Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


powerpointsargelaguet, Apuntes de Política Económica

Asignatura: Política Espanyola I, Profesor: , Carrera: Ciencia Política i Gestió Pública, Universidad: UAB

Tipo: Apuntes

Antes del 2010

Subido el 13/09/2009

magda_inc
magda_inc 🇪🇸

1 documento

1 / 40

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
POLÍTICA ESPANYOLA I
Les Revolucions Burgueses, que es donaren els segles XVIII i XIX (Independència
USA i Revolució Francesa). És un procés (que genera contradiccions) que consta d’una
revolució nacional (canvis en qui mana, qui obeeix...) i una altra industrial.
Les contradiccions fan que els diferents grups socials s’enfrontin, per culpa de les
fractures que es deriven de les revolucions.
a) Revolució Nacional: procés de creació de l’Estat Liberal (es deixa l’Antic
Règim, s’abraça la sobirania de l’Estat, la Constitució, separació de poders, drets
dels ciutadans...). aquesta Rev. Nacional té l’origen en dos coonflictes:
Església – Estat: Les noves autoritats volen un Estat modern, que tingui en
control de coacció, que històricament havia tingut l’Església. En l’Estat
Liberal el poder havia d’estar centralitzat, deixar de banda el poder terrenal
de l’Església. Aquest conflicte es dóna a tota Europa, però de maneres
diferents. Pot ser que sorgeixin partits d’inspiració religiosa a causa
d’aquesta clivella.
Centre Perfèria: L’Estat Liberal vol govenar al conjunt del terreny des
d’un sol punt (centralista). La perfèria s’entén en termes polítics-econòmics.
Pot ser que la perifèria tingui més recursos per resistir a un estat centralitzat
(com el jacobí). L’expressió política d’aquesta clivella es dóna en la creació
de partits de resisitència del centre o viceversa (fins i tot partits
independentistes).
b) Revolució Industrial: es passa del mode de producció agrari al mode de
producció industrial (transformació de béns). Es produeixen canvis socials molts
forts, genera dos conflictes:
Camp Ciutat: Les ciutats són vistes com un cau de perdició on s’hi
generen idees revolucionàries que poden disgregar la societat. Conflicte que
expresa aquesta clivella: escollir entre el lliiure-canvisme i el
proteccionisme.
Empresaris – Obrers: Relació de dependència desigual. Es crearan partits
polítics d’ambdues parts .
LA FORMACIÓ DE L’ESTAT LIBERAL A ESPANYA
Guerra del Francès (de la “independència”): canvi de cap d’estat a Espanya, els
Borbons es retiren per arribar “Pepe Botella”. Comança un moviement popular
liberal important. Hi ha un procés per deixar enrere l’Estat Absolut. S’aprova la
primera Constitució espanyola , Constitució de Cadis, de caràcter liberal (drets
individuals, sobirania nacional...). Encara que s’aprova el 1812, la Constitució
no S’aplica amb Continuïtat. Ferran VII, “El Deseado”, derroga la Constitució
més endavant.
1r terç del segle XIX. Crisis de l’Antic Règim i inici de la Revolució Burgesa:
hi ha una crisi social i política. Comencen a sorgir els primers vapors, tot i que
amb més retard que a d’altres països.
PAGE 42
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff
pf12
pf13
pf14
pf15
pf16
pf17
pf18
pf19
pf1a
pf1b
pf1c
pf1d
pf1e
pf1f
pf20
pf21
pf22
pf23
pf24
pf25
pf26
pf27
pf28

Vista previa parcial del texto

¡Descarga powerpointsargelaguet y más Apuntes en PDF de Política Económica solo en Docsity!

POLÍTICA ESPANYOLA I

Les Revolucions Burgueses, que es donaren els segles XVIII i XIX (Independència USA i Revolució Francesa). És un procés (que genera contradiccions) que consta d’una revolució nacional (canvis en qui mana, qui obeeix...) i una altra industrial. Les contradiccions fan que els diferents grups socials s’enfrontin, per culpa de les fractures que es deriven de les revolucions.

a) Revolució Nacional: procés de creació de l’Estat Liberal (es deixa l’Antic Règim, s’abraça la sobirania de l’Estat, la Constitució, separació de poders, drets dels ciutadans...). aquesta Rev. Nacional té l’origen en dos coonflictes:

  • Església – Estat: Les noves autoritats volen un Estat modern, que tingui en control de coacció, que històricament havia tingut l’Església. En l’Estat Liberal el poder havia d’estar centralitzat, deixar de banda el poder terrenal de l’Església. Aquest conflicte es dóna a tota Europa, però de maneres diferents. Pot ser que sorgeixin partits d’inspiració religiosa a causa d’aquesta clivella.
  • Centre – Perfèria: L’Estat Liberal vol govenar al conjunt del terreny des d’un sol punt (centralista). La perfèria s’entén en termes polítics-econòmics. Pot ser que la perifèria tingui més recursos per resistir a un estat centralitzat (com el jacobí). L’expressió política d’aquesta clivella es dóna en la creació de partits de resisitència del centre o viceversa (fins i tot partits independentistes).

b) Revolució Industrial: es passa del mode de producció agrari al mode de producció industrial (transformació de béns). Es produeixen canvis socials molts forts, genera dos conflictes:

  • Camp – Ciutat: Les ciutats són vistes com un cau de perdició on s’hi generen idees revolucionàries que poden disgregar la societat. Conflicte que expresa aquesta clivella: escollir entre el lliiure-canvisme i el proteccionisme.
  • (^) Empresaris – Obrers: Relació de dependència desigual. Es crearan partits polítics d’ambdues parts.

