¡Descarga PLAN DE PARENTALIDAD y más Apuntes en PDF de Derecho Civil solo en Docsity!
DOCUMENT DE TREBALL SOBRE EL PLA DE PARENTALITAT
PRESENTACIÓ
1. Concepte i fonaments
El Llibre segon del Codi civil de Catalunya incorpora el pla de parentalitat com un dels continguts bàsics del conveni regulador quan els progenitors en procés de ruptura de parella tenen fills comuns i ha de presentar-se tant si el procés és de mutu acord com si és contenciós-(art. 233-2.2.a CCCat) per tal de preveure com s’exerciran les responsabilitats parentals (art. 233-8.2).
El pla de parentalitat és un instrument basat en l’autonomia dels progenitors i dirigit a ordenar les qüestions principals que poden afectar el fill o fills comuns en cas de trencament de la relació dels progenitors.
Atès que els progenitors són els millor situats per acordar què convé més a l’interès dels fills i que la ruptura del matrimoni no ha d’alterar les seves responsabilitats parentals vers els fills comuns, el pla de parentalitat concreta com ambdós progenitors exerciran aquestes responsabilitats i detalla els compromisos que assumiran sobre aspectes bàsics de la vida quotidiana dels fills, com la guarda, la cura i l’educació, que al seu torn es concreten en aspectes més específics com la salut, la religió, les activitats de lleure, el règim de relacions personals amb el progenitor no resident (i, en el seu cas, amb altres familiars i persones pròximes), i la distribució de les vacances, festius o dies especials, com aniversaris i similars.
El pla de parentalitat pretén adequar el contingut dels acords al que convé més a cada família. Permet anticipar els criteris de resolució dels problemes més importants que poden afectar els fills després de la ruptura per tal d’ evitar la litigiositat en un moment posterior. A l’hora pretén, en interès del fills, aconseguir una major implicació dels dos progenitors en les responsabilitats parentals i una comunicació més fluïda en les relacions posteriors a la ruptura.
2. Contingut
L’art. 233-9.2 CCCat disposa que el Pla de parentalitat inclou, com a mínim:
a) El lloc o els llocs on viuran els fills habitualment. S’hi han d’incloure regles que permetin determinar a quin progenitor correspon la guarda en cada moment.
b) Les tasques de què s’ha de responsabilitzar cada progenitor amb relació a les activitats quotidianes dels fills.
c) La manera com s’han de fer els canvis en la guarda i, si escau, com s’han de repartir els costos que generin.
d) El règim de relació i de comunicació amb els fills durant els períodes en què un progenitor no els tingui amb ell.
e) El règim d’estades dels fills amb cadascun dels progenitors en períodes de vacances i en dates especialment assenyalades per als fills, per als progenitors o per a llur família.
f) El tipus d’educació i les activitats extraescolars, formatives i de lleure, si escau.
g) La manera de complir el deure de compartir tota la informació sobre l’educació, la salut i el benestar dels fills.
h) La manera de prendre les decisions relatives al canvi de domicili i a altres qüestions rellevants per als fills.
Certament, el pla de parentalitat és una novetat del Llibre segon del CCCat –i una novetat a l’estat espanyol-, si bé a la pràctica cada cop són més les propostes de conveni regulador i les resolucions judicials que preveuen allò relatiu a la guarda dels fills menors de forma detallada. També cada cop més convenis preveuen les principals activitats educatives i de lleure dels fills, a fi de determinar com es costejaran, i de distribuir les responsabilitats dels progenitors per determinar les tasques de cadascun a l’hora del seu seguiment.
El pla de parentalitat pretén generalitzar aquesta bona praxis, perquè la regulació prèvia i sistemàtica dels aspectes relatius a la relació de tots dos progenitors amb els fills un cop trencada la parella minimitza els conflictes i dilueix les discrepàncies. La “simulació” del futur també permet als progenitors copsar l’abast i complexitat dels diversos aspectes de la relació amb els fills en la nova situació i facilita la gestió dels afers dels menors.
4. El Pla de parentalitat com a instrument flexible i adaptable a
les necessitats canviants de cada família
Les relacions amb els fills es basen en la continuïtat però, com tota relació familiar, impliquen un cert grau de dinamisme. Per això:
És especialment recomanable que els acords del Pla es modifiquin en funció de la franja d’edat del menor o menors.
