Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Pensament tema 3, Apuntes de Psicología

Asignatura: Psicologia del Pensament i del Llenguatge, Profesor: , Carrera: Psicologia, Universidad: UAB

Tipo: Apuntes

2012/2013

Subido el 11/06/2013

dalila_151
dalila_151 🇪🇸

4.2

(22)

4 documentos

1 / 5

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Tema 3: Judicis i presa de decisions.
- El raonament es relaciona amb fer inferències, el judici es refereix a la formació de creences
sobre la probabilitat d’esdeveniments incerts, i la presa de decisions es relaciona amb la tria
entre diferents alternatives.
- Cadascun d’ells tenen la seva teoria normativa (i.e., lògica, la teoria de la probabilitat i la
teoria de la utilitat) que prediuen el que un pensador racional hauria de fer en una circumstància
donada.
- És en aquests casos quan la noció de límits de la racionalitat (Simon, 1956) i el programa
d’heurístics i biaixos (Kahneman, Slvoic & Tversky, 1982) ens serveixen per estudiar com
pensem i veure que sovint és d’una manera diferent a com ho faria un pensador racional.
Judici i judici inductiu:
- El judici o formació de creences sobre un esdeveniment concret es pot fer
a partir del raonament (sistema 2) o a partir de la intuïció (sistema 1). El
judici serà més o menys intuïtiu en funció de la predominància d’un o altre
sistema.
- El sistema intuïtiu ocupa una posició entre les operacions automàtiques de
la percepció i el raonament
- Arran de la posició central que ocupa, el sistema intuïtiu és la base de
molts processos de raonament (sobretot inductiu) i explica el perquè
d’alguns errors de raonament
Judicis i la predominancia del sitema 1 de intuicions:
L’accessibilitat : és el concepte clau de l’anàlisi dels judicis intuïtius.Es refereix a la facilitat
amb què certs continguts mentals ens vénen a la ment (Higgins, 1996).
- En la dimensió d’accessibilitat tenim per un costat les operacions que tenen les característiques
de la percepció i del sistema 1 intuïtiu.
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Pensament tema 3 y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

Tema 3: Judicis i presa de decisions.

- El raonament es relaciona amb fer inferències, el judici es refereix a la formació de creences

sobre la probabilitat d’esdeveniments incerts, i la presa de decisions es relaciona amb la tria entre diferents alternatives.

  • Cadascun d’ells tenen la seva teoria normativa (i.e., lògica, la teoria de la probabilitat i la teoria de la utilitat) que prediuen el que un pensador racional hauria de fer en una circumstància donada.
  • És en aquests casos quan la noció de límits de la racionalitat (Simon, 1956) i el programa d’heurístics i biaixos (Kahneman, Slvoic & Tversky, 1982) ens serveixen per estudiar com pensem i veure que sovint és d’una manera diferent a com ho faria un pensador racional.

Judici i judici inductiu :

  • El judici o formació de creences sobre un esdeveniment concret es pot fer a partir del raonament (sistema 2) o a partir de la intuïció (sistema 1). El judici serà més o menys intuïtiu en funció de la predominància d’un o altre sistema.
  • El sistema intuïtiu ocupa una posició entre les operacions automàtiques de la percepció i el raonament
  • Arran de la posició central que ocupa, el sistema intuïtiu és la base de molts processos de raonament (sobretot inductiu) i explica el perquè d’alguns errors de raonament

Judicis i la predominancia del sitema 1 de intuicions:

L’accessibilita t : és el concepte clau de l’anàlisi dels judicis intuïtius.Es refereix a la facilitat amb què certs continguts mentals ens vénen a la ment (Higgins, 1996).

  • En la dimensió d’accessibilitat tenim per un costat les operacions que tenen les característiques de la percepció i del sistema 1 intuïtiu.
  • En l’altre extrem les del sistema 2 lent i que requereix un esforç
  • L’accessibilitat és un continu, no una dicotomia.
  • L’adquisició d’habilitats incrementa selectivament l’accessibilitat de respostes productives i maneres productives d'organitzar informació.

Determinants de l'accessibilitat:

  • L’accessibilitat esta relacionada amb a saliència de l'estímul, l’atenció selectiva i l’activació de la resposta o priming
  • Alguns atributs són més accessibles que altres i han estat anomenats avaluacions naturals (Tversky & Kahneman, 1983)
    • Propietats físiques (volum, distància, etc.)
    • Similaritat
    • Propensió causal
    • Sorpresivitat
    • València afectiva

Judicis predominància del sistema 2: (probabilitat de succesos incerts)

  • Si tirem una moneda a l’aire i la deixem caure sortirà cara o creu?
  • Treure bona nota en l'assignatura?
  • La predicció de successos incerts es basa en la probabilitat
  • La informació probabilística té certes característiques que sovint la fan més difícil de gestionar que la informació de fals o veritat

Exemple de les característques matemàtiques de la probabilitat:

Com fem judicis quotidianament?

