¡Descarga ESCOLA EDUCACIÓ INFANTIL y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
DOCUMENTS DE GESTIÓ I ORGANITZACIÓ DEL CENTRE
PEC CURRÍCULUM ORGANITZACIÓ
DEL CENTRE
GESTIÓ
3-6 Avaluació del centre
101/2010 Org. Llar d’infants Actuacions del centre Formació personal (públiques) Gestió de personal de la llar d’infants Protecció de dades Seguretat i salut Situacions específiques dels alumnes Ús social
Convivència i clima escolar
Org. Temps escolar
0-6 Documents de gestió del centre
181/2008 3-6 Organització unipersonal de direcció i coordinació 0-6 El tractament i l'ús de les llengües al sistema educatiu. El projecte lingüístic
3-6 Personal docent (públics)
3-6 Objectius prioritaris del sistema educatiu i projecte educatiu de centre
3-6 Participació de la comunitat educativa
PER QUÈ L’INFANT HA D’ANAR A L’ESCOLA?
Què demana la societat d’avui?
- Persones competents a nivell social (cooperació).
- La democràcia s’aprèn exercitant-la
- Aprendre a tenir criteri.
- Aprendre a ser autònom i crític.
- Saber resoldre els propis problemes.
- Les capacitats i orientacions del currículum (del Decret d’infantil), no et diuen què has de fer sinó cap a on has d’anar (guien el camí que hem de seguir).
MARC NORMATIU DE L’ESCOLA D’EDUCACIÓ INFANTIL
Decrets curriculars (0-3, 3-6) Un decret curricular no afecta a un espai familiar, una biblioteca… Les primeres persones educadores dels infants són els pares i els mestres hem de fer èmfasi a formular compromís educatiu amb les famílies (creant un ambient afectiu i de confiança).
Tal com deia Pestalozzi , el currículum torna a tenir en compte l’essència de l’autor: per aprendre significativament necessitem una interconnexió entre cor-cos-mà.
DECRET 101/2010, de 3 d'agost, d'ordenació dels ensenyaments del primer cicle de l'educació infantil (0-3 anys) Tot decret té 4 apartats clau: ● CAPACITATS: “Habilitats globals a desenvolupar durant l’etapa d’EI’’ Cal tenir-les en compte en tot moment ( 9 CAPACITATS agrupades en 4 blocs per ETAPA ):
1. Ser i actuar de forma cada vegada més autònoma. 2. Aprendre a descobrir i a tenir iniciativa: el rol del mestre és fonamental, hem d’aprendre a fer preguntes constructives (diàleg) que permetin reflexionar als infants. Com a futurs mestres hem d’anar més enllà, investigar. 3. Aprendre a pensar i comunicar: a través del diàleg, el gest, situacions de la vida quotidiana, llenguatge. La mestra crea situacions per afavorir aquest context. Quan es troben amb petits problemes l’infant és capaç de solucionar-ho. 4. Aprendre a conviure i a habitar el món: els infants han de saber què esta passant a la societat.
● PROJECTE EDUCATIU: són intencions, canvis, ingredients, és un conjunt de l’escola consensuat fet per a tots!
● METODOLOGIA: ha de donar resposta a la manera natural d’aprendre dels infants: atenent la diversitat, recollint les aportacions del model sistèmic relacional (tenint en compte les emocions de cada infant), donant importància a la llengua oral i aprofitant
No es nomès les paraules boniques que diu el projecte sinó també el concepte d’infant que es té, amb quina metodologia s’identifica el nostre centre (noves tecnologies, però no hi ha innovació) i el seguiment d’aquesta metodologia (tens un objectius, una metodologia innovadora, però com saps que amb tot això s’està complint l’ideari del centre i el currículum? com saps que estan aprenent?) Hem de programa perquè… Prèvies: ● Les necessitats de justificar les nostres intervencions: Al setembre no cal tenir tota la planificació específica preparada, pero haig de tenir una justificació d’allò que voldré fer, de tot allò que voldré que es doni a l’aula. ● La necessitat de seguir un fil conductor i una coherència educativa: coherència amb allò que pensem, programem i fem (entre grups i edats), vol dir que si per exemple sabem que els nens no aprenen si no toquen o experimenten, l’educadora ha de fer activitats on els infants puguin experimentar, fer i tocar. ● Programació tancada vs. programació oberta: una programació tancada ja està finalitzada al setembre, aquesta no dona peu a canvis; en canvi la programació oberta s’adapta als esdeveniments tot i tenir una base ja establerta. Hem de buscar un equilibri, una programació semioberta. ● Programació i documentació pedagògica: la documentació és part de la programació.