Les etapes que orientativament es poden considerar rellevants són la que arriba fins als 3-4 anys –inici escola-; la franja entre els 3-4 i els 12 anys; i, finalment, la de més de 12 anys. La millor opció és fixar, en el Pla inicial, determinades previsions lligades al creixement dels menors.
Cal tenir present, a més, en relació al darrer període, el parer dels fills, els quals han de ser escoltats.
5. El pla de parentalitat en altres ordenaments jurídics
Des que en diversos ordenaments jurídics la llei encoratja, o fins i tot obliga, a presentar plans de parentalitat, s’ha constatat que la participació d’ambdós progenitors separats en la criança dels fills ha crescut significativament i sembla constatat que ha disminuït la litigiositat posterior a la sentència de divorci per qüestions relatives a la guarda dels fills. En últim terme, s’observa que el pla disminueix els costos del divorci, garanteix a les parts un major nivell de control sobre el procés i redueix els desacords, per la qual cosa no resulta aconsellable quan les parts no estan, d’entrada, predisposades a comunicar-se.
El pla de parentalitat, que es coneix en els ordenaments anglosaxons des de fa força temps, és un instrument consolidat a Austràlia i als EE.UU. Alguns estats
nord-americans el configuren com a obligatori sempre que es discuteix la guarda dels fills, i d’altres només el requereixen en cas de responsabilitats parentals compartides o si s’acorda la guarda compartida.
Als països europeus (on encara una figura incipient), el cas més destacable és el d’Holanda, on des de l’1 de març de 2009 la Llei de procediment civil en preveu la formalització si té lloc el divorci o la dissolució de parella registrada. El pla forma part d’una guia de resolució de conflictes informatitzada, elaborada pel Comitè de Justícia Gratuïta del Ministeri de Justícia holandès amb la col·laboració de la Universitat de Tilburg, que té per objecte fomentar la mediació en cas de crisi de parella, i que permet als mateixos progenitors, amb consell expert, dissenyar un pla a mida. Aquesta eina documenta i registra tots els acords assolits 1.
6. La compatibilitat amb el recurs a la mediació familiar
Atesa la conflictivitat que pot generar a la pràctica l’execució de cadascuna d’aquestes decisions, és convenient que les propostes de pla de parentalitat prevegin la possibilitat de recórrer a la mediació familiar per a resoldre les diferències derivades de la seva aplicació o la conveniència de modificar-ne el contingut per adaptar-lo a les necessitats de les diferents etapes de la vida dels fills o a les noves circumstàncies dels progenitors.
També s’ha constatat, en el dret comparat, l’eficàcia de l’assistència d’un mediador per l’elaboració del pla de parentalitat, com a professional que pot contribuir a que les parts arribin, per sí mateixes, a l’adopció dels acords –i que, correlativament, tenen un grau de compliment posterior adient-
(^1) Per a més informació, sobre l’anomenat “pla de criança” holandès (ouderschapsplan),
vid. http://www.rvr.org/nl/search?page=1&query=ouderschapsplan. Per a més informació sobre la guia informatitzada de resolució de conflictes que l’implementa (rechtwijzer):
http://www.rvr.org/binaries/rbv-downloads/brochures/hr_rvr10030_folder-eop_mrt10.pdf Aquesta informació, de moment, només es troba disponible en neerlandès.
Cal tenir present, a més, que, amb independència del règim d’ordenació de la
guarda, l’exercici de la potestat parental serà habitualment conjunt, de manera
que les principals decisions vinculades a l’existència dels menors han
d’adoptar-se de mutu acord. En tot cas, i respectant l’autonomia de la voluntat
dels progenitors, i les iniciatives dels juristes implicats, el referent primer és el mateix art. 233-9 CCCat, i el punt de partida la necessitat, constatada, que els
progenitors prenguin consciència de l’execució futura de les seves
responsabilitats parentals conjuntes respecte dels fills comuns.
ANNEX I
GUIA PER ELABORAR UNA PROPOSTA DE PLA DE
PARENTALITAT
Preliminar. Els deures d'informació i col·laboració entre
ambdós progenitors
- Els progenitors ACORDEN QUE hauran d’informar-se recíprocament de les
seves adreces actuals, així com dels telèfons d’urgència, i hauran de notificar a
l’altre qualsevol canvi.
