¡Descarga Dret penal 3 y más Apuntes en PDF de Derecho Penal solo en Docsity!
- Recordem que el dret penal te dues funcions
- El ius puniendi ha de tenir uns límits, unes garanties criminals
- El Principi de legalitat.
■ El principal límit és el principi de legalitat, és el principi general.
- Ha d’estar regulada a la llei les conductes que es consideren delictes.
- Dins el principi de legalitat tenim altres principis;
■ Principi de taxativitat
- Tot el que faci referència a la conducta ha d’estar descrit de forma taxativa, no caben analogies.
■ Principi de irretroactivitat de la llei penal desfavorable (art.2.1)
- No es pot aplicar de forma retroactiva la nova llei si és desfavorable.
■ Retroactivitat de la llei penal favorable al reo.
- Si es favorable es pot aplicar
■ Principi de fragmentarietat del dret penal
- El dret penal ha de ser la Ultima Ratio.
■ Garantia jurisdiccional
- Ha de ser el tribunal o jutjat que digui la llei que m’ha de jutjar.
- Des del punt de vista funcional
■ Hi ha diversos delictes que només jutja un tribunal en concret P.ex Terrorisme Audiencia Nacional
■ Violencia de genero (en el domicilio de la victima)
■ Principi de competència.
■ Es jutja al lloc on s’ha comés el delicte.
- Excepcions com la violència de gènere que s’han creat.
■ Principi de Prohibició del Dret penal d’autor o de Dret Penal del fet.
- S’ha de castigar el fet no qui és la persona.
■ No importa qui sigui l’autor.
■ Principi de proporcionalitat.
- Amb la reforma del 2010 les persones jurídiques poden delinquir.
Ben juridic
Responsabilitat penal de les persones juridiques
Tema 1. Delictes contra la vida humana
L’homicidi. Art 138 CP.
- Qui mati a altri serà castigat com a reu d’homicidi amb una pena de presò de 10 a 15 anys.
- Defensa legitima limita la vida humana
- El bé jurídic protegit és;
- Vida humana independent
- Tothom, nosaltres, qui no necessita a ningú per viure
- Vida humana dependent. (avortament)
■ El fetus
- Estructura típica
- És un delicte de resultat exigeix la mort.
- Requereix una relació de causalitat
■ Que el resultat vingui com a conseqüència de l’acció/omissió del subjecte actiu.
■ No hi ha relació de causalitat si jo lesiono algú i aquest de camí a l’hospital té un accident i mor, jo no podia preveure l’accident.
■ Teoria de la imputació objectiva
- Explica tot l’anterior.
- Vol dir que un resultat es pot imputar jurídicament a algú. Que existeix un nexe causal, que una conducta ha produït un resultat.
- També pot ser per omissió. Art 11 CP.
- Quan tinc un deure de garant (la mare que o alimenta el fill)
- Quan l’omissió provoca el resultat sempre que hi hagi aquest especial deure d’actuar.
- La intencionalitat de la conducta
- El dol
- Directe o Eventual
- L’ànim de matar (L’animus necandi)
- Per determinar si hi havia ànim o no de matar s’ha d’anar a la prova per indicis.
■ El TS demana;
- Que hi hagi una pluralitat d’indicis
- Que parteixin de dades objectives
- Acreditació d’aquestes dades
- Que tots ells estiguin interrelacionats entre ells
- Que el conjunt d’aquesta interpretació no doni cap altra explicació lògica.
- S’ha de veure l’abans el durant i el després.
- Les actitud, precedents, les del moment i les posteriors.
- Les més importants són pel TS són;
- El mitjà l’arma que s’emplea per matar.
- La zona del cos que s’ha atacat..
- Imprudència
- Greu
- Lleu matar per imprudència lleu és falta no delicte.
- Causes de justificació
- Legítima defensa
- Requisits
■ Agressió il·legítima
■ Proporcionalitat en la resposta
■ Necessitat de resposta
- Ull legítima defensa putativa
■ Només és quan la percepció de legítima defensa només la té qui la emplea. “por insuperable”
■ Es consideren poc, s’ha de provar l’estat psico-físic de la persona
- Art 140 Tipus hiperagreujat. Si concorren dos o més dels agreujants anteriors, PP de 20 a 25 anys.
- Art 141 Actes preparatoris de l’homicidi o Assassinat. Recordar que es pena inferior en un o dos graus.
- Conspiració (17.1)
- Quan dos o més persones es reuneixen per a l’execució d’un delicte i resolen executar- lo.
