¡Descarga Tema 3 filosofia Plató y más Apuntes en PDF de Historia de la Filosofía solo en Docsity!
TEMA 3 PLATÓ
1. BIOGRAFIA
1.1 ATENES CONTRA ESPARTA
És un dels grans pensadors de l’antiguitat. El seu nom autèntic és Aristòcles. Plató era un sobrenom que li van posar perquè era molt ample d’espatlles. Va ser deixeble de Sòcrates i mestre d’Aristòtil. Quan Plató era jove es va endur a terme les Guerres del Peloponès entre: La democràcia atenesa, que formava els joves per a les habilitats de la vida pública. Entre la jerarquia militar i espartana, que preparava els joves per a la guerra.
1.2 PLATÓ, DEIXEBLE DE SÒCRATES
Als 24 anys, Plató es prepara per a l’objectiu de la seva vida: dedicar-se a la política, i entra en contacte amb Sòcrates. Derrotada Atenes, s’instaura el Govern dels 30 tirans. Aquest govern no va ser capaç d’establir ni l’ordre ni la justícia. Al cap d’un any, hi ha el restabliment de la democràcia. En aquesta democràcia Sòcrates és condemnat a mort i Plató decideix no dedicar-se a la política. L’herència de Sòcrates en Plató la trobem en: La filosofia vista com una activitat dinàmica. L’ús del diàleg. De la conversa entre 2 persones, molts cops hi ha un canvi d’opinió. Mort Sòcrates, Plató caigué en una crisi existencial. Va començar a viatjar per diferents ciutats com Egipte, Mègara, Siracusa, Sicília, etc...
1.3 FUNDACIÓ DE L’ACADÈMIA
Plató torna a Atenes i funda una escola al costat del santuari dedicat a l’heroi “Academos”. D’aquí prové el nom de l’escola. L’escola es va convertir en un centre de vida intel·lectual. S’hi estudiava matemàtiques, música, astronomia i filosofia. L’educació que s’hi donava era l’antítesi de l’educació sofista.
2. ETAPES DEL PENSAMENT DE PLATÓ
Moltes obres de Plató estan escrites en forma de diàleg: Hi ha 35 diàlegs autèntics. Alguns diàlegs dubtosos. Tots els diàlegs són una mostra literària i filosòfica de l’Atenes de l’època. Hi ha 4 grans etapes: Diàlegs de Joventut: Són obres molt àgils, amb un diàleg molt viu on apareix el Sòcrates històric. Diàlegs de Transició: Són els escrits abans del viatge a Siracusa. Diàlegs de Maduresa: Hi trobem els grans termes platònics (amor ideal, immortalitat de l’ànima, la ciutat perfecte). Diàlegs de Vellesa: Plató mostra dubtes i crítiques a la seva pròpia obra. Plató va escriure el primer gran sistema filosòfic: Té una ontologia (estudi de l’èsser). Té una teoria de coneixement. Té una teoria de l’ànima. Té una teoria ètica i una altre estètica. Té una cosmologia (estudi de l’univers).
3. LA TEORIA DE LES IDEES
És la base on s’articulen tots els temes del seu pensament. Per què? Per continuar l’obra de Sòcrates. Per defensar la ciutat com una entitat política i econòmica autosuficient. Per elaborar una teoria de l’ésser on integrés varies respostes dels presocràtics. Plató ens explica que hi ha dos mons: El Món Sensible: És el món que nosaltres coneixem. És la realitat aparent. Esta afectat pel canvi, pel moviment i pel temps. Hi trobem les coses alterables, temporals i inestables. Les coses d’aquest món són còpies imperfectes de les idees. El Món de les Idees: És el món veritable. No hi ha canvi, ni moviment ni temps. Hi ha les idees invariables i eternes. Hi ha tipus d’idees: del bé, de valor, de mates, de les coses Les idees són tan perfectes que se’ns escapen.
4. EL MITE DEL DEMIÜRG
Plató ens ho explica en el diàleg “Timeu”. Aquest mite explica la relació entre el món sensible i el món de les idees. En un origen hi havia: El món de les idees. Un demiürg (suprem artesà) Una massa sense forma i imperfecte. El Demiürg: Introdueix ordre i harmonia a la massa. Genera el món sensible prenent el món de les idees com a model. Introdueix en totes les coses una finalitat: la recerca de la pròpia perfecció.
5. LA TEORIA DEL CONEIXEMENT
Com coneixem les idees? Ascendint els diferents nivells de coneixement: Eikassia: És el nivell més baix. Està basat en observació sensible. Pistis: Implica una creença raonable. Dóna explicacions de fenòmens basant-se en una realitat aparent. ENS TRBEM A LA “DOXA” O “OPINIÓ”, ÉS UN SABER POC FIABLE. Dianoia: És un coneixement superior. Permet conèixer les idees. Només arriba a les idees matemàtiques. Noesi: Ens trobem a les idees superiors. Hi arribem mitjançant la dialèctica. ENS TROBEM EN LA “EPISTEME”, ÉS UN SABER VERITABLE.
5.1 EL MITE DE LA CAVERNA
És una al·legoria. Ex: justícia que explica la situació. Explica el dolorós camí cap al coneixement: Homes Encadenats (Eikàssia): El món de la caverna és el món sensible. Els esclaus només veuen ombres. Ens trobem al coneixement més baix.
7.2 L’EDUCACIÓ
Plató reivindica una educació: Pública i estatal. Idèntica per homes i dones. A partir de la primera infància. Que fomenti una societat millor. L’educació havia de ser selectiva: 1r Nivell: Lectures controlades, cants, gimnàstica i música. Els millors pugen de nivell. 2n Nivell: Matemàtiques, aritmètica, geometria i astronomia. Els millors pugen de nivell. 3r Nivell: Filosofia. Els Governants tenien una educació molt llarga: havien d’estudiar fins als 50 anys i no podien casar- se ni tenir fills.
7.3 ELS RÈGIMS POLÍTICS
En el llibre VIII de la “República”, Plató fa una classificació dels règims polítics d’acord amb la naturalesa dels governants: Aristocràcia: Prové del terme grec “aristos” que vol dir el millor. Esta dirigida per un “filòsof- rei”, perquè ha dedicat tota la seva vida al estudi del bé. És el lloc més elevat. Timocràcia: És una degeneració de l’aristocràcia. Prové del terme grec “timos” que vol dir valor, és la classe dels militars. És un govern massa violent i injust. Oligarquia: És una degeneració de la timocràcia. Prové del terme grec “demos” que vol dir poble, és el govern de la opinió pública, dels sofistes i dels que no saben. Quan governa tothom és com si no governés ningú. Tirania: És una degeneració de la democràcia. El líder és un tirà, fa lleis conduït pel despotisme i la ignorància. És una degeneració política extrema.
TEMA 4 ARISTÒTIL
1.BIOGRAFIA (384 a.C-322 a.C)
Va néixer a Estagira (Grècia). En aquell moment Estagira estava ocupada pels macedònics i pels tracis. El seu pare es deia Nicòmac i era el metge oficial del rei Amintes de Macedònia. Aristòtil va rebre una educació dels grecs benestants (gent rica) i dels descendents dels metges. Als 17 anys entra a l’acadèmia de Plató, va estar 20 anys, primer com a alumne i desprès com a professor. El fill d’Amintes, Filip II de Macedònia, va començar unes campanyes d’hegemonia sobre Grècia. Va començar una etapa d’odi contra els macedònics. Aleshores Aristòtil comença un pelegrinatge per terres gregues. A Macedònia es farà càrrec de l’educació del fill de Filip, Alexandre el Gran. Aristòtil torna a Atenes i funda un centre alternatiu a l’acadèmia de Plató, el Liceu. Aristòtil hi va estar 13 anys ensenyant. Al cap d’un temps va morir Alexandre el Gran i Aristòtil va ser acusat d’impietat. Es va retirar a l’illa d’Eubea. Andrònic de Rodes va publicar totes les obres d’Aristòtil sota el nom de “Corpus Aristotelicum”.
2. LA REALITAT SUBSTANCIAL
Tota la realitat és una substància. La substància és per ella mateixa i és el contrari de l’accident, que és allò que només pot existir en presència d’una altre cosa. Les substàncies són els individus concrets, els animals i les coses que es troben en un lloc i en un moment determinats.
2.1 L’HILEMORFISME
La substància és un compost de matèria i forma. La Matèria: Prové del concepte grec “Hyle”. És el component físic. Ex: fusta. La Forma: Prové del concepte grec “Horphé”. Són les qualitats específiques d’un objecte. Hi ha dues classes de substàncies: Substància Primera: Son els individus concrets. Ex: diferents tipus de cavall. Substància Segona: És l’essència o forma dels individus. Ex: essència de cavall.
2.2 POTÈNCIA I ACTE Aristòtil fa una distinció entre potència i acte. La potència: És la capacitat de la matèria de la substància de rebre una forma diferent. La fusta és en potència de ser. L’acte: És la forma rebuda. Hem decidit fer una cadira. Potència i acte fan possible l’explicació del canvi ja que tot té diferents potències.
2.3 LES QUATRES CAUSES
Les quatre causes completen la teoria del canvi. Tot el que és necessari perquè es produeixi un fenomen és la seva causa. Hi ha 4 causes: Causa Material: l’or, mambre Causa Formal: el model Causa Eficient: l’artista, l’escultor Causa Final: l’escultura
3. EL TELEOLOGISME (finalitat)
Tot en la natura tendeix a una finalitat: millorar i perfeccionar-se. L’home actua perseguint uns objectius que són: Guanyar diners. Viure tranquil. Tenir fama i reconeixement. Aquests objectius els busca per obtenir la finalitat de la felicitat.