A tenir present a l’hora de programar: ● Tinc clares les capacitats de l’etapa? ● Què aporta cada proposta o intervenció (s’entén també les situacions quotidianes) al creixement de l’infant? Qualsevol situació o espai quotidià és educatiu, per tant estic treballant les capacitats, però no tot està programat. ● Estic potenciant totes les capacitats per igual? ● És prou globalitzada la meva proposta d’aprenentatge? En quins espais i moments he previst l’acció educativa? ● Com avaluo i valoro l’aprofitament de cada activitat? (dinar, joc, higiene, projecte, racó...)
FUNCIÓ DE LA PROGRAMACIÓ
● Tota acció educativa està lligada a altres actuacions. ● Tot el que passa a l’escola és educatiu, per tant cal donar coherència i sentit a la
nostra tasca.
Què caracteritza una bona programació? ● Que sigui útil, flexible, coherent amb els principis pedagògics del centre i els referents del currículum. ● Que es pugui redactar abans i durant el procés d’ensenyament aprenentatge.
Pros i contres de la programació ● Pros: No fer-nos imprescindibles, no deixar per a la improvisació la tasca educativa. ● Contres: limitar la feina a executar allò previst, no deixar cabuda a allò que aporten les criatures. Sobretot quan es tracta de programacions tancades. Per què cal programar? ● Preparació de les sessions. ● Preveure què volem que s’aprengui a l’aula (grup alumnes, temps determinat, activitats...). ● Anticipar les objectius mínims a assolir (grup en general i cada alumne en particular). ● Anticipar els continguts mínims que cal donar a conèixer. ● Avançar quins recursos necessitem per afavorir certes habilitats i actituds. ● Planificar activitats d’ensenyament/ aprenentatge per aconseguir els objectius proposats. ● Preveure com farem l’avaluació. ● Posar per escrit uns propòsits o intencions educatives tenint en compte tots els elements que intervenen en l’acció d’educar.
La programació consisteix en: ● Cercar la finalitat, preveure la planificació i l’avaluació de la proposta educativa adreçada a l’alumnat de l’aula. ● Partirem de diferents referències:
➔ El currículum establert pel Departament d’Ensenyament
➔ El projecte educatiu del centre
➔ El coneixement i/o concepte d’infant i d’escola del que partim i anem
construint.
Diferència entre capacitat (EI) i competència (EP): ● No hi ha competència sense capacitat.
● Hem de fer una justificació pedagògica (autors), psicològica (coneixement dels infants), sociològica (ajuda a l’infant a entendre el món que l’envolta i a ell mateix?) i ètica. Aquestes justificacions les trobem al PEC; les hem de fer a la nostra intervenció. 14/10/
DIFERENTS PUNTS DE PARTIDA PER A PROGRAMAR
SITUACIÓ QUOTIDIANA: LES ESTONES D’HIGIENE Grup d’edat METODOLOGIA : COM organitzem, QUAN, QUÈ hi passa, ROL de l’educadora. ● Com organitzem aquestes estones (espais, materials, “horari”...) ● Rol de l’educadora
CAPACITATS D’ETAPA (Decret) */ OBJECTIUS DE CICLE / OBJECTIUS DIDÀCTICS ● Què estem potenciant durant aquestes estones
CRITERIS/INDICADORS D’AVALUACIÓ (Decret de parvulari) ● En què m’haig de fixar per saber què estar aprenent cada criatura
*Objectius didàctics o d’aprenentatge (verb en infinitiu) : concreció dels objectius, capacitats i intencions a l’aula. Ens hem de formular la frase: “L’infant ha de ser capaç de…”
Per exemple:
- L’infant, al final de l’etapa, ha de ser capaç de menjar de manera autònoma emprant sol els coberts i participant en la recollida i parament de taula.
- Ha d’haver incorporat de manera autònoma els hàbits o rutines d’higiene prèvies i posteriors a l’àpat.
- A final de curs ha hagut de manifestar curiositat per a nous aliments.
*Criteris o indicadors d’avaluació (verb en imperatiu o nom) : per avaluar ens hem de formular la següent pregunta: “Com sé jo que l’infant…(objectiu didàctic)?”
Diferències entre objectiu i indicador:
● Els objectius sempre van en infinitiu : manipular, comprendre… ● L’indicador va amb un nom o amb imperatiu : el nen, l’alumne... Són les accions que fa l’infant. Ex: es renta les mans abans i després de dinar, empra sabó.
