¡Descarga percepcion categorial y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
LA PERCEPCIÓ CATEGORIAL
Teresa Cervera Crespo Dpto. Psicología Básica. Universitat de València
Instruccions : Primer llegiràs detingudament la introducció on es descriu el fenomen de la percepció categorial. Després comprovaràs personalment el fenomen realitzant l'experiment en el teu ordinador. Necessitaràs uns auriculars, un lloc silenciós i connectar-te a internet. Obtindràs unes gràfiques dels teus resultats. Les hauràs de comentar i interpretar , d'acord amb el que llegix la introducció. Eixe serà el teu informe de pràctiques. Utilitza el model que hi ha al final.
Introducció:
Quan estem escoltant a algú parlar, el nombre i varietat de sons que nos “bombardegen” és molt gran. No obstant, no tenim cap dificultat a percebre eixa allau d'informació en una sèrie de categories fonètiques de la nostra llengua. Així per exemple, un oient identificarà com a /ga/ un enorme nombre de patrons que acústicament són prou diferents depenent, per exemple, del context articulatori. Pense's en paraules com, ga to, a ga charse (en castellá), etc. A més estes paraules poden ser pronunciades per diferents tipus de veu, diferents accents, diferents velocitats de parla, etc. Este procés es veu facilitat per la “percepció categorial”, és a dir pel fet, àmpliament demostrat , que en la percepció dels sons del parla l'oient pot discriminar tan sols entre categories fonètiques, encara que les dimensions físiques varien de forma contínua. Dit d'una altra manera, la distinció entre categories és fàcil, però el difícil la discriminació dins d'una categoria. La percepció categorial és el terme utilitzat per a descriure un patró de resultats que apareixen en tasques d'identificació i de discriminació d'estímuls que se situen en un continu respecte a alguna característica acústica rellevant per a la percepció d'algun determinat fonema. Per exemple, per a distingir entre /b/, /d/ i /g/ els subjectes utilitzem una característica física que té a vore amb la freqüència del so anomenada la “transició del segon formen-te”. En la percepció categorial, els oients perceben els diferents estímuls presentats en eixe continu com a membres de tres categories fonètiques: /b/, /d/ i /g/. Este patró de resposta indica que la percepció del parla no obeïx el mateix patró de percepció que seguix l'oient amb altres estímuls acústics que varien en una dimensió física. Este patró de resposta vulnera la llei de Weber-Fechner. Per això alguns autors sostenen que la percepció del parla és “especial” i depén d'un “mòdul” de processament distint a què utilitzem amb altres sons no lingüístics El primer estudi es deu a Liberman, Harris, Hoffman i Griffin (1957), els que sintetitzen un conjunt d'estímuls acústics que variaven en la freqüència inicial de la transició del segon formen-te. Esta característica acústica està relacionada amb el punt d'articulació de les oclusives. De tal
2n gràfica:
Ordenada: núm. de vegades que el subjecte diu diferents.
Abcisa: parells consecutius d'estímuls del continu. Ex:
1 representa el parell 1-
2 representa el parell 2-3....etc
ELS PICS INDIQUEN EL MOMENT (EL PARELL) EN EL QUE EL SUBJECTE
DETECTA UN CANVI DE CATEGORIA.
El fenòmen de la percepció categorial apareix amb moltes característiques físiques que es corresponen amb els diferents fonemes. No obstant, pareix evident, com ho demostren alguns experiments, que, davall certes circumstàncies, els oients poden fer discriminacions fines dins d'una categoria. El fet que els subjectes perceben estímuls d'acord amb categories fonètiques davall certes condicions experimentals i que siguen capaços de fer discriminacions més fines davall altres condicions suggerix un mode doble de tractar la informació lingüística, d'acord amb el que postulen els models duals. A més, Pareix que els oients no sols són capaços de fer distincions intracategorials, sinó que certs exemplars són percebuts com més prototípics que altres (Khul, 1991). D'esta manera, la categoria fonètica podria presentar una estructura interna dins de la qual podríem parlar de distàncies al prototip o “millors exemplars” de /b/, de /d/, etc. Tot això demostra que, dins de la categoria fonètica, es reté algun tipus d'informació fina. El fenomen de la percepció categorial apareix també en bebés de pocs mesos (Eimas, Siqueland i Vigorito, 1971) la qual cosa ha conduït a postular que el mecanisme de la percepció del parla ha de tindre algun component innat. Els bebés de pocs mesos pareixen posseir ja una habilitat que els fa percebre constàncies en el llenguatge. Durant el curs del desenrotllament evolutiu del xiquet, estes habilitats per a percebre parla en termes de categories, va adaptant-se a la llengua nativa del xiquet, de manera que la percepció dels adults està molt determinada per la seua llengua materna. A este respecte, una sèrie de treballs translingüístics tracten de posar en evidència que, junt amb representacions preceptua'ls que maneja un adult quan processa la seua pròpia llengua (L1) li servixen per
a percebre una altra llengua que deprén amb posterioritat (L2). Es tracta de descobrir fins a quin punt les habilitats perceptives del parlant de la llengua depresa descansen en factors psicofísics o en factors lingüístics. Els treballs de Flege (1992) suggerixen que l'oient assimila els sons del parla que li van sent presentats a les categories fonètiques de la seua llengua i els contrastos fonètics no presents en la seua llengua materna no són discriminats, i l'oient percep l'estímul dins d'una categoria de la seua llengua. No obstant, utilitzant certes tasques experimentals i amb entrenament previ, és possible fer que l'oient discrimine contrastos no presents en la seua llengua materna.
Descripció deL experiment Per a entendre el fenomen de la percepció categorial, realitzaràs, amb algunes modificacions, l'experiment portat a terme per Liberman i col·laboradors, en els laboratoris Haskins. Per a això et connectaràs a la següent pàgina Web: http://www.ling.gu.se/~anders/KatPer/Applet/test.eng.html (el caràcter ~ el pots posar amb Alt+126 utilitzant teclat numèric) Es tracta d'una aplicació que presenta els estímuls i realitza les gràfiques dels resultats de manera automàtica. Necessitaràs connectar els auriculars al teu ordinador i seguir les instruccions (És possible que aparega un soroll durant l'experiment, la pròpia pàgina advertix d'este problema no resolt. Encara així no ha d'afectar molt a l'experiment. (també pots provar una altra vegada)
En este experiment es pren una característica que ha demostrat ser rellevant en la distinció de dos fonemes: La distinció del punt d'articulació de les oclusives /ba/ /da/ i /ga/ es basa en una característica acústica anomenada: la transició del segon formen-te (que es mesura en Hz). Açò no podria fer-se amb parla natural, de manera que estos estímuls han sigut sintetitzats.
