¡Descarga Polítiques d'Ocupació y más Apuntes en PDF de Relaciones Laborales y Recursos Humanos solo en Docsity!
POLÍTIQUES ECONÒMIQUES
TEMA 1. POLÍTICA MONETÀRIA:
El Banc Central és l’encarregat d’aquesta política. El Banc Central Europeu és qui determina el tipus d’interès oficial del diner, abans del 1993 era el BC del propi país qui variava l’interès. Les entitats financeres són les úniques que poden accedir al diner del BCE i, entre aquestes entitats, és poden deixar diners a un tipus d’interès interbancari, anomentat euríbor. Actualment, el tipus d’interès interbancari és del 0,480% a 1 any, en canvi, si un banc demana un prèstec al BCE, el tipus actual és del 0,10%.
En quant al tipus d’interès dels crèdits donats a particulars i empreses, hi han dos tipus de crèdits i, per tant, dos tipus d’interessos:
- Crèdit hipotecari: en aquesta tipología, és demanen moltes garanties i, el tipus d’interès és més baix respecte al crèdit personal. El tipus d’interès és l’euríbor + el diferencial (el diferencial és el benefici que treurà el banc per deixar diners). A crèdits de més de 3 anys, s’apliquen els Índex de Rerefència de Prèstecs Hipotecaris (IRPH) i no tenen diferencial.
- (^) Crèdit personal: és demanen poques garanties ja que el bé que és compri el particular no és de gran valor. De tal manera que, el tipus d’interès és elevat i el banc ho fixa com vol. Tant l’euríbor com l’IRPH són interessos variables, cada any és revisen. Cal tenir en compte que també es pot demaun crèdit amb un tipus d’interès fixe, el qual es fixa en relació al tipus d’interès del deute + diferencial.
També existeix el tipus d’interès de l’estalvi, que és inferior al tipus d’interès dels crèdits. 1.1. Objectius de la Política Monetaria :
- 2 1 E 7la demanda (consum i inversió) amb la finalitat^ 2 1 E 7PIB i^ 2 1 E 9atur.
- Estabilitat de preus (inflació) l’objectiu és que la inflació es mantingui a un 2% com a màxim. Per baixar-la, es 2 1 E 7el tipus d’interès.
1.2 Instruments del BC per aconseguir els objecius :
- Tipus d’interès: si l’objectiu és l’1 (augmentar la demanda), s’ha de baixar el tipus d’interès. Si l’objectiu és el 2 (estabilitat de preus), s’ha d’augmentar.
- Quantitat de diners que emet el BC: si es produeixen diners en excés, la moneda baixa de valor perque n’hi ha molt en circulació.
- Deute públic: s’ha d’actuar sobre això depenent de l’objectiu, si és el primer, les compres de deute públic per part del BC als bancs o al Govern fa que hi hagi una injecció de diners. D’aquesta manera els bancs tenen més diners per deixar a les empreses i a particulars. En el cas del segon objectiu, és ven el deute públic que tingui el BC del país a un altre banc i és treuen diners en circulació degut a la pèrdua de liquiditat.
- Devaluació de la moneda: això fa que^ 2 1 E 7les Exportacions i^ 2 1 E 9Importacions =^ 2 1 E 7 PIB (no és segur), però serà de forma temporal ja que en un temps prolongat fa que també 2 1 E 7Inflació i, per tant, 2 1 E 7Preus i 2 1 E 7Interès del BCE.
1.3 Limitacions de la Política Monetaria :
A. Retards: és el temps que el BC triga a recollir totes les dades per saber si baixar o pujar l’interès. Aquest temps de recollida pot fer que la situació hagi cambiat. Un altre retard pot venir donat pel temps que trigui en fer efecte en l’economia la mesura posada en marxa. Mai podrà ser 100% efectiva. B. (^) Quantitat de diners: emetre diners no sempre dóna el resultat que és vol.
C. Dependència del govern: segons si al govern li convé o no,^ 2 1 E 7o^ 2 1 E 9interés.Això passa si el banc té molta dependència del Govern, en el cas d’Espanya no hi ha ja que ho regula el BCE.
1.4 Conseqüències de la sortida de l’Euro :
- Devaluació^ de^ la^ nova^ moneda:^ això^ implica^ que^ 2 1 E 7les^ exportacions^ (X), 2 1 E 9importacions (I), 2 1 E 72 1 E 72 1 E 7inflació, el BC del páis 2 1 E 7interés i, per tant, 2 1 E 9consum i inversió i això acabaría en 2 1 E 9de la demanda i del PIB.
