Periodisme Guió, Apuntes de Teoría del Derecho

¡Descarga Periodisme Guió y más Apuntes en PDF de Teoría del Derecho solo en Docsity!

Guió I

Facultat de Comunicació i RI

CARLOTA MAJÓ BOSCH

Guió I Marta Grau Tema 1 1.1. Bases de la narració audiovisual 1.2. Fases de l'escriptura i desenvolupament del guió 1.3. Anàlisi escena de "Vértigo" Tema 2 2.1. Brainstorming d'ideas 2.2. Variables que influiran en el concepte 2.3. Grau d'Originalitat 2.4. El Fornat 2.5. Contextualització al mercat 2.6. Target (Públic Objetctiu) 2.7. El Génere Tema 3 3.1. El Tema 3.2. El Longline 3.3. El Tagline 3.4. El Storyline 3.5. Primera Fase Tema 4 4.1. Del storyline a la trama 4.2. Tipus de trama segons R. Mckee 4.3. Objectius bàsics per crear una Arquitrama Tema 5 5.1. Personatges 5.2. Biblia del personatge (2ªFASE) 5.3. El protagonista 5.4. Subtramas Tema 6 6.1. La estructura 6.2. Els diferents actes Tema 7 7.1. Tipus de Narrador 7.2. Manipulació del temps Tema 8 8.1. Relacions del saber 8.2. El misteri 8.3. Ironia dramàtica 8.4. El Suspens

No hi ha literatura en les acotacions són simples i directes. L'autor no ha de parlar a través dels personatges, és el drama que ha d'explicar què és el que li passa al personatge. El conjunt és important, no ens hem de quedar amb una part, tot va a favor de la unitat dramàtica. Mai es comença a escriure per els diàlegs, el director, editor i el productor són qui acompanyan al guionista. 1.2. Fases de l'escriptura i desenvolupament del guió 1ª FASE DE CONCEPTE : 1 mes (Pensar molt, parlar, escoltar i escriure molt poc)

• Brainstorming i càsting d'idees.
• Génere
• Contextualització i viabilitat: Originalitat, antecedents, target, mercat.
• Tema
• Format
• Preparació d'una "primera pàgina" de projecte Formats : Primera pàgina, storyline, sinposi, memòria i pitch. (És molt important començar a contextualitzar, això ho fas molt amb el productor i el director, reunir-se amb ells per saber quina viabilitat té, saber quin és el millor director per portar-ho a terme, etc. Tenir diferents idees, buscar documentació, referents... Escoltar que tenen a dir els altres i parlar molt per saber si la idea pot funcionar o no, no ens hem de quedar amb la primera idea que tenim al cap, que normalment no és la bona.) 2ª FASE DE TRAMA I PERSONATGES: 3 - 4 mesos (Seguir pensant molt, escoltar més, començar a escriure)
• Trama: Conflicte, Acció, Versemblança u Causalitat
• Bíblia de personatges: Disseny i caracterització
• Objectius, conflictes i necessitats, arcs de transformació. Formats : Bíblia de personatges / Primera sinòpsi. (Tot ha d'anar en sintonia, les coses conscients com les inconscients. La imatge poètica, totes aquelles imatges sugerents han d'anar d'acord amb la història.) 3ª FASE D'ESTRUCTURA : (Seguir pensant molt, escoltar més, començar a escriure) Estructura en tres actes:
• El detonant
• El primer punt de gir
• El midpoint
• El segon punt de gir

