Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


PPT tema 10, Apuntes de Etología

Asignatura: Etologia i evolució de la conducta, Profesor: Montse Colell, Carrera: Psicologia, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

2014/2015

Subido el 28/12/2015

andreajuanco
andreajuanco 🇪🇸

4.2

(21)

22 documentos

1 / 5

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
1
BLOC III:
ECOLOGIA, SOCIABILITAT I CONDUCTA
Grup M3 – Curs 2015/16
Prof. Montse Colell
Dept. Psiquiatria i Psicobiologia
Tema 6:
ETO-ECOLOGIA
Tema 7:
COMUNICACIÓ
Tema 8:
CONDUCTA SEXUAL I CONDUCTA PARENTAL. EL JOC
Tema 9:
SISTEMES SOCIALS
Tema 10:
COGNICIÓ COMPARADA
COGNICIÓ COMPARADA
Formació de conceptes i representació mental.
Insight. Mapes cognitius.
De l’abstracció al llenguatge: llenguatges artificials.
Ecologia i cognició. Conductes instrumentals.
Sociabilitat i cognició. Autoconsciència,
autorreconeixement i teoria de la ment.
Origen evolutiu de les adaptacions cognitives
Capacitats cognitives
Són conductes caracteritzades per la seva
flexibilitat
Es basen en la capacitat d’abstracció i en alguna
forma de representació mental
Impliquen una presa de decisions
Poden ser més o menys complexes
Representacions mentals:
Insight Mapes cognitius
Estudis de Menzel
La capacitat
d’insight implica la
representació
d’una situació-
problema i la
manipulació mental
dels elements que
en formen part.
Conducta instrumental: concepte
Utilització d’un objecte com una extensió funcional
del cos
Per ser considerat com un instrument
l’objecte ha de reunir una sèrie de requisits
(Beck, 1980)
Requisits per definir un instrument
Lliure
Fora del cos
No pot ser una part del cos
Pot ser un producte del cos
Pot ser inanimat o animat
Ha de ser sostingut pel subjecte
Ha de donar-se una orientació eficaç entre l’objecte
i l’objectiu de l’acció
L’objectiu ha de ser: modificar la forma, la posició o
la condició d’un altre objecte, d’un altre organisme
o del propi subjecte agent
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga PPT tema 10 y más Apuntes en PDF de Etología solo en Docsity!

BLOC III: ECOLOGIA, SOCIABILITAT I CONDUCTA

Grup M3 – Curs 2015/ Prof. Montse Colell Dept. Psiquiatria i Psicobiologia

  • Tema 6: ETO-ECOLOGIA
  • Tema 7: COMUNICACIÓ
  • Tema 8: CONDUCTA SEXUAL I CONDUCTA PARENTAL. EL JOC
  • Tema 9: SISTEMES SOCIALS
  • Tema 10: COGNICIÓ COMPARADA

COGNICIÓ COMPARADA

  • Formació de conceptes i representació mental. Insight. Mapes cognitius.
  • De l’abstracció al llenguatge: llenguatges artificials.
  • Ecologia i cognició. Conductes instrumentals.
  • Sociabilitat i cognició. Autoconsciència, autorreconeixement i teoria de la ment.
  • Origen evolutiu de les adaptacions cognitives

Capacitats cognitives

  • Són conductes caracteritzades per la seva flexibilitat
  • Es basen en la capacitat d’abstracció i en alguna forma de representació mental
  • Impliquen una presa de decisions
  • Poden ser més o menys complexes

Representacions mentals:

Insight Mapes cognitius

  • Estudis de Menzel La capacitat d’ insight implica la representació d’una situació- problema i la manipulació mental dels elements que en formen part.

Conducta instrumental: concepte

  • Utilització d’un objecte com una extensió funcional del cos
  • Per ser considerat com un instrument l’objecte ha de reunir una sèrie de requisits (Beck, 1980)

Requisits per definir un instrument

  • Lliure
  • Fora del cos
  • No pot ser una part del cos
  • Pot ser un producte del cos
  • Pot ser inanimat o animat
  • Ha de ser sostingut pel subjecte
  • Ha de donar-se una orientació eficaç entre l’objecte i l’objectiu de l’acció
  • L’objectiu ha de ser: modificar la forma, la posició o la condició d’un altre objecte, d’un altre organisme o del propi subjecte agent

Ús específic d’instruments

  • Morfologia de l’acció amb poques o cap variació
  • Tots els individus de l’espècie presenten el comportament instrumental
  • Les variacions existents entre poblacions poden ser explicades per factors ecològics
  • S’utilitza un solo tipus d’instrument
  • Només es fa servir una tècnica
  • No hi ha variabilitat contextual

L’ús específic d’instruments NO és après, encara que les variacions sí poden ser-ho

Us generalitzat d’instruments

  • Variabilitat (instruments, tècniques i contexts)
  • Resultat de l’aprenentatge i de l’experiència
  • El subjecte és capaç d’establir relacions de causalitat entre la seva acció i el resultat aconseguit
  • Diverses espècies d’animals (còrvids, cetacis i, sobre tot, simis)i mostren conducta instrumental, resultat de l’aprenentatge i l’experiència
  • Tots els grans simis presenten conductes instrumentals

Exemples i característiques de la conducta

instrumental dels ximpanzés

Conductes instrumentals: pesca de termites (Gombe, Mahale a Tanzània), excavació de termites (Guinea Equatorial, Camerun), escombrat de formigues (Gombe a Tanzània), trencament de nous (Tai, Costa d’Ivori)