LA FORMACIÓ DE L’ESTAT LIBERAL A ESPANYA

  • Guerra del Francès (de la “independència”): canvi de cap d’estat a Espanya, els Borbons es retiren per arribar “Pepe Botella”. Comança un moviement popular liberal important. Hi ha un procés per deixar enrere l’Estat Absolut. S’aprova la primera Constitució espanyola , Constitució de Cadis, de caràcter liberal (drets individuals, sobirania nacional...). Encara que s’aprova el 1812, la Constitució no S’aplica amb Continuïtat. Ferran VII, “El Deseado”, derroga la Constitució més endavant.
  • (^) 1r terç del segle XIX. Crisis de l’Antic Règim i inici de la Revolució Burgesa: hi ha una crisi social i política. Comencen a sorgir els primers vapors, tot i que amb més retard que a d’altres països.
  • 1830: la Revolució Burgesa ja és vencedora: Mor Ferran VII. La Revolució Burgesa ja està orientada , i és vencedora. Es veu que el nou món (nova política) és irreversible. Ara governa Mª Cristina (per comptes d’Isabel que és menor d’edat), ella pacta amb els liberals perquè Isabel pugui governar més endavant, a canvi que acoti certes condicions liberals. Carles, el germà de Ferran VII, fa la llei Sàlica per evitar que Isabel pugui regnar. Els carlins són de caire conservador. Els sectors esquerrans van tornat-se més democràtics i republicans. Per tant Isabel té enemics per les dues bandes.
  • (^) 1860: nou estat burgès ja construït. Molts problemes en el seu funcionament: Regna Isabel, l’estat Liberal ja està consolidat. Els Isabelins sembla que ja ho tinguin controlat. Comença un principi d’administració pública. L’estat espanyol és bastant feble, no pot mantenir les colònies.
  • 1868: la “Gloriosa”. Problema gros: els sectors populars i alguns burgesos fan una revolució amb l’objectiu de fer fora Isabel,, Borbons... cau la monarquia isabelina. Es comença a buscar un rei per Europa, però altres pensaven que el que era necessari era una república (unitària o federal). Altres volien l’anarquisme. Els carlins tornen a agafar les armes per fer la guerra.
  • 1874: la Rectificació: Després de proclamar a Amadeu de Savoia, maten el general Prim. Amadeu, veient el percal, decideix marxar. Es proclama la República , en un principi federal. Llavors sorgeix el cantonalisme. Cau la república, és a dir la Rectificació, provocat per Pavía. Volen recuperar la monarquia , van a buscar el fill d’Isabel. Fan una nova Constitució que dura fins 1923 (1876).

EL PAS DE L’ANTIC RÈGIM CAP A UNA NOVA SOCIETAT

a) Característiques de la societat d’Antic Règim:

  • Agricultura de subsistència, bàsicament. Certs sectors capitalistes (burgesia comercial, industrial, pagesos benestants..)
  • Societat estamental: · Privilegiats (noblesa, part de l’Església..): els privilegis eren no pagar impostos (alguns com l’Església fins i tot els cobraven), les vinculacions (control de la terra), règim senyorial (jurisdiccional, no de propietat). · No privilegiats: tota la resta, ho paguen tot.
  • Control ideològic molt dur: Inquisició. Multiplicitat de codis en quant a l’aplicació de la llei, feta la llei feta la trampa.

CARACTERÍSTIQUES DE L’ESTAT D’ANTIC RÈGIM

  • Estat Absolutista és gairebés el mateix que l’Estat d’Antic Règim però amb algunes reserves. Ambdós estan fragmentats polñiticament, judicialment i econòmicament.
  • Intents de centralització: · El paper creixent del consell de Castella · Aparició del concepte de govern de la nació, ministres. · Extensió de la validesa de la legislació generada pel rei.

COM ES DÓNA EL PRIMER PAS

  • Finals segle XVIII: l’absolutisme comença a entrar en problemes
  • Situació econòmica força bona , en l’agricultura. Però al final crisi.
  • L’alternativa és : · No oligàrquica, repressió diferent (Milícia Nacional), corrents federalistes.
  • L’estat nou ha articulat a Espanya com a Estat multinacional. Aparició de nacionalismes: català, basc i gallec (com a reacció de la construcció d’un Estat tan centralista).

