¡Descarga Power point organització y más Ejercicios en PDF de Historia de España solo en Docsity!
La transició demogràfica
► Al s. XVIII es produeix un gran
creixement de la població , sobretot a Europa
occidental. La fase de major creixement se situa entre
1750 - 1850 (la població de Gran Bretanya es triplica i
la d’ Espanya i Alemanya es duplica ).
► El creixement demogràfic , que es produí
juntament amb la industrialització i la urbanització ,
estimulà l’aparició d’un nou discurs polític i un nou
concepte de la pobresa , per part dels grups dirigents de
la societat , que veien amb recel aquesta multiplicació
dels pobres , als quals calia sotmetre a control.
L’organització de la societat contemporània: el liberalisme del s L’organització de la societat contemporània: el liberalisme del s.. XIX XIX
La ciutat com agent de modernització
► El creixement urbà fou un dels trets
característics de la 2/2 del s. XIX. Les ciutats creixen ,
sobretot les lligades:
a) al sector serveis b) a l’economia industrialitzada
► La ciutat és l’escenari on es plasma la nova
societat contemporània i industrial. És el lloc de:
a) residència b) producció industrial c) intercanvi comercial d) nucli financer e) centre administratiu dels nous estats-nació Manchester es convertí al llarg del segle XIX en una de les principals ciutats industrials europees
Característiques de les noves ciutats
- Segregació del sòl : la població viu en diferents zones segons la seva capacitat econòmica. La burgesia abandona el centre de les ciutats i va a viure a noves zones residencials o als nous eixamples ► La construcció d’eixamples fou habitual en les ciutats europees. L’Eixample de Barcelona ( I. Cerdà ), va generar carrers com el Passeig de Gràcia o la Rambla de Catalunya , on vivia la burgesia barcelonina.
- Creixement de la ciutat : cal dotar-la d’una xarxa de transport públic per assegurar la mobilitat dels seus habitants. Primer ferrocarril metropolità ( metro ): Londres ( 1863 ). A Barcelona s’inaugurà el 1924. Pla d’Eixample de Barcelona (1859) https://www.youtube.com/w atch?v=2yS-7jRQnb
3) Degradació de les condicions
d’habitatge dels obrers : amuntegament de
la població treballadora en cases petites i
habitacions minúscules , ja que la poca
capacitat adquisitiva feia que no poguessin
viure en un lloc digne. A més, la pol·lució i
la contaminació hi eren presents perquè els
habitatges obrers , moltes vegades, estaven a
l’entorn d’on hi havia les indústries.
Els drets del ciutadà i les seves
restriccions
► Quan es van produir els primers xocs d’interessos entre les diferents classes socials , va quedar clar que la direcció política no podria ser compartida i que la “llibertat” havia de ser administrada per una minoria de dirigents , que l’havien d’interpretar d’acord amb les seves necessitats. Interpretacions restrictives de la llibertat : limitació del dret de vot (sufragi censatari). ► 1840 : Espanya, Països Baixos, Gran Bretanya , concedien el dret de vot a menys d’un 3,5% de la població. Bèlgica, 1% i França 0,6%. Rússia : no tenia ni Constitució ni drets de vot. ► El vot femení no fou garantit en cap país abans de 1915 , exceptuant Finlàndia (1906) i Noruega (1907). (^) Escena parlamentària al Congrés dels Diputats de Madrid Homes exercint el seu dret de vot
Mecanismes de control del Parlament
- per poder votar s’havia de justificar una renda anual o ser propietari
- creació de diferents categories de votants (a Rússia , el 1905 , per elegir un membre de la Duma –Parlament rus–, calia el vot de 2.000 propietaris , el de 30. pagesos i el de 90.000 obrers )
- exigir una edat alta per votar (25 anys), per garantir l’hegemonia del vot conservador
- recurs al vot obert ( no secret ): els poderosos podien pressionar i coaccionar als més febles
- no pagar un sou de parlamentari (els pobres no podrien sobreviure com a polítics )
- adulteració dels resultats ( canviar els vots , trencament d’urnes ...)