- Proposició (17.2)
- Quan qui ha resolt executar un delicte convida a altres a executar-lo
- Provocació (18.1)
- Quan directament s’incita mitjançant la impremta, radiodifusió o qualsevol mitjà d’eficàcia semblant a la perpetració d’un delicte. Qui provoca serà inductor.
- Si s’acaba cometent el delicte no s’apliquen actes preparatoris.
Art 142. L’homicidi imprudent.
- Qui per imprudència greu causi la mort a algú serà castigat per homicidi imprudent amb PP d’1 a 4 anys.
- ImprudènciaQuan hi ha una infracció de la norma de cura.
- Greu
- Si la norma de cura que infringeixo té un grau elevat que qualsevol persona de intel·ligència mitja l’hagués previst.
- Delicte d’homicidi PP d’1 a 4 anys
- Lleu
- La infracció de la norma de cura l’hagués pogut cometre qualsevol persona de intel·ligència mitja.
- El resultat
- Ha de tenir una relació de causalitat amb l’acció de l’individu.
- 142.2 comés amb vehicle a motor, ciclomotor o arma de foc, s’imposarà penà de privació de dret a conduir o a tenir i portar armes. D’un a 6 anys.
- 142.3 Si és imprudència professional, s’impossarà a més pena d’inhabilitació especial de 3 a sis anys.
morint. En aquest cas, no es tracta ni tan sols del delicte d’homicidi, doncs la intenció de l’intern no era la de morir, sinó la de reivindicar una situació amb la que no estava d’acord. És per això que al funcionari públic se l’acusaria d’homicidi.
Per a finalitzar amb aquests casos de disponibilitat de la vida, s’haurà de fer una especial menció a l’eutanàsia. Cal dir que el pressupost bàsic el trobem a l’article 143.4 que diu que 4 El que causare o cooperare activamente con actos necesarios y directos a la muerte del otro, por la petición expresa, seria e inequívoca de éste, en el caso de que la víctima sufriera una enfermedad grave que conduciría necesariamente a su muerte, o que produjera graves padecimientos permanentes y difíciles de soportar, será castigado con la pena inferior en uno o dos grados a las señaladas en los números 2 y 3 de éste artículo.
De manera que s’aplicarà una pena inferior quan concorri el següent:
- Des d’un punt de vista objectiu, la persona haurà de patir una situació tan greu que en algun moment impliqués la mort o unes dolències tant greus que són insuportables. Aquesta situació haurà d’estar acreditada per una persona especialitzada en el cas. Exemple: càncer terminal o paraplegia total.
- Ha d’haver una voluntat seria de morir ( por la petición expresa , seria e inequívoca ).
- Que la cooperació sigui activa, que no necessària. De manera que només serà típica la conducta activa (eutanàsia activa) i com a conseqüència serà la única que es pot penar.
1.3 L’AVORTAMENT:
El bé jurídic que es protegeix en aquest cas és la vida humana dependent.
En aquest cas hi poden haver conflictes d’interès entre la vida de la mare i la vida del petit. És per això que s’han de posar límits, i aquests límits tenen a veure la majoria de vegades amb la mare. En són exemples la salut mental de la mare o fins i tot, la seva vida.
DIFERÈNCIA ENTRE EUTENÀSIA ACTIVA I PASSVA:
L’eutanàsia activa consisteix a no perllongar el moment i la passiva consisteix a tallar el moment.
L’eutanàsia activa i indirecte: per a pal·liar el dolor d’un malalt de càncer terminal, el metge dóna una sèrie de medicaments, que molts cops són drogues. A causa de la gran quantitat de drogues el malalt acabarà morint de sobredosis. En aquest cas el metge ho sap però no és punible perquè no es tracta d’una acció directa, és per això que es diu INDIRECTE.
A Espanya, la visió entre aquest conflicte d’interessos és intermitja a diferència d’altres països en què només es miren els interessos de la mare o els interessos del fill. Això ha estat possible a partir de la reforma que recull la LO 10/2010 que modifica les causes en que la llei permet l’avortament.
Ens trobem d’avant un delicte contra la vida humana dependent i és per això que haurem d’establir què vol dir això. A Espanya hi ha tres teories, que són:
- L a que defèn que és en el moment de la fecundació.
- La que estableix que és en el moment de l’anidació (dins els primers 14 dies després de la fecundació) quan està a l’úter matern.
- Quan el fetus comença a tenir activitat cerebral (a partir dels 14 dies després de la fecundació).