• El clímax i l'anticlímax
• El desenllaç i el twist final Formats : Sinòpsi (2a/3a v) ; Argument (1v) ; Tractament (2v) (No ens hem de quedar amb una versió o dues, s'han de fer tantes com sigui possible, la sinpòpsi és molt important perquè és amb el que vendrem la pel·lícula.) 4ª FASE D'ESCENES I DIÀLEGS: 3 mesos (Deixar de pensar en l'estructura i en el concepte. Començar a pensar en allò concret. Escriure molt.)
• Format del guió dialogat
• Funcions dramàtiques i estructurals 5ª FASE DE SUBTEXT, DETALLS I TEXTURES: 1 - 2 mesos (Revisar el concret: escenes, diàlegs, poètica. Aprofundir, polir, revisar)
• El subtext de les accions i imatges
• El llenguatge dels objectes i els espais
• La musicalitat del guió: rimes, obertura i tancament... Formats : Guió dialogat (3a i 4av) + Nova sinòpsi La durada total de l'escriptura és entre 9 i 12 mesos. S'haurà fet moltes versions, moltes reescriptures, etc. Tot per trobar l' essència de la pel·lícula. 1.3. Anàlisi escena pel·lícula "Vertigo" La noia és reacia a fer el canvi, ja que ella està enamorada d'ell però seria perdre la seva identitat, en canvi, ell està desesperat per trobar la dona de la qual s'havia enamorat. Aquesta desesperació la veiem en l'última escena on es donen el petó que hi ha un canvi d'espai. Les accions són imatges per sí mateixes, parlen per els propis personatges i ens tradueixen el que els hi passa a cadascún. El moment en que canvia l'escenari ens parla d'ell que per fi torna a trobar la persona amb la que volia estar durant tota la pel·lícula. Tema 2 2.1. Brainstorming de ideas El high concept és la descripció ràpida i curta de la premisa de l'històroa. És el punt de partida que crea un interés, una situació dramàtica clara i concisa. Per exemple, en Toy Story el high concept és que passaria si les joguines tinguessin vida. Hi han pel·lícules que els

• Documental
• Ficció Pot passar que a vegades tinguem ideas molt grans però les hem de possar en molts pocs minuts, per tant, s'ha de saber sintetitzar o s'ha de saber allargar-se. Quan s'escriu un guió s'ha de saber si el personatge pot donar de sí, ja que si no pot costar molt omplir els minuts dramàtics. En relació a documental i ficció a vegades tenim histories que poden resultar molt interessants, però a vegades és tant real que no sabem perquè estem fent una ficció. 2.5. Contextualització al mercat És important tenir referents per a les nostres pel·lícules, i si pot ser, de cinema espanyol ja que serà el mercat on treballarem. Aquests referents ens han de servir per contextualitzar en la situació del mercat, per exemple, si són pel·lícules que funcionen molt a nivell de producció cal pensar ideas que funcionin a nivell de producció, ja que són pel·lícules amb un high concept molt potent. S'ha de ser molt concient de com està el nostre mercat i per tant, intregrar-nos en ell. S'ha de vigilar quina pel·lícula es té com a referent, ja que pot ser que el nostre referent sigui la pel·lícula "Celda 211" però s'ha de tenir en compte que tenia un bon director i un bon guionista. També ens hem de plantejar quin tipus d'exhibició caldria per la nostre pel·lícula: la volem exhibir més a un públic més obert, ho volem possar més a salas i volem possar-ho a festivals, etc. S'ha de pensar que escrivim per un públic i que segons a qui escrivim tenen uns gustos o uns altres, que pot acceptar certs estils que altres no ho accepten. 2.6. Target (Públic Objectiu) És l'espectador potencial i cal delimitar al màxim quin és, no hi ha una pel·lícula que sigui per tots els públics. No hi ha un producte que tothom vagi a veure i es senti atret per anar a veure-ho, però si que és veritat poder fer una pel·lícula que es pugui emetre per certes cadenes. Les cadenes generalistes volen sempre agafar tots els públics, però cada cop tot s'està segmentant més i agafen un target en concret i s'aposta per allò. Per exemple, "El Orfanato" va ser interessant el projecte perquè al principi al guió tendia a ser una serie B, era una pel·lícula de terror per públic amb ganes de veure terror, etc. Però al entrar el director Guillermo del Toro i al entrar Belén Rueda es va començar a ampliar més el seu target, ja que va poder ampliar el seu target. La història de