  • Tant quan els fem de manera ràpida com quan els fem de manera lenta i raonada, rarament utilitzem la probabilitat ni la informació real per fer judicis.
  • És en aquestes circumstàncies en les que entren en funcionament els heurístics i els biaixos.

Heurístics i biaixos

  1. Heurístics prototípics :
  • Són una família d'heurístics que comparteixen un mecanisme comú i un patró consistent d'il·lusions cognitives (anàleg al problema de la marta)
  • Es poden descriure com la substitució d’una mitjana enlloc de la suma
  • Com a exemple il·lustratiu tenim les dades d’un estudi amb la intensitat de dolor reportada per pacients de sotmesos a colonoscòpia

Es pot evitar l’efecte dels heurístics?

  • Un heurístic entra en funcionament a partir del sistema 1 i els judicis intuïtius i, implica també una certa errada del sistema 2 en la detecció i no correcció del mateix.
  • Es pot evitar a partir d’un pensament correctiu
  • Un judici intuïtiu que viola una regla que el subjecte accepta serà reemplaçat, si la regla arriba amb la suficient rapidesa a la ment del subjecte.

Biaixos en les tasques probabilístiques

  • Apareixen quan no compensem el paper dels heurístics en el judici
  • Són la conseqüència negativa de l'ús d'heurístics
  • Un mateix heurístic ens pot portar a diferents biaixos
  • Exemples: -Excés de confiança: Com a conseqüència d’haver participat d’un heurístic, per exemple el de disponibilitat, sobreestimar la confiança en que els judicis propis emesos són més fiables del que seria la seva exactitud objectiva.

-L’optimisme no realista: Com a conseqüència d’haver participat d’un heurístic i no corregir-lo, pensar que tenim una probabilitat més baixa que la resta en de que ens succeeixi alguna cosa negativa

  • El biaix a posteriori: Sobreestimar la probabilitat d’un succes donat un cop ja es coneix que ha passat.

- El biaix d'omissió :Consisteix en no tenir en compte la informació que pot posar

en dubte les nostres creences prèvies

  • El biaix de confirmació: Tenir en compte únicament la informació que confirma les nostres creences prèvies

-La fal·làcia de la conjunció

Presa de decisions :

La teoria racional en la presa de decisions

  • És la teoria clàssica que proposa que prenem les decisions a partir de l’avaluació racional, ponderada i sospesada de les diferents alternatives
  • La formulació de la teoria racional a partir del mitjans del segle XX es coneix com a teoria de la utilitat (Neumann & Morgenstern 1944)
  • Es basa, entre d’altres, en els principis de: -Dominància: si una opció es millor que una altra en un estat i almenys igual de bona en tots els altres estats, s’escollirà l’opció dominant
    • Invariància: diferents representacions del mateix plantejament d’opcions per a la presa de decisions comportaran sempre la mateixa decisió

Efectes d’emmarcament (la demostració de la no invariància en la presa de decisions)

  • Sorgeixen quan diferents descripcions del mateix problema subratllen diferents aspectes dels resultats
  • Violen el principi d’invariància (la no afectació de les preferències per variacions irrellevants de les opcions o els resultats) que és una de les assumpcions bàsiques de la racionalitat.
  • Tot i que no hi ha diferències matemàtiques entre els problemes:
  • En la primera versió del problema la majoria opta pel programa A indicant aversió al risc.
  • En la segona versió del problema la majoria opta pel programa B indicant la recerca del risc.
  • Per tant, la certesa de salvar gent és desproporcionadament atractiva i la certesa de les morts és desproporcionadament aversiva.

Teoria prospectiva (TP)

  • La TP és una teoria sobre la presa de decisions que té en compte la intuïció i no es basa només en la racionalitat.
  • La idea principal de la TP és que els canvis i les diferències són molt més accessibles que els nivells absoluts d’estimulació
  • La següent figura il·lustra la dependència en la visió, en aquest cas el color que veiem en el quadrat interior depèn del color dels quadrats exteriors
  • La teoria es resumeix en la figura que té les següents característiques: 1.És còncava en el domini dels guanys, afavorint l’aversió al risc

2.És convexa en el domini de les pèrdues, afavorint la recerca del risc 3.Està fortament doblegada en el punt de referència, i l’aversió al risc és més pronunciada per les pèrdues que pels guanys (factor d’entre 2-2.5)