FERRAN VII I ISABEL

  • Ferran VII, 1832, malalt. Lluita succesòria.
  • Casat 4 cops. La darrera, Mª Cristina de Nàpols. Ferran té 45 anys, ella 23.
  • Felip V havia aprovat la llei Sàlica. Carles IV, la fa abolir però no entra en vigor. La Constitució de 1812 també l’aboleix. Ferran VII no accepta la Constitució.
  • Conflicte successori: la Pragmàtica Sanció. Els carlistes.
  • (^) La Reina serà regent i la filla, reina quan sigui gran. Guerra.
  • La monarquia ha de pactar. La Carta Atorgada de 1834.
  • Conflictes. Els progressistes i la Constitució de 1837.
  • La resposta moderada. Narváez i la Constitució de 1845.
  • Bienni Progressista: 1854 – 1856.
  • Retorn dels moderats: 1856 – 1868.

L’ESTAT LIBERAL I LES SEVES ALTERNATIVES.

  • Fracàs de l’Estat en l’economia: · No mercat interior. · No veritable indusstrialització. · No aconsegueix assegurar el creixement de l’agricultura. · Alguns sectors, en faran ús per a l’agitació popular, confluiran en el partit progressista.

IDEES BÀSIQUES DELS MODERATS

  • Rebuig de la sobirania nacional.
  • (^) Sobirania entre Rei i Corts.
  • Augment poder de la Reina.
  • Cambra alta oligàrquica, nomenada per la reina.
  • La reina nomena i separa lliurement ministres.
  • La reina nomena el cap de govern i li dóna el decret de dissolució de les Corts. Es fabriquen les noves majories.
  • Senat vitalici.
  • No llibertats, sufragi censatari. El 1846, el cens era del 0’8% de la població. El 1865, el 2’6%.

IDEES BÀSIQUES DELS PROGRESSISTES

  • De progressistes a demòcrates, de demòcrates a republicans.
  • Sobirania nacional.
  • Drets individuals.
  • Alguns volen una república democràtica.
  • Sufragi universal. (1868, el 24% del cens, 1873, el 27%).
  • Ensenyament primari obligatori i gratuït.
  • Abolició d’impostos indirectes, de consums i les traves al comerç interior.
  • Desamortització i reforma agrària.

MODELS CONTRAPOSATS

  • Federalisme VS Centralisme
  • Industrialització VS Agrarisme
  • Reforma agrària VS no interessa la reforma agrària.
  • Milícies ciutadanes VS Guardia Civil (cos civil militar).
  • Tots els conflictes esclaten durant el Sexenni democràtic (1868 - 1874).

LA REVOLUCIÓ GLORIOSA

  • 1868: General Prim, revolució antidinàstica.
  • Pi i Margall funda el PRDF.
  • (^) Reina a l’exili. Regències, i es busca un nou rei. Amadeu de Savoia. Guerra franco-prussiana.
  • Amadeu, rei (1869 - 1873). Prim assassinat.
  • Conflicte intens. De tot i força. Amadeu abandona.
  • Es proclama la Primera República (1873).

PRIMERA REPÚBLICA (1873 - 1874)

  • E. Figueras, president. Republicà unitari.
  • F. Pi i Margall, president. Federlista. Cantonalisme.
  • N. Salmerón, president. Uistarista. Dimiteix per no haver de firmar penes de mort a cantonalistes.
  • E. Castelar. República sense suport.
  • Cop d’estat de Pavía (3/01/74). Impasse.
  • Restauració monàrquica (29/12/75), amb Alfons XII. Final de la guerra carlista.

LA RESTAURACIÓ (1874 – 1923)

  • Nova Constitució (1876). Cánovas del Castillo.
  • (^) El rei torna a tenir poders importants.
  • Colegisla amb les Corts.
  • Rei: dret a iniciativa legislativa i veto.
  • Rei: convoca, dissol, obre i tanca les Corts.
  • Centralisme. Supressió dels furs bascos.
    1. el rei Alfons XII mor. Regent MªCristina.
  • El turnisme entret conservadors i liberals. Pacte del Pardo (1885).
    1. Pèrdua de les colònies.
  • Crisi oberta en molts fronts. Moviment obrer, el catalanisme.
    1. Alfons XIII rei.
  • (^) 1923. Cop d’estat de Primo de Rivera. Comença la dictadura (1923 - 1930).

· 1830. Revolució Industrial. Classes urbanes. Avalots. · Revolució de 1868. República de 1868. República 1873. · Restauració monàrquica. Constitució de 1876.

TRES CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES

  • Poca població industrial. Alguns nuclis a Catalunya, Astúries..., i en algunes ciutats concretes. Mines. Moviment obrer feble comparat amb l’anglès o l’alemany.
  • Estructura de la propietat agrària: terratinents absentistes que viuen a la ciutat: jornalers al camp. Excepcions, però, a Catalunya.
  • El moviment obrer juga a la carta dels progressistes. El 1848, la Revolució a Europa. Els progressistes s’espanten i els obrers s’adonen que són els enemics. Els obrers opten pel republicanisme federal.
  • (^) Divisió de les tradicions ideològiques de la classe obrera: anarquisme i socialisme.