Pel que fa al subjecte actiu pot ser o bé la mare, o bé un tercer. Objectivament però, el que s’ha d’acomplir és que la conducta sigui dolosa, o bé que hi hagi una imprudència greu (la lleu no es pena).
L’article 144 del CP ens descriu l’avortament dolós per part d’un tercer i sense consentiment de la mare o amb consentiment viciat ( mediante violència, amenaza o engaño ).
Art 144 El que produzca el aborto de una mujer, sin su consentimiento, será castigado con la pena de prisión de cuatro a ocho años e inhabilitación especial para ejercer cualquier profesión sanitaria, o para prestar servicios de toda índole en clínicas, establecimientos o consultorios ginecológicos, públicos o privados, por tiempo de tres a diez años. Las mismas penas se impondrán al que practique el aborto habiendo obtenido la anuencia de la mujer mediante violencia, amenaza o engaño.
Veiem doncs que es castigarà al tercer sent metge amb la inhabilitació especial i , també es castigarà a aquella persona que hagi aconseguit el consentiment de la mare d’una manera viciada.
L’article 145 del CP ens descriu quina és la pena al produir l’avortament amb el consentiment de la mare però fora del que està previst per la llei. Es tracta d’una llei penal en blanc, i la Llei a la que ens remet és a la LO 2/2010 de 3 de març de la salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs.
Concretament l’article 145 del CP diu que:
- 1.El que produzca el aborto de una mujer, con su consentimiento, fuera de los CASOS PERMITIDOS POR LA LEY será castigado con la pena de prisión de uno a tres años e inhabilitación especial para ejercer cualquier profesión sanitaria, o para prestar servicios de toda índole en clínicas, establecimientos o consultorios ginecológicos, públicos o privados, por tiempo de uno a seis años. El juez podrá imponer la pena en su mitad superior cuando los actos descritos en este apartado se realicen fuera de un centro o establecimiento público o privado acreditado.
- 2. La mujer que produjere su aborto o consintiere que otra persona se lo cause, fuera de los casos permitidos por la ley, será castigada con la pena de multa de seis a veinticuatro meses.
- 3. En todo caso, el juez o tribunal impondrá las penas respectivamente previstas en este artículo en su mitad superior cuando la conducta se llevare a cabo a partir de la vigésimo segunda semana a la gestación (tipus agreujat- perquè és més enllà de les 22 setmanes de gestació i no concorren les causes previstes a la llei).
TEMA 2: DELICTES CONTRA LA SALUT I LA INTEGRITAT FÍSICA.
2.1 LESIONS:
El bé jurídic protegit és la salut física i psíquica. Es tracta d’un delicte de resultat material excepte els articles 153, 154 i 156 bis que són delictes d’activitat.
En aquests delictes cap la comissió per omissió sempre que es compleixi l’article 11 del CP que diu que los delitos o faltas que consistan en la producción de un resultado sólo se entenderán cometidos por omisión cuando la no evitación del mismo, al infringir un especial deber jurídico del autor, equivalga, según el sentido del texto de la Ley, a su causación. A tal efecto se equiparará la omisión a la acción: a) cuando exista una específica obligación legal o contractual de actuar. b) cuando el omitente haya creado una ocasión de riesgo para el bien jurídicamente protegido mediante una acción u omisión precedente.
Així també cap la temptativa.
Pel que fa a la imprudència cal dir que la de caràcter greu constituirà el delicte de lesions, però si es tracta d’ imprudència lleu estarem parlant d’una falta.
El tipus bàsic es troba recollit a l’article 147 del CP que diu que
- El que, por cualquier medio o procedimiento, causare a otro una lesión que menoscabe su integridad corporal o su salud física o mental, será castigado como reo del delito de lesiones con la pena de prisión de seis meses a tres años, siempre que la lesión requiera objetivamente para su sanidad, además de una primera asistencia facultativa, tratamiento médico o quirúrgico. La simple vigilancia o seguimiento facultativo del curso de la lesión no se considerará tratamiento médico. Con la misma pena será castigado el que, en el plazo de un año, haya realizado cuatro veces la acción descrita en el artículo 617 de este Código.
- No obstante, el hecho descrito en el apartado anterior será castigado con la pena de prisión de tres a seis meses o multa de seis a 12 meses, cuando sea de menor gravedad, atendidos el medio empleado o el resultado producido.
Per tant, si les lesions no són el resultat del que es descriu anteriorment estarem davant d’una falta de lesions.
