PLATÓ
1_Les Influencies D’altres Pensadores Sobre Plató
2_La Polèmica Contra Els Sofistes
3_La Tòria Del Coneixement De Plató
4_La Teoria De L’ànima
5_La Teoria De Les Idees
6_La Filosofia Política De Plató
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Orientación Universidad
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Busca documentos
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Busca tu universidad
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Video Cursos
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Quiz
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pregúntale a la comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
¡Nuestros e-books salva-estudiantes!
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Filosofia de Plató: Mètode, Doctrines i Mites, Apuntes de Historia de la Filosofía
Resum tot Plató 2n Batxillerat
Tipo: Apuntes
2020/2021
1 / 17
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!
Documentos relacionados
Vista previa parcial del texto
¡Descarga Filosofia de Plató: Mètode, Doctrines i Mites y más Apuntes en PDF de Historia de la Filosofía solo en Docsity!
PLATÓ
1_Les Influencies D’altres Pensadores Sobre Plató
2 _La Polèmica Contra Els Sofistes
3 _La Tòria Del Coneixement De Plató
4_La Teoria De L’ànima
5 _La Teoria De Les Idees
6_La Filosofia Política De Plató
1_LES INFLUENCIES D’ALTRES PENSADORES SOBRE PLATÓ HERÀCLIT Va ser un pensador presocràtic provinent de la cuitat d’Efes a l’antiga Jònia. Heràclit només v a escriure Aforismes, frases curtes amb un pensament molt profund expressat de forma metafòrica. Heràclit defensa la llei del esdevindré, una llei fonamental de l’univers que diu que tot està sempre en transformació constant, inclòs el nostre pensament que no és més que un fluir d’idees. Plató està d’acord amb Heràclit en que el món sensible està regit per la llei del esdevindré però no ho acceptà en el mon intel·ligible ja que les idees no canvien. PARMÈNIDES Parmènides fou un filòsof Presocràtic del S.VI a.e.C. originari d’Elea a la península Italiana on funda l’escola Eleàtica. Parmènides va ser l’escriptor del “Poema Del Ser” un poema molt important que marcarà molts filòsofs. Les influències de Parmènides sobre plató són dues:
Influència Epistemològica
Parmènides diferencia dues vies del coneixement, la via de les aparences (coneixement sensible per Plató) que depreciarà i la via de la veritat (epistemologia per Plató) que té com a origen del coneixement la Raó, per aquesta afirmació tant Parmènides com Plató són Racionalistes.
Influència Ontològica
Per Parmènides l’esser té una sèrie d’atributs, que ell va deduir de forma lògica utilitzant axiomes, afirmacions que no és poden posar en dubtar, comença amb “L’ésser és i no ésser no és”
- Si l’ésser és i no ésser no és aleshores el buit no existeix ja que el buit no és, si el buit no existeix l’ésser no és pot moure a un lloc del buit, per això l’ésser és immòbil.
SÒCRATES Fou el mestre de Plató durant vuit anys fins el dia de la mort de Sòcrates. La influència de Sòcrates sobre Plató es pot resumir en quatre termes fonamentals: 1_ Transmetre el mètode de la filosofia 2_ La importància de la inducció com a eina del diàleg 3_ Transmetre-li la doctrina moral del intel·lectualisme moral 4_ L’exemple de la mort de Sòcrates
1_ Transmetre-Li El Mètode De La Filosofia
El mètode de la filosofia és el diàleg, una activitat comunicativa en que s’intenta buscar la veritat a través d’un diàleg interrogatiu. Sòcrates és el descobridor de conceptes i els investiga de la mateixa manera que investiga la geometria simplificant les infinites formes en unes poques perfectes que només existe3ixen en el nostre pensament. A Sòcrates no li interessa el mon matemàtic però si el moral ja que aquest es superior, aquesta afirmació que seguiran tant Sòcrates com Plató porta a que els dos siguin Moralistes. A arrel d’aquest fet Sòcrates afirma que l’escriptura es la mort de la filosofia ja que al escriure afirmes haver la veritat i al saber ja veritat ja no dialogues més i en aquest punt la filosofia mor, perquè ja no filosofes només memoritzes. Per aquesta raó Plató va escriure la seva filosofia en forma de diàlegs que es la forma escrita que més s‘assembla a el diàleg interrogatiu. La filosofia aleshores és un diàlegs constant en que ens replantejament la veritat de manera ininterrompuda, partint sempre de que la veritat sempre se’ns amaga, i al fer aquest replantejant d ela veritat la filosofia continua.
