¡Descarga PROTOZOUS 1. INTRODUCCIÓ y más Apuntes en PDF de Zoología solo en Docsity!
PROTOZOUS
1. INTRODUCCIÓ - Dins dels protists, grup polifilètic - Organismes unicel·lulars eucariotes (organització cel·lular semblant a la de plantes, fongs i algues) - No tenen paret cel·lular - Incolors - Mòbils (almenys en alguna part del seu cicle) - Hàbitat: medi aquàtic, són sensibles a la dessecació - De vida lliure (planctònics o pelàgics) o ancorats al substrat (bentònics) - Bàsicament heteròtrofs - Aeròbics o anaeròbics - Simbionts: paràsits, comensal i mutualistes - Poden formar colònies
Components funcionals de les cèl·lules dels protozous: nucli (1 o 2 nucleoides), mitocondris, aparell de Golgi, reticle endoplasmàtic, vacúols (digestius, contràctils), plasts, lisosomes i extrusomes.
La membrana cel·lular es troba reforçada per microtúbuls, vesícules i microfilaments, formant el citoesquelet. Externament trobem el glicocàlix (mucopolisacàrid) i les testes, que són formacions esquelètiques d’origen mineral o orgànic. A més, podem trobar el cist , una membrana externa protectora que permet format una forma de resistència anomenada cist de resistència.
2. MOVIMENT I LOCOMOCIÓ
Resposta sensible (sensibilitat: química, lumínica, tacte):
- Formacions no específiques: contracció i flexió de microtúbuls i microfilaments.
- Formacions específiques: pseudopodis i undulipodis
- Pseudopodis : prolongacions de la membrana que permeten el desplaçament del protozou. - Lobopodis : pseudopodis gruixuts que serveixen per embolcallar les preses. - Fil·lopodis : pseudopodis allargats i prims que són independents els uns dels altres. Solen trobar-se en protozous amb un esquelet porós o amb forats. - Reticulopodis : igual que els fil·lopodis però es poden unir.
- Axopodis : pseudopodi complex on els microtúbuls formen a l’interior una doble hèlix (axonema).
- Undulipodis : estructures estables que permeten el desplaçament. Estan formats per 9 parells de microtúbuls externs i 1 parell de microtúbuls intern ( +2) axonema.
La part més pròxima a la membrana o cinetosoma (cos basal) està formada per 9 triplets. Externament l’undulipodi està recobert per la membrana citoplasmàtica.
La locomoció varia segons:
- Flagel : poden moure’s de diverses man eres. Sovint efectuen ondulacions en tota la longitud i generen un moviment paral·lel al flagel. Hi ha altres tipus de moviment (imat ge).
- Cilis : fileres de cilis ( cinèties ) que prod ueixen un moviment coordinat. És un movi ment perpendicular al cos cel·lular i meta crònic: cada estructura està desfasada resp ecte la del costat. Trobem dos tipus de movi ments: motriu i de recuperació.
Proteïna KINETY: aguanta els cilis però no té a veure amb el moviment.
3. NUTRICIÓ
Són organismes heteròtrofs (generalment).
- Difusió passiva (per gradient de concentració) o difusió activa amb transport actiu.
Endocitosi: formació de vesícules
Pinocitosi: s’incorporen macromolècules.
Sincàrion
Els macronuclis es reabsorbeixen
Es succeeixen 3 divisions mitòtiques que produeixen 8 micronuclis. 4 es converteixen en macronuclis i 3 degeneren.
5. DIVERSITAT I CLASSIFICACIÓ
La sistemàtica dels protozous és complexa, contínuament han anat apareixent noves classificacions.
Les noves classificacions aparegudes no són estables, però indiquen la formació de nous grups força consistents.
Trobem protozous en els 5 grups:
OPISTOCONS : grup al qual pertanyen els animals i els fongs, que com a sinapomorfia principal presenten un flagel posterior de tracció.