- Tota la informació relativa al/s fill/s s’haurà d’intercanviar entre els mateixos
progenitors, els quals es comprometen a que NO UTILITZARAN el/s fill/s com
a missatgers per a intercanviar informació, plantejar qüestions o proposar
canvis en el règim de guarda i visites establert.
Els progenitors acorden que l’intercanvi d’informació relativa al/s fill/s no s’ha de dur a terme -generalment- en presència d’aquests.
Cada progenitor es compromet a informar l’altre sobre els principals aspectes
relatius al desenvolupament dels fills, i específicament als aspectes relatius a
la educació, la salut i el lleure.
*Si un progenitor té coneixement de qualsevol malaltia, accident, hospitalització o qualsevol altra circumstància que afecta la salut del fill, s’obliga a comunicar-
ho immediatament a l’altre progenitor.
- Cada progenitor es compromet a procurar l’accés a l’altre dels documents
dels seus fills (escolars, sanitaris i altres rellevants)
- Cal tenir present que la decisió de canviar de centre escolar, com a manifestació significativa de l’exercici de la potestat parental, requereix l’acord
d’ambdós progenitors.
A) Decisions relatives a la guarda dels fills i al lloc on viuran
habitualment
En funció del règim adoptat, els progenitors han de detallar la distribució dels
períodes de convivència (setmanes, partició de setmana, quinzenal, mesos, etc) Habitualment, els fills són al domicili de cada progenitor durant el període
de guarda, excepte si s’acorda que siguin els progenitors els que es desplacin.
B) Tasques de què s’ha de responsabilitzar cada progenitor en
relació amb les activitats quotidianes dels fills.
Fixar, per exemple, la possibilitat de relacionar-se amb ell durant la malaltia, i com...)
També (útil en cas de guarda individual per residència dels progenitors en localitats diferents) preveure el règim de transport (la manera de dur-lo a terme, i qui el sufraga).
*Així mateix, pot ser útil Acordar que el progenitor que sol·liciti un canvi en la guarda és responsable de qualsevol despesa addicional de cura o transport del/ s fill/s que pugui resultar del canvi.
D) Règim de relació i de comunicació amb els fills durant els
períodes en què un progenitor no els tingui amb ell.
- Si s’atribueix la guarda conjunta per períodes d’una certa durada, acordar les relacions personals amb l’altre progenitor (p.e., una tarda a la setmana).
En cas de guarda individual, ACORDAR els intervals en que el progenitor que no tingui la guarda podrà tenir els fills en la seva companyia (p.e., caps de setmana alterns, des de les ..... del divendres o des de la sortida del col·legi fins les ..... diumenge / l’entrada del col·legi el dilluns pel matí)
També es pot fixar un (o més) dies intersetmanals, delimitant el període.
Es adient acordar el règim de comunicacions, mentre el/s fill/s està/n amb un progenitor (diari/ cada ...... dies, entre les ........ i ....... hores, etc)
En cas de comunicació telefònica, caldrà respectar l’horari de descans dels fills, de l’altre progenitor i, si és el cas, de la resta de la seva família.
E) Règim d’estades (vacances, dates especialment
assenyalades)
És adient contemplar de manera específica cada període de vacances dels menors (amb el referent del calendari escolar).
En concret, les vacances d’estiu (delimitant si és juliol/ agost, o només agost), de Nadal, de Setmana Santa –o Pasqua- i, si és el cas, d’hivern (-en mig del període escolar- l’anomenada “setmana blanca”).
Punt de partida (susceptible d’acord diferent en funció de cada realitat familiar): distribució de les vacances per la meitat de cada període.
Per garantir la igualtat, establir la preferència d’un progenitor els anys parells, i de l’altre els senars.
Aquesta distribució es fa amb independència del progenitor a qui pugui correspondre la guarda del/ fill/s. Poden establir períodes i ordenacions diferents.
En les vacances de Nadal, és adient anticipar si la distribució afecta a les dates del 25 i 26 –o, segons les característiques de la família, la nit del 24-, de manera que, amb independència de la distribució de les vacances, s’alterni, si escau, aquests dies la convivència amb els progenitors (pot facilitar l’acord els usos familiars fins a la data del trencament). També es pot acordar el règim de convivència el dia 6 de gener.