2_ La importància de la inducció com a eina del diàleg
El mètode inductiu és un mètode amb l'objectiu de recordar i per recordar primer comencem amb un munt de casos particulars i d'aquests casos particulars extrèiem una característica universalment compartida per tots els casos particulars, l'anomenat concepte. Aquest concepte és un record que ha de ser recordat a través de la inducció, ja que el que fem amb aquest mètode només és recordar mai inventes o descobreixes són només records d'idees d'una vida passada en el món de les idees quan vas contemplar el "cel de les estrelles fixes" i les idees que no sabies mai les podràs recordar, ja que no les saps. Per aquesta raó diem que el mètode de la inducció és un mètode subordinat a l'anamnesi (recordar en grec) i que és un mètode auxiliar al mètode de la Maièutica el mètode amb el Sòcrates ajudava a poder recordar als seus deixebles tal com ho va fer amb Plató.
3_ Transmetre-li la doctrina moral del intel·lectualisme moral
L’ànima té dues facultats, la Raó i la Voluntat, la raó com a facultat de conèixer i la voluntat com a facultat de desitjar. Quan l’anima amb la raó coneix el bé aquesta passa a desitjar-lo i ja no pot desitjar el mal. com a conseqüència d’això només peca qui no ha conegut el bé per tant només pot pecar l’ignorant. Per aquesta raó el camí de la moralització de l’anima, el que crea l’individu moral i per tant perfecte. Aquesta afirmació de que quan l’ànima aquesta passa a desitjar-la és la base de tot el pensament Socràtic i Platònic, com és pot observar en les seves respectives filosofies polítiques basades completament en que si el governant coneix el bé aquest passarà a desitjar-lo i el govern serà bo.
4_ L’exemple de la mort de Sòcrates
Plató adora de tal manera a Sòcrates que arriba a firmar que “Sòcrates és la filosofia” degut a que aconseguit posseir a si mateix de forma que la seva raó el posseeix Sòcrates i tota acció que realitza ho fa seguint la raó i mai per la passió, per això no sent la por. Sòcrates va ser condemnat a mort per haver ensenyat idees contraries als Deus i li van proposar tres penes, la presó, l’exili i una fiança, ell les rebutja totes i que el seu càstig serà que li donin una pensió de per vida, el jurat al sentir-se ofès el condemnen a mort. Per a portar a terme la condemna primer han de tornar a Atenes la seva ciutat d’origen, ho realitzen amb vaixell i en el camí els seus deixebles entre els quals està Plató subornen al carceller per que Sòcrates pogués fugir, amb el que el mateix Sòcrates respon amb: “Nosaltres [les lleis] proposem el que manem, i no d'una manera despòtica, sinó deixant l'opció que se'ns obeeixi o se'ns convenci en cas contrari. Ara bé, qui no s'acull a una d'aquestes opcions, no actua com cal. ... Ens has donat grans proves, Sòcrates, que estàs d'acord amb nosaltres, perquè no haguessis viscut a la ciutat més que cap altre ciutadà, si aquesta no t'hagués agradat especialment..., Encara més, durant el teu procés judicial, hagueres pogut proposar que et condemnessin al desterrament, si haguessis volgut, fent llavors, amb el beneplàcit de la ciutat, la qual cosa ara tractes de fer contra la seva voluntat. Llavors et vanaves de no témer a la mort i de preferir aquesta al desterrament. Però ara ni respectes les teves pròpies paraules ni ens respectes a nosaltres, les lleis, sinó que intentes destruir-nos. ....I no és cert també, continuarien dient, que tractes de violar els pactes i els acords que et vinculen a nosaltres, sent així que els vas subscriure sense estar sotmès a coacció ni a engany alguns, i sense veure't obligat a decidir en poc temps, sinó al llarg de setanta anys, en què vas poder marxar a una altra part, si no t'agradàvem o si et
2_LA POLÈMICA CONTRA ELS SOFISTES Els sofistes foren els enemics intel·lectuals de Plató, mestres de la Retòrica i Metecs en les ciutats greges on ensenyaven l'art de la retòrica per grans sumes de diners per tal que els seus estudiants tinguessin retòrica i poguessin convèncer als ciutadans que el votessin a ells per així doncs accedir al poder polític. LA RETÒRICA La Retòrica es divideix en:
- La tòpica el deixeble aprèn com derivar arguments, això ho aconsegueix aprenent-se entre 150-200 preguntes que li llença per què el discurs li responguí.
- Ars Inventum aquest mètode ajuda a l’enteniment a descobrir noves veritats però no ha demostrar-les, la recerca d’aquets arguments es realitza amb ajut de la tòpica
- Dispositio com disposar l’orde dels arguments ja que si els arguments estan mal disposats aquets poden perdre tota la seva validesa
- Pronunciatio ens diu amb quin to s’ha de pronunciar el discurs.
- Memoratio és la memorització completa del discurs ja que el paper donava sensació d’inseguretat. A banda de la retòrica als alumnes també se'ls instruïa en l'art de l'Erística en què el sofista feia buscar arguments a l'alumne per demostrar "A" i després per demostrar "no A", fent així que l'alumne comprengui que tot pot ser demostrat per la paraula i que la veritat no existeix, tot això està fonamentat en la convicció dels Sofistes de què la realitat no existeix. Plató defineix a l’Erística com una falsa dialèctica, davant d’aquesta plató proposa la verdadera dialèctica que té com a objectiu final la veritat, que s’amaga en l’idea Platònica de la Veritat. “Creus que és just allò que un orador brillant t’ha fet creure que és just”
Critica A La Retòrica
Protàgores afirma que la retòrica pot ser persuasiva sobre qualsevol tema, per contra Plató respon que una disciplina només pot ser persuasiva quan aquell qui està parlant té ciència sobre aquell tema, és a dir un metge només té ciència sobre medicina i només et podrà convèncer sobre matèries relacionades amb la medicina. Dit això Plató afirma que la retòrica no té ciència i com que no té ciència no pot convèncer sobre res. Plató se'n adona que darrera de ka Retòrica s’hi amaga la doctrina del Relativisme, que defensa que no hi ha un ordre immutable de valors morals sinó que aquest es Resemantitzen al llarg de l’espai i el temps, una cultura pot tindre diferents valors morals i la mateixa cultura al llarg del temps pot canviar els valors morals. Per combatre aquest relativisme Plató crea la Teoria De Les Idees la seva obra més important i amb l'objectiu únic de destruir els Sofistes, en aquesta afirma que les idees no tenen com a base l'home, ja que els homes una base inestable, sinó que fa que les idees siguin transcendentals a l’anima humana, existien abans de que les ànimes humanes fossin creades i seguiran existint quan aquestes desapareguin.
3_LA TÒRIA DEL CONEIXEMENT DE PLATÓ QUE ES CONÈIXER? CONÈIXER ES RECORDAR L’òrgan encarregat de recordar és l’ànima , que té la facultat de la raó, que recorda l’objecta de l’idea, ja que l’anima va conèixer l’idea en una vida anterior en el món intel·ligible, el món en que habiten les idees, que són eternes per la qual cosa existien abans de que les ànimes humanes fossin creades i seguiran existint quan aquestes desapareguin. Aleshores si les ànimes no creen d’intel·ligibilitat de la realitat, es evident que les ànimes no crea la intel·ligibilitat, per aquesta raó l’ànima és passiva en ordre a la crear d’intel·ligibilitat de la realitat. A quest pensament és denominat Realisme, que s’allargarà fins al S.XVII a.e.C. Tant Plató com el seu deixeble Aristòtil són realistes encara que aquest segon no recordarà sinó que abstraurà. Com que Plató defensava l’Inductivisme Epistemologic, que afirma que l’ànima ja conté idees en el moment en que es empresonada al cos, això es fonamenta amb la prexsitència de l’ànima, on aquesta va conèixer les idees. Com a resultat d’aquest fet el coneixement no és comunica sió que és recorda. Sòcrates <> ELS GRAUS DE CONEIXEMENT Plató al final del diàleg VII expressa que representar el coneixement com una línia no és correcta sinó que s’ha de representar comunica escala, degut a que aquesta transmet l’idea de l’ascens. ÒRGAN DEL CONEIXEMENT
OBJECTE DEL
CONEIXEMENT
Doxa Sentits Objectes
Episteme Raó Idees
DOXA EPISTEME
Eikasia Pístis Dianoia Noesis
Dialèctica
Anamnesis
(grec)
Reminstentia
(llatí)
Reminiscència
(espanyol)
1_ Eikasia
És el grau de coneixement més baix basat en la paraula escoltada, per la qual cosa té com a òrgan del coneixement l'oïda i com a objecte d'estudi la paraula. És el moment en què ens expliquen un fet sense nosaltres estar presents, per aquesta raó és el grau de coneixement més baix. Plató desconfia de les paraules, ja que són les ombres dels objectes, ja que no mostren la veritat i en ser pronunciades aquestes es deformen. “Els homes no són veraços amb les paraules”
2_ Pístis
És el grau de coneixement aconseguit al presenciar un fet, el que engendra un grau de major certesa que el l’Eikasia, no obstant els cossos són copies imperfectes de les idees per la qual cosa realment coneixem la idea participada dels cossos, això genera que el nostre coneixement sigui imperfecte.
3_ Dianoia
Ara utilitzem com a òrgan del coneixement la raó i ens dona el coneixement de les matemàtiques, el que purifica l’ànima pel fet que deixa d’estar en contacte amb la matèria que és el principi de corrupció de l’ànima.
4_ Noesis
És el grau de coneixement més elevat, que és una investigació dialèctica dels diferents valors morals. Ara bé s’ha de d’explicar perquè Noesis es superior a Dianoia, això ve donat com a resultat de que encara que la Dianoia separa l’ànima de la corrupció provocada per la matèria, el coneixement Noètic va més enllà canviant a la pròpia ànima ja que quan l’ànima coneix els valors morals aquesta passa a desitjar-los. Per arribar al coneixement Noètic s’utilitza el mètode Inductiu (de casos particulars a característica comuna). El fi últim és la moralització de l’ànima i això s’ha aconsegueix quan aquesta coneix el valor moral suprem, l’idea del bé, i en aquest moment el coneixement ha sobrepassar al coneixement Noètic per la qual cosa l’ànima ja és moral.
4_LA TEORIA DE L’ÀNIMA
1) Doctrina de la preexistència de l’ànima
Amb aquesta doctrina heretada de l’Orfisme Pitagòric Plató dona resposta a on i quan l’ànima va conèixer les idees. On? en un mon transcendent, al mon intel·ligible on resideixen les idees, i la llar real de l’ànima. Quan? en la vida anterior a la seva primera caiguda.
2) Doctrina de d’immortalitat e l’ànima
Sòcrates defensava d'immortalitat de l'ànima, per defensar-ho va haver d'acceptar que el cos i l'ànima són substàncies de diferent naturalesa, la primera és simple i per això immoral, ja que allò que és simple és immortal, i el cos que no és simple i com que no es simple es descompon i mor. EL MITE DEL CARRO ALAT LA DOCTRINA DE LA PREEXISTÈNCIA DE L’ÀNIMA
Introducció
És un mite prenatal, ja que succeeix abans que l'ànima hagi entrat en contacte amb el cos, és a dir haguí entrat amb contacte amb la font de la seva corrupció.
Mite
Representat les ànimes humanes i les ànimes dels Déus com carros conduïts per un auriga i arrossegat per dos cavalls. En el cas del carro dels Déus, els cavalls seran dòcil, amb diferència del carro de les ànimes humanes que tenen un cavall dòcil i un altre indòcil, tots aquests cavalls són alats. Les ànimes humanes, però segueixen les ànimes dels Déus que fora de l'esfera de les estreles fixes i des d'on se'ls concedeix el privilegi de contemplar l'espectacle de les idees, però mentre que els cavalls dels Déus es mantenen dòcils possibilitant que l'auriga contempli l'espectacle, en les ànimes humanes és diferent, ja que l'auriga ha de baixar la mirada per mantenir el cavall indòcil, encara que al final el cavall dòcil deixa de bater les ales a causa del cansament d'haver de tirar del carro ell sol el que provoca que la caiguda del carro fins al centre de l'univers on es concentra tota la matèria, és a dir la terra on l'ànima quedarà atrapada dins el cos d'un nadó.
Interpretació
Aquest mite s’ha d’entendre des del punt de vista de l’estructura tripartida de l’ànima: PART REPRESENTACIÓ DESCRICIÓ La part Racional Auriga és on succeeix la ciència i la moral i per aquesta raó és l’encarregada de reprimir el cos. El Timós O La Part Irascible Cavall Dòcil s’identifica amb els nobles desitjos. La Part Concupiscible Cavall Indòcil són els baixos desitjos com la gola.
Cosmologia De Plató
Plató desenvolupa una cosmologia en la que al començament només existien tres realitats, la realitat de les Idees, la de la Matèria en la que tota la matèria es mantenia de manera caòtica, informada, i la realitat del Demiurgo el Déu creador, un Déu filosòfic que és va proposar informal la matèria, això ho va portar a terme de dues formes: I. Informant la matèria, és adir imprimint la forma perfecta en la matèria. II. Dotant la matèria de moviment creant l’ànima del món, que està formada pel principi metafísic de la mateixitat. Desprès d’aquets dos actes el Demiurgo és va disposar crear les ànimes humanes però no tenia suficient mateixitat per la qual cosa va tindre que recórrer a l’element de l’alteritat de la qual està formada la matèria, aquest fet va fer que les animés humanes no siguin estàtiques ja que l’alteritat les fa canviar, el que també provoca que la matèria i les idees s’atregui ja que dos elements de la mateixa naturalesa s’atreguin i l’ànima humana en el seu estat pur són mateixitat i alteritat. “Ser diferent ara del que ha sigut i del que seràs” Aquesta donà explicació a perquè diferents ànimes actuen diferent, les ànimes no tenen una mateixa proporció.
5_LA TEORIA DE LES IDEES Aquesta és la teoria més important de Plató i de la qual no hi ha un obra escrita per se, sinó que s’ha d’extreure de totes les seves obres. Aquesta teoria es resumeix en: I. Filosofia significa apendre a morir ja que morir és la separació de l’ànima del cos. II. Les idees són caracterr de judici III. Les idees són les causes de les cosses naturals, les cosses naturals sent els cossos, són caus en un sentit i no causa en un altre, Ex. El marbre és causa natural de l’escultura. La matèria no pot ser causa natural de les idees ja que la matèria és eterna. Causa formal la forma
Falten les cuses
ATRIBUT DE LES IDEES I. Les idees són eternes és a dir són increades, no necessiten de ningun substrat que les pensin, són atemporals i increades ja que l’esser creat un cop no va existir. II. Les idees són immutables com que són eternes són immutables, aquest atribut és una conseqüència directa de ser conformades pel principi metafísic de la mateixitat i per què Plató dissocia la ment humana de les idees i fa que les idees siguin subsistents per garantir la immutabilitat. III. Les idees són subsistents