¡Descarga Políticas Culturales y Comunicación: GATT, Dependencia y Revolución Tecnológica - Prof. Pe y más Apuntes en PDF de Periodismo solo en Docsity!
Apunts de Polítiques de Comunicació
SOCIETAT F 0 E 0 s’articula al voltant de formes de comunicació, del llenguatge i de la transmissió de valors a través de l’església, el sistema educatiu, les institucions, els partits polítics, la família...
TRANSMET F 0 E 0 valors a través de la informació i es comunica. INTERCANVI INFO = El que vertebra una societat. En la situació actual, les institucions tradicionals es retiren i guanyen pes els mitjans de comunicació.
En la societat es crea un espai públic. En aquest espai públic simbòlic , s’estructura el món polític, es legitima el sistema i l’autoritat, es promulguen lleis, s’estableix uns corpus de prohibicions i cristal·litza una identitat col·lectiva. Això es fa gràcies a que hi ha comunicació i un sistema d’intercanvi d’informació que ho fa possible.
PER ENTENDRE SOCIETAT CAL SABER F 0 E 0 què és el poder, qui l’exerceix, què és la veritat, com es legitima i com es transmet. Això es fa a través, o en l’àmbit, de la comunicació. En una societat hi ha un sistema de referències compartides. A més, s’estableixen uns principis d’economia i estabilitat a partir d’aquesta jerarquia. La por o l’alternativa a aquesta estructura és l’anarquia.
DIVERSITAT CULTURAL F 0 E 0 quan es parla d’ella s’ha d’anar més enllà. Significa diversitat de referències, d’estructures socials, de principis d’autoritat, de sistemes de transmissió d’informació, de valors, de veritats, de tòtems i tabús...
XOC CULTURAL F 0 E 0 es produeix quan dues societats s’estructuren de formes diferents. Cada cultura té uns tòtems i tabús dels que no es pot riure, que són sagrats. Cada societat té els seus nuclis sobre allò que és intocable. Exemple: La República de Plató no tolera l’atzar. No deixen jugar els nens als daus perquè no pensin que les coses passen tal qual, perquè si.
SOCIETAT DE LA IL·LUSTRACIÓ F 0 E 0 articulada al voltant del llibre. El llibre generava un esperit crític als intel·lectuals. En aquest context, la bogeria era el tabú de la societat.
ETAPA ACTUAL F 0 E 0 ens trobem al final de la il·lustració perquè la nostra societat no s’articula al voltant dels llibres sinó de la televisió. La societat actual s’articula al voltant dels mitjans de comunicació, trencant amb l’ordre anterior, el del llibre.
MEDIA F 0 E 0 juguen en aquesta regulació un paper molt important, més que l’estat. Només cal fixar-se en la importància creixent del llenguatge AV pel que fa als discursos polítics. El discurs electoral, per captar vots, ha de ser
més visual, més doctrinari, més directe. Aquest és un dels canvis que hi ha: la forma condiciona el contingut.
POLÍTIQUES DE COM F 0 E 0 fonamentals per regular el sistema de comunicació per establir un model de societat.
FI DE LA IL·LUSTRACIÓ F 0 E 0 caiguda del mur de Berlín. Amb la caiguda del mur cau el món organitzat de la URSS. La URSS era imperialisme de telèfons, informàtica, Internet... que tenia a tot el continent espantat. La informació és poder, però no disposar d’ella també ho és. La caiguda del mur de Berlín fa que el pacte de capital i treball es revisi, arribant d’aquesta manera a l’estat del benestar.
AMENAÇA COMUNISTA F 0 E 0 L’amenaça soviètica dels obrers donava molta por als empresaris. El comunisme, fill de la il·lustració, era generat per proletaris i significava el progrés. Amb aquesta revisió i la creació de l’estat del benestar, el treballador no es feia comunista i l’empresa duia a terme polítiques socials de benestar, deixant la idea de progrés en quarantena.
AMB L’ESTAT DEL BENESTAR... la infrastructura de telecomunicacions i de continguts AV era pública o fortament regulada per l’estat. L’estat era regulador de la societat i del sistema comunicatiu.
A PARTIR ’80-’90 F 0 E 0 s’ha liberalitzat, per tant, privatitzat. Això provoca un canvi fonamental en l’ordre social. En aquest ordre social, els mitjans de comunicació han guanyat influència.
POLÍTIQUES DE COM TROBEN SENTIT F 0 E 0 Amb la competència d’agents privats. A partir dels anys 80 i 90 es creu que el mercat és millor gestor que l’estat. El poder de l’estat passa a ser del mercat. L’argument que es dona a aquesta explicació és el de garantir el pluralisme informatiu.
