PENAL I (uab), Apuntes de Derecho Penal

¡Descarga PENAL I (uab) y más Apuntes en PDF de Derecho Penal solo en Docsity!

ESQUEMES DRET PENAL I

INTRODUCCIÓ

1.4.Estructura del Codi Penal i de les normes penals

Títol preliminar (Principis generals) – Llibre I (Penes) – Llibre II (Delictes) – Llibre III (Faltes)

Tipus de penes

El Dret Penal és l’única branca que preveu penes privatives de llibertat. Dins del Codi Penal també hi ha altre penes, a part de les privatives de llibertat, com per exemple, la pena d’inhabilitació o també penes pecuniàries (multa per traficar amb drogues).

Les conseqüències accessòries a la pena Art. 127 CP

Preveu el comis dels efectes del delicte. Consisteix en la sostracció de la droga, l’escopeta... (NO és una pena, és una Conseqüència Jurídica el delicte) Art. 129 CP - També trobem altres CJ aplicables a les Persones Jurídiques. El jutge pot decidir aplicar una CJ (Ex. Una SL feta per blanquejar capital és pot clausurar l’empresa).

Responsabilitat Civil

El Codi Penal també preveu la possibilitat de determinar la Responsabilitat Civil derivada del delicte. La diferència entre Sanció Penal i Responsabilitat Civil En la Sanció Penal es tracta de Dret Públic en que l’estat determina el supòsit de fet. I en la Responsabilitat Civil es tracta de Dret Privat i és disponible. Per exemple en una baralla puc reclamar si jo vull Responsabilitat Civil, però si hi ha proves de lesió encara que perdoni l’altre part, aquesta serà processada (Dret Públic)

Tipus de delictes

• Públics Maltractaments. No cal fer querella. La víctima no pot perdonar.
• Privats Injuries. Cal fer querella. La víctima pot perdonar. Tema 1 CONCEPTE DEL DRET PENAL (II) Diferència entre delictes i faltes
• Delictes Comporten pena de presó. Poden ser greus (fins a 5 anys) o molt greus (més de 5 anys).
• Faltes No es preveu mai l’aplicació d’una pena de presó.

1.5. Referència a l’àmbit d’aplicació temporal, espacial i personal de la llei penal.

• Temporal Les normes varien al llarg del temps.
• Espacial L’àmbit d’aplicació de la norma penal (limitat)
• Universal A tot el planeta.

1.6. Dret penal i dret administratiu sancionador.

Àmbits com el medi ambient o trànsit són regulats alhora per el dret penal i pel dret administratiu. S’han d’articular uns criteris per distribuir les competències dels dos:

Criteris del legislador

• Principi d’última ratio El legislador només pot intervenir en aquests àmbits com a última ratio. És a dir, el dret penal queda reservat només per les conductes més greus.
• Jutge Si concorren tots els elements de la norma penal, el jutge aplicarà la via penal.
• Prohibició “ne bis in idem” – No castigar a la persona dues vegades pels mateixos fets i en atenció al mateix fonament. Tema 1 CONCEPTE DEL DRET PENAL (III) Criteri processal

Ex. Abocaments il·legals Pot ser que inicialment s’iniciï el delicte administratiu, però si apareixen indicis nous, el jutge suspendrà el cas administratiu i iniciarà el procediment penal. Llavors si el procediment acaba amb condemna penal es tancarà el procediment administratiu. En el cas que el jutge inicies ja directament el procediment penal i no hi troba proves, s’haurà de pronunciar abans d’iniciar el procés administratiu. PROBLEMA No hi ha indicis de delicte i el procediment administratiu ja ha arribat al final. Però de cop hi volta, apareixen indicis, hi hauria “ne bis in idem”? La jurisprudència permet l’aplicació de la sanció penal quan d’aquesta es descompti la sanció administrativa ja imposada.

Principis formals

Principi de legalitat (25 CE) És un principi formal ja que ens diu la forma que han de tenir les normes jurídiques (Llei Orgànica...). Al ser formal ens dona més seguretat jurídica perquè han d’estar publicades per exemple. Per tant, el principi de legalitat va lligar al principi de publicitat. Només la Llei pot decidir quines conductes mereixen ser castigades amb la privació de llibertat. I només un òrgan que representi la voluntat popular, com és el Parlament Espanyol, ho pot fer.