ELS ANARQUISMES

  • Principis bàsics: · Llibertat total de l’individu. · Refús a qualsevol mena d’autoritat. · desaparició de l’estat i de la propietat privada.
  • Forta implantació en societats obreres.
  • Teòrics: Proudhon (1809 - 64), Bakunin (1814 - 76), Kropotkin (1842 - 1921).
  • Proudhon introduït a Espanya per Pi i Margall.
  • Bakunin, a partir del Sexenni Democràtic, connexió amb la Primera Internacional.
  • Obrerisme dividit entre maxistes i anarquistes.
  • Obrerisme català: anarcosindicalisme. Però nuclis anarcocomunistes (influència de Kropotkin).

ANARCOCOMUNISTES

  • Sindicats com a instruments burocràtics i reformistes.
  • Defensaven la creació de grups insurreccionalistes preparats per combatre la societat burgesa, per tots el mitjans.
  • Nova societat sense classes, tothom rebria segons les seves necessitats.
  • Propanganda pel fet: atemptats exemplificadors.
  • A Catalunya, finals del segle XIX, quan el mite de la vaga general revolucionària havia entrat en crisi.

ANARCOSINDICALISTES

  • Els dindicats per defensar les reivindicacions obreres i per fer la Revolució social.
  • Fusió ideari bakunista i experiència societària obrera (forta a Catalunya).
  • Perfilat el 1895 · Apoliticisme i acció directa. Antiparlamentarisme.

· Síntesi de diverses aportacions. Del marxisme, n’accepta la lluita de classes. De l’anarquisme, n’accepta el refús al parlamentarisme i l’estat. La vaga general com a mitjà de lluita, inici de la revolució.

  • Solidaritat obrera (1907) i la CNT (1910 - 11).

ELS SOCIALISMES

  • El socialisme utòpic i el científic.
  • Socialisme utòpic (abans de Marx): · Terme popularitzat pel “Manifest Comunista”. · Sanit Simon (1760 - 1825). Saintsimonisme arriba a Catalunya el 1835. Indústria = Progrés. Planificació entre amos i obrers. Tecnocràcia. El poder, dels ociosos (noblesa, clergat i militars) als productors. Elitisme. No connecta. · Fourirer (1772 – 1837). Seguidors, Abven. Els falausteris i el cooperativisme. · Cabet. Seguidors, Monturiol. Icària. Comunisme a una societat amb formes democràtiques. · Cabetians i fourieistes connecten amb el republicanisme obrer. Confluències amb Proudhon, traduït per Pi i Margall.
  • Socialisme científic(marxisme): · Marx i Engels, Manifest Comunista. · Principis del materialisme històric: l’explotació de la força de treball dels assalariats proporcional al posseïdor dels mitjans de producció d’una plusvàlua que porta a l’acumulació de capital. L’acumulació de capital afavoreix el progrés, però provoca: · “Exèrcit de reserva”, és a dir, un empobriment general. · Concentració de capital (monopolis). · Crisi de sobreproducció.
  • Contradiccions internes: revolució socialista. Presa del poder i dictadura del proletariat. Eliminació de la propietat privada. Estat innecessari. Societat comunista.
  • 1848: Manifest Comunista. A Espanya publicat el 1886.

ETAPES EN EL MOVIMENT OBRER

  • Naixement de la classe obrera (1830 – 68).
  • 1832: Bonaplata a Barcelona. Teixits per al mercat nacional. Proteccionisme.
  • Dècada dels 40: industrialització nord de l’estat. Siderúrgia , gràcies al carbó. 1848, primer alt forn a Astúries. Llingots per a l’explotació.
  • Problemes inicials: treballar a preu fet.
  • Resposta: ludisme. 1835, crema el vapor Bonaplata.
  • Organització obrera: Associació Mútua de Teixidors (1840). Resistència i pràctica solidària.
  • Altres sectors s’organitzen. Federació de grups: la Unió de classes (1854).
  • Els obrers es vinculen als progressistes radicals, al republicanisme igualitari i provincialista.
  • Vaga 1854: destrucció de màquinesm, enderroc de les murralles de barcelona. Contractes col·lectius.
  • (^) 1855: vaga general. Acció i repressió. Lluita duríssima.
  • Treballadors, exclosos de les institucions, han de recórrer a altres recursos.
  • Societats obreres, fins el 1868, en la clandestinitat i a través de la mutualitat. Només socor mutu. Activitat sindical prohibida.
  • Sectors llibertaris: · Reivindació de les 8 hores. · diferències quant a les estratègies, sobretot quan manen els liberals. · Via anarcosindicalista, seguint Bakunin. Lluita sindical. “A cadascú segons el seu treball, produïr segons voluntat i capacitat” · Via anarcocomunista. Contra els sindicats, són massa burocràtics. Propaganda pe fet, 1893. Petits grups, acció armada. Accions importants: Corpus, procés de Montjuïc (5 penes de mort), atemptats de Cánovas (1897).
  • (^) Sector marxista: · 1879. Apareix el PSOE, fundat per Pablo Iglesias a Madrid. · 1881. PSOE legalitzat. 1882, intents de bastir un sidicalisme marxista. No èxit. · 1888. Fundació UGT, a Barcelona. A finals d’any, 3500 afiliats. El 1899 es trasllada a Madrid. · Més èxits a les mines d’Astúries, al País Basc, i a Madrid. Evolució cap al parlamentarisme i el reformmisme. · 1890. Primera celebració del 1r de maig a Madrid. 8 hores de treball. Record dels fets de Xicago (1886 - 87).
  • L’obrerisme catòlic.
  • (^) Inspirat en la doctrina de Lleó XII (Papa).
  • Sindicats obrers mutualistes, cooperatives de consum i activitats recreatives.
  • Organització de l’empresariat: el Fomento del Trabajo Nacional (1889). Patronal catalana. Proteccionista.