En general, el règim de relacions personals s’ha d’entendre sense perjudici de l’assistència del/s fill/s a colònies, campaments, esplais o estades a l’estranger, entre d’altres activitats que puguin haver acordat els dos progenitors conjuntament.
Els progenitors poden ACORDAR una distribució in genere dels fins de setmana llargs.
La fixació d’aquest calendari, es farà arribar, per part del progenitor que té preferència cada any, durant la primera quinzena del més de setembre, per la via que estableixin (o altre mecanisme que prevegin)
- Cal ACORDAR com s’ordenen les relacions personals en les dates d’aniversari/ sant dels menors o dels progenitors, intentant garantir el contacte directe dels progenitors durant un període de .... hores, amb independència de qui tingui aquell dia atribuïda la guarda (també poden establir que, perquè es faci efectiu aquest contacte caldrà que el progenitor informi l’altre progenitor amb, com a mínim, ..... dies d’antelació).
*Es recomanable que els progenitors ACORDIN participar –tots dos- en les festes d’aniversari del/s seu/s fills, i es distribueixen les tasques d’organització (per exemple, correspondran al progenitor que en tingui la guarda en aquell moment; o bé a un els anys parells i a l’altre els anys senars).
- Els progenitors són conscients que cadascun pot viatjar amb el/s fill/s mentre el/s tingui sota la seva guarda, i, per tant ACORDEN determinats compromisos d’INFORMACIÓ, referents a la realització de viatges a l’estranger.
*Els progenitors ACORDEN facilitar-se el passaport
G) Decisions relatives al canvi de domicili i a altres qüestions
rellevants per als fills.
Els progenitors ACORDEN comunicar-se, amb un preavís mínim de 30 dies, la seva intenció de canviar de domicili.
Si el canvi de domicili d’un progenitor impedeix el règim de relacions establert, els progenitors hauran de revisar el pla de parentalitat per tal d’assolir-ne un altre que s’adapti el millor possible a les necessitats del/s fill/s.
- Altres qüestions rellevants són, per exemple, les relatives a les decisions mèdiques i sanitàries ordinàries o psicològiques del/s fill/s, que es poden preveure, llevat de casos d’urgència o necessitat -atenent a l’interès superior del menor-.
H) Modificacions, revisió del pla i recurs a la mediació familiar.
***** Es poden establir mecanismes de revisió del pla, atenent a determinades circumstàncies que considerin rellevants.
***** Els progenitors poden ACORDAR recórrer a la mediació familiar en cas que l’aplicació del pla provoqui diferències entre els progenitors o calgui modificar- ne el contingut per tal d’adaptar-lo a les necessitats de les diferents etapes de la vida dels fills o a les noves circumstàncies dels progenitors.
ANNEX II
MODEL DE PLA DE PARENTALITAT
- ..........................................................................................., amb DNI .....................,
com a progenitor // pare /mare amb domicili a ................................................................
i telèfon 0 0 1 F.............................
- ..........................................................................................., amb DNI .....................,
com a progenitor // pare /mare amb domicili a ................................................................
i telèfon 0 0 1 F.............................
En relació als seus fills
- ............................................................................................., amb DNI................., nascut el dia .................., a ......................................
- ............................................................................................., amb DNI................., nascut el dia .................., a ......................................
- ............................................................................................., amb DNI................., nascut el dia .................., a ......................................
- (I successius, en el seu cas)
ACORDEN [PROPOSA] EL REGIM de GUARDA (CONJUNTA // INDIVIDUAL) AMB ESTABLIMENT DEL REGIM DE LES RELACIONS PERSONALS ... )
i, pel seu millor exercici,
□ Altres..........................................................
B) Tasques de què s’ha de responsabilitzar cada progenitor en
relació amb les activitats quotidianes dels fills. (Art. 233-9.2b)
□ Mentre no s’acordi el contrari, els progenitors són els principals responsables de la
cura del/s fill/s comú/ns.
□ Cada progenitor es farà càrrec, per ell mateix o mitjançant d’altres persones que
designi, de les tasques domèstiques generades per la cura del/s fill/s mentre el/s tingui en la seva companyia, amb la col·laboració del/s fill/s des que tingui/n la maduresa
suficient.