Principi “ne bis in idem” No està explícitament a la CE ni al CP. Significa no castigar a una persona per una mateixa conducta i fonament més d’una vegada. Aquest principi està vinculat al principi de legalitat perquè es parteix de la idea de la coherència de d’ordenament jurídico-penal i que el legislador no pot haver previst el càstig dues vegades. Tan sols podem aplicar una de les dues normes que hi hagi (Per exemple, 138 o 139). El CP preveu normes per resoldre els supòsits que aparentment són aplicables dues o més normes penals en l’article 8 CP. Tema 3. PRINCIPIS CONSTITUCIONALS EN MATÈRIA PENAL (I) Principis materials

Principi de ofensivitat Exigeix que només es recollint com a conductes delictives o supòsits de fet, aquelles conductes que ataquin algun valor fonamental per la societat. Obliga al legislador a que només reculli com a delicte les conductes que afectin als valors essencials de la societat. Només es vulnera la llibertat de la persona per protegir a una altre bé jurídic de titularitat aliena (per exemple, integritat física, la vida el patrimoni...) Aquest principi és per justificar la pena de privació de llibertat.

Principi d’intervenció mínima o última ratio Per la protecció de béns jurídics no sempre serà necessari actuar a través del Dret Penal. Només en els casos més greus actuarà aquest últim. A continuació amb un exemple ho veurem millor:

Protecció patrimoni (33CE)

• Civil Tinc un incendi a la botiga i no puc pagar al proveïdor. No hi ha delicte. Es va a la via civil.
  • Penal Vaig fent comandes a un proveïdor. Aparento ser solvent perquè pago les petites comandes. I un bon dia faig una comanda gran que des d’un principi ja no tinc previst pagar (Això seria una estafa). I si supera els 400€ aniria per via delicte. Fins a 400€ falta – la privació de la llibertat només en casos greus.

Principi de proporcionalitat Es basa en l’article 14 de la CE i el principi d’igualtat que ens obligar a lo següent:

• Tractar igual a lo igual (pena poc greu)
• Tractar desigual a los desigual (pena greu)

La pena ha de ser proporcional a la gravetat. L’Art 14 CE ens obliga ha ser proporcionals. El principi, per tant, ens obliga a que la pena sigui proporcionada a la gravetat del delicte.

Per exemple, la pena sobre salut pública, en que amb un gram pots anar de 3 a 9 anys de presó.

Tema 3. PRINCIPIS CONSTITUCIONALS EN MATÈRIA PENAL (II) Principi d’humanitat En base a l’article 15 de la CE tenim aquest principi. És important ja que a molts països del món no el tenen i poden matar mitjançant la lapidació per exemple.

Principi de culpabilitat Garanteix que els ciutadans només puguin ser castigats per fets propis (comesos per ells mateixos) que hagin comés de manera voluntària (dol o imprudència) i en un estat personal que permetés que fossin motivables.

• Criminal El delictes han d’estar tipificats (Art. 1 CP)
• Penal No es pot sancionar una conducta que no estigui prevista (Art. 2 CP)
• Jurisdiccional Imposa que no es pot sancionar una conducta si no es en un Tribunal competent (Art. 3.1. CP)
• Execució Preveu que l’execució de la pena s’adequarà a la legislació corresponent (3.2. CP)

Aquest principi obliga a seguir certa tècnica legislativa (Llei Orgànica) Tema 5 i 6. PRINCIPI DE LEGALITAT (I)

• Reserva de Llei

En matèria penal existeix no només una reserva de llei, sinó una reserva absoluta de llei. Això vol dir que les normes s’han de contenir en una llei determinada que és la Llei Orgànica. Això és així perquè l’article 53 CE diu que tots els drets del Capítol II, Títol I, s’han de regular per llei. I l’article 81 CE diu que serà per Llei Orgànica. El Dret Penal es caracteritza perquè preveu les penes de prevenció de llibertat (Art. 17 CE). La llibertat és molt important, de fet l’art. 25.3 CE diu que l’Administració Civil no podrà imposar sancions que impliquin la privació de llibertat.

• Principi de seguretat jurídica

El principi de legalitat té la funció d’oferir seguretat jurídica. Ens permet saber les conductes sancionables penalment (és públic)

El principi de legalitat es vincula al principi de seguretat jurídica 9.3 CE Perquè el principi de legalitat pugui complir la seva funció d’oferir seguretat jurídica cal que les lleis siguin clares. Això si, hi ha bagatge en el tema d’ultratge a Espanya, que són les injuries... no sabem bé la definició. Tot i així, el TC mai ha arribat a declarar inconstitucional una Llei mal redactada. Ex. Delicte d’escàndol públic. Amb la descripció de l’article no en tenim prou, i quan no hi ha consens, el TC ens ho aclara. A més ens diu que totes les descripcions són ambigües.

• Llei penal en blanc

La norma defineix part de la conducta delictiva. L’altre part queda definida fora. Per exemple, l’article 325 CP. Aquí hi ha una part de la conducta definida i una altra part que la trobem a la llei administrativa ecològica. Per tant, part no

essencial del Supòsit de Fet està en una norma extra penal. Les normes penals en blanc però poden presentar problemes d’inconstitucionalitat. Tanmateix el TC diu que no si es necessària, explícita i la part essencial està a la llei penal.