MOVIMENT OBRER SEGLE XX

  • Entrada de segle: vaga general a Barcelona (1902).
  • La UGT no li dóna suport. Les societats, obreres que l’impulsen, perden força.
  • Entorn anarquista desorientat.
  • Sectors obrers amb els lerrouxistes (fins 1909).
  • Els anarcosindicalistes i els socialistes, baralles durant tot el segle XX

ELS ANARCOSINDICALISTES

  • 1907: Creació de la Solidaritat Obrera. Diversos sectors, però anarquistes són hegemònics.
  • Bases ideològiques: tots els obrers tene problemes comuns. Per tant, tenen interessos comuns. La necesistat de reformar el moviement societari.
  • (^) Setmana Tràgica. Repressió final de la Solidaritat Obrera (1909).
  • Pugna dins l’anarquisme: sindicalistes VS partidaris acció individual.
  • 1910 – 11: procés de creació de la CNT.
  • Principis: · Apoliticisme (no participació en la polítca insttucional...) · Acció directa (no accepten intermediaris). · Vaga general, mitjà per a la revolució.
  • Il·legal fins 1914. Contra la guerra del Marroc.
  • 1914: la CNT organitzada arreu de l’estatm, des de Catalunya. Serà el sindicat anarquista més important del món.
  • (^) Molta activitat organitzativa. Congressos. Cap els Sindicat únic, superant els sindicats d’ofici.
  • 1941 > 26000 af., 1918 > 75000 af, (a Catalunya), 1919 > 700000 af. (a Catalunya 428000).
  • Vaga de 1917. Acord entre UGT – CNT. En el marc de lluita per la democràcia a Espanya. Moviment ampli que fracassa.
  • Estratègies diferents: una revolució, altres reformes. Repressió de l’exercit.
  • Segon intent: la vaga de la Canadenca (1919). Conflicte duríssim. Victòria obrera, van aconseguir les jornades de 8 h i que els repressaliats fossin ademsos.
  • Triomf: millores salarials, 8 hores, readmissió d’acomiadats..
  • El govern provoca una segona vaga, el 1919. Fracàs i inici dels enfrontaments entre el Sindicat Lliure i el Sindicat Únic. Forta repressió, duríssima (exèrcit, guardia civil...): tortures, pallisses, llei de fugues (deixar lliure a un detingut i després matar-lo amb l’excusa que havia intentat escapar).
  • 1919 – 1923. Guerra bruta. Catalunya sota l’esta d’excepció. Garanties suspeses. Hi ha una forta conflictivitat i després un cop d’estat.
  • Obrers assassinats. “Llei de fugues”. Advocats laboristes morts: Francesc Layret, Salvador Seguí. 1923.
  • Entre el 1917 – 23, 800 atemptats. 246 morts (més de 200 obrers, policies, sicaris del sindicat Lliure...).
  • Contra la vaga el “lock out” (per part de l’empresari tancar la fàbrica). Milans del Bosch, Martínez Anido. Per fer la vaga s’havien d’organitzar molt bé i acumular diners per mantenir-se durant la vaga.
  • CNT: debilitada. Radiclització.
  • CNT: s’aproxima a la Tercera Internacional. 1922, se n’aparten. Alguns no, Andreu Nin (un dels teòrics del marxisme a Espanya).
  • 1927: creació de la Federació Anarquista Ibèrica, a València. Sectors diversos, delinqüència comuna i grups radiclaitzats.