Hem d’estar d’acord amb la resta de l’equip docent, per unificar criteris, a l’hora d’establir els objectius i d’avaluar els indicadors.
Intervenció: concretar molt més els objectius didàctics (4 màx), ja que seran pel final de la
intervenció. Els objectius no són diferents per a cada sessió, són globals i es poden repetir; hem d’especificar en cada activitats quin d’aquests es potencien. Per assolir un objectiu, els infants han fer l’activitat moltes vegades. En l’apartat de metodologia haurem de deixar clar els diferents tipologies de jocs: el joc pel joc…
Aquests són les punts que tenim en compte quan treballem a partir de temes, CI, UP... .(és el model que es proposa en el desplegament curricular). TEMA: TEMPORITZACIÓ:
CAPACITATS
OBJECTIUS DE CICLE ACTIVITATS I SESSIONS
● Descripció: ○ On? ○ Recursos: humans i materials. ○ Agrupació d’infants ○ Temporització
OBJECTIUS DIDÀCTICS 3 o 4 per activitat
CRITERIS D’AVALUACIÓ
CONTINGUTS
Diferents Àrees (comunicació i llenguatge; descoberta de l’entorn, descoberta d’un mateix; que ha de passar a l’aula)
MODELS DE PROGRAMACIÓ
o Proposta de la mestra (activitat, repte, notícia, documental...) o ...
● Documentació (programació) o Escrit en un blog que fan els infants per fora o Escrit en un blog escrit pels altres mestres o Mestra "intern" (aprenentatges del currículum) o Les xarxes de relacions (parets)
● Avaluació- inicial o Memòria de final de curs o Dels nens o Llibreta d'aula ● Avaluació - finals o Produccions dels infants o Xerrades a "altres"
--> Quan es tanca un projecte? Quan s'han respost les preguntes inicials
Com s'organitzen els mestres?
● Treball conjunt a l'aula ● Claustros pedagògics ● Formación ● Projectes compartits ● Planificació conjunt del pla de treball: o Memòria o Planificació/programació o Reflexió currículum: línia del temps alumnes
Escola Can Caralleu
Els projectes d'escola DES DE LA TRANSVERSALITAT ● Pla acollada da les famílies i infants ● El temps de les arts
● Lòczy ● El joc heurístic ● Psicomotricitat ● Desdoblament d'aules ● Maneras d'explicar, sentir veure, expressar un conte... ● Cos i moviment ● Portes obertes ● Escola d'agrupament d'infants sords
PROJECTES de l'escola:
- Pla d'acollida: Collir, acompanyar, empatitzar, Comunicar
- Temps de les arts: Art plàstiques(macba, fundació miró) Literatura (Narració i música, Families expliquen contes) Cinema Teatre, Dansa
- Lozcy(pedagog): quan els infants es posen en situació moviment, crear vincles i seguretat afectiva, adquisició d'habits, JOc, llenguatge
- Joc heurístic: descoberta dels coneixement, material etc
- Psicomotricitat: No tant com habilitat motriu sinó també en grup per habiitar les relacions
- Desdoblament: DEsdoblament per a nens sords
- Mneres d'explicar, senti, viure, expressar un conte
- Portes obertes en las aules
PROGRAMACIÓ
Parteixen de les capacitats i dimensions: Afectiva, emocional, social, fisica i motriu
Quins son els seus interesos , hem de tenir la capacitat de no preveure res i mirar i escolar als infants, el més import es com aquests infants arriben en aquest coneixement. Documentació pot ser ecrita o visual, quan volem explicar hem danar a les fonts teoriqes. La docuentacio no ha de ser de fets tangibles , materials sino que s'ha de documentar tot, els mobles, l'entorn, la vida a l'escola etc.
LLIBRETES D’AULA
Recull de tot un any, es queda a laula cm a referencia pels nous educadors. HI trobem els projectes transversals, racons, distribució de laula , valoracions etc (TOT)
3. De centre 28/10/
PAUTA D’OBSERVACIÓ ● Dimensió cognitiva: les estratègies que es fa per entendre el món que l’envolta (interès, iniciativa, com experimenta, combina..). El reconeixement d’un mateix i dels altres i el grau d’autonomia. La capacitat per reproduir accions simbòliques (com juga). L’ús del llenguatge i la comunicació. ● Dimensió afectiva i emocional: capacitat per establir vincles, l’estabilitat emocional i les respostes que dona davant de les diverses situacions del dia a dia. ● Dimensió social: Capacitat de relacionar-se amb els altres. L’interès que mostra l’infant amb l’entorn (com s’adapta, com reconeix les celebracions, el dia a dia, els hàbits..), la capacitat per demanar ajuda, com resol els conflictes. ● Dimensió física i motriu: com es desplacen, com coordinen les diferents extremitats. Com utilitza els sentits. També és important observar el grau de temeritat que les criatures mostren en els seus moviments.