Doncs bé, veiem que es requerirà que objectivament es necessiti d’un tractament mèdic o quirúrgic, i per a això haurem de definir que entenem per aquests termes :
- Tractament mèdic: sistema d’actes mèdics que tenen com a finalitat curar una malaltia o reduir els seus efectes. N’és un exemple, el que es descriu al 147.2, en el cas que fos una lesió per clavar un bolígraf, que requerirà de 2 punts de sutura , i no s’aplicarà la mateixa pena que si es tractés d’una ganivetada de 20 punts de sutura. Doncs s’entén que la seva aplicació és de caràcter molt subjectiu i que estem parlant en aquest cas de tractament mèdic (tot i que hi hagi punts de sutura). També s’entenen tot i que sigui punts, com a tractament mèdic els punts que són unes tiretes petitones.
- Tractament quirúrgic: És un tractament que necessita de la invasió a l’anatomia humana. Com per exemple: operacions a vida o mort, punts de sutura per una lesió de ganivet o navalla ... (Els 2 punts de sutura d’abans són la excepció a aquest tipus de tractament).
Doncs bé, com hem dit abans, es requereix que OBJECTIVAMENT es necessiti tractament mèdic o quirúrgic, però sempre i quant aquests tractaments siguin obligatoris objectivament per tal de superar les lesions produïdes per l’acció típica. És a dir, que si hi ha altres tractaments que objectivament no són necessaris, no es tindran en compte a l’hora d’establir la pena, o diferenciar entre falta o delicte.
Exemple 1: A una dona li propinen un cop de puny al nas, i com a conseqüència d’aquests i posat que s’ha d’intervenir per a reconduir l’ós del nas per a respirar bé, aprofita i es fa, a més a més, una cirurgia estètica. Doncs bé, la cirurgia estètica no es tindrà en compte com a tractament quirúrgic a l’hora de posar la pena.
Exemple 2: A una persona objectivament se l’ha d’intervenir però, ella no vol. En aquest cas, tot i que la persona no vulgui i al final no s’acabi operant, per exemple, com objectivament es requeria d’aquesta intervenció, sí es tindrà en compte a l’hora de determinar i imposar la pena.
Per a determinar quin tipus de tractament s’ha hagut de fer servir, si era necessari i s’ha fet correctament l’ús d’una tècnica o no; així com per saber si les lesions que es denuncien han pogut estar resultat de la lesió que s’indica; quan un cas arriba a un jutjat; es demana al metge forense adscrit al jutjat que acrediti tota la informació necessària i determini també si es tracta d’una acció greu, agreujada ... De manera que seran els metges forenses qui determinin si es tracta d’un tractament quirúrgic o d’un tractament mèdic.
Les qüestions que es tenen en compte a l’hora de determinar el que es necessiti per saber si s’ha d’aplicar el 147.1 o el 147.2 són :
- Els mitjans: no és el mateix lesionar amb un ganivet, que amb un bolígraf.
- El lloc: on es fa la ferida. No serà el mateix lesionar al cor que lesionar un braç.
- El temps de curació.
- L’actitud de la víctima: di ha hagut provocació o no.
L’últim paràgraf és de caràcter processal, però també ens importa en la mesura que diu que si una persona en un any ha comès 4 lesions constitutives de falta, seran igual a un delicte. Cal dir però, que a la pràctica, això és molt difícil de determinar. Doncs el termini per a la reivindicació de la falta és de 6 mesos; i el nostre sistema té una llista més gran de temps. De manera que és molt complicat saber i poder determinar que el conjunt de faltes siguin del mateix any. No obstant, poc a poc es va millorant degut a que el sistema s’està informatitzant i introduint el nom de l’acusat a una base de dades es pot saber si aquesta persona ha comès una altra falta en el mateix any.
L’article 148 del CP descriu el tipus agreujat, i diu que las lesiones previstas en el apartado 1 del artículo anterior podrán ser castigadas con la pena de prisión de dos a cinco años, atendiendo al resultado causado o riesgo producido:
1º Si en la agresión se hubieren utilizado armas, instrumentos, objetos, medios, métodos o formas concretamente peligrosas para la vida o salud, física o psíquica, del lesionado.
2º Si hubiere mediado ensañamiento o alevosía. Això ens porta al delicte, no a la falta.
3º Si la víctima fuere menor de doce años o incapaz. Art 25 del CP.
