¡Descarga Política Monetaria y Crisis Económica: Etapas y Causas - Prof. Solé y más Ejercicios en PDF de Gestión Financiera solo en Docsity!
1: INTRODUCCIÓ A
L’ECONOMIA MUNDIAL
Joan Solé-Pla Department of Economics, Universitat de Girona Tel. ++34 972 419 883 (Faculty of Business and Economic Science) E-mail: [email protected]
- Dels principals conceptes relacionats amb l’economia mundial, dels principals fets, actors i característiques
Objectius
- Conéixer i saber utilitzar els principals conceptes i indicadors de l’economia mundial
- Saber quines són les principals característiques generals de l’economia mundial
- Poder delimitar i contextualitzar el concepte de pobresa
- Coneixer les mesures de la desigualtats en la distribució de la renda i veure la relació d’ aquesta qüestió amb el subdesenvolupament econòmic
De què parlarem?
Recursos del tema:
- Informe Banc Mundial
- Informe Desenvolupament
Humà
determinar sobre
economia mundial
- Transparències i material
utilitzat a classe
11/02/2018 3
1. Intervenció de l’estat en l’economia: instruments
de política econòmica
2. Intervenció de l’estat en l’economia: models de
política econòmica
3. El model intervencionista-keynesià
4. El model neoliberal
Polítiques econòmiques.
La fi del triomf del neoliberalisme?
Política Fiscal
- Uso del gasto público y la recaudación de impuestos para influir en la economía.
11/02/2018 7
Política fiscal
- Expansiva
- ↓ Impostos
- Possible ↑ Consum i inversió
- Possible ↑ Demanda agregada
- Restrictiva
- ↑ Impostos
- ↓ Consum i inversió
- ↓ Demanda agregada
- Expansiva
- ↓ Tipus interès
- Possible ↑ Consum i inversió
- Possible ↑ Demanda agregada
- Restrictiva
- ↑ Tipus interès
- ↓ Consum i inversió
- ↓ Demanda agregada
11/02/2018 8
Política monetària
Intervenció de l’Estat en l’economia: models de política econòmica
11/02/2018 9
Definició política econòmica (Kirschen, 1974, extret de Cuadrado Roura, 1997): “ procés a través del qual el govern, tenint en compte uns objectius polítics, decideix sobre la importància relativa d’aquests, i usa instruments per a assolir-los”.
- mercat (^) Sistema de + mercat Planificació centralitzada (socialdemocràcia)^ Tercera via Neoliberals “Laissez-faire”
⇐ ⇐
- neoliberals (keynessians ?) + neoliberals
Pensament general
Els mercats poden no estar en equilibri o almenys en un equilibri no desitjable. Cal que l'estat intervingui per a assolir l'equilibri desitjat
Si el mercat no està en equilibri és perque l'estat obstrueix el seu funcionament. Si desregulem el mercat, assolirà el punt d'equilibri i per tant l'efciciència. A l'hora de referir-se al dèficit públic
Els efectes redistributius de la despesa pública són desitjables, per tant un determinat nivell de dèficit públic pot ser admès.
Cal reduir la intervenció del sector públic en l'economia. La intervenció del Sector Públic provoca un efecte EXPULSIÓ. A l'hora de referir-se a la lluita contra l'atur
Estimular la demanda agregada a través de "retocar" les variables fiscals
L'atur es deu bàsicament a la intervenció de l'estat en els mercats de treball. Els salaris creixen a un ritme més gran que la productivitat.