CONCLUSIÓ F 0 E 0 En aquesta evolució es pot veure que si les formes socials i comunicatives, de coneixement i transmissió d’informació varien, la societat canvia.
estableix el seu sistema de valors. Estableix l’hegemonia i la democràcia. Amb la caiguda del mur apareix un nou ordre mundial.
DEMOCRÀCIA:
- Liberal: visió política que considera que cada individu té dret a decidir. És una democràcia formal, liberal i hegemònica que s’estableix i s’expandeix després de la caiguda del mur de Berlín.
- Popular, social, comunista: visió econòmica que pren idees del marxisme. Creu que la igualtat no es mesura en la capacitat de votar sinó en la participació dels mitjans de producció. La igualtat i justícia consisteixen en la propietat dels mitjans de producció, que són els mitjans de creació de riquesa.
GLOBALITZACIÓ:
- Liberalització del comerç internacional de bens i serveis
- Liberalització del moviment de capitals financers, que prèviament estaven regulats pels estats.
ORGANITZACIÓ MUNDIAL DEL COMERÇ (OMC) F 0 E 0 Creada l’any 1994, amb seu a Ginebra. Pilota la globalització. Els seus tractats regulen el comerç de béns i serveis audiovisuals i plantegen quin tractament han de tenir els béns i serveis culturals. Neix en el marc de la Ronda Uruguai de negociacions del GATT.
GATT F 0 E 0 General Agreement on Tarifs and Trade o Acord General en Aranzels i Comerç (AGAC). L’any 1947 es van voler evitar les guerres comercials entre blocs capitalistes, agreujades per la crisi dels anys 30. Abans de la IIGM (1940-45) hi havia imperis que feien guerres comercials entre blocs econòmics capitalistes. Aquestes guerres comercials s’agreugen amb la crisi dels anys 30 i aquest context és camp de cultiu perquè la guerra passi de ser comercial a bèl·lica.
2 VESSANTS GUERRES COMERCIALS:
- MONETÀRIA
- COMERCIAL:
- Restricció d’importacions
- Subvencions a les exportacions al propi país
FMI I BM F 0 E 0 regulen aquestes situacions de devaluació de moneda. Exemple: Argentina. A Argentina tot és de propietat privada. Amb la crisi que hi va haver la intervenció del capital estranger ha fet que tot es privatitzi. Exemple: EEUU. Els països no poden saltar-se la legalitat i fer guerres comercials com ha fet Bush. El GATT hauria de regular aquestes situacions.
ESTAT DEL BENESTAR F 0 E 0 només aconseguida aquí pels homes i les classes benestants. Això es diu a un llibre de Vicenç Navarro fetes a partir de dades de l’Idescat. També es poden consultar dades a www.ine.es (Institut Nacional d’Estadística).
1994 CREACIÓ OMC F 0 E 0 seu a Ginebra. És l’Organització Mundial del Comerç que sorgeix del GATT (1947 per evitar guerres comercials entre blocs capitalistes).
GATT F 0 E 0 creat després de la IIGM per evitar que es produís una tercera per raons econòmiques.
BLOCS CAPITALISTES F 0 E 0 zones d’influència que depenien de la metròpoli.
ESTABILITAT MONETÀRIA F 0 E 0 a partir de la IIGM està regida pel FMI (Fons Monetari Internacional) i el BM (Banc Mundial). Establir tipus de canvi fix. S’havia de decidir si l’audiovisual quedaria regit per règim comú o se li donaria un tracte especial.
PRINCIPIS DEL GATT:
1. Multilateralisme: quan s’estableix un acord, un país, de manera
unilateral no el pot trencar. EUA el va trencar amb la llei “Helms- Button” (aïllament de Cuba, ningú —tret d’Espanya— hi pot comerciar).
2. Principi de liberalització progressiva: capitalisme de blocs i
guerres comercials (1870-1945). Si Espanya dóna facilitats d’entrada al cafè de Colombia, tots els països productors de cafè tenen dret de demanar automàticament l’aplicació tb per a ells de l’acord bilateral. Les millors condicions que s’apliquen als productes d’un país, s’aplicarà a tots F 0 E 0 clàusula de nació + afavorida. No es pot discriminar entre estrangers, però sí entre nacionals i estrangers.
DEBAT A CLASSE
COPE DENUNCIADA X EGM F 0 E 0 per tenir comprats enquestadors. Els de la COPE diuen que no és cert perquè els resultats de l’enquesta han estat dolents per ells (els han infravalorat).