4º Si la víctima fuere o hubiere sido esposa, o mujer que estuviere o hubiere estado ligada al autor por una análoga relación de afectividad, aun sin convivencia.
5º Si la víctima fuera una persona excesivamente vulnerable que conviva con el autor.
De manera que aquestes hauran de ser les circumstàncies que hauran de concórrer per a imposar una pena més greu.
Finalment, a l’article 152 del CP trobem el tipus imprudent que diu que
- 1.El que por imprudencia grave causare alguna de las lesiones previstas en los artículos anteriores será castigado: - 1º Con la pena de prisión de tres a seis meses, si se tratare del artículo 147.1. - 2º Con la pena de prisión de uno a tres años, si se tratare de las lesiones del artículo 149. - 3º Con la pena de prisión de seis meses a dos años, si se tratare de las lesiones del artículo 150.
- 2. Cuando los hechos referidos en este artículo se hayan cometido utilizando un vehículo a motor, un ciclomotor o una arma de fuego, se impondrá asimismo, y respectivamente, la pena de privación del derecho a conducir vehículos a motor y ciclomotores o del derecho a la tenencia y porte de armas por término de uno a cuatro años.
- 3. Cuando las lesiones fueren cometidas por imprudencia profesional se impondrá asimismo la pena de inhabilitación especial para el ejercicio de la profesión, oficio o cargo por un período de uno a cuatro años.
- Art 153. Maltractament en l’àmbit familiar
- El que por cualquier medio o procedimiento causare a otro menoscabo psíquico o una lesión no definidos como delito en este Código, o golpeare o maltratare de obra a otro sin causarle lesión, cuando la ofendida sea o haya sido esposa, o mujer que esté o haya estado ligada a él por una análoga relación de afectividad aun sin convivencia, o persona especialmente vulnerable que conviva con el autor, será castigado con la pena de prisión de seis meses a un año o de trabajos en beneficio de la comunidad de treinta y uno a ochenta días y, en todo caso, privación del derecho a la tenencia y porte de armas de un año y un día a tres años, así como, cuando el Juez o Tribunal lo estime adecuado al interés del menor o incapaz, inhabilitación para el ejercicio de patria potestad, tutela, curatela, guarda o acogimiento hasta cinco años.
- Delicte de lesions en l’àmbit familiar.
- Qui produeix menyscabament psíquic o lesió constitutiva de falta o colpejar o maltractar d’obra tot i sense lesió.
- El que fa aquest delicte és elevar a delicte les faltes quan siguin comeses contra;
■ Una dóna que hagi sigui o hagi sigut esposa, o amb qui l’autor hagi tingut una anàloga relació d’afectivitat tot i sense convivència
■ Si és persona especialment vulnerable que visqui amb l’autor ha d’haver convivència.
■ Per aplicar el 153.1 el tribunal ha d’establir que realment hi ha un ànim d’humiliació a la víctima
- Si la víctima del delito previsto en el apartado anterior fuere alguna de las personas a que se refiere el artículo 173.2, exceptuadas las personas contempladas en el apartado anterior de este artículo, el autor será castigado con la pena de prisión de tres meses a un año o de trabajos en beneficio de la comunidad de treinta y uno a ochenta días y, en todo caso, privación del derecho a la tenencia y porte de armas de un año y un día a tres años, así como, cuando el Juez o Tribunal lo estime adecuado al interés del menor o incapaz, inhabilitación para el ejercicio de patria potestad, tutela, curatela, guarda o acogimiento de seis meses a tres años.
- Es refereix a les víctimes que no són o han estat la dona, núvia, parella, ■ Es refereix a si la víctima és l’home, ascendents, descendents, etc.
- La pena és més lleu, mentre que el 153.1 diu de 6 mesos a 1 any de presó, aquest contempla de 3 mesos a 1 any.
- Las penas previstas en los dos apartados 1 y 2 se impondrán en su mitad superior cuando el delito se perpetre en presencia de menores, o utilizando armas, o tenga lugar en el domicilio
- Art 154. Delicte de baralla tumultuària
- És un delicte de risc en què es pena el perill que hi ha per a les persones, no cal que hi hagi unes lesions.
- Requisits;
- Que sigui entre dos o més persones, una pluralitat de persones.
- Que siguin parts confrontades.
- Que hi hagi perill per a la vida o integritat física.
- Que hi hagi mitjans o armes perilloses.
- Si dins una baralla tumultuària hi ha lesions constitutives de falta quedarien dins el 154.