  • Us sistemátic i freqüent d’objetes com instruments
  • Selecció, transport i modificació dels instruments utilizats
  • Variabilitat contextual i funcional
  • Metainstruments

Conducta instrumental:

implicacions evolutives

  • Diferències sexuals en conducta instrumental
  • Les femelles fan un ús més freqüent i eficaç dels instruments que els mascles - Lateralitat manual i especialització hemisfèrica - L’ús d’instruments requereix coordinació bimanual - Conductes culturals instrumentals

Capacitats cognitives i sociabilitat

  • Estudis sobre autoconsciència i autorreconeixement
  • De la consciència d’un mateix a la consciència de l’altre: Teoria de la Ment

Autoconsciència i

autorreconeixement

  • Com podem saber si las criatures sense llenguatge són conscients de sí mateixes?
  • Un subjecte autoconscient ha de saber (fins a un cert punt) com és, tenir una representació mental de sí mateix. ->Una de las manifestaciones de la consciència d’un mateix és la capacitat de reconèixer la pròpia imatge

Nivells d’auto-reconeixement

  • Nivell 0: l’espai reflectit s’interpreta com una continuïtat espacial de l’ambient i es dona resposta social en front del mirall
  • Nivell 1: el mirall reflexa la realitat i es pot emprar per guiar la pròpia conducta sobre els objectes o subjectes reflectits. La imatge especular s’interpreta com un coespecífic desconegut.
  • Nivell 2: es fa un ús instrumental del mirall i no hi ha resposta social a la imatge especular. Es pot donar indiferència, desconcert o interès pel propi reflex. Es poden realitzar conductes contingents.
  • Nivell 3: es dona auto-reconeixement. El subjecte realitza conductes autodirigides i autoreferides. El test de la marca dona positiu.

Espècies que es reconeixen en el mirall (nivell 3)

  • Els organismes que són objecte de la seva pròpia atenció (autoconsciència) poden emprar la seva experiència per inferir experiències comparables en altres individus. Els ésser humans mostren una clara tendència a representar el que la gent fa en termes del que saben i el que volen (estats mentals).
  • Els éssers humans fem inferències d’estats mentals a partir de conductes, per això es parla de

De l’auto-reconeixement

a la conciència d’un mateix i dels altres

Teoria de la ment

Teoria de la Ment

  • Premack y Woodruf : els dilemes de Sarah. Els ximpanzés poden atribuir intencions a altres individus?
  • El desenvolupament de la Teoria de la Ment en nens -> Sally i Lucy estan juntes en la mateixa habitació, on hi ha una caixa vermella i una caixa blanca. La Sally posa una paquet de llaminadures en la caixa blanca i després se’n va. Mentre es fora, la Lucy canvia de caixa el paquet de llaminadures i el posa en la caixa vermella. Quan la Sally torna, on busca el paquet de llaminaduress?

Teoria de la Ment

  • Atribució d’intencions
  • Empatia cognitiva
  • Engany intencional
  • Imitació
  • Ensenyament actiu Experiments: Seguiment de mirada (context cooperatiu): humà/ximpanzé Recompensa invisible (context competitiu): dominant/subordinat
  • Tenir en compte les característiques de l’espècie!!!

De l’abstracció al llenguatge

  • Estudis pioners
  • -> Kellog’s ( Guà )
  • -> Hayes ( Vicky ) Llenguatges artificials:
  • Ameslan (ALS) -> Gardner ( Washoe )
  • Fitxes -> Premack ( Sarah )
  • Yerkish -> Rumbaugh ( Lana ) Les crítiques -> Terrace ( Nim Chimsky ) Projecte Kanzi

De l’abstracció al llenguatge

  • Espècies amb resultats positius: ximpanzés, goril·les, orangutans, dofins, lleons marins...
  • Resultats millors: bonobos i lloros grisos. Gossos (border collie)
  • Els gossos han estat seleccionats per atendre a les intencions comunicatives dels humans

Quantificar la cognició

  • Primate Cognition Test Battery (2007)
    • Domini Físic (espai, quantitat, causalitat)
    • Domini Social (aprenentatge social, comunicació, teoria de la ment)
  • Mostra: 106 ximps, 32 orangs, 105 nens (30 mesos)

Origen evolutiu de les adaptacions

cognitives

  • Factors ecològics: estratègies per aconseguir menjar -> hipòtesis ecològiques
  • Factors socials: estratègies per interactuar socialment amb coespecífics -> hipòtesis socials

Hipòtesis ecològiques

  • Hipótesis de Milton (1981)
  • Recursos tròfics distribuits en el temps i l’espai.
  • Hipótesis de Parker i Gibson (1979)
  • Recursos tròfics que es troben amagats i han de ser obtinguts mitjançant conductes d’extracció ( extractive foraging) - Hipótesis de Byrne i Whiten (1988) La intel·ligència maquiavèlica. Estratègies socials: cursa competitiva per l’eficàcia. - Hipótesis de De Waal (1982) La política dels primats Advantatges en cooperar activament amb altres coespecífics y obtenir informació nova mitjançant aprenentatges socials

Hipòtesis socials

El cervell flexible

Hipòtesi de Reader i Laland (2010)

La selecció natural ha afavorit canvis en el cervell dels primats que faciliten la flexibilitat conductual: Habilitat per inventar solucions apropiades a problemes nous (innovació) Habilitat per aprendre comportaments nous a partir d'un coespecífic (aprenentatge social)