SISTEMA MEDICIÓ D’AUDIÈNCIES F 0 E 0 és un monopoli privat, per tant agafa tots els vicis. L’EGM és la que opera en ràdio, i SOFRES, a la tele. A Catalunya només s’agafen 440 individus quan per a que el marge d’error de l’enquesta fos d’un +3% hi hauria d’haver uns 1300 enquestats aproximadament. L’univers dels audímetres és massa baix. A les segones residències no hi havia audímetres i TVE3 es queixava pq deia que en aquelles condicions (a les segones residències) tenia més audiència que Antena 3.
CONTROL AUDIÈNCIA MONOPOLI PRIVAT = falta de claredat de criteris, manca d’innovació...
AUDIÈNCIA TV3 F 0 E 0 té la meitat d’audiència a l’àrea metropolitana que a l’interior. Volien aconseguir l’audiència de Barcelona sense perdre la que tenien. El problema és que les dades de seguiment només inclouen una categoria no gaire definitòria del que seria considerat com àrea metropolitana (ciutats de 50.000 a 500.000 habitants).
PRINCIPIS DEL GATS (obligacions que imposa):
1. Liberalització mercat nacional: garantir l’accés al mercat nacional.
2. Igualtat de tracte d’empreses nacionals i estrangeres: una
empresa estrangera ha de tenir el mateix tracte que una empresa nacional.
DISNEY POT DEMANAR SUBVENCIÓ X PRODUCCIÓ A MEDIA****? No se li dóna l’ajut des d’aquesta institució trencant l’obligació del GATS. El debat sobre la naturalesa de la cultura i els intercanvis comercials s’inicià aquí. La indústria cultural pot ser tractada de la mateixa manera que la tèxtil?
2 BLOCS ENFRONTATS:
A) EUA F 0 E 0 el seu sector cultural és el segon sector en importància de les seves exportacions (darrera de l’armamentística) = igual que un imperi, exportador d’armes i d’ideologia. Fa més de 50 anys que fan política de comunicació obrint les fronteres al seu cinema. Estan a favor de la liberalització absoluta de l’audiovisual. És un país sense ministeri de Cultura ja que per a ells pertany al mercat i ha de ser rendible, per tant no és cultura sinó entrenteniment. No cultura en sentit paternalista de perfeccionar la societat.
B) FRANÇA, CANADÀ I COMISSIÓ EUROPEA
INDÚSTRIA CULTURAL F 0 E 0 terme inventat per Theodor Adorno de l’Escola de Frankfurt. En sentit pejoratiu, perquè la feia responsable del feixisme (irrupció de la ràdio als anys ’30). Ell identificava tot moviment de masses com a instrument de manipulació que conduïa necessàriament al feixisme perquè s’ofegava la individualitat F 0 E 0 línia de pensament contrària als media de masses = APOCALÍPTICS.
INTEGRATS F 0 E 0 diuen que abans dels mitjans de masses hi havia elitisme. Amb aquests mitjans, les classes populars tenen accés a la cultura i això constitueix un factor de progrés (ràdio, tele, Internet) encara que no respongui als cànons d’alta cultura que les èlits tenien abans.
RONDA D’URUGUAI F 0 E 0 1986-1994 signatura d’un nou acord. TRIPS F 0 E 0 propietat intel·lectual indústria (p.e fàrmacs). On regeix la patent de medicaments, aquests poden ser 5 cops més cars. Es vol que es tregui la patent en països on és necessari un determinat medicament. El govern dels EUA exigí després de l’11-S que retiressin la patent de la vacuna contra l’àntrax. Ara passa el mateix amb la grip aviària.
TRIPS TB F 0 E 0 naturalesa de béns i serveis culturals. És l’acord que més li interessa a EUA perquè implica també la propietat audiovisual, aposta econòmica dels EUA en els propers anys.
OMC = WTO (en anglès) F 0 E 0 creació per a la ronda d’Uruguai amb seu a Ginebra. És un GATT ampliat que inclou altres acords (GATS, TRIPS...).
ESTATS UNITS F 0 E 0 la cultura és una mercaderia més = no intervenció estat perquè distorsionaria el correcte funcionament del mercat (2a activitat d’exportació del país = Hollywood és un lobby).
FRANÇA, CANADÀ I COMISSIÓ EUROPEA F 0 E 0 consideracions socials, polítiques i filosòfiques estan per damunt de les estrictament econòmiques o mercantils. Els béns i serveis culturals són portadors de valor, de sentit, vertebren un territori, cohesionen la societat... Van aixecar la bandera de l’ excepció cultural****. L’estat ha de poder regular el mercat.
EXCEPCIÓ CULTURAL F 0 E 0 disposició que exclouria la cultura dels acords de liberalització de serveis.