- Coanoflagel·lats : petits flagel·lats marins o d’aigua dolça (3-10μm), de vida lliure, de l’àrtic als tròpics. Fixos i sedentaris. Presenten un sol flagel envoltat per un collar (coana (?)) de microvilli (30-40 digitacions de membrana). El collaret protegeix la base de la membrana i les corrents que genera serveix per captar l’aliment, que després serà capturat per fagocitosi. El collaret i la disposició del flagel recorden als coanòcits de les esponges (similitud morfològica). Els podem trobar solitaris o en colònies (les colònies són temporals i els coanoflagel·lats estan rodejats per una substància gelatinosa, aquesta disposició afavoreix la recerca d’aliment quan aquest manca. No hi ha repartiment de feina, cada cèl·lula és independent i ho fa tot).
EXCAVATS
- Euglenozous : els flagels emergeixen d’una cavitat. És un grup monofilètic caracteritzat per la persistència dels nuclèols durant la mitosi i les crestes
mitocondrials discoïdals. Presenten microtúbuls que reforcen la membrana. Els grups més importants són:
Euglènids: tenen cloroplasts de clorofil·la b (endosimbiosi secundaria). Tenen una estructura en forma de cavitat anomenada citofaringe on hi ha 2 flagels: un llarg que dóna moviment i un curt que no s’observa perquè no surt de la cavitat. Presenten fotoreceptors ( estigma ). Nutrició principalment autòtrofa però en casos adversos també poden absorbir nutrients (sapròfits). Exemple: Euglena viridis (si li manca llum pot tornar-se heteròtrof). Si un organisme és heteròtrof i es troba en condicions adverses, pot produir pigments fotosintètics i tornar-se autòtrof.
Cinetoplàstids: són paràsits o de vida lliure. Contenen un orgànul específic anomenat cinetoplast el qual és una estructura que es troba prop de la inserció del flagel, són un conjunt de “boles” les quals contenen milers de mitocondris a l’interior. Es creu que s’ha donat pel canvi de vida paràsita a la lliure. Hi ha una un tret característic d’aquest grup: la membrana ondulant , unit a aquesta trobem un flagel. Hi ha varies espècies patògenes per l’home:
Trypanosoma brucei : malaltia de la son. Vector: mosca tsé-tsé ( Glossina ), és hematòfaga. El trypanosoma brucei ataca els globus vermells. És un cinetoplàstid.
Trypanosoma cruzi : mal de Chagas. Vector: mosquit de la família Triatominae. Aquest entra directament al reg sanguini (es troba en excrements (?)). Produeix un augment del tamany de les vísceres i poden arribar a explotar.
Leishmania sp .: els hostes són animals domèstics com gats i gossos.
SAR: és un supergrup filogenètic ( Stramenopiles , Alveolata i Rhizaria )
- Alveolats : presenten alvèols corticals, vesícules planes disposades de manera contínua que recolzen la membrana. - Ciliats: presenten cilis almenys en una fase de la seva vida, agrupats en cinèties (no responsables del moviment dels cilis). Són de mida gran, 10 μm -30 mm. Presenten un micronucli diploide i un macronucli poliploide (heterogeni, es multiplica varies vegades però no ho fa completament). Presenta citostoma i citoprocte. Fan reproducció asexual a través de la escissió binària i sexual a través de la conjugació. Presenten alvèols al voltant de la membrana.
Presenten reticulopodis o fil·lopodis que surten per una o diverses obertures mitjançant els quals atrapen a les seves preses. Fòssils: Nummulites , presenten forma de moneda i poden arribar a ser més grans d’1cm, només una cèl·lula.
La sorra de les platges són pràcticament tot esquelets de foraminífers.
- Radiolaris: és un grup polifilètic. Tenen un esquelet intern i foren estructures mol simètriques. Són dels protozous més antics que es coneixen. Emeten axopodis.
Amebes : grup parafilètic, que inclou varies espècies de naturalesa ameboide. Presenten locomoció per pseudopodis. Tradicionalment s’agrupen segons caràcters morfològics com els pseudopodis i l’esquelet:
- Amb lobopodis i fil·lopodis: taxons dins d’amebozous, SAR i excavats.
- Gimnamebes: no presenten esquelet intern, es deformen en qualsevol punt de la membrana.
- Testamebes: sí en presenten.
- Amb reticulopodis: foraminífers (dins de SAR)
- Amb axopodis: heliozous i radiolaris (dins de SAR).
Exceptuant els foraminífers, la resta de grups d’ameberes (gimnamebes, testamebes, heliozous i radiolaris) són polifilètics.