Qui prefereix fer què? Exemples:
- Els acords de Bretton Woods (1944) Regulació de les relacions financeres entre els estats) - Creació del Fons Monetari Internacional (FMI) tdc fixes, però ajustables) - (35$ per unça d’or) - Creació del Banc Mundial (crèdits als PVD)
- Regulació de les transaccions comercials entre estats: El GATT
- NNUU i tots els organismes depenents
Etapa 1: 1950 a 1973 (i)
El nou ordre internacional sorgit després de la 2a Gerra Mundial
Estabilitat
Etapa 1: 1950 a 1973 (ii) Herència etapa i conseqüències del desenvolupament
EN POSITIU :
- ∆ de la producció i el comerç
- ∆ renda per càpita
- Millora magnituds progrés social: esperança vida, taxes escolarització, metges per càpita…
- Canvi en estructura sectorial i ocupacional de les economies
EN NEGATIU :
- Progressiu exhauriment recursos naturals
- Aparició de problemes mediambientals
- Aparició de nous problemes: estrés o què fer amb el temps lliure?
11/02/2018 14
Factors del costat de l’oferta
- Crisi del model fordista de producció menors economies d’escala per saturació mercats de béns estandaritzats -- Majors exigències dels consumidors: qualitat i personalització del producte
- Major volatilitat de la demanda (tipus de canvi flotants) Això comporta:
- Descentralització de la producció (subcontractació)
- Flexibilització de les relacions laborals
Etapa 2: 1973 a 1985 (i)
(^1973 1979 ) 1a crisi petroli 2a crisi petroli
Etapa 2: 1973 a 1985 (ii)
11/02/2018 16
- Dificultats en l’accés a les fonts d’energia i augment de preus (per exemple, petroli): Petroli a 1-1-1973: 1,62 $ barril (159 litros barril Brent) a 1-1-1974: 9,31 $ (En menys de 3 mesos, de 2,59 $/barril a 11,65 $/baarril)
- Aparició dels nous països industrials (NPI ó NIC): Xina, Indonèssia, Malaïsia, Tailàndia Singapour, Corea del Sud, Taiwan, Hong Kong
Factors del costat de la demanda
- Augment de l’atur
- Moderació en els increments salarials
Etapa 2: 1973 a 1985 (v)
Crisi de Bretton Woods
Altres Crisi factors alimentària
Crisi de Bretton Woods
Crisi de Matèries primeres
Crisi energia
NIC
Crisi econòmica 1973-
Resposta : polítiques d’ajustament keynesianes
Resposta : polítiques d’ajustament keynesianes
Facilitats creditícies
Exporta- cions
Pressupost Energètica públic
1ª. Crisi petroli (1973-1979): Un resum
Font: Elaboració pròpia a partir de MARTINEZ, Aurelio (1986) Diez años de crisis económica mundial. Instituto Estudios Económicos. Madrid
Etapa 2, 1973 a 1985: 1979, 2a. Crisi del petroli.
Una crisi amb repercusions múltiplies
Revolució Iran i Guerra Iran-Irak (1979)
↑ p petroli
Provoca inflació mesures de política monetària restrictiva: ↑ tdi
↓ I, C
↑ endeutament PVD
↓ creixement PIB (PD)
↓ creixement PIB -- PVD
↓ M provinents dels PD
↑ atur PD
Noves polítiques econòmiques: neoliberalisme i lluita contra la inflació
- Etapa 3a: 1986 a 1990 - recuperació del creixement i aparició de nous problemes – final d’una època? - Preus petroli estabilitzats a la baixa - Crisi financera en els mercats asiàtics (octubre 1987) - Caiguda del mur de Berlin (1989) i reunificació Alemanya: necessitats de finançament de la reunificació ↑ tdi
- Etapa 4a: 1990-1993 – “mini” crisi
- Irak envaeix Kuwait
- Desaparició de la URRS (1991)
- Tractat Maastricht (T.U.E) i naixement UE
- Etapa 5a: 1994-2007 - Etapa expansió economia mundial
Abundància de liquiditat resultat del manteniment de polítiques monetàries molt expansives als EUA a resultes de:
- La crisi financera del sud-est asiàtic que afectà a Corea del Sud, Indonèsia, Malàisia i Tailàndia (1997)
- La crisi de les puntocom (2000) inversió especulativa en empreses tecnològiques 11/02/2018 21
- Els atemptats a les torres bessones de Nova York (11-09-2001) -- ↓ tdi als EUA expansió del crèdit sense precedents.