EXCEPCIONS DEL GATS:
1. Salut de les persones, pq l’estat pot oferir una sanitat pública
encara que el mercat pugui obrir clíniques privades.
2. Recaptació d’impostos per part de l’estat.
3. “Excepció aèria” F 0 E 0que beneficia als EUA pq pot limitar a un màxim
del 25% la propietat estrangera del capital de les companyies aèries nordamericanes. Contradiu el principi de liberalització d’accés als mercats nacionals.
Per això França, Canadà i la Comissió Europea van dir lo de l’excepció cultural, pq així Murdoch no pogués comprar totes les teles d’un país ja que és un element cultural i, per tant, un element vertebrador de pluralitat ideològica i social d’un país.
4. Protecció del medi ambient.
9.11.1989 = fi del comunisme i eufòria neoliberal (Katrina liberal) que arrassa amb la diplomàcia internacional i amb les negociacions, donant un rumb més liberal a partir d’aquell moment per manca del contrapès que exercia l’URSS. Les relacions comercials eren una manera de fer veure el poder dels EUA com a vencedor de la Guerra Freda.
COMISSIÓ EUROPEA (CE) F 0 E 0 parlava d’especifitat cultura. S’encarregava de gestionar-ho el comissariat europeu de comerç internacional. La cultura genera molts intercanvis comercials a nivell internacional que cal regular F 0 E 0 tesi de Leon Brittan , comissari d’aleshores. Si no es regulen aquests intercanvis, es deixarien a la llei del més fort F 0 E 0 necessitat de lleis multiculturals que ho regulin. Tractament específic dins del GATS.
Si no hi ha llei = llei del més fort (privilegi de lo privat). Si l’estat aplica la llei = en principi seria igual per tothom.
APLICACIÓ POLÍTICA COMUNICACIÓ A EUROPA = cert naixement de l’audiovisual europeu. Directiva de televisió sense fronteres que establia unes quotes en distribució i emissió de continguts AV europeus F 0 E 010% de les pel·lis exhibides al cine han de ser producció europea, tot i que el mercat pogués fer una altra cosa. Si està regulat és obligatori el 10% i punt.
Participació de la UE i els estats membres a l’OMC
INSTITUCIONS QUE GOVERNEN LA UE:
- COMISSIÓ: Guardiana dels tractats, dona la perspectiva europea de les polítiques d’àmbit europeu. Es tracta d’una institució europeista.
- PARLAMENT: Legislador. Dona legitimitat democràtica al govern d’Europa. La representació no es fa per països sinó per ideologies. Hi ha dos grans famílies ideològiques, el partit socialista i el partit popular.
- CONSELL DE LA UE (no és el mateix que el Consell Europeu): Òrgan de govern en que els estats estan representats. Els representants dels estats i governs negocien i fan valer els seus interessos. El Consell Europeu és una institució no vinculant. Tradicionalment era la porta d’entrada a la UE.
La UE no és membre de l’OMC com a tal. Espanya sí és membre de l’OMC i assumeix a títol propi els acords dels que pren part. A més, els signa en el Parlament. Els estats tenen competències transferides a la UE. El portaveu de la UE i dels estats membres és el comissari de comerç exterior. Actua sota mandat de la Comissió Europea en els afers propis de la UE i en el Consell de la UE en les competències dels estats.
CATALUNYA F 0 E 0 En l’OMC només poden participar i signar els estats sobirans, per tant Catalunya no pot. L’excepció és Hong Kong, territori duaner independent per raons històriques.
Les obligacions resultants dels acords de l’OMC poden ser acceptades pels estats signataris de manera diferenciada per les diferents comunitats que conformen aquests estats.
UNESCO:
1. Informe McBride als ’80 F 0 E 0aposta per la intervenció pública als
mitjans.
2. Convenció contra l’OMC.
Només els estats sobirans poden estar dins de l’OMC (exceptuant Hong Kong per raons històriques), per tant, els nivells subcentrals de govern tals com els estats dels EUA, els länders alemanys o les CCAA no poden ser membres. Això no vol dir, però, que les obligacions que té un estat no permetin marcar certes diferències entre els seus territoris.
CANADÀ F 0 E 0 estableix diferències en el tema del GATS (audiovisual), perquè té una normativa genèrica aplicada al Quebec, que al seu temps té peculiaritats pròpies (no es compleix lo de la nació més afavorida per la tradició federal del país). Hi ha obligacions genèriques pel país però també especificitats pel Quebec.
EUA F 0 E 0 alguns dels seus estats també reben un tracte especial en termes econòmics pel que fa a la fabricació de cotxes.