- Si les lesions són de delicte, s’aplicarà el tipus per al delicte corresponent.
- Art 155. Consentiment en l’àmbit de les lesions
- El consentiment és rellevant però no al 100 x 100
- Implicarà a l’autor com a màxim una atenuació de la pena.
- Valid, lliure, espontani i expres
- Sempre que la voluntat no estigui viciada, per engany, etc.
- No será válid els menors ni els incapaços
- Art 156. Exempció de responsabilitat si el consentiment és per;
- Transplantament d’òrgans efectuats d’acord amb la llei
- Esterilitzacions i cirurgia transsexual fetes per part facultatiu, excepte que el consentiment s’hagi obtingut viciadament o mitjançant recompensa, o que qui dóna el consentiment sigui menor o incapaç.
- Esterilització de persona incapacitada que tingui una greu deficiència psíquica quan prenent com a criteri el major interès del menor ho autoritzi un jutge.
- Art 156. Bis
- Los que promuevan, favorezcan, faciliten o publiciten la obtención o el tráfico ilegal de órganos humanos ajenos o el trasplante de los mismos serán castigados con la pena de prisión de seis a doce años si se tratara de un órgano principal, y de prisión de tres a seis años si el órgano fuera no principal.
- Parla d’òrgans aliens, no de si ho fa un mateix
- Varia la pena en funció de si és un òrgan principal o no
- També contempla el turisme del transplantament d’òrgans, hi ha llocs on es fan transplantaments il·legals a on la gent hi va per evitar llistes d’espera.
- El bé jurídic protegir és el bé del donant.
- La sang no està inclosa en l’objecte de protecció d’aquest article.
- Si el receptor del órgano consintiera la realización del trasplante conociendo su origen ilícito será castigado con las mismas penas que en el apartado anterior, que podrán ser rebajadas en uno o dos grados atendiendo a las circunstancias del hecho y del culpable.
- Contempla el tipus agreujat quan el receptor coneix l’origen il·lícit d’aquell òrgan.
- La pena podria ser rebaixada en un o dos graus depèn de les circumstàncies del fet i del culpable.
- Cuando de acuerdo con lo establecido en el artículo 31 bis una persona jurídica sea responsable de los delitos comprendidos en este artículo, se le impondrá la pena de multa del triple al quíntuple del beneficio obtenido.
- Parla de la responsabilitat de les persones jurídiques, de les associacions que facin això, les persones jurídiques són responsables sempre que el delicte en qüestió es contempli a la part especial del CP.
- Atendidas las reglas establecidas en el artículo 66 bis, los jueces y tribunales podrán asimismo imponer las penas recogidas en las letras b) a g) del apartado 7 del artículo 33. De les lesions al fetus
- 157 CP. El que, por cualquier medio o procedimiento, causare en un feto una lesión o enfermedad que perjudique gravemente su normal desarrollo, o provoque en el mismo una grave tara física o psíquica, será castigado con pena de prisión de uno a cuatro años e inhabilitación especial para ejercer cualquier profesión sanitaria, o para prestar servicios de toda índole en clínicas, establecimientos o consultorios ginecológicos, públicos o privados, por tiempo de dos a ocho años. (feto= apartir dels 14dies)
- Conducta dolosa
- Que perjudiqui greument el seu normal desenvolupament
- O que provoqui una greu tara física o psíquica.
- La mare també pot ser subjecte actiu del delicte i no se li estableix cap tipus d’abreujant.
- 158 CP. El que, por imprudencia grave, cometiere los hechos descritos en el artículo anterior, será castigado con la pena de prisión de tres a cinco meses o multa de seis a 10 meses. Cuando los hechos descritos en el artículo anterior fueren cometidos por imprudencia profesional se impondrá asimismo la pena de inhabilitación especial para el ejercicio de la profesión, oficio o cargo por un período de seis meses a dos años. La embarazada no será penada a tenor de este precepto. 158
- Conducta culposa (per imprudència greu)
- Mateixes lesions que el 157.
- En aquest cas la mare no té cap responsabilitat.
TEMA 3. DELICTES CONTRA LA LLIBERTAT
- El bé jurídic protegit és la llibertat deambulatòria De les detencions il·legals i els segrests
- Art. 163 CP
- El particular que encerrare o detuviere a otro, privándole de su libertad, será castigado con la pena de prisión de cuatro a seis años. El delito se efectua en el momento de la consumación
- Tancar vol dir tenir-lo en qualsevol lloc d’on el subjecte passiu no pugui sortir
