¡Descarga Bases Biológicas de la Personalidad: Emocionalidad y Extraversión-Introversión y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
Curs 2012-
Personalitat i Diferències
Individuals
Tema 7: Perspectiva biològica
(H. J. Eysenck, J. A. Gray, M. Zuckerman)
Curs 2015-
TEMA 7
- Introducció.
- Físic i temperament: E. Kretschmer i W. Sheldon.
- Herència i personalitat.
- Teoria de H.J. Eysenck i funcions cerebrals. 4.1. Bases biològiques de l’extraversió. 4.2. Bases biològiques de l’emotivitat.
- Teoria de J.A. Gray i sistemes cerebrals. 5.1. Sistema d’Activació Conductual 5.2. Sistema d’Inhibició Conductual 5.3. Sistema de lluita i fugida 5.4 Sistemes cerebrals i personalitat
- Teoria de Marvin Zuckerman. 6.1. La percaça de sensacions 6.2 Justificació teòrica 6.3. Desenvolupament del Model. 6.4 El model biològic dels 5 Factors Alternatius 6.5 Bases biològiques i funcions evolutives del 5 Factors Alternatius
- Hormones i personalitat.
1. Introducció
Relació entre el cos i la personalitat
Antecedents: Hipòcrates i Galè
2. Físic i temperament
Relació entre la complexió corporal i el temperament:
E. Kretschmer (1888-1964) 3 categories: atlètic, leptosomàtic i picnic.
W. H. Sheldon (1898-1977) 3 dimensions: endomorfia, mesomorfia i ectomorfia.
3. Herència i personalitat
Genètica conductual. Heretabilitat de la personalitat: En funció del tret: 60%-40% (herència) i 60-40% (ambient) Estratègies psicogenètiques: La tècnica dels bessons. La tècnica de l’adopció. Heretabilitat i temperament Arnold Buss i Robert Plomin (1984): Temperament: trets de personalitat heretats que es manifesten en la infància i continuen en edat adulta Estudis longitudinals. Emotivitat, Activitat, Sociabilitat.
4. Teoria de H. J. Eysenck i les funcions
cerebrals
4.1. Bases biològiques de l’extraversió
Els substrat biològic de l’ Extraversió-Introversió rau en el Sistema Reticular Activador Ascendent (SARA): Activa el còrtex cerebral de manera inespecífica. Participa en el manteniment de l’estat d’alerta i de la concentració. Participa en el control del cicle son-vigilia.
L’ EXTRAVERSIÓ DEPÈN DE:
Excitació de l’escorça cerebral produida per un sistema neurofuncional anomenat SARA
L’AROUSAL (desvetllament) ÉS EL RESULTAT DE L’EXCITACIÓ DEL SNC EN RESPOSTA ALS ESTÍMULS EXTERNS (inputs)
4.1. Bases biològiques de l’extraversió
4.2. Bases biològiques de l’emotivitat
Cervell visceral
(SNA, sistema límbic):
Gestiona les Rs fisiològiques davant Es
emocionals.
Connectat al SARA: l’activació emocional
produeix un increment en l’activació
cortical.
4.2. Bases biològiques de l’emotivitat
4.2. Bases biològiques de l’emotivitat
Persones que puntuen alt en Neuroticisme:
Més inestabilitat emocional: activació més
ràpida i més freqüent.
Més activació: condicionament més ràpid.
- Teoria de J. A. Gray i els sistemes cerebrals
Supòsit: la conducta es regula per dos +1 mecanismes cerebrals: Sistema d’Activació Conductual (SAC) Sistema d’Inhibició Conductual (SIC) Sistema de lluita-fugida
Jeffrey Gray (1934 - 2004)
5.1. Sistema d’Activació Conductual
Sistema d’Activació Conductual (SAC):
Sensible a senyals de recompensa. Avalua la possible aparició d'estímuls apetitius en l’ambient. Les reaccions emocionals que produeix són de valència positiva (curiositat, desig i/o eufòria). Resultat final és l’activació conductual: conducta d’aproximació i exploració- IMPULSIVITAT. Localització anatòmica: complex circuit neuronal amb un paper central a l’àrea tegmental central i les seves projeccions dopaminèrgiques al nucli accumbens.
5.2. Sistema d’Inhibició Conductual
Sistema d’Inhibició Conductual (SIC): Sensible a estímuls que prediuen un possible càstig o omissió de recompensa. Facilita l’experimentació d’emocions negatives (la por i la frustració)- ANSIETAT. El resultat final és la inhibició conductual: facilita els aprenentatges de condicionament aversiu i l’evitació. Localització anatòmica: associació d’estructures serotoninèrgiques i GABAèrgiques com l’amígdala, el nucli basal de l’estriat terminal i l’hipocamp.