CATALUNYA F 0 E 0 no membre de l’OMC, però pot tenir especificitats favorables d’acords que prengui l’estat (hi ha d’haver per part del govern central una voluntat política clara al respecte).
UE F 0 E 0 no pertany a l’OMC, però qui negocia és el comissari de comerç exterior sota el mandat dels 25 països.
El Quebec ja està dins de l’UNESCO, no amb vot però sí amb veu, i el nou estatut permetrà la representació permanent de Catalunya a aquesta organització també. Es pretén “desandar lo andado” als ’90.
2001 RONDA DOHA (QATAR) F 0 E 0 el tema principal és l’agricultura i els EUA estan interessats en el comerç electrònic i la propietat intel·lectual (TRIPS). No preferència del GATS per EUA sinó el TRIPS perquè pren importància la banda ampla: el consum audiovisual es fa cada cop més amb aquesta tecnologia en detriment del cinema o la radiodifusió.
L’informe McBride
A l’any 1980 ja s’estava parlant del problema de la concentració industrial, i això en un context en què encara estava vigent el sistema comunista de l’URSS i el sistema bipolar internacional.
PAÏSOS DESENVOLUPATS (PD) F 0 E 0 l’activitat transnacional (global o avui dia anomenat multinacional) de mitjans en mans de poques empreses. La comunicació és un sector especial per la posició dominant que té la informació, ja que és un element clau en els models econòmics i socials.
Això queda plasmat a l’informe McBride, un discurs que sembla molt actual ja que estem parlant d’un context anterior a la desregularització i la digitalització que comporta la conversió tecnològica.
2002-2003 F 0 E 0 EUA torna a ingressar a la UNESCO per boicotejar l’aprovació de la convenció contra l’OMC.
CREACIÓ UNESCO F 0 E 0 després de la IIGM. Als primers anys l’atenció estava centrada en la llibertat d’expressió i la informació. Hi havia hagut 3 blocs polítics i econòmics: liberal, comunista i feixista, enfrontats entre ells. Es van produir alguns acords entre Hitler i Stalin que van permetre l’annexió dels estats bàltics a la URSS, però la Unió Soviètica es decantà finalment al bàndol aliat fins el començament de la Guerra Freda.
Adorno continuarà obsessionat que els media de masses afavoreixen el feixisme perquè es va formar en el context de l’eclosió de la ràdio nazi.
1954 URSS F 0 E 0 entra a la UNESCO tot i no tenir llibertat d’expressió (però sí llibertat formal de cara a l’organització).
TEORIA DESENVOLUPISTA F 0 E 0 Model del Tercer Món = exportació del model occidental a les colònies que s’estan independitzant. El benestar aniria en
Qui? Des d’on? Per a què? Quins interessos mouen a informar. P.e: la matança entre utus i tutsis va aparèixer als media molt possiblement per la presència de diamants a la zona i per una qüestió colonial (zona francòfona contra anglosaxona).
Només hi ha 2 o 3 agències de notícies que nodreixen info dels grans temes. No només és important el pluralisme en la propietat dels mitjans, sinó també de les fonts.
2. Bullida gauchista: maig del 68.
3. Moviment contracultural als EUA.
AMB MULTILATERALISME F 0 E 0 és més difícil que el peix gros es mengi al petit.
ÍNDIA, XINA, BRASIL F 0 E 0 potència diplomàtica mundial.
1. La diplomàcia consistia en que passés el menys possible de coses,
que ningú es mogués en política internacional per evitar una crisi i un possible perill bèl·lic (holocaust nuclear) F 0 E 0 The day after. Es venia com una IIIGM.
2. Moviment gauchista: Europa moment visible amb el maig del ’68,
però no va ser l’únic moviment al continent (ocupació universitats a Alemanya, etc).
3. Moviment contracultural EUA: pacifisme contra Vietnam, que va
significar una crisi interna del país molt forta pq amb la guerra pretenien frenar l’avanç comunista a l’extrem orient. La tele comença a aportar dades = rebuig a la guerra del Vietnam, on no van poder guanyar i on els EUA eren els dolents, ells, els “alliberadors del món”.
PRIMERA GUERRA DEL GOLF F 0 E 0 control dels media = no imatges. En la segona s’ha volgut fer imatge més participativa dels media, xò estaven controlats per no provocar un col·lapse o crisi. Ara, xò, hi ha una novetat = Al Yazira.
MOVIMENT HIPPIE F 0 E 0 molt lligat al moviment contrari a la guerra del Vietnam = crea ansietat a les forces capitalistes. La joventut no era partícep de pertànyer al bloc capitalista.