(VÍDEO: Pauta d’observació a part*)
INFORME A LES FAMÍLIES
Per a què serveix? Per orientar, conscienciar, comunicar, compartir.
Com ha de ser? Clar, respectuós, individualitzat, proper, positiu.
NO ha de servir per classificar infants, ni posar nota!!
EL CURRÍCULUM: 10/11/
OBJECTIU CURRICULAR CRITERI D’AVALUACIÓ
Sol mediar allò a aconseguir l’infant en acabar un cicle.
Específica l’acció concreta que ha de realitzar l’infant en forma d’objectiu(infinitiu) en acabar el cicle. OBJECTIU DIDÀCTIC CRITERI D’AVALUACIÓ Indica el que ha d’aconseguir l’infant en acabar una proposta, situació quotidiana, tema, per a un curs o període de temps en concret. Ha d’estar redactat en infinitu i s’ha d’ajustar a l’edat de l’infant.
Podem utilitzar el mateix verb que en l’objectiu didàctic però de manera més concreta.
Ex: diferenciar diferents qualitats del so Ex: Diferenciar el so agut i el so greu
XERRADA: SERVEIS A LA PETITA INFÀNCIA A LA TOSCANA (ITÀLIA)
L’experiència de Sant Miniato i Pistoia
Loris Malaguzzi: ● Tema ètic: manera de programar, d’escoltar els infants. ● Tema estètic : espai i materials que provoquin que l’infant busqui reptes. ● Tema polític : pots parlar de proposta de milloram però si les ràtios són així ens hi hem d’adaptar.
COMUNE DI PISTOIA
1. ÀREA GROGA : dedicada a la creativitat literària. Tot esta pensat perquè els infants inventin i expliquin històries. L’estètica és un tema molt important i curat. En aquest espai hi pot accedir tothom. Hi ha espais perquè ells puguin ser els protagonistes del conte. 2. ÀREA BLAVA : està dedicada a la creativitat, és una àrea de creació manual en petit grup. Les taules estan folrrades amb tela blanca i desrpés els infants les han pintat fent estampats. 3. ÀREA ROSSA : espai familiar. Hi ha la zona per rebre als infants de 0-1 i la de 1-3.
ASILO NIDO IL FARO (llar d’infants)
Té una alta qualitat i donen molta importància al diàleg, als contes i al teatre per facilitar la parla. Té molt material quotidià (les coses no són el que semblen). Hi ha molts miralls.
SCUOLA DELL ‘INFANZIA - IL MELOGRANO (P-4)
Hi ha un àgora per seure i fer conversa. Els materials estan sempre a disposició pels alumnes. El taller de literatura és un racó amb una exposició de llibres organitzats amb molta estètica i amb un racó tou per seure i estar relaxat.
A SANT MINIATO no et deixen fer fotografies. Treballen molt el treball autònom, sobretot en els hàbits. La literatura és rellevant en l’aprenentatge, i els infants hi estan acostumats des
infants. Els infants i l’educació estan molt presents en la societat de Reggio Emilia.
- Tot comporta a una avaluació dels mestres, per tant, fan una reflexió molt exhaustiva
- Progettazione, els mestres diuen que no serveix de res programar si el món dels infants és incert i mai sabem quin camí agafaran. Els mestres tenen molt clars els objectius a assolir, però no la manera de fer-ho la marquen els infants, el mestre acompanya.
ESCOLTA - OBSERVACIÓ - INTERPRETACIÓ - DOCUMENTACIÓ - REFLEXIÓ -
“PROGETTAZIONE”
“Recogemos y nos detenemos sobre cosas a las que otorgamos valor…” - C. Rinaldi
Qualitat de l’ambient:
“Un espai on els infants no només es trobin sinó trobin significats”-
- Ambient que convida i provoca a l’infant.
- Circularitat i transparència.
- Comunicatiu (fa que tothom es relacioni).
- Polisensorial.
- Amable.