Sobre l’aplicació judicial

Tema 5 i 6. PRINCIPI DE LEGALITAT (II)

• Prohibició d’analogia

L’analogia consisteix en aplicar la sanció penal prevista per una conducta a una altra conducta que no està recollida a la Llei com a delicte però que és similar o anàloga a aquella que si que està recollida com a delicte. Per exemple, en l’agressió sexual abans del 2003, si es feia amb el dit o la llengua no es podia aplicar la pena. Ara el 179 CP ja ho deixa clar.

• Principi “ne bis in idem”

No està explícitament a la CE ni al CP. Significa no castigar a una persona per una mateixa conducta i fonament més d’una vegada. Aquest principi està vinculat al principi de legalitat perquè es parteix de la idea de la coherència de d’ordenament jurídico-penal i que el legislador no pot haver previst el càstig dues vegades. Tan sols podem aplicar una de les dues normes que hi hagi (Per exemple, 138 o 139). El CP preveu normes per resoldre els supòsits que aparentment són aplicables dues o més normes penals en l’article 8 CP.

• Principi de irretroactivitat

El fonament constitucional a la prohibició de la retroactivitat, com a norma general, de la llei penal la trobem a l’article 25 CE (ningú pot ser condemnat o sancionat per accions que al moment de produir-se no constituïssin delicte). Llavors

DE LA LLEI PENAL

ARTICULO 23 LOPJ

(I) EXCEPCIONS AL PRINCIPI DE TERRITORIALITAT

23.2. Principi de personalitat activa Asimismo, conocerá de los hechos previstos en las leyes penales españolas como delitos, aunque hayan sido cometidos fuera del territorio nacional, siempre que los criminalmente responsables fueren españoles o extranjeros que hubieren adquirido la nacionalidad española con posterioridad a la comisión del hecho y concurrieren los siguientes requisitos: a) Que el hecho sea punible en el lugar de ejecución, salvo que, en virtud de un tratado internacional o de un acto normativo de una Organización internacional de la que España sea parte, no resulte necesario dicho requisito Principi doble incriminació (Aquest principi no cal quan es tracta d’un principi real o de justícia universal) b) Que el agraviado o el Ministerio Fiscal denuncien o interpongan querella ante los Tribunales españoles. c) Que el delincuente no haya sido absuelto, indultado o penado en el extranjero, o, en este último caso, no haya cumplido la condena. Si sólo la hubiere cumplido en parte, se le tendrá en cuenta para rebajarle proporcionalmente la que le corresponda. Principi “ne bis in idem” S’han de complir els a) b) i c)

El principi de personalitat activa permetrà als tribunals penals espanyols perseguir:

• Delictes comesos fora del territori quan sigui espanyol. Espanyol que mata a Argentina i torna a Espanya
• O bé, que en el moment de cometre el delicte fossin estrangers i llavors passessin a ser espanyols. Argentí mata a Argentina i ve a Espanya i obté la nacionalitat. Si ho ha fer per frau se’l pot extraditar I si ha obtingut la nacionalitat de bona fe se’l jutjarà a Espanya pel principi de personalitat activa avançada. Tema 7. ÀMBIT ESPACIAL DE LA LLEI PENAL ARTICULO 23 LOPJ (II)

Aquest principi és per no deixar buits de penalitat perquè el dret internacional s’admet el principi de no extradició de nacionals. Si només tinguéssim el principi de territorialitat, el nacional s’amagaria al seu país original perquè no l’extraditessin. A Europa tenim la EURO ORDRE

23.3. Principi real o de protecció Conocerá la jurisdicción española de los hechos cometidos por españoles o extranjeros fuera del territorio nacional cuando sean susceptibles de tipificarse, según la ley penal española, como alguno de los siguientes delitos:

a. De traición y contra la paz o la independencia del Estado

b. Contra el titular de la Corona, su Consorte, su Sucesor o el Regente.

c. Rebelión y sedición.

d. Falsificación de la firma o estampilla reales, del sello del Estado, de las firmas de los Ministros y de los sellos públicos u

oficiales.

e. Falsificación de moneda española y su expedición.

e. Los delitos relativos a la prostitución y los de corrupción de menores o incapaces.

f. Tráfico ilegal de drogas psicotrópicas, tóxicas y estupefacientes.

g. Tráfico ilegal o inmigración clandestina de personas, sean o no trabajadores

h. Los relativos a la mutilación genital femenina, siempre que los responsables se encuentren en España.

i. Y cualquier otro que, según los tratados o convenios internacionales, deba ser perseguido en España.