1973 1a CRISI DEL PETROLI F 0 E 0 xoc força fort pq després de la IIGM les economies occidentals havien crescut acceleradament (el 10% anual a països com França als feliços seixanta). Psicològicament va ser un xoc brutal perquè hi havia la sensació abans que el creixement era infinit i que aniria cada vegada a més. Era una societat encara traumatitzada per la guerra. Actitud psicològica d’exuberància davant d’un creixement tant gran, però Occident tenia una dependència energètica impressionant.
CRISI NO PREVISTA F 0 E 0 òstia pel capitalisme, ja que hi havia l’amenaça obrera de revolució social. Per tal d’evitar-ho es va promoure un estat del benestar com ha de ser (no com aquí que és cutre). Les forces capitalistes
estaven acollonides perquè hi havia una alternativa, un moviment contestatari.
MOVIMENT PAÏSOS NO ALINEATS (PNA) F 0 E 0 organització d’estats procedents de la independència de les colònies (descolonització bàsicament). Va ser creat per Egipte (Nasser), Índia (Ghandi) i Iugoslàvia (Tito).
OBJECTIU PNA F 0 E 0 preservar la independència respecte a les superpotències i defensar l’autodeterminació dels pobles, pensant en les colònies que s’anaven independitzant. Es tractava de no pertànyer a cap bloc militar (ni EUA, ni URSS). No parlaven ni de democràcia ni de DDHH (el 70% eren dictadures). Eren 113 estats d’Àfrica, Àsia... que buscaven l’autosuficiència política i econòmica.
ÍNDIA F 0 E 0 era autosuficient en tot: cotxes, ferrocates i telèfons eren estatals. La independència havia de ser total i va ser articulada per l’empresa estatal TATA.
ESTRATÈGIA DIPLOMÀTICA EUA = prudent. Buscar punts de contacte per trobar el màxims aliats possibles. L’administració demòcrata de Jimmy Carter dels ’50 no era unilateral com la política republicana de Reagan, era més comprensiva i contemporanitzadora.
1973 CIMERA MOVIMENT PNA A ALGER F 0 E 0 aproven les línies programàtiques del Nou Ordre Econòmic Internacional que constatava les desigualtats en la distribució mundial del treball, i criticaven la dependència dels països subdesenvolupats.
D’AQUÍ NEIX EN COMUNICACIÓ... el Nou Ordre Mundial de la Info i la Comunicació (NOMIC), concepte sobre el que treballarà l’Informe McBride.
1976 DIRECTOR GENERAL UNESCO F 0 E 0 Amadou-Mahtar M’Bow (senegalès), cap visible de l’Informe McBride que va estar en el càrrec de 1974 a 1987. Ordena crear una comissió d’experts per tractar els temes de comunicació.
COMISSIÓ F 0 E 0 va ser presidida per Sean McBride, figura de consens internacional perquè era cofundador i president d’Amnistia Internacional, Premi Nobel de la Pau de 1974 i Premi Lenin del 1977 (l’equivalent soviètic).
MEMBRES F 0 E 0 15 en total, entre ells Garcia-Márquez, repartits per tota la geografia (EUA, URSS, etc). Només una dona.
1980 XXI CONFERÈNCIA GRAL UNESCO BELGRAD F 0 E 0 és on la comissió presenta un estudi titulat “Un sol món, veus múltiples”, alias Informe McBride, aprovat per consens. No és un informe de rigor acadèmic excessiu perquè està fet en comissió i, per tant, no té uniformitat (hi ha desigualtats dins el text però tot i això té valor).
i consumeixen. Això crea dependència. El neocolonialisme no necessita tenir un país militarment ocupat, té suficient amb la dependència cultural d’aquest. El que genera el discurs és el que dona sentit, decideix com és el món i té poder. “El guardià de les paraules és el titular del poder”. Exemple: una agència decideix què és informació i que no ho és.
“La Comisión no recomienda una opción preferentemente a otra y no propone ningún tipo de normalización”
El tracte que es recomana és ambigu i no es mulla.
“En los países industrializados, la concentración sigue rumbos muy diversos”:
a) apropiación creciente de los medios de comunicación social
por el sector privado gracias a asociaciones de diferentes organizaciones en este sector, e importancia creciente de los grupos financieros que abarcan varios sectores
Privatització e importància creixent dels grups financers. Els bancs entren en l’accionariat com un aval que té grups per fer inversions. La inversió és el banc. En el moment de la liberalització de la televisió a Espanya l’any 1989 hi va haver una entrada important del sector financer en l’accionariat de la televisió, però es va fer sense ordre regulador.
b) Extensión de distintas empresas en diferentes campos
(noticias, productos culturales, producción de medios de programación, fabricación de material destinado a la industria de la comunicación)
Integració horitzontal Expansió en diferents sectors del mercat. Exemple a EEUU: Time Warner: Premsa, revistes i llibres/ TV en obert i pagament / Radio/ Producció cine/ Parcs temàtics/ Editorials/ MK Exemple a Espanya: PRISA. Ocupa tot el terreny. Actualment aquests grups s’anomenen grups multimedia. En ells, com més innovador és el mitjà, més pèrdues té. El que dona diners a PRISA és El País, la SER, Canal +, Satélite Digital...