base és una mare que pert el seu fill, això amplia al sector femení, per altra banda també va agafar un públic juvenil i adult. 2.7. El Génere El génere té una cosa molt maravellosa i és que tots sabem els diferetns géneres que hi ha sense aver-ho estudiat. És molt important perquè ens donarà el to i l'estil del nostre projecte. És el còdig per el qual els espectadors es possaran a mirar la pel·lícula o a llegir el llibre, i ademés ho faran amb el to adient. Tot material és succeptible de ser tractat de formes diferents. La diferència entre to i gènere és que al to el que estem fent és afinar el génere, per exemple, estem fent una comedia negre, un bodebill... El to és acabar d'afinar en certa manera el génere, i encara el podem afinar més si tu ets un guionista o director que estas especialitzat en, per exemple, Tarantino té un to molt concret al seu estil propi cinematogràfic. Per exemple, Gataca també té el seu to i el seu estil. Per exemple, en la pel·lícula "Melinda Melinda" de Woody Allen fa una reflexió de com una mateixa situació dramàtica ens pot donar dos situacions diferents. Tema 3 3.1. El Tema El tema és allò que vincula la història per sota, és a dir, és allò que no es obvi. La idea és que no subrallem el tema amb l'història, sempre que expliquem alguna cosa estem parlant sobre alguna cosa, sobre algun tema , depenent de com acabi la nostre història estarem dient una cosa o una altre. Saber quin és el tema de la nostre història és important per saber de que estem parlant, que ens motiva a parlar d'aquesta història. Sobretot si es pot explicar el què sense necessitar el llenguatge literari, és a dir, sense ser expositius. Sempre estem explicant alguna cosa. El tema és el pilar bàsic de la nostre historia. Les pel·lícules de tesis aquí si que parlen més del tema. La tesis parteix molt de la idea que és vol parlar sobre alguna cosa, creem tota una pel·lícula sobre aquest tema. Per poder detectar el tema, aquest sempre porta implicit un punt de vista, per tant, al final de l'història sempre hi ha el punt de vista sobre el que estem parlant. Després podem trobar diferents subtemes a les

3.5 Primera Fase El primer que s'ha de tenir en compte és que ens agradi el que estem escrivint, si no ens agrada a nosaltres tampoc té perquè agradar-li al productor. S'ha d'intentar fer un storyline. Una cosa que ja va implicita és pensar la premisa dramàtica en funció del marc de transformació d'un protagonista, en totes les històries hi ha una transformació, sobretot en les pel·lícules clàssiques. Que hi hagi una transformació vol dir que el personatge a través d'un conjunt de coses que li passaran al llarg de la història no serà el mateix al principi que al final de la pel·lícula. Cal saber on anem i què és el que estem explicant al llarg de la nostre història. És molt important ser conscients del nostre tema, sobretot perquè tot va en una.

• Exemple [Corto abans de " Toy Story" - Génere : Comedia (no té paraules i no les necessita, és més amb gestos); Target : Familiar; Curtmetratge d'animació (cal possar les dues coses, ja que tot és identificar-ho més); Tema : (el tema sempre s'ha de formular en una frase) per molt que ho intentis a vegades les coses no surten bé (ell és un ninot de neu i ellas són de florida, per tant del sol. Al final de la història cau i sembla que s'allibera, però després torna a quedar-se atrapat. La història diu que és impossible escapar-se d'un mateix, que sempre som els mateixos. Si l'història no hagués acabat amb el ninot atrapat un altre cop, la història diria que podem tenir segones oportunitats).]

• Títol : Knick-knack
• Format : Cortometratge d'animació
• Gènere : Comedia/Slapstick
• Tema : És impossible escapar d'un mateix
• Target : Familiar
• Storyline : (Resum 100 - 150 paraules)
• Logline : Un ninot de neu lluita per abandonar la bola de vidre en la que viu.
• Tagline : Què donaries per unes vacances?//Es desfà per unes vacances. [* Exercici ]
• Títol : Presto
• Format : Curtmetratge d'Animació
• Gènere: Comedia/Slapstick
• Tema : Ajudar-se en equip per aconseguir el que es vol.
• Target : Familiar
• Storyline : El conill d'un mag té molta gana i vol menjar una pastanaga que està al costat de la seva jabia, el mag no li dona la pastanaga ja que primera vol que d'actuï, però el conill no vold actuar fins que se l'hagi menjat. Així doncs, aquest li fica moltes trabes i el mag acaba penjat d'una corda i aquesta es trenca, de manera que el mag cau cap abaix. El conill li acaba salvant la vida i el mag li dona la pastanga. (Possar el final sempre)