5.3. Sistema de lluita i fugida
Sistema de lluita i fugida:
Organitza la conducta en resposta al dolor o càstig presents (més que els anticipats). S’activa en situacions d’emergència i esdeveniments aversius incondicionats. Respostes Fugida (escapar del càstig o dolor). Lluita (agressió defensiva, afrontar). Detenció (paràlisi). Possible localització en l’hipocamp i l’amígdala. Correlats neurofisiològics: MAO i els nivells de Testosterona.
5.4. Sistemes cerebrals i personalitat
- SAC: substrat neurològic de la impulsivitat
- SIC: substrat neurològic de l’ansietat
↑ N
ansietat
↓ E
↓ impulsivitat ↑ Relació entre les teories de Gray i Eysenck
6.1. La percaça de sensacions (1979)
SUBESCALES:
TAS-Thrill and Adventure Seeking (Cerca de perill i aventura)
ES- Experience Seeking (Cerca d’experiències)
DIS- Disinhibition (Desinhibició)
BS- Boredom Susceptibility (Susceptibilitat a l’avorriment)
6.2. Justificació teòrica del Model
Els principals factors de la personalitat són genètics, tenen una funció d’adaptació a l’ambient i són observables en altres espècies animals. Els factors bàsics o principals són aquells més arrelats genèticament i que han facilitat la supervivència de l’espècie.
6.2. Justificació teòrica del Model
La personalitat no pot explicar-se per efectes de gens aïllats, sinó per conjunts de gens, per les interaccions entre ells i l’ambient. Interacció genotip-ambient Tipus de correlació genotip-ambient (Plomin, DeFries & Lohelin, 1977): Correlació genotip-ambient passiva - la persona rep un genotip i un ambient que estimula el tret de personalitat sense fer res de forma activa. Correlació genotip-ambient reactiva - l’ambient varia en funció de la reacció del nen (genotip diferent als pares). Els inputs ambientals o educatius canvien en funció de la conducta de la persona. Correlació genotip-ambient activa - la persona rep un genotip concret i crea o busca l’ambient per a desenvolupar-lo. Positiva o negativa: + l’ambient anima i estimula l’expressió del tret. Ambient facilita l’expressió del genotip. - l’ambient s’oposa i no estimula l’expressió del tret. Ambient minimitza l’expressió del genotip.
6.3. Desenvolupament del Model dels 5 Factors
Alternatius
Tret Percaça de Sensacions SSS (1979) Descobriment gen receptor D4DR (Benjamin et al., 1996; Zuckerman & Kuhlman, 2000) i el D2DR (Berman et al., 2002). Anàlisi Factorial de 46 escales de 8 qüestionaris utilitzats en recerca psicobiològica i psicogenètica. Desenvolupament del ZKPQ (Zuckerman-Kuhlman Personality Questionnaire; 1993).
1. Impulsivitat i Percaça de Sensacions CONDUCTA: Impulsivitat , es refereix a la manca de planificació i a la tendència a actuar sense pensar. Percaça de Sensacions indica la necessitat general d’aventura i excitació, preferència per situacions i amics impredictibles, i la voluntat d’assumir riscos. SISTEMES BIOLÒGICS: nivells de MAO, sistema adrenèrgic, i dopaminèrgic, serotonina, hormones gonadals. FUNCIÓ EVOLUTIVA: resposta ràpida davant de situacions incertes i urgents, recerca de nous territoris desconeguts per a obtenir recursos, etc.. 2. Agressivitat-Hostilitat CONDUCTA: Agressivitat verbal, dir paraulotes, un comportament groller i descuidat amb els altres, antisocial, disposat a la venjança i a la impaciència amb els altres. SISTEMES BIOLÒGICS: Hormones gonadals- testosterona, sistema de lluita i fugida, sistema adrenèrgic, etc. FUNCIÓ EVOLUTIVA: marcar límits, defensar territori, aconseguir més recursos...
6.5. Bases biològiques i funcions evolutives dels 5
Factors Alternatius
7. Hormones i personalitat
Hormones sexuals: Homes: andrògens i testosterona. Dones: estrògens, progesterona i oxitocina.
Estudis: Relació hormones gonadals, impulsivitat, percaça de sensacions i agressivitat. Relació testosterona i conducta antisocial. Relació oxitocina i conducta pro-social.
Bibliografia
Carver, C.S. & Scheier, M.F. (1998). Teorías de la personalidad. México: Prentice-Hall Hispanoamericana. (Temes 6 i 7) Andrés, A. (1996). Manual de psicología diferencial. San Francisco: McGraw-Hill. (Temes 9 i 10) Colom, R. (1998). Psicología de las diferencias individuales. Madrid: Pirámide. (Tema 19) Larsen, R. J. & Buss, D.M. (2005). Psicología de la Personalidad. México: McGraw-Hill. Zuckerman, M. (1991). Psychobiology of Personality. Cambridge University Press. Monografies de pràctiques: SSS ZKPQ