ARTICLE 108 F 0 E 0 sobre publicitat a la ràdio, la qual no queda separada de la informació moltes vegades. Intenta regular una mica això. El que sí es permet és la presència de marques a la televisió, «per això totes les sèries tenen súper» xD (by profe).
SALUT F 0 E 0 no està gens regulada a la ràdio (dietes, alimentació en general...) i la directiva europea no va dir res fins el 2005, en que es va establir que no s’aplicaria en publicitat institucional (revisar la fotocòpia donada a classe).
ARTICLE 109 F 0 E 0 el pitjor dels remeis. Veníem del pujolisme (media identificats amb un líder polític) = regulació de la publicitat institucional precisament per aquests antecedents. PUBLICITAT INSTITUCIONAL F 0 E 0 només pot ser sobre serveis públics, no campanyes a favor de l’acció del govern (no autobombo encobert de qui governa).
DIFERENCIAR F 0 E 0 campanya de govern (que és institucional) de campanya del partit polític que governa.
TV F 0 E 0 espais gratuïts al nostre país, no pagant per anunci com es fa als EUA. Allà les campanyes en els estats on no està clar qui guanyarà són brutals. S’exclou als partits sense mitjans econòmics. A Europa estan prohibides les campanyes polítiques de pagament.
PROHIBIT A CAMPANYES INSTITUCIONALS F 0 E 0 suggerir directa o indirectament la opció de vot F 0 E 0això ha generat polèmica amb l’anunci de l’Estatut. Només es podria dir “Hi ha un referèndum i s’ha de votar x exercir aquest dret característic de la democràcia”, però no dir què votar ni quines avantatges o desavantatges comporta votar sí o no. El redactat no va preveure la immediatesa del referèndum de l’Estatut.
CONSELL AV CATALUNYA F 0 E 0 és com un Tribunal Constitucional de l’audiovisual, pq hi ha representants dels partits polítics. Mandat de 6 anys improrrogable. T’escullen a proposta d’un partit, però pots no seguir les seves directrius (es tracta de proposar una persona que creï cert consens entre partits).
2 EXCEPCIONS F 0 E 0 campanyes ONG’s sense ànim de lucre que no costa pasta a les teles públiques i no entren en sobreemissió a la televisió. Un ajuntament no pot fer una campanya sobre les millores que ha aconseguit a una tele local, autonòmica o estatal.
S’han d’aplicar certs criteris de racionalitat. Però qui demana l’autorització de que una campanya surti en antena? Això no està previst i s’ha de regular d’alguna manera. Hauria de ser l’administració qui s’encarregués, però els mitjans, quan reben una campanya, han de rebre també l’autorització del CAC (sinó passa com en el cas del que parlem, en què s’ha multat a una ràdio local).
CAC F 0 E 0 emet circular als media per deixar d’emetre la campanya i sanciona als operadors, no a les administracions perquè no són organitzacions audiovisuals. Va ser un error pel poc temps en funcionament que duia la mesura.
Tampoc està regulat quan has de demanar la llicència: quan tens la idea, quan ja has fet l’anunci i t’has gastat els calers?
Informe McBride
INTEGRACIÓ VERTICAL F 0 E 0 dins d’un mateix sector, l’empresa té totes les escales de valor. P.e, una televisió tindria:
- Producció i platós.
- Emissió (xarxes i infrastructura).
ECONOMIA D’ESCALA F 0 E 0 planteja que hi ha uns costos fixos (en premsa seria la redacció, la maquetació i la infrastructura) i també uns variables o marginals que depenen de la tirada que jo faci (“x” paper per exemplar, per exemple). Editar 10.000 números no és fer 1000 vegades 10, perquè el que costa són els costos fixos. Els altres són mínims o nuls, per tant, m’interessa augmentar la producció i el mercat, perquè rendibilitzes més la inversió (més inversió i més rendibilitat pel tamany del mercat). S’intenta que hi hagi el mínim de competidors assumint economia d’escala.
En televisió els costos variables serien la transmissió, p.e. Es tracta de fer el mercat el més gran possible i tenir els menys competidors possibles
AQUESTA LÒGICA F 0 E 0 duu a l’oligopoli i a la concentració.