• Logline : Un conill es nega a actuar fins que no li donen de menjar. (Afinar més amb el punt de conflicte)
• Tagline : Morir para comer. // Morir de hambre. Tema 4 4.1. Del storyline a la trama Primer el que fem és buscar l' objectiu , ens hem de fer preguntes sempre depenen del tipus de pel·lícula que tenim (ara que pot passar? com pot reaccionar aquest personatge?...) Una de les idees més principals de guió, on estan basades totes o casi totes les pel·lícules, és a través de la transformació , a tota pel·lícula ha d'existir un canvi. La transformació la poden tenir els personatges a través d'alguna aventura. Tenim una situació inicial que es trenca i al llarg de la pel·lícula deriva en una altra situació. Hi han diferents característiques perquè existeixi aquesta transformació. 4.2. Tipus de trama segons R. McKee Hi han diferents característiques perquè existeixi aquesta transformació. L' aquitrama és el disseny clàssic de les transformacions. També tenim dissenys estructurals com la minitrama i l' antitrama que ve d'un altre tipus de cine. Pel que respecta a les característiques de l' arquitrama (disseny clàssic): § * Causalitat : Les coses han de passar una radere l'altre. § * Final Tancat : La història a d'acabar d'alguna manera. Començem la pel·lícula formulant una pregunta i després al final de la pel·lícula s'ha de poder resoldre aquesta pregunta. § Temps Lineal : § Conflicte extern : És la idea que el protagonista ha de sortir a l'aventura fora de la seva zona, és a dir, el seu antagonisme està fora. Els conflictes interns són més en la minitrama (el personatge té un problema insertat en sí mateix) § Protagonista : Dins l'història ha d'existir un protagonista clar. § * Realitat Coherent : Presentem una estructura i en mig de la pel·lícula no ho variem, per exemple, si presentem que és una pel·lícula de comedia no possarem terror a la meitat de la pel·lícula.

§ Que l'espectador s'impliqui emocionalment (S'ha de buscar l'empatia) Les ideas que hem anat veient són:

1. NECESSITAT DE CONFLICTE a. D'on neix. b. A través del conflicte trobarem la transformació. c. El conflicte neix entre la contraposició del objectiu del protagonista i els obstàcles. d. El conflicte és un enfrentament entre les forçes i els personatges per mitjà del qual es genera l' acció que això generarà la trama. e. Tant trama com acció van molt unides, les coses que passin sempre dependran del personatge. Si hi ha un conflicte hi haurà una transformació. f. Tipus de conflicte: i. Intern ii. Relació iii. Social iv. Situació v. Sobrenaturals/Deificats
2. ACCIÓ COM A MOTOR a. En la trama han de passar coses de manera constant, és l'elecció d'aconteixements que el guionista vol que succeeixin en la historia i l'ordre en el que vol que passin. b. Això com a espectadors ens permet estar enganxants, si les coses no són fàcils no ens enganxarem. c. El conflicte són les situacions que es crean quan el personatge segueix el seu objectiu, aquest objectiu ha de motivar en un primer moment al personatge per poder després motivar a l'espectador. d. Els personatges que no actuan no ens serveixen de gaire, no ens generan interés, aquests són els personatges passius. Els podem fer servir, simplement, no tindran interés és més complicat que funcionin.
3. LA CAUSALITAT a. Les pel·lícules han de tenir la lògica de causa/conseqüència. Les coses no poden passar perque sí. b. Els moments "seta" no poden passar coses perquè sí, perquè això fa que l'espectador es trenqui, es frustri. La

gràcia és bucar una manera inteligent de lligar les trames o acabar les histories. c. Aquets fets s'han d' encadenar de manera que hi ha un significat a les histories, aquestes han de tenir una manera de relacionar-se entre elles. d. S'ha de voler captar a l'espectador, captar-lo de la pantalla i que tingui interès.