- Acollidor.
- Piazza: el lloc central, el qual convida a que la gent es trobi, intercanviïn idees..
- Horiotzentialitat dels espais: tots els espais són importants
- Moltes transperències de portes i finestres perquè hi hagi una unió entre els espais.
- Espais separats per colors, donen molta importància els colors i ha la llibertat de l’infant per triar amb quin vol experimentar (molts materials diversos a escollir)
AVALUACIÓ DELS CENTRES
● PER QUÈ AVALUAR ELS CENTRES DOCENTS?
L’objectiu principal de l’avaluació és millorar el funcionament del centre (però
malauradament molts centres ho fan per poder-se classificar, per fer rànquings, etcètera)
Per dos tipus de raons:
- Raons vinculades a la Normativa: la normativa és flexible, però està per
cumplir-la.
- Raons vinculades al Paradigma educatiu En termes de Normativa
Normativa s’emparen en:
- LEC (Lei d’Educació a Catalunya)
- Titol XI
- De l’avaluació i la prospectiva ... En termes de paradigma
L’avaluació en el paradigma de major autonomia dels centres:
- Autonomia ---> rendició de comptes → S’ha de fer el que creiem que es millor per l’escola (ubicació, possibilitats, recursos…), però s’han de passar comptes, és a dir, avaluar.
- Com es la rendició de comptes? → Avaluació (interna i externa), aquesta és pot fer de dues maneres: - Avaluació interna → La realitza el mestra o algú de l’escola - Avaluació externa → la realitza algú que és de fora de l’escola; no te res a veure amb l’escola.
L ’avaluació en relació a l’organització d’un centre:
PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA: Projecte educatiu → projecte direcció → PGA (Projecte General Anual) → Ensenyament i aprenentatge i altres processos clau → Avaluació (interna i externa)
I què fem a Catalunya actualment?
Modalitats d’avaluació que ha determinat el Departament d’Ensenyament pel curs 16-
( Orientacions per a l’organització i el funcionament dels centres. Curs 16-17)
Avaluacions externes Avaluacions internes ·Les avaluacions generals del sistema educatiu i de l’Administració educativa. ·Proves internacionals: PISA, TIMSS, PIRLS.
·L’autoavaluació que han de fer els directors dels centres educatius sostinguts amb fons públics per tal de deduir-ne les actuacions de millora que cal implementar
a. Proves diagnòstiques de 3r i 6è de primària i 4rt d’ESO: EXTERNES (Ho passen gent d’una altres escola i ho corregeixen gent d’una altre diferent, amb codis cecs (sense identitat). A 3r el propi centre corregeix la prova, en canvi, els de 6è els corregeixen gent d’una altre escola. b. Finalitats: i. Millorar els processos d’ensenyament i aprenetatge i dels resultats ii. Aportar infomació per a l’avaluació de la funció docent i l’avalució de la funció directiva: iii. Retre comptes a la comunitat educativa a través dels consell escolar de centre i a l’Administració educativa; iv. Aportar informació per orientar les polítiques educatives
Sistema d’indicadors de Centre (SIC):
El SIC ens dona molts més resultat que no només dels resultats.
- Definició: Avaluació externa de caràcter anual
- El sistema d’indicardos de centre (SIC), que té una doble finalitat:
- proporcionar informació útil als centres educatius per a la seva millora
- facilitar informació a la Inspecció per desenvolupar la funció avaluadora.
- Fonts d’infromació: dades procedents del propi centre i de l’Administració. - Inclou informació dels següents aspectes: - Context, Resultats i Recursos en funció de la tipologia del centre.
Tipologia de centres: A,B,C: Va marcat pels resultats del indicadors.
- De menor a major complexitat
- Exemple: Tipologia A: poca complexitat i entorns afavoridors
Avaluació Anual de Centre (AVAC):
Notes del 1-4 per avaluar l’eficiència del centre: de menys a més. Si el centre té notes
superiors a un 90%, té una nota d’un 4.
o Instrument que es va crear l'any passat. No és per passar-lo cada any, ja que és
molt costós.
o S'avalua de l'1 al 4 els centres i deixem un marge de temps d'uns 3 anys perquè
els centres puguin millorar.
o Apartats (Quadre de rúbriques)
● Hi ha 8 apartats agrupats en 3 dimensions: ▪ Rendiment Acadèmic del alumnat a partir de les avaluacions internes i externes ▪ Objectius del centre: Assoliment i Planificació ▪ Condicions d'Equitat
