Power Escola d'educació infantil, Diapositivas de Psicología Escolar

¡Descarga Power Escola d'educació infantil y más Diapositivas en PDF de Psicología Escolar solo en Docsity!

ESCOLA D’EDUCACIÓ

INFANTIL

Marc Normatiu de l’escola d’educació infantil

Decrets curriculars (0-3, 3-6)

Jerarquia Normativa Bàsica

1. Jerarquia Normativa Bàsica referida a l’etapa d’educació

infantil.

● 1 sola etapa estructurada en dos cicles

1r.Cicle (0-3 anys):

Decret 282/2006 de 4 de juliol, pel qual es regulen el primer cicle

1. El centre ha d'establir els mecanismes de participació i col·laboració necessaris que permetin compartir amb les famílies els criteris d'intervenció i responsabilitat educativa,(…) i formular una carta de compromís educatiu amb les famílies.
2. Per facilitar informació a les famílies sobre el seguiment i l'evolució educativa de l'alumnat, cada centre ha d'establir, a començament de curs, el calendari de reunions i entrevistes.
3. S'han de garantir, com a mínim, una entrevista individual a l'inici de l'escolaritat, una altra al llarg de cada curs i una reunió col·lectiva a l'inici de cadascun dels cursos del cicle.
4. Els pares, mares o persones tutores i els centres han de cooperar estretament en l'educació dels infants. Les famílies han de contribuir a l'educació dels seus fills i filles assistint a les convocatòries de reunions o entrevistes que faci el centre.

Article 4 (Elements del currículum)

● Capacitats de l'etapa ● Objectius del cicle ● Continguts ● Àrees.

Article 5 (Capacitats)

1. S'ha d'afavorir el desenvolupament de les capacitats que han de permetre als infants créixer integralment com a persones (…) que han de seguir en el segon cicle de l'educació infantil.

Continuïtat de primer i segon cicle.

Capacitats:

1. Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la coordinació, tot adonant-se de les seves possibilitats.
2. Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva de si mateixos i de les altres persones.
3. Adquirir progressivament hàbits bàsics d'autonomia en accions quotidianes, per actuar amb seguretat i eficàcia.
4. Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemàtiques bàsiques.
5. Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà de diversos llenguatges.
6. Observar i explorar l'entorn immediat, natural i físic, amb una

actitud de curiositat i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals.

7. Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identificar-ne els perills i aprendre a actuar-hi en conseqüència.
8. Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb les altres persones i iniciant-se en la resolució pacífica de conflictes. 9. Comportar-se d'acord amb unes pautes de convivència que els portin cap a una autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social.

Article 6 (Àrees)

1. Les àrees d'experiència i desenvolupament són: ● Descoberta d'un mateix i dels altres. ● Descoberta de l'entorn. ● Comunicació i llenguatges.
2. Les àrees s'interrelacionen per crear uns espais d'aprenentatge

globalitzats on es contribueixi al desenvolupament integral dels infants,

acostant-los a la interpretació del món, donant significat i facilitant-ne la

2. El centre ha d'aplicar les mesures necessàries perquè l'infant amb necessitats específiques tingui els suports necessaris.

Què aporta el document de criteris i orientacions del primer cicle?

Curriculum Infantil 0-3 desplegament.pdf

https://ebmlalegria.wordpress.com/2014/07/11/els-ambients-de-lliure-circula cio/

Currículum i orientacions: educació infantil, primer cicle.

• Document publicat el juliol de 2012.
• Objectiu general: ● Orientar els centres i els professionals que imparteixen els estudis corresponents al 1r. Cicle d’educació infantil. ● Facilitar la comprensió i exemplificar alguns dels continguts del decret 101/2010.
• Apartats:
  1. Consideracions generals sobre el primer cicle d’EI. ❖ Aclariments sobre els objectius del document. ❖ Repàs dels continguts del document.
  2. Orientacions sobre la tasca educativa en el primer cicle. ❖ És l’apartat més ampli. A. LA LLAR D’INFANTS: UNA INSTITUCIÓ AMB IDENTITAT PRÒPIA Es subratlla el caràcter educatiu dels centres de 1r cicle d’educació infantil.

B. FUNCIONS DE LES LLARS D’INFANTS:

• Desenvolupament integral dels infants.
• Ajut a les famílies en l’educació dels seus fills.