4. VEROSIMILITUT I TRANSPARÈNCIA a. Com a narradors hem de ser invisibles , això s'aconsegueix amb la sensació de transparència. b. Ens hem de creure el que estem veien, ha de generar empatia i interés. c. La incoherència ens genera, com a espectador, que ens separem de la pantalla. d. Creació d'un univers amb lògica interna: i. Període històric succeeix l'argument. ii. Temps en el que succeeix l'argument. iii. On succeeix la història. (Explicar les regles del joc, clares des d'un principi) iv. Gènere que emmarquem la història. v. Psicologia del personatge, que siguin coherents. Base de la empatia. No ens ha de caure bé, hem d'entendre com és el personatge.

• Exemple [" Adaptation " - La historia va de dos guionistes bessons, un d'ells vol escriure vol fer l'adaptació sobre Orquideas, i passa dies trencan't-se el cap per poder adaptar-la, però no li surt. Mentre el seu germà bessò ho acaba de "petar" amb un guió. En un d'aquests moments un dels bessons s'envà al seminari de R. Mckee. Aquest fa una reflexió perquè una història funcioni. Han de passar coses, les històries han d'avançar.] Tema 5 5.1. Personatges Sempre s'ha de treballar amb paral·lel la trama i el personatge, el personatge ha de moure la història i el canvi ha de néixer des de dins. El comportament genera accións i les accions generan trames. A vegades pot passar que tenim molt clar que passa com a trama, els thrillers tenen molt bons personatges. Els personatges dels thrillers tenen una psicologia molt construida. S'ha d'intentar un cop s'ha creat la trama que el personatge es mogui dins la trama, que les accions estiguin banyades per la psicologia del personatge.

canvia un aspecte de la seva vida, però no canvia de manera total) o TRAN. TRAUMÀTICA : Passa a ser una persona totalment diferent, és com si haguessin canviat el personatge. o TRAN. MODERADA: Són en personatges secundaris, segueixen sen't iguals però canvien un aspecte de la seva vida, per exemple, personatge que viu sola doncs ara s'enamora. Canvien un aspecte puntual de la seva vida però que no el canvia psicològicament. o TRAN. CIRCULAR: Ens serveixen per explicar temes molt concrets, un personatge li passa alguna cosa en el status quo inicial que el fa canviar de manera radical, de manera traumàtica davant la vida. Hi ha una evolució que el portarà a un punt de partida. o TRAN. PLANA: El personatge no té cap canvi, perquè té unes creençes molt indestructibles, una moral molt igual, per molt que la vida l'impulsa a canviar ell no ho farà. Sobretot en pel·lícules on volem a explicar coses que tenen molt a veure amb la història. 5.3. El Protagonista No ha de ser una reflexió de nosaltres, molts cops quan creem històries representem el personatge com si fossim nosaltres, s'ha de jugar amb altres psicologies humanes, anar més enllà. Els arcs de transformació no van del principi al final de la historia i de sobte canvien, el personatge de manera gradual ha d'anar canviant, s'ha de poder veure l'evolució que fa el personatge per poder canviar, com es confronta, moments de dubte per poder entendre com canvia aquest. Quan fem els passo dramàtics diem fase a fase on està el personatge (bit dramàtic). Els personatges no han de ser unidimensionals , tenim una característica clau, s'ha d'intentar que no tingui només allò, s'ha de donar més característiques/elements que ens creein el personatge (és tossut, guapo, intel·ligent...) segons amb que els estereotips funcionan molt bé (sitcoms, en curts, series...) per poder entendre el personatge. No hem d' aillar el protagonista, s'ha de manifestar, s'ha de revelar i normalment ho fa quan interactua amb altres personatges. S'ha d'entendre els personatges, viure situacions amb ells i entendre perquè fan les coses. També hem de caracteritzar els personatges

secundaris , ha de tenir moviment i reaccions coherents. Han d'existir personatges variats, no tots han de ser iguals. Han de tenir veus diferents, que no tots parlin de la mateixa manera, la idea del diàleg de pensar com ens expressem cadascú. 5.4. Subtramas Les trames secundàries tenen a veure amb la trama principal. Els personatges han d'estar vinculats a la trama principal en algun punt. Normalment les trames secundàries tenen a veure amb la relació de personatges, si la pel·lícula va d'anar a buscar X la trama secundària és la relació que s'estableix amb la noia o el noi que l'acompanya. Han de dialogar entre sí, perquè ens aporten noves visions, noves maneres de veure certs temes. Descobrir noves cares del protagonista, per exemple, amb una relació amb algú. Ens pot ensenyar les necessitats dramàtiques del personatge que la trama principal no pot. 5.5. Antagonistas/Dolents Com més difícil li possi el personatge antagonista al principal més trama tindrem, han de tenir tots una construcció de personatge, s'ha de donar identitat dins la història. El dolent sempre li possarà molt difícil al protagonista, però no sempre hem de fer un antagonista dolent. També cal saber que l'antagonista no ha de ser físic, és a dir, no cal que sigui un antagonista físic, pot ser més interior de manera que el protagonista tingui un conflicte íntim i ens pot evocar a la catastrofe sense necessitar a ningú més. *[ Exercici : Biblia del personatge Buzz Light Year]

• Objectiu: Tornar a la gal·laxia i salvar a la humanitat del "villano" Crirck. La seva obsessió és tornar amb el cohet a la gal·laxia.
• Necessitat: Acceptar-se a sí mateix, a que ell és una joguina i fins ara no ho sabia i no ho acceptava.
• Conflicte Exterior: S'envà en busca de la seva nau i es perd, acabarà a la casa del veí. No té una nau per tornar a casa seva, és capturat per el veí, es perd...
• Conflicte Interior: Ell no sap que és una joguina, al final de la pel·lícula descobrirà que ho és. Després quan ho sap que és una joguina és sen't inútil, però sobretot és acceptar el que no és i comportar-se el que és.
• Arc de transformació: Accepta que és una joguina i per tant torna a casa amb el Woody i l'Andy. Transformació del personatge traumàtica.

El que hi ha entre el primer punt de gir i entre el segon punt de gir han de ser micro obstàcles per poder passar d'un punt a un altre, d'un acte a un altre. Els obstacles són petites dificultats que el protagonista es troba. Ha d'existir la sensació, sempre depenent del génere, que no cau. Els personatges han de tenir complicacions han de tenir conflictes interns, també ha de tenir contraintencions que són les dificultats que l'antagonista li introdueix al protagonista. SEGON ACTE (60 min aprox.) S'ha d'anar dramatitzant la història, s'ha d'estar generant preguntes al llarg de la història, per tant, s'han de fer micropreguntes i anar-les responent, és a dir, crear pregunta/respondre/crear... Aquestes complicacions que hem anat veient han de ser ascendents , han d'anar de menys a més. També tenim les subtrames , que a vegades es presenten al primer acte, però molts cops en els segons actes és quan ho presentem. Aquestes subtrames ens dramatitzaran el conflicte intern, ja que complementen la trama inicial. MIDPOINT o PUNT MIG És el punt mig que està a mitat del segon acte, un minut de pel·lícula normalment correspon a una pàgina. El midpoint normalment és una paripecia, és un gir que separa en dos grans blogs el segon acte, pot ser que sigui una variable, alguna cosa que fa que la direcció del protagonista canviï, o també la direcció de la història. Per exemple, " Vertigo " tenim un midpoint que és quan es reconeixen, ella és un engany i després descobrim que en realitat ella no havia mort si no que havia estat un engany, quan la noia reapareix és el midpoint en la pel·lícula, ja que ens pensavem fins el moment que la pel·lícula era d'un home que perdia a la dona que estimava. Poden ser personatges secundaris que fan canviar la situació de la història. Per exemple, en " Toy Story " tenim que el midpoint és quan el Buzz Light Year descobreix que és una joguina, fa que el seu món canviï totalment, el seu personatge canvia, tambe canvia la relació entre ells tot i que l'aventura encara continua, se li complica encara més al protagonista poder tornar a casa. SEGON PUNT DE GIR Trobem que és la paret en la que es troba el protagonista, és l'ara o mai que ha d'aconseguir resoldre la pregunta dramàtica, sembla que estigui a punt de perdre el seu objectiu ( the worst of the worst ) però que això el portarà al clímax. Per exemple, en " Toy Story " aquest moment del worst of the worst és el moment en que el Woody pren la desició de rescatar al Buzz i fer-ho com sigui per poder tornar a casa els dos junts. Aquest gir ens farà saltar al tercer acte TERCER ACTE CLÍMAX El que ens dediquem a fer és recollir tot el que hem deixat anar, tot el que s'ha plantat (informació, subtrama, etc.) s'ha de recollir, és aquesta última acció, el clímax és el moment de màxima tensió de saber si conseguiran o no els personatges resoldre la pregunta inicial. Si tot el resta ha estat ben gestionat això no ha de causar cap problema. És el moment que s'anomena deus ex machina , aquest moment hem de intentar no fer-ho, no pot arribar un senyor narrador, director... i fer que la solució que no ha aparegut en tota la història de sobte apareixi. La resolució ha de venir per els propis personatges. Per exemple, a " Toy Story " el moment de clímax és quan Buzz desplega les ales i planejen fins a poder arribar al cotxe, a les pel·lícules d'acció/aventures és el moment de la lluita final. Per el que fa a les històries romàntiques costa més de localitzar, però és el moment en que la parella pot estar junta, o no. RESOLUCIÓ El moment de resolució és un breu espai entre el clímax i el final, normalment el que fa és afegir una última informació sobre les subtrames o sobre l'arc de transformació del protagonista i fa un