EL CAMP MARXISTA

  • La UGT molt dependent del PSOE i la seva estratègia. El PSOE domina, malgrat que el sindicat és molt més gran.
  • Moderació per part de la UGT, aquests volen el reformisme (participant en la política).
  • Localització: Madrid, Biscaia.
  • 1910: el PSOE obté el primer escó. Pablo Iglesias. El 1915. El PSOE noméstenia un diputat (Iglesias) i 14000 afiliats.
  • UGT (1916):15000 afiliats.
    1. Debats interns sobre la qüestió internacional. Sobre si adherir-se a la Tercera Internacional (s’articula al voltant del Partit Comunista de la Unió Soviètica).
  • 1920: Naixement del Partit Comunista Espanyol, a partir de la JJSS.
  • Però cal complir unes condicions per adherir-se a la 3a Internacional: · Seguir el model d’organització del PCUS. · Compromís de defensar la URSS. · Disciplina fèrria, obediència al kominten. · Lluita contra la social democràcia.
  • Revisió interna dins del PSOE. Els dissidents funden, el 1921, el Partit Comunista Obrer Espanyol. Finalment, el PC espanyol i el PSOE s’ajunten i formen
  • El Partit Comunista d’Espanya (1921)

DICTADURA PRIMO DE RIVERA

territori, que limiten la Unió d’Armes (com lleis de no poder cridar a l’exèrcit la gent de Catalunya si no és per un conflicte dins del territori català...).

INTRODUCCIÓ HISTÒRICA SEGLES XVII – XVIII

  • La guerra dels Segadors. República catalana. Xoquen les institucions catalanes amb els propòsits del rei. Perpinyà estava constantment en conflicte, el rei va convocar gent per anar a lluitar, però aquests s’havien d’allotjar a cases de persones que no estaven gaire contents, per tant genera més conflictes. Pau Claris. Lluís de França. Tractat dels Pirineus (1659). Independència de Portugal.
  • La guerra de Successió (1700 - 1715). Context europeu i conflicte a la península.
  • Derrota final: 11 de setembre. Conseqüències polítiques.

INTRODUCCIÓ HISTÒRICA SEGLE XVIII

  • Repressió, supressió d’institucions, introducció del cadastre, la Ciutadella, destrucció de castells, universitat de Cervera...
  • Decret de Nova Planta (1716). El virrei és el capità general.
  • Nova organització territorial a Catalunya. Nova organitzacio municipal.
  • La nova política lingüística: · Les causes de la Reial Audiència en castellà. · Reial Acadèmia Espanyola de la Lengua (1713). · Les causes de la RAEL es sustanciaran en castellà. · 1766. Es prohibirà l’edició de llibres “en otra lengua que la castellana”. · 1768. Ensenyament en castellà. · 1772. Llibres de comptabilitat en castellà

SEGLE XIX

  • Guerra del Francès. Desballestament de la monarquia. Del protonacionalisme al nacionalisme espanyol. La sobirania nacional. La lluita antifrancesa.
  • Corts de Cadis i la Constitució.
  • Art. 1: la Nación espanyola es la reunión de todos los espanyoles de ambos hemisferios.
  • Debats constitucionals.

EL NAIXEMENT DE LA NACIÓ ESPANYOLA.

  • Resistència contra l’ocupant, però el problema dels “afrancesats”.
  • Fractura important: “absolutisme / liberalisme”.
  • Conseqüències: afeblliment del procés nacionalitzador espanyol; caràcter molt tradicionalista. El catolicisme com a definidor de la identitat.
  • Clivella centre – perifèria, complexa.
  • Experiència del Juntisme i el federalisme. Argumentacions històriques i democràtiques barrejades.

EL NAIXEMENT DE LA NACIÓ ESPANYOLA 1808 – 1840.

  • Intents de centralisme: la creació de províncies. 1822, primer intent. 1833, definitiu. Javier de Burgos. Estructura de l’estat. Model francès. El paper del governador civil.
  • Pèrdua de les colònies, excepte Filipines, Cuba i Puerto Rico.
    1. Alcalá Galiano, liberal progressista, “fer la nació espanyola”. S’ha de fer que els ciutadans es vinculin a la identitat espanyola.

LA DÈCADA MODERADA 1844 – 1854

  • Final guerra carlista (1840), consolidació aparent del model liberal. La unicitat de la nació espanyola sembla garantida.
  • Nacionalització per la dreta, amb el preu de l’acceptació de les excepcions basca i navarresa.
  • Sobirania compartida entre el rei i les Corts.
  • L’esquerra: més democràtica i feddralitzant.
  • Polítiques centralitzadores: · 1844: creació de la Guàrdia Civil. · 1845: nou impost sobre el consum · 1848: nou codi penal. Vigent fins 1996. · Militarització de la societat. 1850: el 60% del pressupost de l’estat eren militars. A Catalunya, 40000 soldats (el 27% dels efectius). 1845, les quintes. Sovint, estat d’excepció.

FINS A LA RESTAURACIÓ

    1. Ley Moyano. Ensenyament en castellà.
    1. Llei Notariat.
  • (^) 1870. Registre Civil.
  • Intents de reconstruïr l’imperi, que fracassen.
  • L’Església, antiliberal. Per tant, esquerra anticlerical.
  • Falta d’acord en els símbols: bandera himne, efemèrides...
  • La Rev. 1868. La Ciutadella. Eleccions constituents: els federals, 57 escons sobre 304 (28 a Catalunya).
  • El cantonalisme i la República Federal.
  • Fracàs del procés de nacionalització: patriotisme i la identitat no es vinculen a un procés modernitzador.