□ Cada progenitor es farà càrrec, per ell mateix o mitjançant d’altres persones que
designi, de portar el/s fill/s a l’escola i a les activitats extraescolars, així com de recollir-
lo/s, mentre estigui/n en la seva companyia.
□ Cada progenitor pot escollir les persones adequades perquè tinguin cura dels fills
mentre no se’n pugui fer càrrec.
□ Altres ........................................................................
Durant l’exercici de la guarda:
□ Cada progenitor pot prendre les decisions quotidianes relatives als fills
mentre aquests es trobin en la seva companyia.
□ Cada progenitor es responsabilitza de les decisions següents ........................
□ Altres .....................................................................
C) Manera com s’han de fer els canvis en la guarda. (Art.
233-9.2c)
□ Els intercanvis tindran lloc:
□ A l’habitatge del progenitor que tingui la guarda en cada moment
□ A l’habitatge de l’altre progenitor
□ A l’escola, a a l’inici o la fi de la jornada escolar
□ Altres ........................... ...........................................
□ Els intercanvis s’han de portar a terme dins l’horari ..................................
□ El progenitor que rebi el/s fill/s en guarda o per tal de fer efectiu el règim de relacions
personals és l’encarregat de transportar-los.
□ El progenitor............................................................................. és el responsable de
transportar el/s fill/s en els canvis de la guarda o quan tingui lloc el règim de relacions
personals.
□ Si un progenitor, per qualsevol causa, no pot fer efectiva la guarda que té assignada,
és responsable de trobar un sistema alternatiu de guarda per al/s fill/s.
□ El progenitor que sol·liciti un canvi en la guarda és responsable de qualsevol
despesa addicional de cura o transport del/s fill/s que pugui resultar del canvi.
□ Amb independència del progenitor a qui pugui correspondre la guarda del/ fill/s,
cada progenitor podrà tenir-lo/s la meitat dels períodes de vacances escolars d’estiu.
En defecte d’acord entre els progenitors, el progenitor.....................................................
els tindrà el primer període els anys parells i el
progenitor ........................................................ els senars.
□ Els progenitors fixen la manera en que es produirà.
□ Altres períodes ......................................................................................
□ Després del període vacacional el reinici habitual del règim de guarda / règim de
setmana altern
□ Li correspondrà al progenitor que no hagi estat amb els seus fills en
el darrer període de vacances.
□ Altres ..............................................................................
2) Vacances de Nadal
□ Cada progenitor tindrà el/ fill/s la meitat dels períodes de vacances escolars de
Nadal. A manca d’acord dels progenitors, el progenitor............................................... els
tindrà el primer període els anys parells i el progenitor .......................................... els anys senars.
□ Altres.
□ Després del període vacacional el reinici habitual del règim de guarda// caps de
setmana alterns
□ li correspondrà al progenitor que no hagi estat amb els seus fills en el
darrer període de vacances.
□ Altres ...................................................................................
3) Vacances d’hivern
□ El/s fill/s podran estar en companyia de cada progenitor per parts iguals. En aquest
cas, el progenitor....tindrà el/s fill/s la primera part de la setmana els anys parells, mentre que l’altre els tindrà la primera part de la setmana en els anys senars.
□ El progenitor....tindrà el/s fill/s tota la setmana en els anys parells, mentre que l’altre
els tindrà tota la setmana en els anys senars.
4) Vacances de Setmana Santa
□ Cada progenitor tindrà el/ fill/s la meitat de les vacances escolars de Setmana
Santa. A manca d’acord dels progenitors,decidirà el progenitor....els anys parells i l’altre els senars.
□ Altres .........................................................................................
5) Dies assenyalats
□ Els progenitors acorden que el dia ..................... el règim serà el
següent:...................................................................
□ En les dates d’aniversari dels menors o dels progenitors, prevaldrà l’acord dels
progenitors i, a manca d’acord, s’aplicarà el règim de comunicació i relacions previst
amb caràcter general.
□ Durant l’aniversari del/s fill/s, aquest/s estarà/n en companyia del
progenitor.................................................................... els anys parells i del progenitor................................................... ............... els anys senars.