- Crisi bancària: els bancs marxarien (fugida de capitals), la qual cosa comporta una 2 1 E 9liquiditat que pot derivar a un corralito (a l’Argentina no deixaven treure més d’una quantitat de diners per setmana). Implica, també, 2 1 E 92 1 E 9PIB i el valor del teu diner.
- Retards: el temps que passa fins que és reconeix el problema; el temps que es triga després en dur a terme l’actuació; i, seguidament el temps que passa fins l’impacte sobre l’economia.
- Finançament de la despesa pública: si s’endeuta massa, s’ha de retallar per altres bandes per tal de compensar-ho. A llarg termini, el dèficit i el deute augmentarien.
- Composició: no és el mateix actuar sobre una tipología d’impost que no sobre una altre. Per exemple, no és el mateix pujar el IRPF que l’IVA.
TEMA 3. POLÍTIQUES D’OFERTA
Són polítiques que tenen com a objectiu que les empreses augmentin la seva producció.
- Desregulació i competència: flexibilitat de preus (desregulació), és a dir, que no hi hagi una regulació del mercat i limitacions en el tamany (competència).
- Política tecnològica: R+ D+I
- Polítiques d’ocupació: està lligat amb el Mercat de Treball (MT) ja que volen actuar sobre ell.
- (^) Polítiques sectorials: és una política que afecta a un sector de l’economia concret (per exemple, política agrària; indstrial…).
- Reformes estructurals: A. Reforma de l’Administració (reducció de la burocràcia) B. Reforma Educativa C. Reforma Sanitaria D. Reforma del Sistema de Pensions
3.1 POLÍTIQUES D’OCUPACIÓ : El nom pot variar ja que també és pot anomenar política de mercat de treball.
- Cassificació de les diferents polítiques que pot fer un govern
- Classificació Oferta al MT (treballadors) i demanda del mercat de treball (empreses): poden incidir en l’oferta o la demanda.
OFERTA a. Actuar sobre l’edat d’escolarització: depenent l’edat, afectarà al volum de l’oferta, és
a dir, si l’edat d’escolarització s’amplia als 18 anys, la taxa de població potencialment activa és redueix. Com a conseqüència, la taxa d’ocupació és reduïria. b. Edat de jubilació: si augmenta, com ha fet aquest últims anys, s’augmenta l’oferta, és a dir, augmenta la gent al ML i no vol dir que aconsegueixin feina. c. Immigració: si la legislació és permisiva, la població activa augmenta i com a conseqüència, augmenta la població al país. Si la legislació és restrictiva, farà l’efecte contrari. d. Formació: formació ocupacional (cursos per aturats) i la formació contínua (treballadors ocupats que l’ofereix normalment l’empresa). e. Temps de treball: reduïr la jornada laboral (poc probable per part del Govern), fomentar el treball a temps parcial o bé reorganitzar el temps de treball però això pot ocasionar que en períodes treballis més i d’altres menys tot i que a final d’any treballis les que toquen. A, B i C són mesures quantitatives. D, E són mesures que afecten de forma qualitativa a l’oferta. DEMANDA a) Contractes: per hores, díes… és vol que l’empresari se senti còmode per poguer contractar amb tanta varietat de contractes. Això es fa perque el govern només vol que baixi l’atur. → facilitar l’entrada al MT b) Acomiadament: reduïr el cost d’acomiadament i així l’empresari s’anima a contractar (només la teoría, la pràctica pot variar). Justificar la causa per a què és vol acomiadar, si el Govern augmenta les causes per les quals és pot acomiadar, l’empresari reaccionarà de tal manera que contractarà. c) Moderació salarial: incentiva als sindicats a que negociïn un augment/disminució salarial petit en quant a l’empresa privada. Als funcionaris, poden baixar, pujar o congelar ells mateixos perque és Administració pública. Per molt que es moderi els salaris, si les vendes no augmenten no contractaran. d) Salari mínim: mantenir-lo, en el cas d’España ja que és molt reduït i en altres països sí que és pot. És baixa, sincas, per dos col·lectius: joves i treballadors poc formats. e) Bonificacions o quotes a la SS: si es baixen, surt més barat contractar i per tant ho farien les empreses (se sap que això no és així a la pràctica) però només per certs col·lectius com joves, discapacitats… com sortiria més barat i donen bonificacions, és contractaria. Si es fa, la SS tindria menys cotització, per tant pocs ingressos i si ja costa pagar les pensions, si es fa encara més.
- Absolut → % del PIB despesa polítiques d’ocupació (quant és gasta en les polítiques d’ocpació):
- % PIB població activa
- % PIB població passiva