últim énfasi en els demés temes tractats. Un cop s'ha resolt la pregunta dràmatica aquesta resolució s'ha d'acabar, és el fade to black s'ha d'acabar perquè ja no hi ha interés dramàtic, moltes de les coses s'han de resoldre abans del clímax, després d'aquest podem fer un subrallat però no podem resoldre coses sueltas. Pot existir guiños finals, una petita caricia, una ironia. A " Toy Story " tenim que en el pròxim cumple apareix un gos. També tenim el twist final és aquesta resolució final, envés de fer aquesta baixa de taló tenim un twist que és un nou gir que obra una nova hipòtesi una nova intriga, això ho podem veure molt en les series de televisió. És aquesta pregunta que queda a l'aire sense reoldres, és l'inici d'una secuela, a vegades. En series és obrir l'interrogant a final de capítol perquè tinguis l'interés de veure el següent capítol. També tenim anticlímax , no totes les pel·lícules han de tenir aquests dos elements, aquest element és justament una seqüència que pot ser que sigui un revés climàtic però que no és el final de la història, va abans del clímax semblant un possible final però que no ho és, per exemple, el moment en que ens estem a punt de carregar Terminator però sabem que no mort i es torna a reconstruir, hi ha un moment de fals final que el protagonista es pensa que s'ha carregat a l'antagonista, això ens porta a un altre punt de partida que portarà al final de veritat. Normalment sempre trobarem: detonant, primer punt de gir, midpoint, segon punt de gir i clímax. Això com a nivell molt bàsic i clàssic. Però també podem afegir anticlímax o twist final. El anticlímax es cuando tenemos una sensación de final falso. El midpoint puede pasar de muchas maneras, es un giro muy potente como para que exista un cambio de rumbo en la historia. Puede ser des de que cambia el punto de vista del personaje en la historia, algún personaje secundario también puede hacer cambiar el rumbo de la historia, etc. Hay un cambio muy importante en la historia. *[ Ejercicio : “ Frankenweenie ” 1984 de Tim Burton.] Tema 7 7.1. Tipus de Narrador Normalment en narració utilitzem dos tipus de narradors:

• Narrador Subjectiu (Aquest sempre ha d'estar amb el mateix personatge, serveixen molt per pel·lícules com Memento, El club de la lucha... Ens serveix per enganyar l'espectador però sense