ens coaccionarà per fer els nostres deures. El deure es un determinat comportament, imposat directa o indirectament a la persona, d' una norma jurídica en relació a un dret subjectiu o simplement en benefici de la comunitat i que consistirà en una acció o abstenció. És una cosa que hem de fer p deixar de fer (indemnització perquè deixis de treballar).

2.3 El dret subjectiu. Idees generals

El dret subjectiu és el poder concedit per l' ordenament jurídic per la satisfacció dels interessos de les persones dignes de protecció. El dret ens dóna la possibilitat de fer coses. Aquesta "digne protecció" vol dir que el dret protegirà als teus dret sempre i quant actuïs correctament. Com neix i es desenvolupa el dret subjectiu? A vegades el dret neix, és a dir, que el dret ja existeix i el dret adquirit es que s' adquireix. El dret derivatiu es que s' adquireix el dret que abans era d' un altre. El dret original es que no adquireixes el dret de ningun simplement l' obtens. Pot ser que el dret desaparegui, que es cedeixi o desaparegui o que s' incrementi o disminueixi. Qui pot exercitar un dret? Habitualment el seu propi titular. Es pot delegar a 3º persones sempre que actuïn en nom teu. L' exercici del dret esta supeditat a alguna norma. Per exemple: Pot un menor vendre una casa heretada? A que queda supeditat? A que el menor sigui major d' edat per poder vendre-la. El dret, en contra dels deures, es pot renunciar a un dret sempre que no vagi en contra de la llei, la seguretat o l'ordre públic.

Prescripció És la pèrdua d’ alguna cosa. La pèrdua de drets pel transcurs del temps en no haver estat exercitat per subjecte actiu(creditor) ni recorregut pel subjecte passiu (deutor). Ha d’ haver dos requisits:

• Ha de transcórrer els temps que la llei marca.
• Que el creditor no hagi reclamat o que el deutor no hagi recorregut. Cada dret té un període de prescripció. Exemple: el cobrament d’ un salari → si transcorren 3 anys sense que no li hagin pagat el salari ni ell que ho hagi reclamat, passat aquest temps ha prescrit. Tenim un període de dret, si no l’ utilitzem el perdem. El dret es perd per el transcurs del temps. La prescripció es pot interrompre, algú dins d’ aquest període de temps pot reclamar el seu dret, el fet de reclamar dóna lloc a que el temps s’ iniciï de nou. Exemple: Si ets un ocupa que porta 28 anys a la casa i el propietari et denúncia però tu encara vius a la casa, la teva estància comença a comptar de nou. Això passa per: -­‐ Reclamació del dret. -­‐ Reconeixement per part del deutor. Exemple: els okupes envien una carta al propietari de la finca per reclamar la reparació d’ una cafeteria, reconeixement per part dels ocupes la propietat de la casa. La comunicació es fa mitjançant els burofax, que es pugui acreditar posteriorment. També pot ser a través de notari, reclamació judicial...que posteriorment es pot acreditar que hem fet la reclamació. Caducitat Els drets perden la seva efectivitat per els transcurs del dret o el perds. És igual a la prescripció però la diferència es que en caducitat no es pot interrompre, mentre que la prescripció sí. El fet de reclamar fa de nou un còmput inicial mentre la caducitat no.

2.6 CONCEPTE DE PERSONA. LA SEVA CAPACITAT

Quin són els objectes de la relació jurídica? El ésser que es capaç de tenir drets i a qui se’ls poden imputar deures jurídics. Nosaltres som capaços de tenir drets i també deures mentre que un animal té drets

però no deures. També les entitats (persona jurídica) també tenen dret i deures, també són persones. Quan ens referim a la persona en referim tant a la persona física o persona jurídica. Persona física Tots els humans tenen consideració de persones. Hi ha hagut períodes històrics que la persona no tenen consideració com a tal (esclaus) ja que es podien vendre, llogar...Pel simple fet de néixer ja tens estatus de persona. Art. 29. Ha de tenir forma humana (no pot ser centaure, sirena...). Quan algú ja nascut ha de tenir la capacitat ja que hem de ser capaços de realitzar drets i deures. Hi ha de dos tipus:

• Capacitat jurídica: capacitat jurídica la té tothom pel simple fet de néixer. Consisteix en la possibilitat o aptitud de ser titular de drets i obligacions. Tothom quant neix pot tenir drets i deures.
• Capacitat d’ obrar: A la possibilitat de realitzar actes jurídics. La 1º s’ adquireix per simple fet de néixer, aquests s’ ha de tenir determinades condicions subjectives. Una nena de 3 anys pot ser propietària d’ una finca però tindrà la capacitat de vendre aquesta finca quan sigui major d’ edat. Pot ser que sigui major d’ edat però que no tingui capacitat. La persona té triple esfera d’ activitat, els drets i deures es pot realitzar en tres esferes d’ activitat, pot tenir caràcter → patrimonial. → no patrimonial. → esfera especial (drets polítics religiosos). Aquests drets i deures com els ha de complir? O de quina manera li poden exigir?

2.7 EL DOMICILI LES SEVES CONSEQÜÈNCIES

Domicili de la persona Aquesta té unes conseqüències importants. En funció del domicili pot tenir uns drets i uns deures determinats. El domicili equival a la seu jurídica de la persona, el lloc on judicialment es pot localitzar.

La persona jurídica és diu que són entitats formades per la realització de finalitats col·lectives i permanentment humanes a les qui el dret objectiu reconeix capacitat per gaudir de drets i deure. És una ficció creada per el però que acaba existint. Varies persones físiques s’ uneixen per una finalitat comuna, entitat formades per persones, unió que tenen drets i deures. A partir del segle XIII va crear les personalitats jurídiques. Classificació de persones jurídiques En funció de la seva integració en la organització de l` Estat pot ser:

• Persones publiques: aquelles que estan integrades a l’ Estat.
• Persones privades: aquelles que no estan integrades a l’ Estat, No s’ ha de confondre amb persones d’ interès públic amb persones publiques. Exemple: la fundació Miró és privada però d’ interès públic. En funció de qui percep el profit de les mateixes:
• Persones de d’ utilitat pública: els que tothom i pot treure profit.
• Persones d’ utilitat privada: els que són d’ ús i gaudi privat. Per últim, en funció de la base que serveix de suport a l’ agrupació es constitueix. En aquesta classificació trobem dos tipus de persones:

1. Associacions
2. Fundacions

1. Associacions. Agrupacions de persones. Organismes socials dependents dels seus components que resulten de la unió organitzada d’ una pluralitat de persones. Varies persones s’ uneixen i persegueixen una finalitat. Aquesta organisme independent = empresa, en canvi, les agrupacions són persones. La importància en les associacions són les persones per tant es comporten per la voluntat general dels seu components. Les associacions requereixen, per constituir-se, un acte constitutiu (estatus i notari), registrar-se a on li pertoqui. Els estatus són les regles de comportament i s’ han de regir per aquestes normes. Els pactes els tenen per no oposats, és a dir, que per exemple si són 3 socis, i dos d’ ells tenen un pacte no establert en els estatus i no comunicat a la tercera persona, les

situacions que es puguin derivar d’ aquesta entesa no seràn vinculants per a la tercera persona al no estar assabentada i no establert en els estatus. A les associacions no hi haurà un capital mínim i tindrà uns òrgans de representació que el podem anomenar administrador, secretaria….sempre hi haurà algú que vincula a la persona jurídica de l’ associació. Puc ser soci de l’ empresa però els meus actes no vinculen a la persona jurídica.