OLIGOPOLI: mercat amb pocs agents que competeixen, p.e com passa amb la telefonia mòbil a Espanya (Vodafone, Movistar i Amena). La intervenció estatal ha de ser molt forta, perquè sinó es crea una situació en què el mercat no és eficient econòmicament F 0 E 0normes mínimes i opaques = no nous agents competència.
NO EFICIENT ECONÒMICAMENT = la relació entre el cost de producció i el preu de venda no és òptim per qui produeix/ven i qui compra.
EXEMPLE TELEFONIA F 0 E 0 monopoli públic de Telefònica (xarxa i serveis de l’estat), perquè el creia servei bàsic i, per tant, havia de ser estatal.
COMPETÈNCIA F 0 E 0 crea innovació, millora el servei segons les lleis del mercat, per tant és necessària per una situació ideal del mercat, però a les empreses no els hi interessa perquè la concentració fa augmentar el seu valor a la borsa.
POLÍTIQUES DE COM F 0 E 0 són importants perquè si permets la concentració (p.e), aconsegueixes un model específic d’informació. No hi ha cançó protesta avui dia pel control dels media per part dels pocs grups corporatius.
ABANS TELECOMMUNICATION ACT 1996 F 0 E 0 Als EUA, els dos principals grups radiofònics tenien 115 estacions, però al 2003 ja en tenien 1400. Els hi interessa poc qüestionar el sistema.
Mirar article: www.audiovisualcat.net/publicacions/q12lobbies.pdf F 0 E 0la desregulació tenia a veure amb els diners que els media donaven als candidats electorals.
p.194 dossier Informe McBride
La situació dels media de comunicació social continua dependent de la publicitat de les empreses privades. Com diu el profe, «de vegades en posen trossos de pel·lis que no ens deixen veure la publicitat en pau» xDD.
PUBLICITAT F 0 E 0 es troba a mitjans convencionals (ràdio, tv, premsa) i no convencional (mailing personalitzat, màrqueting telefònic...).
El volum de negoci més important el mou la publicitat en els media no convencionals, tot i que la tele també és important. És molt difícil analitzar aquests altres mitjans. Tele 5 i Antena 3 no són essencials per a la publicitat, però la publicitat és essencial per a elles.
A l’Informe McBride ja es deia que es podria arribar a la publicitat dinàmica dolenta per pluralitat d’informació.
PRODUCCIÓ DE PUBLICITAT F 0 E 0 ha canviat les seves formes:
1. Abans: jo artista faig una pel·li i necessito diners per la producció F 0 E 0
tele hi participa eventualment o compra drets F 0 E 0busca anunciants per tallar la pel·li i fotre al personal F 0 E 0per amortitzar la compra de la pel·li.
2. Ara: no sempre es segueix aquest seguiment lògic.
AGÈNCIA PUBLICITAT F 0 E 0 gestiona la venda de drets de publicitat als operadors i fa la publicitat tant amb els operadors com amb els anunciants (fa d’intermediari). Eventualment produeixen l’anunci. No linealitat en la producció. L’agència té el rol principal, no la televisió. La publicitat és de l’agència i molts cops no espera que la tele produeixi i emeti un contingut, sinó que p.e guionitza una sèrie en funció dels anunciants que té. En el guió les negociacions són dures i en funció dels interessos de l’agència.
AGÈNCIA = productora de continguts pensat per a que l’acció passi per l’objecte anunciat. Un cop té el contingut, el ven sota clau a l’operador (una sèrie amb anuncis incorporats seria una pràctica comuna). L’acció gira al voltant dels productes anunciats, no que passin a un súper com fins ara. És una productora de sèries de ficció publicitària.
Tothom nega aquesta tendència, però sembla que podria arribar a ser així. Com es podria regular això amb lo difícil que és obtenir dades econòmiques? És més greu encara quan són preteses notícies F 0 E 0publirreportatges enmig d’informatius.
Pàg. 197
PARÀGRAF FINAL INFORME F 0 E 0 sembla ml nou i revolucionari, però fa 25 anys ja es parlava del problema de la concentració, abans de l’onada neoliberal i la digitalització. Aquest és el seu mèrit.
DIGITALITZACIÓ F 0 E 0 convergència en producció de continguts amb un mateix llenguatge i base tecnològica d’una economia d’escala.
CONCLUSIÓ F 0 E 0 EUA i UK van dir que es piraven de l’UNESCO i l’informe quedarà soterrat. Tot el plantejament d’equilibri en l’intercanvi de fluxos d’informació quedarà oblidat.