- Guerra Irak (2003)
- El flux abundant d’estalvi de la Xina cap als EUA
- Innovacions financeres i desregulació mercats financers
- Desequilibris “externs” que s’accentuen durant la primera dècada del S. XXI: entre països amb superàvit i països deficitaris:
- Exportadors nets de K: Xina X massives de mercaderies (BC>0) per modernitzar l’economia, que provoquen ↑ estalvi que és prestat als EUA que tenen dèficit BC mentre EUA fan inversions a Xina que necessita modernitzar-se i no té capacitat d’absorbir tot l’estalvi que genera per transformar-lo en inversió
- La mitjana de nivell de renda per càpita dels països M de K > que la mitjana de renda dels països X de K
- Tot plegat sobreabundància global d’estalvis (global savings glut) finançament abundant i a baixos tdi per a països deficitaris com EUA, Espanya incentius a fer inversions de baixa productivitat real i amb components especulatius estímul a que distorsionaven l’aversió al risc 11/02/2018 22
Respostes de política econòmica: el cas europeu
- Ajustes a la política monetaria: ↓ tdi
- Estrategia de apoyo al crédito;
- Ajustes a la política fiscal: expansión presupuestaria, coordinadas de estímulo a la actividad económica a la UE (fins el 2010)
- Medidas de apoyo al sistema financiero: los gobiernos han facilitado un respaldo financiero sustancial mediante recapitalizaciones… para: - Estabilizar el sector bancario y - Mitigar el riesgo de una severa contracción del crédito
- PROBLEMA: DÈFICITS y posterior saneamiento de las finanzas públicas sostenibilidad
- Proposta video sobre l’orígen de la crisi financera: CNN LA HISTORIA DE LA FAMILIA PLATA - PART 1 (www.youtube.com/watch?v=QvYMFIz31Xg&feature=related) 11/02/2018 25
El problema i la solució:
- Globalització major interrelació entre països del planeta i retall de les competències dels governs, tant estatals com regionals o locals
- Possibles solucions davant la reducció de la capacitat de gestió estatal:
- Que el paper de control del funcionament de l’economia mundial l’assumeixi el propi mercat
- Establiment-manteniment institucions econòmiques internacionals encarregades de fer el que anteriorment feien els governs estatals- regionals-locals
El paper de les organitzacions econòmiques internacionals
Principals organitzacions econòmiques internacionals vigents en l’actualitat, quatre grups: i. Institucions nascudes dins el sistema de Bretton Woods: Fons Monetari Internacional (FMI) i Banc Mundial (BM) ii. Organitzacions regionals, processos d'integració econòmica: UE, NAFTA o MERCOSUR iii. Organitzacions internacionals, no nascudes en el si de Bretton Woods, com OCDE o OMC iv. Aliances militars: OTAN Programas y fondos Nacions Unides: i. Oficina del Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Refugiados (ACNUR) ii. Fondo de las Naciones Unidas para la Infancia (UNICEF) iii. Conferencia de las Naciones Unidas sobre Comercio y Desarrollo (UNCTAD) iv. Programa de las Naciones Unidas para el desarrollo (PNUD)
Organismos especializados, organizaciones relacionadas, fondos, y otros organismos de las Naciones Unidas - Organismos especializados
- Organización de las Naciones Unidas para la Alimentación y la Agricultura (FAO)
- Organización Internacional del Trabajo (OIT)
- Fondo Monetario Internacional (FMI)
- Organización de las Naciones Unidas para la Educación, la Ciencia y la Cultura (UNESCO)
- Grupo del Banco Mundial
- Banco Internacional de Reconstrucción y Fomento (BIRF)
- Organización Mundial de la Salud (OMS)
- Organización Mundial de la Propiedad Intelectual (OMPI)
- Organización Meteorológica Mundial (OMM)