Llista de delictes que afecten als interessos de la comunitat internacional

1.1. Els principis d’igualtat front la llei El nostre ordenament preveu que determinats subjectes estiguin especialment protegits davant de possibles procediments penals contra ells. Aquestes dues possibilitats són d’ EXEMPCIÓ (Inviolabilitat) i d’ OBSTACULITZACIÓ (immunitats). Es tracta d’excepcions en les que determinats subjectes poden quedar exempts de responsabilitat penal quan realitzin conductes, que de realitzar-les una altre persona no inclosa dins d’aquests subjectes determinats serien constitutius de delictes jutjables penalment.

Tema 8. ÀMBIT PERSONAL DE LA LLEI PENAL 1.2.Inviolabilitats (71.1 CE)

Absoluta el Rei (56.3CE). El Rei no pot incórrer en responsabilitat penal per cap acte. Aquest article diu que la persona del Rei és inviolable i no està subjecte a responsabilitat.

Relativa Diputats i senadors (71CE). Es concedeix amb la finalitat de que els òrgans parlamentaris funcionin millor. L’article diu que diputats i senadors tindràs la inviolabilitat per les opinions realitzades en l’exercici de les seves funcions. Es fa perquè es puguin expressar amb el màxim de llibertat. Inclús quan deixin de ser diputats no se’ls podrà perseguir per tals declaracions passades. Tanmateix a les TV i ràdios no estan protegits.

1.3. Immunitats (71.2. CE)

Són obstacles o condicions afegides per poder perseguir delictes comesos per determinats subjectes. La finalitat és el bon funcionament de les cambres parlamentaries. L’article 71.2 CE ens diu: “Durante el periodo de su mandato Diputados y Senadores gozarán asimismo de immunidad y sólo podran ser detenidos en caso de flagrante delito. No podrán ser inculpados ni procesados sin la previa autroización de la Cámara respectiva”. Només el TS els pot jutjar previ SUPLICATORI al Congrés o Senat.

A) LA TIPICITAT

(Art. 10 CP) (I)

El CP recull moltes més conductes que consisteixen en accions que no pas en omissions. Hi ha articles que poden tenir acció i omissió, com per exemple el 138 CP :

• Acció tirar-me amb el cotxe sobre d’un altre
• Omissió no donar de menjar a un avi. Per cert, a l’article 11 CP especifica la Comissió per omissió.

La major part del CP està redactat en positiu i algunes descripcions com el 138 tenen acció i omissió. L’omissió té dos tipus:

• Pròpia Expressament descrita la conducta en la llei. Ex. 195 CP – Omissió deure de socors.
• Impròpia Es tracta de delictes que contenen tant l’acció com l’omissió. Ex. Homicidi.

Elements objectius extres

Quan el delicte en concret necessita determinats medis per portar a terme la conducta delictiva:

Delictes de medis determinats Robatori amb força Delictes de medis indeterminats L’homicidi

Resultats

A la descripció es pot incloure la producció d’un determinats resultat lesiu. Per exemple, en el 138 CP es requereix per consumar la conducta delictiva la mort de l’altre persona. S’admet la temptativa amb menys pena (16 CP). Ex. Temptativa d’homicidi. Tema 9. CONCEPTE DEL DELICTE

(Art. 10 CP) (II) Els delictes d’imprudència també són delictes de resultat. Això si, només podem castigar la consumació del delicte. Per exemple, 142 CP

Diferencia entre imprudència i temptativa. En la imprudència no es volia provocar el resultat. En la temptativa si que es volia provocar un resultat.

No requereixen un resultat

Hi ha delictes que no requereixen un resultat. Són els delictes de mera activitat. Es tracta de delictes que afecten a un bé jurídic de caràcter immaterial. La conducta que ataca el bé jurídic no es pot traduir en un resultat determinat (ex. Injuries) Delictes que ataquen béns jurídics materials. Ex. 257 CP – Alçament de béns.

Classificació dels delictes

• Instantanis Quan ens referim a delictes es comenten en unitat d’acte. Ex. Homicidi, disparar i matar. - Permanents Ens referim a delictes en els qual l’afectació al bé jurídic protegit, per definició es prolonga al llarg del temps. Ex. Detencions il·legals (si només fos un minut seria coacció). La principal característica és que no comencen a prescriure fins que s’acaba la situació d’afectació al bé jurídic protegit.
• De situació Manteniment d’un determinat estat de coses durant un temps determinat. Ex. Tinença il·lícita d’armes.
• D’estat Provocar l’alteració d’un determinat estat civil com la bigàmia, l’alteració de la filiació del recent nascut...
• Habituals es repeteix d’una manera determinada un determinat tipus de conducta.