C. LA LLAR D’INFANTS: XARXA DE RELACIONS

Es descriu la importància del treball en xarxa. Relacions que es descriuen:

• Relacions entre infants.
• Relacions entre infants i adults.
• Relacions amb l’entorn. Aspectes contextuals.
• Relacions entre els professionals.
• Relacions amb les famílies.

D. COMUNICACIÓ I INFORMACIÓ ENTRE LA LLAR D’INFANTS I

LA FAMÍLIA.

Apartat que descriu la importància d’aquesta relació.

Exemplifica i dóna orientacions sobre canals de col·laboració, etc. Exemplifica i dóna models d’entrevistes i informes.

E. LES PERSONES EDUCADORES:

Apartat molt ampli:

• Aspectes vinculats a la formació inicial i a la necessitat de formació permanent.
• Aspectes vinculats a característiques personals.
• Aspectes vinculats a actituds de col·laboració i del treball en equip.

F. L’OBSERVACIÓ I LA DOCUMENTACIÓ PEDAGÒGICA

Aquest apartat contempla:

• Aspectes vinculats a com dur a terme l’observació sistemàtica.
• Aspectes vinculats a la documentació pedagògica.

G. L’ORGANITZACIÓ DE LA LLAR D’INFANTS

Aquest apartat contempla: Descripció de l’organització del funcionament d’una Llar d’infants fonamentada en les situacions de vida quotidiana: entrades i sortides, estones d’higiene, estones de descans, àpats, etc.

H. LA INCORPORACIÓ A LA LLAR D’INFANTS

Aquest apartat inclou tots els aspectes vinculats a la necessitat de protocol·litzar l’acollida dels infants i les seves famílies: disseny de plans d’acollida.

l. L’ACTIVITAT DE L’INFANT Aquest apartat inclou tots els aspectes que descriuen i contextualitzen l’activitat dels infants: el joc, les propostes lúdiques i la descripció i anàlisi d’espais i materials.

3. El desplegament curricular en el primer cicle d’EI. Aquest apartat inclou: ❖ Repàs i aprofundiment dels elements del currículum: capacitats, objectius i continguts. ❖ Exemplificació de l’elaboració del projecte educatiu. ❖ Exemplificació del desplegament curricular: unitats didàctiques.

4.3 Els nens i les nenes que cursin el segon cicle de l'educació infantil tenen el dret a rebre l'ensenyament en català i a no ser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de la seva llengua habitual.

4.4 En funció de la realitat sociolingüística de l'alumnat, s'implementaran metodologies d'immersió lingüística.

4.5 Com a part del projecte educatiu, els centres han d'elaborar un projecte lingüístic.

4.6 Quan el context sociolingüístic escolar ho permeti, s'iniciarà, especialment en el darrer curs del cicle, una primera aproximació a l'ús oral d'una llengua estrangera.

(Elements del currículum) Quina és la principal diferència entre els dos decrets pel que fa a elements del currículum?

Article 5:

• Capacitats
• Objectius
• Continguts
• Àrees
• Criteris d’avaluació Novetat!!!

Article 8 (Horari) 8.1 Es considerarà educatiu tot el temps que l’infant romangui en el centre.

8.3 L’esbarjo es considera una activitat educativa integrada en l’horari lectiu de l’alumnat i, per tant, els centres han de vetllar perquè s’hi respectin els principis del projecte educatiu propi.

Article 9 (Avaluació) 9.2 L’Avaluació serà contínua i global.

9.4 En el supòsit que el progrés de l'alumne no sigui l'esperat, s'establiran mesures de suport.

9.5 En acabar l'etapa s'elaborarà un informe global individualitzat del procés seguit

per l'alumnat i del nivell d'adquisició dels aprenentatges i de les capacitats. Aquest

document es trametrà als mestres tutors o tutores de l'alumnat de l'etapa següent.

Article 10 (Autonomia pedagògica i organitzativa) 10.1 Cada centre educatiu, té autonomia pedagògica i organitzativa que ha de concretar en un projecte educatiu.

10.2. Pel que fa al segon cicle de l'educació infantil, el projecte educatiu de centre ha d'incloure: · Els criteris per al desplegament del currículum. · La concreció dels criteris metodològics, organitzatius i d'avaluació. · L'organització de l'horari escolar. · Les mesures per a l'acolliment i l'adaptació dels infants. · Les mesures d'atenció a la diversitat. · Les estratègies per afavorir el treball autònom de l'alumnat. · Els mecanismes per organitzar el reforç dels aprenentatges. · La concreció de la col·laboració família/escola. · Article 11 (Tutoria) El tutor té les mateixes funcions que al primer cicle.