- Organización Mundial del Turismo (OMT)
11/02/2018 28
1. Conceptes demogràfics
Població d’un pais : s’expressa en milions d’habitants i es refereix al nombre de persones que resideixen en ell a mitjans d’un any determinat Densitat demogràfica : nombre d’habitants per km quadrat. Població/superfície (en km quadrats)
Temes de l’economia mundial: conceptes i indicadors
The World Bank: http://data.worldbank.org/indicator
- Taxa de mortalitat (TM): nombre de defuncions per cada 1000 habitants en un any
- Taxa de natalitat (TN): nombre de naixements per cada 1000 habitants en un any
- Taxa de creixement vegetatiu o natural de la población TCV=TN-TM
- Taxa de mortalitat infantil: nombre de nadons morts abans de complir un any respecte del nombre total de nascuts vius durant l'any indicat
- Taxa de fecunditat: nombre mitjà de fills per dona en edat de procrear
- Taxa total de fecunditat: número estimat mig de fills de una dona durant la seva vida, suposant que es mantinguen les taxes de fecunditat observades durant el període en qüestió.
- Esperança de vida al neixer (EVN): mitjana d'anys que una persona pot esperar viure si es mantenen les taxes prevalents de mortalitat per edats
- Relació de dependència: població 0-15 i 65+, entre població 16-
Evolució històrica de la població humana
Déu va beneir Noè i els seus fills. Els digué: “Sigueu fecunds, multipliqueu-vos i ompliu la terra” Gènesi, 9, 1
http://www.worldometers.info/world-population/
- World Population Prospects: http://www.un.org/esa/population/unpop.htm
Altres fonts:
- International Census Bureau – International Data Base: http://www.census.gov/ipc/www/idb/
- Resum per zones població mundial i usuaris internet: http://www.exitoexportador.com/stats.htm
- CIA World Factbook - Unless otherwise noted, information in this page is accurate as of June 30, 2015
- http://www.indexmundi.com/g/g.aspx?v=21&c=xx&l=en
Department of Economic and Social
Affairs -- Population Division
- Creixement del PIB real i creixement de la població
- Subdesenvolupament i creixement de la població ús de tècniques antigues en un context d’explosió demogràfica esgotament del medi mala alimentació (Malthus)
- Atur “encobert”: sector agrícola no pot absorbir tota l’ocupació
- Migracions cap a les “megaciutats” manca infrastructures i males condicions de vida (vs. morirse de fam)
- Migracions PVD a PD
Explosió demogràfica
- Relació negativa entre edat i productivitat de les persones ∇ capacitat aprenentatge, adaptabilitat
- ∇ mobilitat laboral
- ∇ taxa global estalvi
- ∇ de la inversió i de l’activitat econòmica en general
- ∇ incentius per al treball i el sacrifici i esperit superació situacions
- ∆ despesa social en sectors edat avançada: Quins són els fruits d’aquesta inversió? no millora del capital humà no impuls a l'economia
Implosió demogràfica
- Molt Important: el PIB o el PNB totals no són bones mesures del benestar. Tampóc el PIB o PNB per capita o per persona.
- El PIB (o el PNB) NO és un indicador “perfecte” del grau de benestar i del desenvolupament: - Oci. Si la gent començara a treballar en vacances, es produiria més i el PIB per capita augmentaria. Però la reducció en temps d'oci afectaria negativament el nivell de benestar - Béns i serveis produïts i consumits en la llar - La qualitat del medi ambient. Si el govern eliminés totes les regulacions sobre el respecte al medi ambient, potser es produiria més o a menor cost. Però augmentaria la contaminació i això reduiria el benestar - La distribució de la renda - Salut - Nivell educatiu 2. El PIB (o el PNB) per capita com a indicador de benestar; el IDH, un intent