2. Fundació. No es un conjunt de persones, es un conjunt de coses, algú aporta coses, se’ls hi dóna una finalitat concreta i una personalitat jurídica. Obres per la consecució d’ una determinada finalitat es constitueixen en entitats autònomes i amb personalitat jurídica. La voluntat de la fundació es regirà sempre per la voluntat del fundador. Has de crear la fundació i aportar capital, això es pot ser en vida o després de mort (deixo tot els meus béns quant mori per una fundació amb una finalitat concreta. Negoci jurídic inter vivos (en vida) Negoci jurídic mortis causa (herència, després de mort). Tots persegueixen finalitats d’ interès públic, per això són tutelades per l’ Estat i per la Generalitat en el cas de Catalunya. En el Codi Civil també es parla de corporacions però són associacions encara que es parli com una altre figura. La diferencia entre les associacions i corporacions es que aquesta última la crea l’ Estat i les reconeix.

2.9 RÈGIM LEGAL

Naixement, vida i extinció de les personalitats jurídiques

Reconeixement del dret (naixement) Es pot fer de dues formes:

1. Genèricament. És aquell que es produeix per simple fet de complimentar uns determinats requisits. Per aquests requisits ja estàs reconegut, com per exemple, determinar estatus, aportar capital, portar el registre...

per les seves regles de institucions i en l’ Art. 38 tenen capacitat d’ adquisició de béns de tota mena, contraure obligacions i exercitat accions civils i criminals. La persona jurídica pot fer quasi tot el que fa una persona jurídica. Si la persona jurídica té responsabilitat, pot tenir responsabilitat civil i penal? Les persones jurídiques no poden cometre delictes, si podran fer-ho els seus treballadors, propietaris....per tant la persona jurídica serà la responsable econòmicament però no es podrà tancar a la presó a la persona jurídica. Responsabilitat econòmica si però responsabilitat penal recaurà als seus òrgans de representació. La persona jurídica té la possibilitat de modificar els seus continguts (estatuts). Extinció de la personalitat jurídica Art. 39 Les personalitats jurídiques es poden extingir de tres formes:

• Expiració del termini de funcionament. Els socis volen extingir l’ empresa.
• Aconseguit la finalitat que es perseguia. S’ aconsegueix la finalitat per la qual es va crear.
• Amb els béns de que disposen les personalitats jurídiques es impossible assolit la finalitat que persegueix. Els béns de les persones jurídiques es tornaran a qui digui la llei ( fundació, corporació..). Si no d’ ha previst res, s’ aplicarà aquests béns amb aplicacions anàlogues amb interès de l’ Estat.

3. ELS FETS JURÍDICS

3.1 Fet i acte jurídic

És una forma d’ establir relacions obligatòries. No totes les accions, no totes les coses que passen tenen una conseqüència jurídica. Davant de successos amb conseqüència jurídica s’ anomena acte jurídic. En els actes jurídics intervenen la nostra voluntat. Aquests poden ser : A. Lícits: les fem perquè volem i no esta en contra de la llei. Aquests actes lícits poden ser, també, de dos classes: § Actes potestatius: aquells que el fem perquè volem. § Actes deguts: aquells que els fem perquè són obligatoris B. Il·lícits: són aquells que els fem perquè ens obliga la llei. Aquests també poden de dos tipus: § Dolosos: aquells fets jurídics realitzats amb intencionalitat. § Culpable: aquells fets jurídics per negligència. A nosaltres ens interessa l' acte jurídic de caràcter potestatiu que donen pas als negocis jurídics.

3.2 Concepte de negoci jurídic

Aquests negocis jurídics són fets voluntaris lícits els que l' ordenament lliga als efectes volguts per qui intervé en ells, és a dir, són coses que passen perquè nosaltres volem. Això que volem fer per voluntat la llei ens empara.

3.3 Formació, eficàcia i consumació

Perquè sigui negoci jurídic ha de complir unes determinades condicions:

1. Tot negoci jurídic exigeix una acció o omissió final.
2. Cal que el subjecte actuï d' una forma concreta i voluntària.
3. Que l' activitat s' externalitzi i no sigui contraria a la llei, la moral o l' ordre públic.