TEMA 6: PERCEPCIÓ DE LA PROFUNDITAT
1. INTRODUCCIÓ
La percepció de la profunditat és l’habilitat del cervell per interpretar el món en tres dimensions (3D) i percebre la
distància dels objectes. Aquesta percepció no és directa, sinó que la construeix el sistema visual a partir d’informació
de dues imatges planes 2D (tot el que percebem està construït per imatges retinianes).
El sistema visual utilitza diferents fonts d’informació:
•Monoculars: es basen en informació que està disponible en un únic ull, per distàncies majors de
10m
•Binoculars: requereixen de la combinació d’informació provinent dels dos ulls, per distàncies fins a
10m
Teorías explicativas de la Visión 3D
• Teoría de la percepción directa (Enfoque realista) J.J.Gibson (1959)
• Nuestros sistemas sensoriales están sintonizados a la realidad y cuando reciben energía se
activan representaciones directamente (no requiere memoria, ni otros procesos)
• Es una teoría difícil de verificar
• No es la teoría dominante por su infalsabilidad (no se puede decir que sea falsa o cierta)
• Teoría inferencial y constructivista (Enfoque empirista) U. Neisser (1967, 1976)
• La mente construye una representación de la realidad a través de pistas o claves que tenemos
en el cerebro sensorial. A diferencia de la percepción del color, tenemos un sensor específico
para detectar la longitud de onda, pero NO HAY UN RECEPTOR SENSORIAL
ESPECÍFICO DE LA DISTANCIA.
• Conseguimos la percepción de la distancia mediante un submecanismo que integra
información parcial.
2. CLAUS MONOCULARS
Existeixen 4 tipus:
• Fisiològiques: acomodació
• Pictòriques:
• Gradients de textura
• Gradient atmosfèric
• Oclusions i ombres
• Mida relativa i mida familiar
• Dinàmiques:
• Paral·laxi de moviment
Percepció i atenció Laura Rodríguez Mesa
1