1. Cada grup d'infants té una tutora o tutor responsable.
2. Funcions del tutor/a: · Coordinar l'acció del conjunt de persones que intervenen en el grup d'alumnes del qual és tutor/a. · Vehicular la informació a les famílies. · Coordinar-se amb els serveis externs que puguin intervenir en infants del grup. ·

Article 13 (Atenció a la diversitat)

13.2 El centre aplicarà les mesures necessàries perquè l'alumnat amb

necessitats específiques tingui els suports necessaris.

13.3 Es tindrà especialment en compte la detecció de les dificultats de l'alumnat

en el moment en què es produeixin.

13.4 L'alumnat podrà romandre excepcionalment un any més en el segon cicle de

l'educació infantil, a proposta de l'equip de cicle, que haurà d'anar acompanyada

de:

A. L'informe elaborat pels serveis educatius (EAP). B. L'acord de la família. C. L'aprovació del director o directora del centre.

• Els afectes i les relacions.
• La creativitat.

“Els nens s’arrisquen, improvisen, no tenen por a equivocar-se; i no és que equivocar-se sigui igual a creativitat, però si que està clar que no pots innovar si no estàs disposat a equivocar-te, i els adults penalitzem l’error, l’estigmatitzem a l’escola i a l’educació, i així és com els nens s’allunyen de les seves capacitats creatives” Ken Robinson (2006)

● Com s’aprèn? (els escenaris d’aprenentatge, espai, temps, materials, espais

exteriors, menjadors, sortides).

“Els avenços científics ens permeten saber com aprenem les persones, i posen en evidència que els mètodes transmissors no produeixen aprenentatge significatiu.” Repensar l’educació. Vers un bé comú mundial? Centre UNESCO de Catalunya, 2015

• Aprenem fent, pensant, comunicant. (representar, la conferència, el dibuix representatiu...).
• Tasques amb sentit (els projectes, el valor de les preguntes).
• El valor de l’autoregulació.

“Quan deixem als infants la possibilitat de gestionar el seu temps els facilitem el desenvolupament de l’autonomia i de la responsabilitat.

● On s’aprèn? Els escenaris de l’aprenentatge.

• Les activitats quotidianes com a context per aprendre continguts relacionats amb totes les àrees del currículum.
• Organització del temps, espais i materials, els ambients d’aprenentatge, els racons, els tallers).
• Els espais exteriors.
• Les sortides.
• El menjador.

Ambients

• https://quarcreixentalauladinfantil.wordpress.com/2016/04/20/els-princi pis-metodologics-dels-ambients-o-espais-daprenentatge/

https://sites.google.com/a/xtec.cat/escolacamins/ambients-d-aprenentat ge

• http://www.elsafareig.org/jardiner/eljardi.htm

● Qui aprèn? (escola inclusiva, el pla individualitzat)

• Un dret per a tothom.
• L’aprenentatge en el marc de l’escola inclusiva.
• El pla individualitzat. Apunt normatiu p. 74.

“Les mesures d’atenció a la diversitat del centre estan graduades de menys a més, i l’elaboració d’un PI és la mesura més extraordinària que existeix.”

L’AVALUACIÓ I LES EVIDÈNCIES DE L’APRENENTATGE

● L’avaluació (perquè avaluar, característiques de l’avaluació, què avaluar, com avaluar*). Apunt normatiu p. 75, 78, 88. ● Les evidències de l’aprenentatge (documents formals, informes. Apunts normatius p. 88, 89.

“l’avaluació no és un fi en ella mateixa, si allò que hem observat i valorat no té repercussió sobre la pràctica educativa, per ajustar-la o millorar-la, no té cap sentit fer-la.”

*En l’apartat Com avaluar (p.79)es fa referència a l’observació i la documentació pedagògica.

L’EQUIP I EL PROJECTE

● Fes escola. ● Un projecte per a cada centre. Apunt normatiu P. 93. ● Competències personals i professionals dels docents.

“El mestre del futur haurà d’excel·lir pel què fa a la capacitat d’empatia i a l’art de la pregunta.” Jordi Riera (2011) ● Deixar constància de les intencions educatives (la reflexió, la programació). Apunt normatiu p. 97