- exclusió de les llistes dels candidats “ incòmodes ”
- dissolució de les cambres i el cop d’Estat militar
El control de les “classes perilloses”
► L’amuntegament de la població sense
feina a les ciutats donà lloc a episodis de misèria i
desarrelament social. Aquesta massa urbana
començà a aparèixer als ulls de les classes dirigents
com una amenaça que calia controlar.
► Per fer front a l’amenaça de les
“classes perilloses” , l’Estat liberal disposava de
quatre mecanismes bàsics:
- l’educació
- els sistemes de beneficència o assistencials
- els sistemes repressius
- el nou servei militar
1) L’educació : l’escolarització de les classes
populars fou un dels instruments de l’Estat liberal per
controlar-educar les masses.
► L’escola era un centre del poder per:
a) fomentar l’esperit nacional b) ensenyar “disciplina social” c) inculcar els valors socials “correctes”
► Recurs als càstigs (J. B. de La Salle).
2) Sistemes de beneficència : amb la
industrialització es produí un canvi en la política
assistencial a Europa: a) l’Estat ; b) els grups dirigents ; c)
les organitzacions obreres
...van intervenir en el procés.
Jean Baptiste de La Salle, impartint classe
El paper assistencial de l’Estat
► Iniciatives estatals : la primera etapa fou la de la legislació de fàbriques , ja que la fàbrica fou , durant el s. XIX , el nou àmbit social per a molta gent. ► Gran Bretanya : la idea que més enllà de la subsistència hi havia altres drets , aparegué amb l’expansió del sistema fabril. L’Estat havia de garantir unes mínimes mesures sanitàries , a les ciutats , les fàbriques i els centres miners. ► GB : el 1848 s’aprovava la Llei de Sanitat Pública , que creava el primer servei mèdic públic ► GB : aprova diferents iniciatives legislatives , des de la primera Llei de Fàbriques ( 1802 ) fins a la codificació que se’n féu de totes elles l’any 1901 (Dret laboral).
► A partir de 1880 : període de la Seguretat Social :
a) l’Estat b) els empresaris c) els treballadors
... intervindrien en la dotació de nous programes
assistencials (han de cobrir malaltia , l’atur i vellesa ).
► Finals del s. XIX : gir en l’assistència a la pobresa ,
amb una major presència dels poders públics en el marc
d’una política assistencial moderna. Perquè ?:
a) pressions de sindicats i de partits progressistes b) preocupació per la salut pública c) utilització de les mesures socials com a estratègia política per evitar la influència socialista entre els treballadors El pensament de Marx influí molt en la formació d’alguns dels principals partits polítics obrers europeus Logos de l’SPD (Partit Socialdemòcrata Alemany) i del PSOE
L’assistencialisme obrer
► A les iniciatives estatals cal sumar-hi la pressió
exercida per les organitzacions obreres. Cal distingir:
- mutualitats obreres o populars : reunir fons per cobrir els casos de malaltia , vellesa o atur. Aquestes institucions es van escampar molt per tot Europa.
- societats de resistència , dues funcions : a) socors mutu ( subsidi d’atur , fons per a l’emigració laboral i informació sobre ofertes de treball ) b) resistència ( constitució d’un fons de vaga )
► El desenvolupament de l’associacionisme de resistència a Europa durant el s. XIX va propiciar avenços significatius : a) dret al treball b) limitar la durada de la jornada laboral c) defensa dels salaris d) millora de les condicions de treball e) control dels preus dels productes bàsics f) conscienciar els obrers per actuar organitzats ► Moviment obrer : es dotà d’organitzacions sindicals i fundà els seus partits polítics. El pas següent es donà quan els representants dels treballadors accediren als parlaments (primers partits polítics obrers). El dirigent socialista espanyol Pablo Iglesias, fent un míting als obrers