LA RESTAURACIÓ 1874 – 1923

  • Alfons XII, per primer cop, “rei d’Espanya”, no de les Espanyes.
  • Final de la guerra carlista. Abolició dels furs i introducció dels concerts.
    1. Reforçament de les províncies.
  • Codi Civil. 1889. Defensa del Dret Civil Català.
  • Administració feble: com sempre i a favor de pocs. Exemples: · Funcionaris diputació de Barcelona (1880): 73. Població: 900.000 persones · presupost per al “Culte i el clergat”, semblant a Obres Públiques i cinc vegades superior a ensenyament.
  • Canvis en el debat: Espanya, nació? Estat plurinacional?
  • Naixement del catalanisme polític:

LA CLIVELLA RELIGIOSA. EL CONFLICTE PER LA SEPARACIÓ ENTRE

L’ESTAT I L’ESGLÉSIA.

INTRODUCCIÓ.

  • (^) La separació entre l’església i l’estat.
  • Particularitat espanyola i catolicisme.
  • En termes històrics, el lligam entre l’Església Catòlica (EC) i l’Estat ha estat molt fort. · la “Reconquista”. · la Inquisició. · la Contrareforma. · identitat nacional i catolicisme.

EL SEGLE XIX.

  • L’EC i l’Estat liberal intenten trobar un punt d’equilibri, satisfactori per ambdós. Procés llarg, quasi interminable.
  • Inicis. L’EC més que recels envers el liberalisme.
  • Amb les primeres experiències, l’EC s’adona que cal pactar amb l’estat uns límits al liberalisme.
  • Propòsits del liberalisme i estat no confessional, llibertat religiosa, reducció dels poders i béns de l’EC.
  • Guerra del Francès.
  • Constitució de 1812. L’EC, l’única veritable (art. 12). La religió perpètua de la nació espanyola. No hi ha llibertat religiosa. Rei per la gràcia de Déu i la Constitució. Supressió de la Inquisició. Tímida desamortització. Missa i Tedeum abans de cada votació.
  • Retorn de Ferran VII (1814). Absolutisme. Restabliment de la Inquisició. Anul·lació de la desanortització.
  • Trienni Constitucional (1820 - 23). Retorn del liberalisme. Desamortització i dissolució d’ordres monacals, reforma de les ordres seculars (franciscans, caputxins, carmelites...). supressió del delme, exili de prelats. Supressió de la Inquisició. Els liberals pretenien que els mossens expliquessin la Constitució els diumenges i festius. Nova expulsió dels jesuïtes (1820), per absolutistes. Quart vot (obediència al Papa, davant de tot).
  • Alçament dels ultraabsolutistes. 100.000 fills de Sant Lluís. Dècada ominosa (1823 - 33).
    1. Mort Ferran VII.
  • 1833 – 40. Liberals i guerres carlines. Els carlins: déu, pàtria i furs. 1834, Estatut Reial: defensa de la religió.
    1. Constitució preogressista: “la nació s’obliga a mantenir el culte i els ministres de la religió catòlica que professen els espanyols”. Desamortització de Mendizábal: terres de l’església als burgesos i aristòcrates.
    1. Retorn dels moderats.
    1. Constitució moderada: restricció de la llibertat religiosa. Estat és confessional.
    1. Triomf dels progressistes. Llibertat religiosa.
    1. Retorn dels moderats: restabliment de la unitat catòlica.
    1. La Revolució. Isabel a l’exili.
    1. Nova constitució. No confessional. Llibertat de cultes (públic i privat). L’estat manté el culte catòlic.
    1. La Restauració.
    1. La Constitució. El Catolicisme és la religió oficial, atenció del culte i manteniment per part de l’estat. El culte privat és tolerat.
  • “El liberalismo es pecado”, Sardá i Salvany (1884).
  • Torras i Bages, 1882, “La Tradició Catalana”. El paper de l’Església Catòlica en la configuració del catalanisme.

EL SEGLE XX

  • Dos elements que marquen una època: · La Setmana Tràgica (1909) · La Segona República Espanyola (1931 - 39)
  • La Setmana Tràgica de Barcelona: assalt i crema de convents. Ferrer i Guàrdia. Maragall. La por de la Revolució.
  • Els anys 30. La societat espanyola no sembla que hagi deixat de ser catòlica (actes abundants i participats). Tanmateix: sectors anticlericals importants: anarquistes i socialistes. Una conseqüència de la dictadura de Primo de Rivera.
  • La República (1931). Ofensiva anticlerical. Desconcert dels sectors catòlics. En principi no eren antirepublicans.
  • Mesures anticlericals: · Expulsió dels jesuïtes. · Limitacions als ordres religiosos, a les manifestacions públiques del culte i a l’ensenyament públic.

