¡Descarga Plató: Selectivitat y más Exámenes selectividad en PDF de Filosofía solo en Docsity!
TASCA 1
Pàgina 19 Activitat de síntesi: Tant els sofistes com Sòcrates es van dedicar una part de la seva vida a l'ensenyament, però entre els dos existien grans diferències. Els sofistes tenen dos mètodes d'ensenyament, els quals són l'erística i la retòrica, és a dir, tractaven d'ensenyar als seus alumnes l'art de discutir, per tal de convèncer i presuadir mitjantçant la paraula, i a la vegada la disciplina de l'oratòria, per tal de parlar bé en públic. En canvi, Sócrates, usava el mètode de la dialèctica, que es basava en la recerca de la veritat a través de dos mètodes, els quals són la ironia, que tractava de qüestionar als seus alumnes tot tipo de preguntes, sobre la justícia, la veritat, la bellesa, etc, per tal de que aquests eliminessin opinions falses, i l'altre mètode és la maièutica, la qual també consta de qüestionar preguntes als alumnes perquè aquest siguin capaços d'arribar a la seva pròpia veritat, a través de la raó i la reflexió filosòfica, un cop han eliminat les falses opinions. Per altre banda, tant els sofistes com Sócrates tenien objectius diferents. Els sofistes intentaven arribar a la recerca de l'utilitat i a l'èxit polític i social, per aquest motiu ensenyaven l'erística i la retòrica als seus alumnes. Al contrari d'ell, Sócrates volia arribar a la recerca de la veritat moral, a la qual hi pots arribar a través de la virtut ètica. Finalment veurem, que els dos es basen en doctrines totalment diferents, ja que els sofistes es basen en el relativisme, ja que creuen que tot és relatiu, i en el convencionalisme, és a dir, creuen que tot és fruit d'una convenció. I al revès d'ell, Sócrates es basa en l'universalisme, ja que no creu que hi hagi una realitat absoluta,sinó que són universals i en l'intel·lectualisme moral, ja que creu que la virtut va estretament lligada al coneixement.
Pàgina 21. Exercici 1: La realitat segueix una llei : “ totes les coses s'esdevenen segons aquest logos” Aquesta llei és única i accesible a tothom : “els homes experimenten paraules i accions com les que explico” Ignorar aquesta llei és viure en un engany similar al somn i: “als altres homes els passa desapercebut allò que fan quan estam desperts de la mateixa manera que obliden el que fan mentre dormen. La raó ha de jutjar l'aparença que ens ofereixen els sentits : “és necessari seguir allò que és comú, ara bé, malgrat que el logos és comú, la majoria viu com si tingués una intel·ligència particular. Exercici 2: Crec que els sentits no són la clau del coneixement, ja que en una realitat física tot canvia, i moltes vegades, aquests, ens poden fer confondre o veure de manera diferent la realitat, és dir els sentits ens proporcionen un coneixement enganyós de la realitat. Per tant, penso que a través de la raó, la reflexió i el diàleg, és a dir qüestionant-se preguntes de tot tipos, és com es pot trobar una realitat que es pugui considerar vertadera, tot i que no hi ha cap realitat que sigui l'absoluta i única, sinó que aquestes són universals, Exercici 1: Establim lleis naturals a la societat. Exercici 3: Tesi Habitual: Enunciació:Com s'ha d'organitzar la societat? Justificació: Normes convencionals i pactades Nova tesi que es proposa: Enunciació: Com s'ha d'organitzar la societat? Justificació: Societat dels drets naturals. Pàgina 22:
Exercici 4: En aquest apartat compararé la concepció socràtica del bé, exposada en aquest text de Plató, amb la concepció del relativisme sofistta del bé. Els sofistes, els quals són partidaris del relativisme, i per tant consideren el bé com un concepte relatiu, és a dir, creuen que totes les accions es poden considerar bones o dolentes depenen de les circumstàncies concretes en que es desarolli cada acció, ja que creuen que el bé i el mal tenen que estar oberts a la discussió i al canvi, per tant per ells el bé sempre serà relatiu, ja que creien que l'home era la mesura de totes les coses i aquesta mersura s'estableix amb la paraula i la discussió. Sócrates, en canvi, era partidari de l'intel·lectualisme moral, per tant, creu que al bé només s'hi pot arribar a través de la raó i de la reflexió filosòfica, i que qui no fa el bé, es perquè realment no el coneix a causa de l'ignorància, i per tant no s'en adona que no el fa, ja que creu que està fent el millor possible. Per tant, Sócrates, creu que el bé es basa en la virtut del coneixement. Entre aquestes dos corrents filosòfiques, l'única semblança que existeix es que tant la socràtica com la sofista han arribat a la conclusió que el bé existeix, tot i que tenen una visió molt diferent d'enfocar el bé humà. Els sofistes creuen que és molt relatiu, que tot depén d'unes circumstàncies donades, que no es poden establir lleis pel bé i pel mal, ja que sempre depén de la situació en la que sorgeixin, i sempre es trobarà el bé a través de la discussió i la paraula. En canvi, Sócrates, creu que el bé nomes el poden realitzar les persones inte·ligents, ja que aquestes han arribat a la raó i a la reflexió filosòfica, ja que són conscients de la seva proòpia ignorància i estan disposats a aprendre, per tant, distingeixen entre el bé i el mal, en canvi els que es creuen que tenen una inte·ligència particular, i no reconeixen la seva ignorància mai arribaran a la raó i a la reflexió, per tant sempre faran el mal, però sense adonar-se'n, ja que no saben distingir els conceptes. Exercici 5: Personalment, no estic d'acord amb Sòcrates, davant de l'afirmació de que les persones sempre fan allò que creuen millor, ja que, en aquest exemple en concret del llibre, es pot veure de manera clara. Quan un lladre roba es ben conscient de que no està fent el bé, ja que sap perfectament les conseqüències que tindrà si algu se'n adona del que fa, i a més és impossible que aquest estigui tranquil i serè, ja que en el fons sap que està actuant de forma incorrecte.
Per tant, crec més en el relativisme sofista, ja que el bé i el mal poden dependre de unes circumstàncies en concret. Per exemple, per moltes persones potser troben fer el mal robar una gallina per qüestió de fam, i per altres persones ho trobaran un motiu raonable per robar. I aquí entren en qüestió les opinions i les circumstàncies determinades, per tant sempre s'han de considerar diversos aspectes devant d'aquests conceptes.
Origen de la guerra; necessitats dels exèrcits 12.Quina és la causa de la guerra? Et sembla vigent avui, és a dir, fem guerres per mantenir el nostre luxe? La necessitat de més territori. Si, actualment encara es fan guerres, i es fan per afavorir propis interessos. 13.Es discuteix sobre la seva moralitat? No 14.Qui s’ha de dedicar només a la guerra? Per què? El guardià. Perquè la guerra és molt important i cal que la faci qui l'hagi après des de petit i tingui experiència suficient. El bon soldat: coratge i braó, però també delicadesa envers els aliats. 15.Quines dues virtuts ha de tenir el guardià? Coratge i braó però també amabilitat envers els aliats 16.Amb quin animal el compara? Per què? El compara amb el gos de raça perquè a tots dos els cal ser dolents amb els desconeguts i amables amb els aliats. L'índole del guardià ha de ser filosòfica 17.Quina tercera virtut ha de tenir també el guardià? Filosòfica 18.De quina comparació es serveix per explicar-la? La compara amb la capacitat d'un gos de raça. 19.Quina pregunta ens pot ajudar esbrinar en primer lloc com cal educar el guardians? Com s'originen a la ciutat la justícia i la injustícia? Llibre IV Essència i lloc de la saviesa a la ciutat perfecta
- Quines quatre qualitats o virtuts ha de tenir la ciutat perfecta? Ha de ser sàvia, coratjosa, temprada i justa.
- En què consisteix la saviesa? Quants són els veritables savis? Qui són? En el seny, en deliberar bé sobre la totalitat de la ciutat i cerca com tractar el millor possible amb ella mateix i amb les altres ciutats. Són una classe i una part mínima de la ciutat. Són els filòsofs. Definició de coratge
- Què és el coratge? És una mena de conservació, que va nèixer a partir de la formació que ens imposa
la llei.
- Explica la comparació entre l'art dels tintorers i l'educació dels guardians en el coratge? Així com els tintorers tenyeixen la llana quan està preparada per rebre el color, els guardians s'han de preparar molt abans de ser seleccionats. La temprança: sentit de la dita “ ser amo de si mateix”
- Què és la temprança? És un cert ordre, i un domini d'alguns plaers i passions, dels quals prediquem que es mostren, superiors a un mateix.
- Quin és el sentit de la dita ser amo d’un mateix? És que la part bona de l'ànima domina a la dolenta.
- Qui és el contrari del temperant? L'intemperant.
- Què podem trobar en els infants, les dones i els servents? Molts desigs de tota mena, i plaers i desficis. La temprança a la ciutat. - La transició cap a la justícia 10.En què es diferencia la temprança de la saviesa i el coratge? El coratge i la saviesa són cadascun una part de la ciutat i la fan coratjosa i sàvia. 11.Com defineix altre cop la temprança? La temprança en canvi s'estén per tota la ciutat i pot ser entesa com a concòrdia entre el superior i l'inferior. 12.Sòcrates diu que el que els ha passat és una “estupidesa”, per què? Perquè tenien la idea de justícia davant i no se n'adonaven. Determinació de la justícia: tothom ha de fer allò per a què està naturalment dotat 13.Què proposaven des del principi i van repetir molts cops que calia fer per fundar una ciutat perfecta? Que cadascú havia de tenir càreec d'una sola cosa de les que afecten la ciutat, aquella que hagi escollit la naturalesa. 14.Què és la justícia a la ciutat? Ocupar-se d'un mateix i no dedicar-se a moltes coses. 15.Què porta la ruïna de la ciutat? Els canvis i les multiplicitats de funcions
L'educació.
- Subratlla en el text l'expressió segons la qual la ignorància apareix com una malaltia. A continuació explica en quina mesura la ignorància és una forma d'esclavitud. “que els guareixen de la seva demència i que me'ls deslliguen de les cadenes” El camí cap a la realitat ha de ser progressiu (paper de la dialèctica) Explicació i aplicació del mite
- Què representen metafòricament els següents elements del mite? a) Els presoners, b) El presoner alliberat, c) Les cadenes, d) L'interior de la caverna, e) Els objectes de l'interior de la caverna (ombres i estàtues), f) El foc, g)La pujada al món de dalt, h) El sol de l'exterior. Fet Conseqüència: l'educació només és possible per un viratge total de l'ànima
- Compara les dues concepcions de l'educació que apareixen en aquest fragment; contra qui va Plató? Plató va contra l'educació que oferien els sofistes. 10.Plató utilitza la metàfora de l’ull i la visió per referir-se al coneixement, posa-ho en relació amb l’innatisme i amb Sòcrates. El que per Sòcrates són meres definicions universals a les què arribem per inducció. Per Plató esdevenen idees a les quals s'arriba a través de la dialèctica, que en el seu darrer moment ens permet intuir les idees, com si es tractés d'una visió. 12.Expliqueu breument -entre cinc i quinze paraules- el significa que tenen en el text els mots o expressions següents: a) “llei” b) “concordar” llei: allò que permet que a la ciutat hi hagi concòrdia. Concordar: fer viure en harmonia i alhora vinculat als altres. 11.Relaciona la primera part d'aquest fragment -des de “De manera” fins “ aquestes coses” - amb el símil de la línia del llibre VI. Explica en forma de diàleg en comptes de a través d'un símil la relació entre els dos graus de realitat i els dos nivells de coneixemen t. Sobre el món de les coses només podem tenir imaginació de les coses naturals o fabricades i creença dels objectes materials. Del món de les idees en canvi en podem tenir veritable coneixement o ciència; podem fer raonaments amb hipòtesis dels objectes matemàtics i podem contemplar les idees amb el raonament intuïtiu. Ordena en dues columnes les expressions següents: opinió, saber , dialèctic, distingint la idea del bé de tota la resta per mitjà d’un raciocini, essència, fregar un ídol, sap el bé en si, somiant, desvetllar-se, el govern de la ciutat, com les línies irracionals
opinió saber dialèctic distingint la idea de bé mitjançant un raciocini essència fregar un ídol sap el bé en si somniant desvetllar-se el govern e la ciutat com les línies irracionals