LA CONSTITUCIÓ DE 1931

  • Llibertat de consciència i de culte.
  • (^) No religió oficial.
  • Ensenyament laic.
  • Divorci.
  • Dissolució implícita dels jesuïtes (vot d’obediència al Papa).
  • Control dels ordres religiosos (registre, prohibides certes activitats com l’ensenyament, comerç i indústria, presentació de comptes..).
  • Limitacions a la manifestació pública de culte.
  • Cap subvenció estatal a l’EC, final dels subsidis.
  • Art. 26: Cap benefici per part de l’Estat. Regulades per una llei especial amb aquests criteris: inscripció en un registre, incapacitats per adquirir i conservar més béns que els necessaris per a la seva existència, prohibició d’exercir la indústria , el comerç i l’ensenyament. Control de comptes.
  • Art. 27: Llibertat de consciència i de pràctica de qualsevol religió...
  • Conseqüències (més o menys volgudes): · L’EC es veu abocada a movilitzar-se per defensar els seus interessos. · Decantació cap a organitzacions de dreta. · Una part es dedicà a conspirar contra la República. L’altra part, no fidelitat absoluta. · Victòria de la CEDA el 1933. radicalització. Octubre de 1934. polarització creixent. · S’assenten les bases de la Guerra Civil.

LA GUERRA CIVIL (1936 - 39)

· Suport del Vaticà. · Estat afí, i feble per ser-li oposició. · societat civil desballestada.

  • Canvis en aquests factors, canvis EC. · El règim s’obre al món, fi de l’autarquia. · Espanya, noves aliances polítiques.
  • Congres Eucarístic, Barcelona (1852).
  • Èxit de públic, èxit per al règim.
  • (^) 1953, es signa el Concordat.
  • Consolidació dels privilegis de l’EC.
  • Confessionalitat de l’Estat, excempció d’impostos i de la censura a les publicacions de l’EC.
  • L’Estat subvenciona el culte el culte i el clergat.
  • Immunitat judicial dels religiosos.
  • L’EC assumeix competències en els matrimonis (validesa del matrimoni canònic).
  • La religió a les escoles. Escoles confessionals.
  • L’Estat intervenia en el nomenament dels bisbes: Franco presentava propostes a les vacants.
  • Franco esntrava sota pal·li i altres prerrogatives.
  • EC consolida el control de la “moral pública”.

DESPRÉS DEL CONCORDAT

  • Apareix una contracorrent, de distanciament respecte l’EC i la seva aliança amb l’Estat: · La societat civil s’organitza: lluites estudiantils i organitzacions cristianes de bases en relació als obrers. Procés de formció de CCOO (1967). Impacte del turisme. Canvi de constums. · Sorgiment d’una nova classe política. Divisió dins dels franquistes. · Situació a Catalunya i Euskadi. “Volem bisbes catalans”. · Canvis a l’Església Universal. Concili Vaticà II. Cardenal Vicente Enrique i Tarancón (1971).

REACCIONS DEL FRANQUISME

  • Aquest reposicionament és vist com una mena de traïció: “Tarancón al paredón”.
  • La tensió entre franquisme i EC es va agreujant. Sector eclesiàstics donen cobertura a l’oposició.
  • Apropament oposició / EC: · Oposició ja no era anticlerical. · Nova clsse política havia estat formada per l’EC. · No creació d’un partit DC. No hi havia interferències de l’EC en el terreny polític.

LA TRANSICIÓ A LA DEMOCRÀCIA

  • Entre 1975 – 78, EC juga un paper important: fa de pont entre les parts.
  • L’EC va optar per la democràcia, amb algunes reticències (a la EC).
  • Eleccions 1977: els bisbes no es decanten per cap partit. Neutralitat fins a cert punt.
  • No impulsa una DC. · No va poder. · No va voler.
  • Els partits d’esquerres davant nova situació tampoc no forcen el panorama: · Disminució de la religiositat. · Fracàs de ls organitzacions catòliques. · Excepcions: PNB, UCDCC. · Resultat. No democraciacristiana.
  • Vot catòlic repartit. A l’esquerra i a la UCD.
  • UCD: problemes interns (llei divorci i llei educació).

LA SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA

CONTEXT HISTÒRIC

  • Final de la dictadura de Primo de Rivera.
  • La dictablanda del general Berenguer i l’Almirall Aznar.
  • Proposta de transició. Cap a les eleccions municipals.
  • Pacte de Sant Sebastià: preparació per a la República.
  • Eleccions municipals (12/04/1931) · Eleccions municipals · Conseqüències: a les grans ciutats on hi havia més llibertats guanyen els republicans. Però hi ha la percepció que es va cap a un canvi rellevant. · Proclamació de la República Espanyola (a Éibar), el mateix dia Lluís Companys també proclama la República Espanyola a Catalunya, però Macià de seguida s’afanya a proclamar: